Los anticuerpos antinucleares en la artritis reumatoide: ¿factores predictores de ineficacia del tratamiento con anti-tnf?

L’objectiu va ser determinar si la presència de anticossos antinuclears en pacients amb artritis reumatoide (AR) condiciona una pitjor desposta al tractament amb anti-TNF. Es tracta d’un estudi tipus cohorte retrospectiu. Es van incloure 66 malalts amb crtieris ACR per AR que anaven a iniciar tractament amb anti-TNF i tenien una determinación basal de ANA. D’aquests 37 eren ANA positius i 29 ANA negatius. Es va observar una tendencia als 6 mesos de tractament entre els ANA positius a no presentar resposta (19% en els ANA positius enfront a 11% dels ANA negatius), sense poder establir diferencies estadísticamente significatives (p=0,081).

Eficacia y Seguridad del tratamiento con Tocilizumab en pacientes con Artritis Reumatoide

L'artritis reumatoide (AR) és una malaltia inflamatòria crònica de caràcter sistèmic que afecta de manera preferent a les articulacions. El tractament de l'AR ha canviat de forma radical en l'última dècada. Això és a causa del desenvolupament de nous tractaments biològics dirigits contra molècules directament implicades en la patogènesi de l'AR. Un d'aquests tractaments és el Tocilizumab (RoACTEMRA ®) un anticòs monoclonal humanitzat que bloqueja l'acció de la Interleucina-6. TCZ ha estat aprovat recentment per al tractament de l'AR. El present projecte té com a objectiu avaluar la seguretat i eficàcia de TCZ en pacients amb AR inclosos en l'assaig clínic ACT-SURE (MA21573), provinents de la consulta externa monogràfica de pacients amb AR de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

Los anticuerpos antinucleares en la artritis reumatoide: ¿factores predictores de ineficacia del tratamiento con anti-TNF?

L’objectiu de la recerca va ésser determinar si la preència de anticossos antinuclears (ANA) en els pacients amb artritis reumatoide (AR), condicionava una pitjor desposta al tractament amb anti-TNFα. Es va dissenyar un estudi observacional (cohorte retrospectiva) de 66 paciente que es disposaven a iniciar tractament amb anti-TNFα., i dels que es disposava d’una determinación basal de ANA. Es disposava en tots ells un index DAS-28 als 0, 3 i 6 mesos, amb el que es va avaluar la desposta segons els criteris EULAR: No s’observaren diferencies estaísticament significatives entre els pacients ANA-negatius i ANA-positius als 3 mesos de tractament. S’observà una tendència als 6 mesos de tractament entre els ANA-negatius a presentar millor resposta respecte als ANA-positius, sense poder establir-se diferències estadísticamente significatives

Efectividad y seguridad del tratamiento combinado con Metotrexato y Leflunomida en la Artritis Idiopática juvenil

Se evaluó la seguridad y efectividad de la asociación de Metotrexato (MTX) y Leflunomida (LFN) en pacientes con Artritis Idiopática Juvenil (AIJ) en la práctica clínica habitual. Se recogieron datos: demográficos, seguridad y efectividad (articular, ocular). Realizamos un estudio retrospectivo (19 pacientes). Las variables e índices JADAS mejoraron. A los 18 meses las tasas de mejoría del 30%, mínima enfermedad, inactividad y remisión eran elevadas. Los 8 niños con uveítis presentaron remisión. No hubo EA graves. En nuestros pacientes con AIJ el tratamiento MTX+LFN demostró ser seguro y efectivo pudiendo considerarse una alternativa en pacientes sin buena respuesta en monoterapia.

Manipulació genètica de vectors virals per a estratègies de teràpia gènica en malalties autoimmunes

Els tractaments actuals per a la Malaltia de Crohn es basen en l’administració de proteïnes recombinants amb capacitat immunosupressora. Aquests tractaments són sistèmics, crònics i causen el desenvolupament d’efectes secundaris severs com infeccions amb patògens oportunistes i una major incidència de tumors. Passar d’una administració sistèmica dels immunosupressors a una administració local sembla clau per evitar la severitat i el nombre de complicacions secundàries. Ha sigut descrit recentment que el subconjunt cel•lular Th-17 juga un paper central en moltes malalties autoimmunes en humans, com ara la Malaltia de Crohn, Escleroderma, Artritis reumatoide o Psoriasis. Per determinar com la via del Th-17 es veu afectada durant el desenvolupament i els estadis aguts de la malaltia, analitzarem una gran bateria de interleuquines/citoquines i els mecanismes intracel•lulars d’activació/inhibició de l’activitat de les cèl•lules del Sistema Immune. En un segon pas, clonarem els gens seleccionats relacionats amb la immunomodulació de la via del Th-17 en vectors recentment desenvolupats (adenovirus quimera 5/40 o diferents pseudotips d’AAVs ), ja que hipotitzem que una producció local d’immunomoduladors s’assolirà amb una eficiència major fent servir aquests vectors, evitant així els efectes secundaris. A aquests efectes, hem començat el projecte clonant els gens de la IL10 i del receptor transmembrenal de la IL23 en adenovirus i en genomes d’AAV.

