A fully-automatic caudate nucleus segmentation of brain MRI: application in volumetric analysis of pediatric attention-deficit/hyperactivity disorder

Background Accurate automatic segmentation of the caudate nucleus in magnetic resonance images (MRI) of the brain is of great interest in the analysis of developmental disorders. Segmentation methods based on a single atlas or on multiple atlases have been shown to suitably localize caudate structure. However, the atlas prior information may not represent the structure of interest correctly. It may therefore be useful to introduce a more flexible technique for accurate segmentations. Method We present Cau-dateCut: a new fully-automatic method of segmenting the caudate nucleus in MRI. CaudateCut combines an atlas-based segmentation strategy with the Graph Cut energy-minimization framework. We adapt the Graph Cut model to make it suitable for segmenting small, low-contrast structures, such as the caudate nucleus, by defining new energy function data and boundary potentials. In particular, we exploit information concerning the intensity and geometry, and we add supervised energies based on contextual brain structures. Furthermore, we reinforce boundary detection using a new multi-scale edgeness measure. Results We apply the novel CaudateCut method to the segmentation of the caudate nucleus to a new set of 39 pediatric attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) patients and 40 control children, as well as to a public database of 18 subjects. We evaluate the quality of the segmentation using several volumetric and voxel by voxel measures. Our results show improved performance in terms of segmentation compared to state-of-the-art approaches, obtaining a mean overlap of 80.75%. Moreover, we present a quantitative volumetric analysis of caudate abnormalities in pediatric ADHD, the results of which show strong correlation with expert manual analysis. Conclusion CaudateCut generates segmentation results that are comparable to gold-standard segmentations and which are reliable in the analysis of differentiating neuroanatomical abnormalities between healthy controls and pediatric ADHD.

Predictors and consequences of adherence to the treatment of pediatric patients with attention-deficit/hyperactivity disorder in Central Europe and East Asia.

PURPOSE: To assess baseline predictors and consequences of medication non-adherence in the treatment of pediatric patients with attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) from Central Europe and East Asia. PATIENTS AND METHODS: Data for this post-hoc analysis were taken from a 1-year prospective, observational study that included a total of 1,068 newly-diagnosed pediatric patients with ADHD symptoms from Central Europe and East Asia. Medication adherence during the week prior to each visit was assessed by treating physicians using a 5-point Likert scale, and then dichotomized into either adherent or non-adherent. Clinical severity was measured by the Clinical Global Impressions-ADHD-Severity (CGI-ADHD) scale and the Child Symptom Inventory-4 (CSI-4) Checklist. Health-Related Quality of Life (HRQoL) was measured using the Child Health and Illness Profile-Child Edition (CHIP-CE). Regression analyses were used to assess baseline predictors of overall adherence during follow-up, and the impact of time-varying adherence on subsequent outcomes: response (defined as a decrease of at least 1 point in CGI), changes in CGI-ADHD, CSI-4, and the five dimensions of CHIP-CE. RESULTS: Of the 860 patients analyzed, 64.5% (71.6% in Central Europe and 55.5% in East Asia) were rated as adherent and 35.5% as non-adherent during follow-up. Being from East Asia was found to be a strong predictor of non-adherence. In East Asia, a family history of ADHD and parental emotional distress were associated with non-adherence, while having no other children living at home was associated with non-adherence in Central Europe as well as in the overall sample. Non-adherence was associated with poorer response and less improvement on CGI-ADHD and CSI-4, but not on CHIP-CE. CONCLUSION: Non-adherence to medication is common in the treatment of ADHD, particularly in East Asia. Non-adherence was associated with poorer response and less improvement in clinical severity. A limitation of this study is that medication adherence was assessed by the treating clinician using a single item question.

Intervenció psicopedagògica del Trastorn de Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat

El meu projecte final del Pràcticum I es centra en el trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDA-H). En aquest projecte exposo les activitats que he portat a terme en el centre psicopedagògic on he realitzat les pràctiques i les reflexions que aquesta experiència m'ha generat.

El treball amb alumnat TDAH : El treball de les habilitats socials i les emocions

El treball presenta una intervenció que busca afavorir el desenvolupament de les capacitats relacionals de l'alumnat amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). La intervenció té en compte l'enfocament cognitiu-conductual, a més del model constructivista de l'ensenyament i el model d'assessorament col·laboratiu. A més, s'ha elaborat un programa d'activitats per a l'ensenyament de les habilitats socials i emocions basat en els programes desenvolupats per Monjas (1993) i Orjales (2010).

