Cat(0) and Cat (-1) dimensions of torsion free

We show that a particular free-by-cyclic group has CAT(0) dimension equal to 2, but CAT(-1) dimension equal to 3. We also classify the minimal proper 2-dimensional CAT(0) actions of this group; they correspond, up to scaling, to a 1-parameter family of locally CAT(0) piecewise Euclidean metrics on a fixed presentation complex for the group. This information is used to produce an infinite family of 2-dimensional hyperbolic groups, which do not act properly by isometries on any proper CAT(0) metric space of dimension 2. This family includes a free-by-cyclic group with free kernel of rank 6.

Radar analysis of the life cycle of mesoscale convective systems during the 10 June 2000 event

The 10 June 2000 event was the largest flash flood event that occurred in the Northeast of Spain in the late 20th century, both as regards its meteorological features and its considerable social impact. This paper focuses on analysis of the structures that produced the heavy rainfalls, especially from the point of view of meteorological radar. Due to the fact that this case is a good example of a Mediterranean flash flood event, a final objective of this paper is to undertake a description of the evolution of the rainfall structure that would be sufficiently clear to be understood at an interdisciplinary forum. Then, it could be useful not only to improve conceptual meteorological models, but also for application in downscaling models. The main precipitation structure was a Mesoscale Convective System (MCS) that crossed the region and that developed as a consequence of the merging of two previous squall lines. The paper analyses the main meteorological features that led to the development and triggering of the heavy rainfalls, with special emphasis on the features of this MCS, its life cycle and its dynamic features. To this end, 2-D and 3-D algorithms were applied to the imagery recorded over the complete life cycle of the structures, which lasted approximately 18 h. Mesoscale and synoptic information were also considered. Results show that it was an NS-MCS, quasi-stationary during its stage of maturity as a consequence of the formation of a convective train, the different displacement directions of the 2-D structures and the 3-D structures, including the propagation of new cells, and the slow movement of the convergence line associated with the Mediterranean mesoscale low.

Ultrastructural data on the life cycle of the parasite, Perkinsus atlanticus (Apicomplexa), on the clam, Ruditapes phillipinarum, in the Mediterranean

An Apicomplexan Perkinsus species has been found parasitizing the clam Ruditapes philippinarum (= Tapes semidecussatus) collected on the Mediterranean coast in the region of the Ebro Delta (Tarragona, Spain). Light and transmission electron microscopy were used to study different stages of this parasite during zoosporulation induced by incubation in thioglycollate medium and seawater. During incubation the trophozoites began zoosporulation, which originated prezoosporangia and zoosporangia at different developmental stages. Successive cytokinesis and nucleokinesis gave rise to prezoospores, which became elongate and differentiated in biflagellated zoospores. The latter presented large mitochondria and an apical complex formed by a conoid, polar ring, micronemes, rhophtries and subpellicular microtubules. The zoosporangium wall showed some typical lamosomes and a discharge tube developed in early phases of incubation. Ultrastructural data were compared with the only four species of the genus Perkinsus previously described. The morphological data, the host and the geographic proximity suggest that the species located on the Mediterranean coast was Perkinsus atlanticus.

The reproductive cycle of the sea urchin Arbacia lixula in northwest mediterranean: potential influence of temperature and photoperiod

We studied the reproductive cycle of the sea urchin Arbacia lixula in a subtidal population from northeast Spain over four years using a gonadosomatic index (GSI) and gonad histology. Our results show that the GSI of A. lixula follows a seasonal cycle which peaks in May-July and attains its lowest values in October-November every year. The time course of the GSI matched closely the photoperiod cycle. We also found a remarkable inter-annual variability in the maximum value of GSI, which correlated with mean water temperature during the gonad growth period (winter and spring). Gonad histology was also in agreement with a single gametogenic cycle per year in this species. We explored the application of circular statistics to present and analyse gonadal development data, which allowed us to adequately handle the high intra-individual variability detected, with several developmental stages commonly found within the same gonad. The picture that emerged is one of a gametogenic timing driven by photoperiod, while the amount of reproductive output is determined by temperature. This is coherent with the tropical origin of the species and lends support to recent warnings about an increase in the abundance of this species in the Mediterranean as a result of global warming, with associated increased impact potential in sublittoral communities.

