Predictors and consequences of adherence to the treatment of pediatric patients with attention-deficit/hyperactivity disorder in Central Europe and East Asia.

PURPOSE: To assess baseline predictors and consequences of medication non-adherence in the treatment of pediatric patients with attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) from Central Europe and East Asia. PATIENTS AND METHODS: Data for this post-hoc analysis were taken from a 1-year prospective, observational study that included a total of 1,068 newly-diagnosed pediatric patients with ADHD symptoms from Central Europe and East Asia. Medication adherence during the week prior to each visit was assessed by treating physicians using a 5-point Likert scale, and then dichotomized into either adherent or non-adherent. Clinical severity was measured by the Clinical Global Impressions-ADHD-Severity (CGI-ADHD) scale and the Child Symptom Inventory-4 (CSI-4) Checklist. Health-Related Quality of Life (HRQoL) was measured using the Child Health and Illness Profile-Child Edition (CHIP-CE). Regression analyses were used to assess baseline predictors of overall adherence during follow-up, and the impact of time-varying adherence on subsequent outcomes: response (defined as a decrease of at least 1 point in CGI), changes in CGI-ADHD, CSI-4, and the five dimensions of CHIP-CE. RESULTS: Of the 860 patients analyzed, 64.5% (71.6% in Central Europe and 55.5% in East Asia) were rated as adherent and 35.5% as non-adherent during follow-up. Being from East Asia was found to be a strong predictor of non-adherence. In East Asia, a family history of ADHD and parental emotional distress were associated with non-adherence, while having no other children living at home was associated with non-adherence in Central Europe as well as in the overall sample. Non-adherence was associated with poorer response and less improvement on CGI-ADHD and CSI-4, but not on CHIP-CE. CONCLUSION: Non-adherence to medication is common in the treatment of ADHD, particularly in East Asia. Non-adherence was associated with poorer response and less improvement in clinical severity. A limitation of this study is that medication adherence was assessed by the treating clinician using a single item question.

Cómo enseñar matemáticas en las primeras edades a partir de contextos de vida cotidiana = How to teach mathematics to young students based on everyday contexts

This paper stresses the importance of developing mathematical thought in young children based on everyday contexts, since these are meaningful learning situations with an interdisciplinary, globalised focus. The first part sets out the framework of reference that lays the theoretical foundations for these kinds of educational practices. The second part gives some teaching orientations for work based on everyday contexts. It concludes with the presentation of the activity 'We’re off to the cinema to learn mathematics!'

Ecomobilitat a Sitges: anàlisi de la situació actual i propostes de millora

La mobilitat urbana és una de les temàtiques més importants a les ciutats ja que convergeixen diversos aspectes a nivell social i ambiental. El present article es centra en el sistema de mobilitat de la ciutat de Sitges tot avaluant l’estat de la xarxa viària, el parc de vehicles, els sistemes de transport i els serveis bàsics actuals. En l’anàlisi socioambiental de les variables d’aquest àmbit, s’han detectat una sèrie de problemes com ara una distribució no equitativa dels serveis bàsics, desigualtat en la distribució de carrers vianalitzats i carrils bici i manca d’homogeneïtat en la distribució de pàrquings. Els resultats obtinguts permeten proposar una sèrie de millores en busca d’una mobilitat més sostenible. Millorar les parades de bus que no tenen sistema de marquesina per a protegir-les del fred i el sol, augmentar potencialment el carril bici desplegant-lo per carrers que no en tenen, desenvolupar campanyes per a fomentar l’ús de la bici i augmentar la presència de carrers d’exclusiu ús per a vianants.

Projecte d’intervenció Compartim i participem per créixer junts.

El projecte d’intervenció objecte d’aquest treball es desenvoluparà al municipi de Palau-solità i Plegamans, concretament amb el col•lectiu d’infants de 3 a 6 anys i els seus pares i mares. L’Ajuntament del municipi va fer l’encàrrec per a que es desenvolupés aquest projecte. Una de les temàtiques que aquesta administració vol incloure arreld’aquesta intervenció és la participació infantil, que serà la prioritat principal del projecte. Tot i això, s’inclouran altres temàtiques després de conèixer i analitzar lesopinions i demandes dels pares i mares d’infants de 3 a 6 anys a través d’una enquesta, creada específicament per aquesta intervenció, i les característiques i necessitats del desenvolupament vital d’aquests infants. La intervenció que es realitzarà amb aquest col•lectiu es dividirà en dos grups: per una banda, els infants i, per l’altra, els pares i mares d’aquests. Les temàtiques es dividiran en vuit sessions, en les que gran part d’aquestes es treballaran amb cada grup per separat però a gairebé totes les sessions es destinarà la part final a unir els dos grups per treballar de manera conjunta.

