Comparison of the consumption of antidepressants in the immigrant and native populations in a Spanish health region: an observational study

BACKGROUND: Health professionals and organizations in developed countries adapt slowly to the increase of ethnically diverse populations attending health care centres. Several studies report that attention to immigrant mental health comes up with barriers in access, diagnosis and therapeutics, threatening equity. This study analyzes differences in exposure to antidepressant drugs between the immigrant and the native population of a Spanish health region. METHODS: Cross-sectional study of the dispensation of antidepressant drugs to the population aged 15 years or older attending the public primary health centres of a health region, 232,717 autochthonous and 33,361 immigrants, during 2008. Data were obtained from computerized medical records and pharmaceutical records of medications dispensed in pharmacies. Age, sex, country of origin, visits, date of entry in the regional health system, generic drugs and active ingredients were considered. Statistical analysis expressed the percentage of persons exposed to antidepressants stratified by age, gender, and country of origin and prevalence ratios of antidepressant exposition were calculated. RESULTS: Antidepressants were dispensed to 11% of native population and 2.6% of immigrants. Depending on age, native women were prescribed antidepressants between 1.9 and 2.7 times more than immigrant women, and native men 2.5 and 3.1 times more than their immigrant counterparts. Among immigrant females, the highest rate was found in the Latin Americans (6.6%) and the lowest in the sub-Saharans (1.4%). Among males, the highest use was also found in the Latin Americans (1.6%) and the lowest in the sub-Saharans (0.7%). The percentage of immigrants prescribed antidepressants increased significantly in relation to the number of years registered with the local health system. Significant differences were found for the new antidepressants, prescribed 8% more in the native population than in immigrants, both in men and in women. CONCLUSIONS: All the immigrants, regardless of the country of origin, had lower antidepressant consumption than the native population of the same age and sex. Latin American women presented the highest levels of consumption, and the sub-Saharan men the lowest. The prescription profiles also differed, since immigrants consumed more generics and fewer recently commercialized active ingredients.

Ischemic heart disease and primary care: identifying gender-related differences. An observational study

Background: Gender-related differences are seen in multiple aspects of both health and illness. Ischemic heart disease (IHD) is a pathology in which diagnostic, treatment and prognostic differences are seen between sexes, especially in the acute phase and in the hospital setting. The objective of the present study is to analyze whether there are differences between men and women when examining associated cardiovascular risk factors and secondary pharmacological prevention in the primary care setting. Methods: Retrospective descriptive observational study from January to December of 2006, including 1907 patients diagnosed with ischemic heart disease in the city of Lleida, Spain. The clinical data were obtained from computerized medical records and pharmaceutical records of medications dispensed in pharmacies with official prescriptions. Data was analyzed using bivariate descriptive statistical analysis as well as logistic regression. Results: There were no gender-related differences in screening percentages for arterial hypertension, diabetes, obesity, dyslipemia, and smoking. A greater percentage of women were hypertensive, obese and diabetic compared to men. However, men showed a tendency to achieve control targets more easily than women, with no statistically significant differences. In both sexes cardiovascular risk factors control was inadequate, between 10 and 50%. For secondary pharmaceutical prevention, the percentages of prescriptions were greater in men for anticoagulants, beta-blockers, lipid-lowering agents and angiotensin-converting enzyme inhibitors/angiotensin II receptor blockers, with age group variations up to 10%. When adjusting by age and specific diagnoses, differences were maintained for anticoagulants and lipid-lowering agents. Conclusion: Screening of cardiovascular risk factors was similar in men and women with IHD. Although a greater percentage of women were hypertensive, diabetic or obese, their management of risk factors tended to be worse than men. Overall, a poor control of cardiovascular risk factors was noted. Taken as a whole, more men were prescribed secondary prevention drugs, with differences varying by age group and IHD diagnosis.

