Safety of intramuscular influenza vaccine in patients receiving oral anticoagulation therapy: a single blinded multi-centre randomized controlled clinical trial

Influenza vaccines are recommended for administration by the intramuscular route. However, many physicians use the subcutaneous route for patients receiving an oral anticoagulant because this route is thought to induce fewer hemorrhagic side effects. Our aim is to assess the safety of intramuscular administration of influenza vaccine in patients on oral anticoagulation therapy. Methods: Design: Randomised, controlled, single blinded, multi-centre clinical trial. Setting: 4 primary care practices in Barcelona, Spain. Participants: 229 patients on oral anticoagulation therapy eligible for influenza vaccine during the 20032004 season. Interventions: intramuscular administration of influença vaccine in the experimental group (129 patients) compared to subcutaneous administration in the control group (100 patients). Primary outcome: change in the circumference of the arm at the site of injection at 24 hours. Secondary outcomes: appearance of local reactions and pain at 24 hours and at 10 days; change in INR (International Normalized Ratio) at 24 hours and at 10 days. Analysis was by intention to treat using the 95% confidence intervals of the proportions or mean differences. Results: Baseline variables in the two groups were similar. No major side effects or major haemorrhage during the follow-up period were reported. No significant differences were observed in the primary outcome between the two groups. The appearance of local adverse reactions was more frequent in the subcutaneous administration group (37,4% vs. 17,4%, 95% confidence interval of the difference 8,2% to 31,8%). Conclusion: This study shows that the intramuscular administration route of influenza vaccine in patients on anticoagulant therapy does not have more side effects than the subcutaneous administration route

Long-term azithromycin therapy in patients with severe chronic obstructive pulmonary disease and repeated pulmonary exacerbations

L’objectiu es determinar si el tractament amb azitromicina a llarg termini redueix la freqüència d’exacerbacions respiratòries en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) greu. Estudi retrospectiu observacional que avalua els beneficis clínics del tractament amb azitromicina a llarg termini (500 mg per via oral tres vegades per setmana) durant 12 mesos en pacients amb MPOC greu amb un mínim de 4 exacerbacions agudes (EAMPOC) per any o colonitzats per Pseudomonas aeruginosa. Es comparen amb els 12 mesos previs a l’introducció de l’azitromicina: nombre de EAMPOC, hospitalitzacions i dies d'estada hospitalària. L’azitromicina a llarg termini s’associa a una reducció significativa de EAMPOC, hospitalitzacions i dies d’estada hospitalària en pacients amb EPOC greu independentment de la colonització basal.

Replacement therapy for iron deficiency improves exercise capacity and quality of life in patients with cyanotic congenital heart disease and/or the Eisenmenger syndrome

La teràpia suplementària de ferro millora la capacitat d’exercici i la qualitat de vida en malalts amb una cardiopatia congènita cianòtica i/ o síndrome d’Eisenmenger El dèficit de ferro és una troballa comú en la cardiopatia congènita cianòtica, i pot ser la causa d’una reducció en la capacitat d’exercici. Actualment, està indicada la reposició dels dipòsits de ferro en aquest grup de malalts, éssent les evidències científiques escasses. En el present treball investiguem la seguretat i eficàcia del tractament amb ferro en malalts amb una cardiopatia congènita cianòtica. Per tal motiu, vint-i-cinc malalts amb una cardiopatia congenita cianòtica i dèficit de ferro van ser inclosos de forma prospectiva entre Agost del 2008 i Gener del 2009. El tractament utilitzat fou fumarat ferròs oral, fins a una dosi màxima de 200 mg tres vegades al dia. En l’anàlisi basal i als tres mesos de seguiment es va utilitzar el test de qualitat de vida “CAMPHOR”, el test de la marxa dels 6 minuts i la prova d’esforç amb consum d’oxigen. L’edat mitja fou 39.9+/-10.9 anys, 80% dones. Catorze malalts tenien la síndrome d’Eisenmenger, sis una malaltia cianòtica complexa i cinc circulació de Fontan. Cap d’ells va haver d'interrompre el tractament degut a efectes adversos. Després de tres mesos de tractament, l’hemoglobina (19.0+/-2.9g/dL a 20.4+/-2.7g/dL, p&0.001), ferritina (13.3+/-4.7mug/L a 54.1+/-24.2mug/L, p&0.001) i saturació de transferrina (17.8+/-9.6% a 34.8+/-23.4%, p&0.001) van augmentar significativament. També hi va haver una millora significativa en la puntuació del test de qualitat de vida (20.7+/-10.9 a 16.2+/-10.4, p=0.001) i el test de la marxa (371.7+/-84.7m a 402.8.0+/-74.9m, p=0.001). No es van evidenciar canvis significatius en els valors de consum d’oxigen (40.7+/-9.2% a 43.8+/-12.4%, p=0.15). En definitiva, la teràpia suplementària amb ferro en els malats amb una cardiopatia congènita cianòtica i dèficit de ferro és segura i millora la qualitat de vida i la capacitat funcional. En aquest grup de malalts, per tant, és aconsellable identificar el dèficit de ferro i restaurar-ne els seus dipòsits.

Respiratory chain dysfunction associated with multiple mitochondrial DNA deletions in antiretroviral therapy-related lipodystrophy.

Highly-active antiretroviral therapy (HAART) can induce a characteristic lipodystrophy syndrome characterized by peripheral fat wasting and central adiposity, usually associated with hyperlipidaemia and insulin resistance [1,2]. Indirect data have led some authors to propose that mitochondrial dysfunction could play a role in this syndrome [3,4].To date, as recently outlined by Kakuda et al. [5] in this journal, HIV-infected patients developing lipodystrophy have not been studied for mitochondrial changes or respiratory chain capacity...