Dynamics of the two-dimensional gonihedric spin model

In this paper, we study dynamical aspects of the two-dimensional (2D) gonihedric spin model using both numerical and analytical methods. This spin model has vanishing microscopic surface tension and it actually describes an ensemble of loops living on a 2D surface. The self-avoidance of loops is parametrized by a parameter ¿. The ¿=0 model can be mapped to one of the six-vertex models discussed by Baxter, and it does not have critical behavior. We have found that allowing for ¿¿0 does not lead to critical behavior either. Finite-size effects are rather severe, and in order to understand these effects, a finite-volume calculation for non-self-avoiding loops is presented. This model, like his 3D counterpart, exhibits very slow dynamics, but a careful analysis of dynamical observables reveals nonglassy evolution (unlike its 3D counterpart). We find, also in this ¿=0 case, the law that governs the long-time, low-temperature evolution of the system, through a dual description in terms of defects. A power, rather than logarithmic, law for the approach to equilibrium has been found.

Com treballar l'autoestima al parvulari mitjançant activitats d'aprenentatge

L’autoestima és un aspecte que influeix en el desenvolupament integral dels infants. Amb freqüència la nostra autoestima es veu afectada per les experiències i exigències que rebem del món exterior. Per tant, un infant necessita tenir una adequada autoestima, d’aquesta manera, tindrà més confiança en si mateix, més interès i serà més positiu en tots els aspectes. El treball que trobem a continuació està format per un marc teòric i un marc empíric. En el marc teòric els conceptes que es treballen són l’educació inclusiva i l’atenció a la diversitat com a àmbits on es desenvolupa l’autoestima dels alumnes. En relació a l’autoestima es tracten temes com les característiques bàsiques que presenten els infants segons el seu grau d’autoestima (excessiva, adequada, baixa, deficient), a més de la importància del paper del mestre en la formació d’aquesta. En el marc empíric s’exposen les tècniques que s’utilitzen per avaluar l’autoestima i les possibles activitats d’intervenció que es poden portar a terme a l’aula per tal de treballar-la.

Educar els fills és molt complicat! Els malestars actuals de la socialització familiar

En les diferents recerques sobre la socialització familiar són cada vegada més habituals les referències dels progenitors catalans de classes mitjanes i altes a la complexitat, a les dificultats i a la tensió creixent que implica educar els fills i les filles. Sobre això, i amb la teoria de la civilització de Norbert Elias com a fil conductor, l’article es pregunta pels malestars que actualment travessa la socialització familiar i els posa en relació amb quin és l’objectiu del mateix procés en la nostra societat immersa en un capitalisme financer i flexible. Així, si la finalitat és la «socialització terciària» (Mead, 1964; Bateson, 1984), dins les famílies emergeixen un seguit de neguits i malestars lligats a l’autoritat, l’autonomia, els hàbits, els conflictes i els càstigs, les normes, les convencions i les prohibicions, etc. que, segons el parer de l’autor, cal comprendre dins del nou context social i econòmic i en relació amb els nous objectius de l’educació familiar de les famílies benestants catalanes.

Maria-Mercè Marçal en el mirall : sobre l'imaginari femení i el llenguatge poètic

Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.

Característiques bàsiques de l’organització d’espais, d’ambients i dels tipus de materials que hauria d’estar present en les escoles d’educació infantil (3-6) per garantir pràctiques educatives de qualitat

Amb el present treball es vol aprofundir en la manera que influeix l’organització d’espais, d’ambients i les característiques dels materials en el procés educatiu. A partir d’una recerca teòrica en base les necessitats educatives de la societat actual, les necessitats evolutives dels infants, i en base a l’observació i anàlisi d’escoles reggianes i catalanes referents que tenen en compte com a agent educador l’espai, els ambients i els materials, es volen reunir quines són les característiques bàsiques de l’organització dels espais, ambients i materials per garantir una educació de qualitat a l’etapa infantil (3-6).