Informatització de l'arxiu d'històries clíniques d'un hospital

El sector sanitari és un dels més importants i sensibles dintre de l’economia espanyola, ja que és un element clau del benestar social. Per aquest motiu, el sector de la sanitat s’enfronta a nombrosos reptes, i les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) obren un ampli ventall de possibilitats de renovació i millora. És per això que Hewlett-Packard està desenvolupant una aplicació informàtica per a hospitals, anomenada HCIS (Health Care Information System). El projecte que es presenta en aquesta memòria és el desenvolupament del mòdul d’HCIS per a gestionar l’Arxiu d’Històries Clíniques d’un hospital, i la seva implantació a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.

GesClínic : enginyeria del programari

This paper deals with the problem of managing a medical centre to have control over patients, medical records, physicians, nurses, secretaries and administrators of the application.

Esquema criptogràfic per historials mèdics segurs

Amb aquest treball he desenvolupat una eina capaç d'emmagatzemar i gestionar expedients mèdics de forma segura i garantint els aspectes de seguretat anteriorment comentats

Anàlisis, disseny i implementació d'una aplicació de gestió d'històries mèdiques per un sistema multi centres mitjançant tecnologia J2EE, i tecnologia de xarxes de bases de dades

El treball final de carrera 'HISMED', es basa en l'anàlisi, disseny, investigació e implementació d'una aplicació dins l'àmbit assistencial sanitari amb la premissa de voler ser un sistema per oferir un servei sanitari de millor qualitat, i crear un entorn en el qual investigadors, laboratoris, metges i personal docent comparteixen dades amb una rellevància cabdal per les seves professions. Oferint-los una eina de consulta molt potent en quant a l'obtenció de dades clíniques, que els permet explotar la informació segons convingui el cas.

Banc Electrònic d'Historials Clínics

El Banc Electrònic d'Historials Mèdics és un aplicatiu basat en l'arquitectura client-servidor que permet l'intercanvi segur de la informació continguda en els historials clínics dels pacients de la salut.

Implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions

En aquest projecte final de carrera es presenta un sistema capaç de gestionar i emmagatzemar leshistòries mèdiques dels pacients. El sistema permetrà realitzar operacions de lectura i modificació de dades sobre els expedients mèdics de manera segura i fiable tenint en compte que els accessos a la informació s'efectuen a través d'una xarxa de comunicació.

Implementación de un esquema criptográfico para gestionar deforma segura las historias médicas de los pacientes a través de una red de comunicaciones

En aquest projecte de final de carrera s'ha dissenyat, implementat i provat un sistema que utilitzant criptografia de clau pública, garanteix la correcta utilització de les dades en un procés de consulta i complimentació d'una història clínica informatitzada consultada a distància.

PFC - seguretat informàtica : disseny i desenvolupament d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions

Es vol proporcionar una solució en el camp de la sanitat perquè els metges puguin gestionar els historials mèdics dels seus pacients de forma remota i segura, i perquè els pacients puguin consultar la seva història mèdica també remotament i amb total seguretat en qualsevol moment i ubicació.

El secreto profesional y la protección de datos de carácter personal

El secreto profesional es un elemento de obligado cumplimiento para los profesionales de la salud, entre ellos la matrona. El deber de guardar secreto permite a las mujeres y a sus familias mantener la intimidad personal, y a los profesionales conocer datos, situaciones y sucesos imprescindibles para la asistencia sanitaria. A las matronas, por nuestro ámbito profesional, se nos confían datos referentes a la salud y a la sexualidad de la mujer, entre otros. La protección de estos datos, su custodia, la elaboración de la historia clínica como elemento fundamental para la asistencia continuada y como justificador del buen hacer profesional de la matrona están regulados jurídicamente y tienen, en la actualidad, gran repercusión legal.

