First records and potential palaeoecological significance of Dianella (Xanthorrhoeaceae), an extinct representative of the native flora of Rapa Nui (Easter Island).

Easter Island, a remote island in the Pacific Ocean, is currently primarily covered by grasslands, but palaeoecological studies have shown the former presence of different vegetation. Much of its original biota has been removed during the last two millennia, most likely by human activities, and little is known about the native flora.Macrofossil and pollen analyses of a sediment core from the Raraku crater lake have revealed the occurrence of a plant that is currently extinct from the island: Dianella cf. intermedia/adenanthera (Xanthorrhoeaceae), which grew and disappeared at the Raraku site long before human arrival. The occurrence of Dianella within the Raraku sedimentary sequence (between 9.4 and 5.4 cal. kyr B.P.) could have been linked to the existence of favorable palaeoenvironmental conditions (peatland rather than the present-day lacustrine environment) during the early to mid Holocene. This finding contributes new knowledge about indigenous plant diversity on Easter Island and reinforces the usefulness of further macrofossil and pollen analyses to identify native species on Easter Island and elsewhere.

Incendis històrics a l'alta muntanya pirinenca : anàlisi dels carbons sedimentaris a la torbera de Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà)

Les zones europees d’alta muntanya, concretament les mediterrànies, han estat utilitzades des de temps remots per l’ésser humà, a través de l’aprofitament de boscos i prats mitjançant activitats com l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la metal·lúrgia. Però, des de fa temps, amb l’abandonament de les àrees rurals, estem davant d’una falta de gestió dels boscos, degut a la pèrdua de les activitats tradicionals. L’objectiu d’aquest treball és el de determinar l’impacte provocat per les societats antigues sobre els boscos, amb la utilització del foc com a eina de gestió, així com l’anàlisi dels processos d’antropització de les zones de muntanya que utilitzaven aquest recurs. En aquest treball l’anàlisi de l’evolució del paisatge es fa mitjançant l’estudi de les comunitats vegetals històriques i la dinàmica d’incendis, a través de dues metodologies basades en testimonis sedimentaris: l’anàlisi de carbons i l’anàlisi del pol·len. El testimoni sedimentari ha estat extret de la torbera ombrotròfica de Montarenyo, situada a la vessant sud dels Pirineus, a la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Aquestes dues disciplines han permès indagar en la geohistòria ambiental, per tal d’establir les relacions entre l’ambient i la societat. Els resultats mostren que el foc ha estat utilitzat per nombroses activitats, creant unes dinàmiques forestals característiques. El paisatge actual és conseqüència de les pressions que va haver de patir el bosc durant anys, unes pressions que, amb major o menor mesura han gestionat les masses forestals. Cal doncs conèixer quina ha estat la gestió històrica del bosc per entendre’n el seu estat actual i poder escollir la gestió més adequada per conservar-lo.