Infectious arthritis in patients with rheumatoid arthritis

Eleven cases of infectious arthritis occurring in patients with rheumatoid arthritis are reported. Staphylococcus aureus was the causative organism in eight patients. Streptococcus anginosus and Streptococcus agalactiae in one patient each, and Mycobacterium tuberculosis in two patients. The mean duration of symptoms before diagnosis was 16 days in patients with pyogenic arthritis. The diagnosis of joint infection caused by Mycobacterium tuberculosis was especially delayed (57 days). Four patients died; they were found to have a longer time to diagnosis and two of them had multiple joint infection. Although Staphylococcus aureus is the microorganism most often affecting patients with rheumatoid arthritis, infection caused by Mycobacterium tuberculosis must also be considered in such patients.

Value of clinical factors in selecting postmenopausal women with rheumatoid arthritis for bone densitometry.

Criteria to decide which patients with rheumatoid arthritis (RA) should be examined by dual energy x ray absorptiometry (DXA) are currently not available. The rheumatologists from Amsterdam have proposed preliminary criteria based on clinical risk factors (age, disease activity, and functional status). These criteria are preliminary and not widely accepted but might be helpful in practice. The value of the proposal in a group of Spanish postmenopausal women with RA is analysed. METHODS DXA (lumbar spine and femoral neck) was performed in 128 patients recruited from a clinical setting, and the proposed criteria were applied. T and Z scores were established for a Spanish reference population. RESULTS The mean (SD) age of the patients was 61.3 (10.7) and mean duration of the postmenopausal period 14.5 (10.1) years. Mean duration of RA was 13.7 (7.7) years. Mean C reactive protein was 22 (21) mg/l; mean erythrocyte sedimentation rate 26 (18) mm/1st h; and mean Health Assessment Questionnaire score 1.25 (0.79). Ninety (70%) patients fulfilled the proposed criteria. Their sensitivity for the diagnosis of osteoporosis (T score ¿¿2.5 SD) was 86% and their specificity, 43%. Positive predictive value was 54% and negative predictive value, 79%. CONCLUSIONS The proposed criteria seem a good screening method for the selection of those patients with RA whose bone mineral density should be assessed as the sensitivity and negative predictive value are acceptable.

Diagnostic and prognostic value of antibodies against chimeric fibrin/filaggrin citrullinated synthetic peptides in rheumatoid arthritis

Introduction: Evidence suggests that citrullinated fibrin(ogen) may be a potential in vivo target of anticitrullinated protein/peptide antibodies (ACPA) in rheumatoid arthritis (RA). We compared the diagnostic yield of three enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA) tests by using chimeric fibrin/filaggrin citrullinated synthetic peptides (CFFCP1, CFFCP2, CFFCP3) with a commercial CCP2-based test in RA and analyzed their prognostic values in early RA. Methods: Samples from 307 blood donors and patients with RA (322), psoriatic arthritis (133), systemic lupus erythematosus (119), and hepatitis C infection (84) were assayed by using CFFCP- and CCP2-based tests. Autoantibodies also were analyzed at baseline and during a 2-year follow-up in 98 early RA patients to determine their prognostic value. Results: With cutoffs giving 98% specificity for RA versus blood donors, the sensitivity was 72.1% for CFFCP1, 78.0% for CFFCP2, 71.4% for CFFCP3, and 73.9% for CCP2, with positive predictive values greater than 97% in all cases. CFFCP sensitivity in RA increased to 80.4% without losing specificity when positivity was considered as any positive anti-CFFCP status. Specificity of the three CFFCP tests versus other rheumatic populations was high (> 90%) and similar to those for the CCP2. In early RA, CFFCP1 best identified patients with a poor radiographic outcome. Radiographic progression was faster in the small subgroup of CCP2-negative and CFFCP1-positive patients than in those negative for both autoantibodies. CFFCP antibodies decreased after 1 year, but without any correlation with changes in disease activity. Conclusions: CFFCP-based assays are highly sensitive and specific for RA. Early RA patients with anti-CFFCP1 antibodies, including CCP2-negative patients, show greater radiographic progression.