The long term effects of legalizing divorce on children

We estimate the effect of divorce legalization on the long-term well-being ofchildren. Our identification strategy relies on exploiting the different timing of divorcelegalization across European countries. Using European Community Household Paneldata, we compare the adult outcomes of cohorts who were raised in an environmentwhere divorce was banned with cohorts raised after divorce was legalized in the samecountry. We also have control countries where all cohorts were exposed (or notexposed) to divorce as children, thus leading to a difference-in-differences approach. Wefind that women who grew up under legal divorce have lower earnings and income aswell as worse health as adults compared with women who grew up under illegal divorce.These effects are not found for men. We find no effects of divorce legalization onchildren s family formation or dissolution patterns.

The marginal propensity to spend on adult children

We examine how much of an extra dollar of parental lifetime resources willultimately be passed on to adult children in the form of inter vivostransfers and bequests. We infer bequests from the stock of wealth late inlife. We use mortality rates and age specific estimates of the response oftransfers and wealth to permanent income to compute the expected presentdiscounted values of these responses to permanent income. Our estimatesimply parents pass on between 2 and 3 cents out of an extra dollar ofexpected lifetime resources in bequests and about 2 cents in transfers.The estimates increase with parental income and are smaller for nonwhites.They imply that about 15 percent of the effect of parental income onlifetime resources of adult children is through transfers and bequestsand about 85 percent is through the intergenerational correlation inearnings, although these estimates are sensitive to assumptions about theintergenerational earnings correlation, taxes, and the number of children.We compare our estimates to the implications of alternative computablebenchmark models of savings behavior in order to assess the likelyimportance of intended bequests for the wealth/income relationship.

Children left behind during immigration: repercussions on the mental health of Latin-American mothers and fathers

Emigrating and having to leave children behind may be a risk factor for the mental health of immigrants. This study aimed to compare the psychological symptoms reported by immigrants mothers and fathers who took their children with them with those who left their children behind. The sample comprised 213 Latin American immigrants (123 women and 90 men). The results showed that mothers who did not have children with them reported more psychological symptoms than those who did. Few differences were observed in the case of fathers, except that those who had their children with them reported more symptoms related with somatization. After controlling for possible confounding variables ('time since immigration', ·having a job', 'legal status', and social support') it is concluded that for mothers not being accompanied by own's children explains the largest proportion of the psychological synptoms analyzed, although the time since immigration also accounts for some of the variance in the case of depressive sympthomatology and general distress. It is likely that the despair and frustation felt by mothers grows as time goes on and they remain unable to reunite the family. These results may be useful in terms of designing prevention and intervention programs with immigrants mothers.

Do parents and children know each other? A study about agreement on personality within families

Se estudiaron las relaciones entre autoevaluaciones y heteroevaluaciones de cuestionarios de personalidad en contextos familiares españoles. 336 matrimonios evaluaron la personalidad de uno de sus hijos. Al mismo tiempo, cada hijo se autoevaluaba. Se aplicaron los marcadores de Goldberg. En una segunda muestra, 120 estudiantes universitarios evaluaron la personalidad de ambos padres. Al mismo tiempo, ambos padres se autoevaluaron. Se aplicaron los marcadores de Goldberg y el NEO-PI-R. Se replica el grado de acuerdo encontrado en otras culturas, siendo las correlaciones entre autoevaluaciones y heteroevaluaciones de alrededor de 0.40, y con tamaños del efecto de las diferencias de medias no grandes. Se observa que: 1) los hijos son más acertados que los padres; 2) el grado de acuerdo es más alto para el NEO-PI-R que para los marcadores de Goldberg, especialmente en el factor de Apertura a la Experiencia; y 3) la variable sexo no afectó a los resultados. Se discuten las implicaciones y las limitaciones del presente estudio.

Old Women, Young Souls: History as a Living Matter

The passionate and deceptive life stories of the protagonists in Angela Carter’s Wise Children (1990) and Rose Tremain’s The Cupboard (1984), women in their seventies and eighties, are entangled with historical events that influenced England, Europe and the rest of the world. In these novels, Angela Carter and Rose Tremain challenge not only notions of ageing by presenting elder protagonists who are lively and strong, but also the idea of history as unique, true and unquestionable by conferring on them the status of story and historytellers.