Proposta d’un programa d’intervenció psicoeducativa per a un infant de 6 anys amb possible TDAH

Aquest treball té per objectiu identificar i avaluar preventivament les característiques d’un infant de sis anys que podrien desenvolupar el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat. Per a la realització d’aquest treball es va proposar realitzar un programa psicopedagògic enfocat a millorar diferents comportaments negatius del propi infant. El programa està constituït per cinc activitats, realitzades amb tot el grup-classe, que intenten millorar diversos conceptes: la consciència emocional, el nivell d’empatia, l’autoestima i l’autocontrol emocional. El subjectes del grup d’intervenció han millorat en els diferents comportaments, i en concret, s’ ha vist un canvi important positiu en la conducta de l’infant. A més, l’observació d’actuacions no adequades en infants d’edats primerenques suposarà realitzar un bon treball psicopedagògic per poder-les prevenir o disminuir.

The Impact of Catechol-O-Methyltransferase and Dopamine D4 Receptor Genotypes on Neurophysiological Markers of Performance Monitoring

Dynamic adaptations of one"s behavior by means of performance monitoring are a central function of the human executive system, that underlies considerable interindividual variation. Converging evidence from electrophysiological and neuroimaging studies in both animals and humans hints atthe importance ofthe dopaminergic system forthe regulation of performance monitoring. Here, we studied the impact of two polymorphisms affecting dopaminergic functioning in the prefrontal cortex [catechol-O-methyltransferase (COMT) Val108/158Met and dopamine D4 receptor (DRD4) single-nucleotide polymorphism (SNP)-521] on neurophysiological correlates of performance monitoring. We applied a modified version of a standard flanker task with an embedded stop-signal task to tap into the different functions involved, particularly error monitoring, conflict detection and inhibitory processes. Participants homozygous for the DRD4 T allele produced an increased error-related negativity after both choice errors and failed inhibitions compared with C-homozygotes. This was associated with pronounced compensatory behavior reflected in higher post-error slowing. No group differences were seen in the incompatibility N2, suggesting distinct effects of the DRD4 polymorphism on error monitoring processes. Additionally, participants homozygous for the COMTVal allele, with a thereby diminished prefrontal dopaminergic level, revealed increased prefrontal processing related to inhibitory functions, reflected in the enhanced stop-signal-related components N2 and P3a. The results extend previous findings from mainly behavioral and neuroimaging data on the relationship between dopaminergic genes and executive functions and present possible underlying mechanisms for the previously suggested association between these dopaminergic polymorphisms and psychiatric disorders as schizophrenia or attention deficit hyperactivity disorder.

ADHD candidate gene (DRD4 exon III) affects inhibitory control in a healthy sample.

Background Dopamine is believed to be a key neurotransmitter in the development of attention-deficit/ hyperactivity disorder (ADHD). Several recent studies point to an association of the dopamine D4 receptor (DRD4) gene and this condition. More specifically, the 7 repeat variant of a variable number of tandem repeats (VNTR) polymorphism in exon III of this gene is suggested to bear a higher risk for ADHD. In the present study, we investigated the role of this polymorphism in the modulation of neurophysiological correlates of response inhibition (Go/Nogo task) in a healthy, high-functioning sample. Results Homozygous 7 repeat carriers showed a tendency for more accurate behavior in the Go/Nogo task compared to homozygous 4 repeat carriers. Moreover, 7 repeat carriers presented an increased nogo-related theta band response together with a reduced go-related beta decrease. Conclusions These data point to improved cognitive functions and prefrontal control in the 7 repeat carriers, probably due to the D4 receptor's modulatory role in prefrontal areas. The results are discussed with respect to previous behavioral data on this polymorphism and animal studies on the impact of the D4 receptor on cognitive functions.

TDAH

The project is based on the case of or diagnosed with attention deficit combined type.

TDA-H en la escuela : un trabajo multidisciplinar

A lo largo de este trabajo nos sumergiremos en la importancia que tiene la detección temprana de este trastorno, así como en los involucrados en esta (psicólogos, pedagogos, profesores, escuela y familia), dando un enfoque del lugar que cada uno de ellos ocupa y como se han de coordinan para poder realizar desde la detección hasta el diagnostico y seguimiento. Por último abordaremos uno de los temas más conflictivos que envuelven a este trastorno "la medicación" (Metilfenidato) y qué efectos produce en los niños que han iniciado el tratamiento, las mejoras que se presentan, así como los efectos secundarios que pueden dejar en el niño afectado.