The reproductive cycle of Ophichthus rufus (Pisces: Anguilliformes) in the NW Mediterranean

The reproductive biology of the Mediterranean Snake cel, Ophichthus Rufus (Ophichthidae), was studied on the basis of microscopic and macroscopic analysis. Results show that O.rufus is an oviparous species with a group synchronous ovary type. The maturation process of the gonads starts in December and progress until August, when ovulation and a pawing take place. It is a fractional spawned with buoyant eggs. Potential annual fecundity estimates ranged from 1426 to 23.605 oocytes. Except for small sizes, a clear predominance of females was observed

Inclusion of soil erosion impacts in life cycle assessment on a global scale: application to energy crops in Spain

Purpose: Despite the fundamental role of ecosystem goods and services in sustaining human activities, there is no harmonized and internationally agreed method for including them in life cycle assessment (LCA). The main goal of this study was to develop a globally applicable and spatially resolved method for assessing land-use impacts on the erosion regulation ecosystem service.Methods: Soil erosion depends much on location. Thus, unlike conventional LCA, the endpoint method was regionalized at the grid-cell level (5 arc-minutes, approximately 10×10 km2) to reflect the spatial conditions of the site. Spatially explicit characterization factors were not further aggregated at broader spatial scales. Results and discussion: Life cycle inventory data of topsoil and topsoil organic carbon (SOC) losses were interpreted at the endpoint level in terms of the ultimate damage to soil resources and ecosystem quality. Human health damages were excluded from the assessment. The method was tested on a case study of five three-year agricultural rotations, two of them with energy crops, grown in several locations in Spain. A large variation in soil and SOC losses was recorded in the inventory step, depending on climatic and edaphic conditions. The importance of using a spatially explicit model and characterization factors is shown in the case study.Conclusions and outlook: The regionalized assessment takes into account the differences in soil erosion-related environmental impacts caused by the great variability of soils. Taking this regionalized framework as the starting point, further research should focus on testing the applicability of the method trough the complete life cycle of a product and on determining an appropriate spatial scale at which to aggregate characterization factors, in order to deal with data gaps on location of processes, especially in the background system. Additional research should also focus on improving reliability of the method by quantifying and, insofar as it is possible, reducing uncertainty.

Estimació de les emissions de metà generades per fermentació entèrica a la ramaderia bovina a Catalunya, com a font de gasos d'efecte hivernacle (GEH)

L’emissió de GEH generats per processos relacionats amb l’activitat antropogènica ha provocat que la temperatura mitjana de la Terra augmenti, originant el que es coneix com escalfament global. Les possibles conseqüències negatives per al conjunt de la biosfera han portat a l’adopció d’acords internacionals que obliguen als diferents Estats a realitzar Inventaris Nacionals d’Emissions a l’Atmosfera. El CH4, que és exhalat o eructat com a resultat del procés de fermentació entèrica dels remugants, genera un impacte que ha de ser quantificat en els diferents inventaris. En aquest projecte s’ha realitzat l’estimació del CH4 generat per la fermentació entèrica dels bovins a Catalunya. Per aquest objectiu s’han utilitat les equacions explicitades a les directrius del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), així com l’equació de Cambra, L. et al. (2008) per a la determinació del factor de conversió Ym. El resultat final rebaixa les quantitats inventariades tant per l’administració catalana com per l’espanyola.

La ramaderia ecològica de boví a les Valls d'Àneu i viabilitat del producte ecològic: de la producció al consum

A les Valls d’Àneu la producció ramadera de boví ecològic és molt important, ja que, actualment, el 22% de les explotacions són ecològiques i es preveu que aquest percentatge augmenti fins al 50% en els propers dos anys. Malgrat això, la motivació principal per a convertir les explotacions convencionals en ecològiques és el factor econòmic, no la consciència ambiental. En l’anàlisi del cicle productiu carni del boví ecològic procedent de les Valls d’Àneu s’ha observat que no hi ha diferències substancials entre la producció ecològica i la convencional. Tot i així, el producte carni de boví ecològic no té gran sortida al mercat, ja que aquest és incipient i, a més, el preu del producte ecològic és molt més elevat que el del convencional. Un aspecte crític de la producció ramadera ecològica és que la seva normativa no considera els impactes ambientals que genera, com són els derivats del transport, la generació de residus d’envasos, etc. En aquest estudi es presenta una aproximació quantitativa dels impactes generats en el cicle productiu carni de boví ecològic de les Valls d’Àneu.