Fármacos que inhiben el factor de necrosis tumoral α y embarazo

Pregunta: ?Es segura la administración de los fármacos que inhiben el factor de necrosis tumoral a (TNF-a) durante el embarazo? Respuesta: En los últimos años se han desarrollado medicamentos que inhiben el TNF-a, porque esta citocina tiene un efecto inflamatorio que condiciona el proceso patológico de diversas enfermedades autoinmunitarias sistémicas, como artritis reumatoide, psoriasis, enfermedades inflamatorias intestinales y otras. Actualmente existen en el mercado farmacéutico 5 fármacos que...

Diagnostic and prognostic value of antibodies against chimeric fibrin/filaggrin citrullinated synthetic peptides in rheumatoid arthritis

Introduction: Evidence suggests that citrullinated fibrin(ogen) may be a potential in vivo target of anticitrullinated protein/peptide antibodies (ACPA) in rheumatoid arthritis (RA). We compared the diagnostic yield of three enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA) tests by using chimeric fibrin/filaggrin citrullinated synthetic peptides (CFFCP1, CFFCP2, CFFCP3) with a commercial CCP2-based test in RA and analyzed their prognostic values in early RA. Methods: Samples from 307 blood donors and patients with RA (322), psoriatic arthritis (133), systemic lupus erythematosus (119), and hepatitis C infection (84) were assayed by using CFFCP- and CCP2-based tests. Autoantibodies also were analyzed at baseline and during a 2-year follow-up in 98 early RA patients to determine their prognostic value. Results: With cutoffs giving 98% specificity for RA versus blood donors, the sensitivity was 72.1% for CFFCP1, 78.0% for CFFCP2, 71.4% for CFFCP3, and 73.9% for CCP2, with positive predictive values greater than 97% in all cases. CFFCP sensitivity in RA increased to 80.4% without losing specificity when positivity was considered as any positive anti-CFFCP status. Specificity of the three CFFCP tests versus other rheumatic populations was high (> 90%) and similar to those for the CCP2. In early RA, CFFCP1 best identified patients with a poor radiographic outcome. Radiographic progression was faster in the small subgroup of CCP2-negative and CFFCP1-positive patients than in those negative for both autoantibodies. CFFCP antibodies decreased after 1 year, but without any correlation with changes in disease activity. Conclusions: CFFCP-based assays are highly sensitive and specific for RA. Early RA patients with anti-CFFCP1 antibodies, including CCP2-negative patients, show greater radiographic progression.

La leflunomida, una alternativa válida para el tratamiento de la uveítis crónica anterior asociada a la Artritis Idiopática Juvenil

Donada la manca de consens davant el tractament de la uveítis crònica anterior (UCA) associada a la artritis idiopàtica juvenil (AIJ), aquest treball té com a objectiu valorar la possible eficàcia de la leflunomida (LFN) en aquesta malaltia. Per a això es va valorar la resposta al tractament de forma retrospectiva de 13 pacients amb UCA associada a AIJ de la cohort de 417 pacients de l'Hospital Universitari Vall d´Hebron. Els resultats obtinguts suggereixen que la LFN pot ser una alternativa vàlida en pacients amb AIJ no només com a tractament de l'afectació articular sinó també de l'afectació ocular.

Síndrome SAPHO: Revisión clínica y radiológica

La síndrome SAPHO és una entitat clínica i radiològica que combina la sinovitis, l’acné, la pustulosis, la hiperostosis i la osteïtis. En aquesta sèrie es recullen les característiques clíniques de 52 malalts i es revisen les exploracions complementàries realitzades, principalment la gammagrafia òssia i la tomografia computada. Després d’analitzar les característiques radiològiques de la tomografia computada trobem un denominador comú: l’esclerosi, les erosions i la hiperostosi. La concordància amb els resultats d’altres sèries, recolze aquesta síndrome com una entitat ben definida clínica i radiològica.

Artrosi de genoll a l’ Atenció Primària. Utilitat de l’ ecografia en el seu maneig i seguiment

L’ artrosi de genoll es una de les malalties reumatològiques mes freqüents a l’Atenció Primària Objectiu. Prevalença de sinovitis Material i mètodes. Estudi transversal descriptiu. Resultats. 19 pacients, promig d’edat de 59,8 anys . L’estudi ecogràfic es va trobar vessament articular en 17 pacients (89.4%) i hipertrofia sinovial en 10 (52,6%) . Entre pacients amb i sense vessament existeixen diferencies significatives en el temps d’evolució i el qüestionari Lequesne. Conclusions. L’ecografia articular és una eina eficaç. La malaltia artròsica no es un procés purament degeneratiu, sinó que existeixen signes inflamatoris.