Estudi del TDAH : Diagnòstic, avaluació i diferents tractaments d'intervenció

El present treball té com a objectiu principal realitzar un estudi teòric i científic sobre el Trastorn del Dèficit d'Atenció per Hiperactivitat (TDAH) des d'una perspectiva clínica. El propòsit és aprofundir en el coneixement del trastorn estudiant les variables diagnòstiques, el tipus d'avaluació a realitzar i els diferents tractaments d'intervenció existents; considerant la seva eficàcia i eficiència segons la validesa científica que presenten. A més, es qüestiona quin o quins enfocaments poden presentar més efectivitat per a pal·liar o eliminar la simptomatologia del trastorn, considerant els tipus de tractament presentats (farmacològic, teràpia psicològica cognitiu-conductual, psicopedagògic i educatiu o teràpies alternatives).

Estudi de l'impacte de les activitats de moviment corporal en un infant amb TDA

Aquest treball consta d’una investigació amb una pràctica d’activitats basades en el moviment corporal amb un infant diagnosticat amb Trastorn de Dèficit D’Atenció (TDA), amb la intenció de tractar i treballar els problemes que pateix de concentració i atenció. Aquesta pràctica va tenir lloc a l’Escola Sant Jordi de Navàs. Es va analitzar a l’alumne/a en concret, però es van treballar totes les activitats amb tot el grup classe. Les activitats van ser dissenyades a partir dels aprenentatges a la universitat durant la carrera i també de diferents autors citats al marc teòric. Els instruments de recollida de dades que es van utilitzar són les tècniques d’observació i el diari de camp i la càmera de fotos i de vídeo per enregistrar moments en concret. Aquests instruments van donar lloc a l’anàlisi i a la valoració final de les sessions de la pràctica realitzada, en la que es va poder observar una millora en l’atenció, la concentració, l’ interès, la relació amb els companys, etc, aconseguint els objectius proposats al principi. Si el moviment corporal ajuda a millorar als infants que pateixen aquest trastorn i a tots els altres és aconsellable que a l’escola es busquin estratègies i formes de treballar-ho, en qualsevol àrea, per a motivar i fer créixer els aprenentatges de tots els alumnes.

Projecte interactiu "Vila-moguda"

La idea inicial va ser la de crear un interactiu multimèdia amb finalitat didàctica que gira entorn els trastorns per dèficit d'atenció.Està adreçat a nens en edat escolar. Com a part principal hi ha una sèrie d'activitatsindicades per a potenciar la concentració i motivar a acabar allò que comença, així comdiversa informació sobre el transtorn i consells sobre activitats a realitzar per treballar les carències d'aquests nens/es.

Dificultats d'aprenentatge en el llenguatge oral i escrit i en matemàtiques en un cas d'un nen amb trastorn per dèficit d'atenció sense hiperactivitat

Aquest projecte final de Pràcticum I de Psicologia de l'Educació explica totes les activitats que he dut a terme al llarg de la meva estada en practiques al centre Orienta. S'hi descriuen les característiques més rellevants del centre, així com els serveis que ofereix a la comunitat educativa, molt especialment els adreçats a ajudar els infants a millorar les seves capacitats d'aprenentatge, des d'un marc teòric cognitiu-conductual i sistèmic, tot emfatitzant el treball col·laboratiu que mantenen els professionals de l'educació amb les famílies dels nens. El projecte detalla les activitats de col·laboració en la intervenció que he realitzat des de l'àmbit educatiu de la Psicologia, la seva temporització i seguiment i finalment, les conclusions i prospectiva envers el treball realitzat, així com la valoració crítica que en faig de la meva estada en pràctiques.

L'entorn de les WebQuest com a recurs motivador per a la millora del rendiment d'alumnes amb dificultats d'atenció i amb N.E.E.

A partir de la creació i aplicació didàctica d'una WebQuest en un curs de 4t de Primària s'analitza com i de uina manera pot influir positivament en el rendiment personal i acadèmic del grup d'alumnes, grup que presenta unes característiques acusades de dificultats d'atenció generalitzada, forts desnivells de coneixements, i en el qual es troben alumnes amb necessitats educatives especials (n.e.e.). Les webquest poden ser un bon recurs didàctic per a motivar el treball cooperatiu i la interacció entre alumnes, professors i les tecnologies de la informació i la comunicació.

Functional remediation for bipolar disorder

Neurocognitive impairment constitutes a core feature of bipolar illness. The main domains affected are verbal memory, attention, and executive functions. Deficits in these areas as well as difficulties to get functional remission seem to be increased associated with illness progression. Several studies have found a strong relationship between neurocognitive impairment and low functioning in bipolar disorder, as previously reported in other illnesses such as schizophrenia. Cognitive remediation strategies, adapted from work conducted with traumatic brain injury patients and applied to patients with schizophrenia, also need to be adapted to individuals with bipolar disorders. Early intervention using functional remediation, involves neurocognitive techniques and training, but also psychoeducation on cognition-related issues and problem-solving within an ecological framework.