Aplicació de les TIC al treball de l'estudiant, la seva tutorització, avaluació i a la mesura del seu esforç en un marc ECTS d'ensenyament a l'assignatura Disseny Microelectrònic I de l'ensenyament d'Enginyeria en Electrònica

El projecte està associat a l'assignatura de Disseny Microelectrònic I, Troncal de 2on cicle d'Enginyeria en Electrònica a la Universitat de Barcelona. A l'actualitat aquesta assignatura incorpora tant d'estudiants de Física com d'Enginyeries Tècniques d'altres universitats. El seu enfoc és de caire formador pràctic. Temporalment l'assignatura correspon al primer quadrimestre en una carrera que a l'actualitat és només de segon cicle. Per tant correspon a un moment en el qual l'estudiant té el primer contacte amb aquest ensenyament. La introducció de nous conceptes i continguts és constant. Durant els dos anys de durada del projecte, aquest ha permès l’elaboració de material didàctic digital que ha estat incorporat satisfactòriament (ben avaluat per l’alumnat) al material didàctic i les activitats del curs. Un dels objectius principals a aconseguir amb el projecte, combatre el fracàs escolar associat a l’alt índex d’absentisme, s’assoleix amb aquest material. D’altra banda, els alumnes que opten per un seguiment continuat, seguint la metodologia activa del curs, veuen en aquest material el recolzament necessari per afrontar les activitats que se’ls plantegen. En ambdós casos i juntament amb la resta d'activitats presencials del curs, s'aconsegueix incentivar l'autoaprenentatge i motivar l’alumne de forma continuada. El material digital comprèn apunts de l'assignatura i problemes resolts de referència. Durant l’execució del projecte s’ha mesurat contínuament l’esforç de l’estudiant. Aquest era el segon principal objectiu del projecte, sense el qual una adaptació a la metodologia ECTS i a l’EEES és impossible. S'ha mesurat l'esforç que provoquen les diferents activitats, especialment aquelles activitats cooperatives que motiven més l'alumnat però que també el carreguen més. Com a eina per a l'estudiant s'ha desenvolupat un aplicatiu que permet que ell mateix conegui el seu esforç enfront de la resta d'alumnes com a mesura de la seva qualitat d'estudi.

Xarxes docents per a l'art medieval a Catalunya

El projecte ha d’establir xarxes per posar en contacte els diferents continguts, reflexions i recursos docents emprats per professors d’art medieval de la UB i la URV s’ha dut a terme adaptant-se a diferents conjuntures. Una modificació sorgida durant el desenvolupament del projecte deriva de la transformació que han de patir els actuals plans d’estudis enfront dels nous títols de grau. Els lligams plantejats en funció d’unes determinades assignatures s’ha vist alterat quan la seva definició i durada ha variat dins els nous plans d’estudis, en la preparació dels quals han intervingut diversos membres del projecte, tant des del Consell d’estudis com des de la Comissió promotora del grau d’història de l’art. Malgrat tot, els diferents professors hem elaborat materials específics per a la docència de les actuals assignatures, incloent un extens ventall de presentacions en PowerPoint, que abasten les distintes matèries implicades. A més de les classes i pràctiques pròpies de cada assignatura, vàrem dur a terme el cicle de conferències Imatges Indiscretes. Art i devoció a l’Edat Mitjana, per tal d’aproximar l’alumnat a la recerca desenvolupada pels membres del grup (incloent becaris i alguns invitats procedents d’altres universitats), ampliant l’oferta formativa més enllà dels formats més predeterminats. És en curs la publicació del cicle en forma de dossier docent. Si aquesta activitat s’orientava vers els continguts relatius a l’art medieval, també hem promogut una reflexió adreçada vers una problemàtica general específicament docent amb un Seminari de docència sobre a història de l’’art en el qual han participat, a més del grup, un ampli ventall de professors del Departament d’Història de l’Art de la UB, així com docents d’altres universitats i professionals vinculats a l’exercici de la disciplina. Tant el seminari com el cicle de conferències són propostes a les quals és previst donar continuïtat en futures convocatòries.