El secreto profesional y la protección de datos de carácter personal

El secreto profesional es un elemento de obligado cumplimiento para los profesionales de la salud, entre ellos la matrona. El deber de guardar secreto permite a las mujeres y a sus familias mantener la intimidad personal, y a los profesionales conocer datos, situaciones y sucesos imprescindibles para la asistencia sanitaria. A las matronas, por nuestro ámbito profesional, se nos confían datos referentes a la salud y a la sexualidad de la mujer, entre otros. La protección de estos datos, su custodia, la elaboración de la historia clínica como elemento fundamental para la asistencia continuada y como justificador del buen hacer profesional de la matrona están regulados jurídicamente y tienen, en la actualidad, gran repercusión legal.

El suport familiar en la malaltia mental: influència del suport familiar en el control de la malaltia en una persona que pateix un transtorn mental server

Aquest treball té com a objectiu principal conèixer si hi ha millora en el control de la malaltia d’una persona que pateix un trastorn mental sever quan disposa d’un suport adequat de la família. Els objectius específics marcats són, avaluar la càrrega familiar que suposa tenir la responsabilitat de cuidar un familiar amb malaltia mental, conèixer les actituds dels familiars de persones que pateixen una malaltia mental, involucrar a la família dins de la teràpia del familiar amb malaltia mental severa, i aconseguir un grau de cooperació i comunicació favorable de la família al pacient. Es tracta d’un estudi d’investigació quantitatiu, transversal i de tipus analític, el qual la mostra de la població estudiada estarà composta de 100 pacients entre 20 i 30 anys amb diagnòstic de trastorn mental sever segons el DSM-IV, atesos durant l’últim any en el Centre de Salut Mental d’Adults de Vic i els seus cuidadors principals o persones més properes. Es realitzarà recollida de dades a través de la revisió de les històries clíniques, informació facilitada pel terapeuta que tracta al pacient i entrevistes als familiars cuidadors o persona més propera i als mateixos pacients. Aquesta entrevista la faran professionals entrenats i competents. Amb tot això s’establirà una correlació entre les variables d’estrès, suport als familiars i el desenvolupament dels rols, i s’agruparan les variables de manera que quedin estructurades en subgrups.

Available evidence and outcome of off-label use of rituximab in clinical practice

Purpose: To analyze the therapeutic indications for off-label use of rituximab, the available evidence for its use, the outcomes, and the cost. Methods: This was a retrospective analysis of patients treated with rituximab for off-label indications from January 2007 to December 2009 in two tertiary hospitals. Information on patient characteristics, medical conditions, and therapeutic responses was collected from medical records. Available evidence for the efficacy of rituximab in each condition was reviewed, and the cost of treatment was calculated. Results: A total of 101 cases of off-label rituximab use were analyzed. The median age of the patients involved was 53 [interquartile range (IQR) 37.568.0] years; 55.4 % were women. The indications for prescribing rituximab were primarily hematological diseases (46 %), systemic connective tissue disorders (27 %), and kidney diseases (20 %). Available evidence supporting rituximab treatment for these indications mainly came from individual cohort studies (53.5 % of cases) and case series (25.7 %). The short-term outcome (median 3 months, IQR 24 months) was a complete response in 38 % of cases and partial response in 32.6 %. The highest short-term responses were observed for systemic lupus erythematosus and membranous glomerulonephritis, and the lowest was for neuromyelitis optica, idiopathic thrombocytopenic purpura, and miscellaneous indications. Some response was maintained in long-term follow-up (median 23 months IQR 1230months) in 69.2%of patients showing a short-term response. Median cost per patient was 5,187.5 (IQR 5,187.57,781.3). Conclusions: In our study, off-label rituximab was mainly used for the treatment of hematological, kidney, and systemic connective tissue disorders, and the response among our patient cohort was variable depending on the specific disease. The level of evidence supporting the use of rituximab for these indications was low and the cost was very high. We conclude that more clinical trials on the off-label use of rituximab are needed, although these may be difficult to conduct in some rare diseases. Data from observational studies may provide useful information to assist prescribing in clinical practice.