Creació de taules d'una base de dades relacional a partir del diagrama de classes d'anà lisi d'UML

És ben sabut que les úniques etapes del cicle de vida del programari que necessàriament s'han d'especificar són les de recollida de requisits i l'anàlisi o l'especificació del programari. La resta (disseny, implementació i prova) es pot generar d'una manera més o menys automàtica a partir de l'anàlisi. En aquest PFC hem volgut estudiar la viabilitat de la construcció automàtica de codi SQL a partir de diagrames de classes d'anàlisi UML. S'ha estès l'eina de modelatge UML Poseidon amb un connector, de manera que amb una interfície molt simple es pot obtenir molt ràpidament l'esquema bàsic d'una base de dades, incloent-hi les taules, les seves columnes, claus rimàries i foranes, i també els disparadors (i les claus úniques) necessaris per a garantir les restriccions de cardinalitat de les associacions.

Generació automà tica de codi Java amb ArgoUML

Aquesta memòria presenta un estudi de la generació automàtica de codi Java a partir de diagrames UML amb l'eina ArgoUML. El cicle de vida tradicional del programari presenta alguns problemes com la manca de sincronització entre codi i documentació, poca portabilitat i problemes de interoperabilidad. El paradigma MDA vol solucionar en part aquests problemes fent dels models el centre del desenvolupament del programari i apostant per la generació automàtica de models i codi.

Mètode de gestió de projectes informà tics d'adequació de programari

L'objectiu és triple: establir el cicle de vida d'un projecte i les seves diverses fases; proporcionar la metodologia, la documentació i les eines bàsiques per a gestionar el cicle de vida d'un projecte, i mirar d'extreure el màxim rendiment aprofitant la gestió d'un projecte actualment en execució.

A mi què m'expliques?

Els alumnes i les alumnes de primer cicle d'ESO s'enfronten amb les dificultats de la nova etapa i la necessitat de demostrar les seves competències lingüístiques, quant al redactat i la correcció en l'elaboració de textos diversos. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden ajudar (i han de propiciar-ho) a desenvolupar aquestes capacitats, i han de ser un element motivador perquè els nois i les noies sentin la necessitat de crear produccions escrites pròpies, adequades lingüísticament, coherents i amb les idees ben organitzades.És necessari, a més, que l'avaluació d'aquestes tasques els serveixi per millorar l'expressió en llengua catalana, gramaticalment i ortogràficament, tot ajudant-los a establir sistemes d'autocorrecció i rectificació d'errors.L'exposició pública (en un mitjà com el d'internet) de les seves obres hauria de reblar l'aspecte de la motivació en la creació d'escrits, de manera que els aporti noves expectatives de comunicació i els animi a participar de l'espai virtual que els ofereix aquesta finestra oberta al món. El meu treball té la intenció de ser un projecte educatiu per aconseguir una millora en l'expressió escrita dels alumnes del primer curs d'ESO amb l'ajuda de les eines de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Aproximació al canvi conceptual dels docents respecte a l'ensenyament estratègic de la lectura, a partir d'un curs de formació : una experiència al Cicle mitjà d'Educació Primà ria

Aquest projecte s'emmarca dins de l'àmbit de l'assessorament psicopedagògic, concretament, en la formació del professorat per a l'ensenyament d'estratègies d'aprenentatge. El tema d'estratègies d'ensenyament/aprenentatge és massa ampli per a poder tractar-lo en un projecte com aquest, amb una limitació temporal que exigeix concretar l'actuació en els punts següents: fer una selecció prèvia d'un determinat conjunt de procediments d'aprenentatge vinculats amb la lectura, situar-lo dins d'un context escolar concret de manera que la formació vagi dirigida als docents del cicle mitjà d'educació primària d'un CEIP del Masnou i centrar l'experiència en dos d'aquests docents.