Desenvolupament d’un pla operatiu per a la gestió del medicament en els centres penitenciaris

Les drogodependències, la infecció pel VIH-VHC i la tuberculosi, entre d’altres patologies, incideixen actualment de manera molt important en els centres penitenciaris, de manera que han canviat radicalment la sanitat en aquestes institucions en les darreres dues dècades. Les necessitats terapèutiques són diferents i la utilització de fàrmacs a les presons s’ha convertit en més complexa. La població penitenciària ha crescut en els darrers cinc anys més d’un 36% i, d’aquesta manera, ha augmentat la demanda assistencial i en conseqüència la prescripció farmacèutica, amb una corresponent pujada de la despesa en medicaments. Segons la legislació penitenciària general, l’Administració Penitenciària és responsable del control de les malalties transmissibles a les presons, en col·laboració amb l’Administració Sanitària. La gestió dels medicaments, per ser eficaç, ha d’incidir en una sèrie d’elements, com ara la selecció dels medicaments, l’adquisició, la distribució, la dispensació i l’administració, entre d’altres. Els medicaments utilitzats per al tractament de patologies del sistema nerviós són els productes més consumits en el CPHB, amb una major quantitat d’unitats dispensades. Alhora, la despesa d’aquests medicaments suposa aproximadament la meitat de la factura total. La diferència de preus entre especialitats farmacèutiques genèriques i especialitats farmacèutiques de marca evidencia de manera teòrica que la utilització de genèrics pot reduir la despesa total farmacèutica. Els estudis de selecció, adquisició i control de medicaments a centres penitenciaris per part de professionals sanitaris són eines fonamentals i necessàries per a la millora en l’ús de fàrmacs.

Desenvolupament d'eines informàtiques per a residències geriàtriques

L’envelliment de la població demana cada cop més centres especialitzats en geriatria en els països desenvolupats. Aquests mateixos països pateixen recentment una falta de personal qualificat en infermeria. Aquests dos factors es combinen i posen en evidència la necessitat de desenvolupar eines informàtiques que modernitzin les residències geriàtriques. El projecte que s’ha desenvolupat consisteix en una aplicació de gestió d’una residència geriàtrica amb una base de dades centralitzada en un PC des de la qual s’hi pot accedir a través d’una aplicació feta per PDA. La seva funció principal és poder agilitzar tota la repartició de medicació dins la residència geriàtrica, gestionant des de les pautes de medicació corresponents a cada resident, fins a un control d’stock. Consta, per tant, d’una aplicació per PC, programada amb Visual Basic i utilitzant com a base de dades Microsoft Access, i d’una aplicació per PDA, programada amb Embedded Visual Basic i utilitzant la mateixa base de dades creada per l’aplicació per PC. L’aplicació de PC proporcionarà als usuaris una gestió ràpida i còmode i, alhora, rapidesa i estalvi de treball si es vol fer un determinat manteniment a través de l’aplicació de PDA. En el manteniment de l’aplicació, però, no s’hi inclou el manteniment dels usuaris tot i haver un control d’aquests. En aquest projecte s’estudia com es desenvolupa una aplicació per PDA i com comparteix una base de dades amb una altra aplicació a través del sistema de sincronització PC↔PDA anomenat ActiveSync.

Community pharmacist intervention in depressed primary care patients (PRODEFAR study): randomized controlled trial protocol.

Background: Treatment of depression, the most prevalent and costly mental disorder, needs to be improved. Non-concordance with clinical guidelines and non-adherence can limit the efficacy of pharmacological treatment of depression. Through pharmaceutical care, pharmacists can improve patients' compliance and wellbeing. The aim of this study is to evaluate the effectiveness and costeffectiveness of a community pharmacist intervention developed to improve adherence and outcomes of primary care patients with depression. Methods/design: A randomized controlled trial, with 6-month follow-up, comparing patients receiving a pharmaceutical care support programme in primary care with patients receiving usual care. The total sample comprises 194 patients (aged between 18 and 75) diagnosed with depressive disorder in a primary care health centre in the province of Barcelona (Spain). Subjects will be asked for written informed consent in order to participate in the study. Diagnosis will be confirmed using the SCID-I. The intervention consists of an educational programme focused on improving knowledge about medication, making patients aware of the importance of compliance, reducing stigma, reassuring patients about side-effects and stressing the importance of carrying out general practitioners' advice. Measurements will take place at baseline, and after 3 and 6 months. Main outcome measure is compliance with antidepressants. Secondary outcomes include; clinical severity of depression (PHQ-9), anxiety (STAI-S), health-related quality of life (EuroQol-5D), satisfaction with the treatment received, side-effects, chronic physical conditions and sociodemographics. The use of healthcare and social care services will be assessed with an adapted version of the Client Service Receipt Inventory (CSRI). Discussion: This trial will provide valuable information for health professionals and policy makers on the effectiveness and cost-effectiveness of a pharmaceutical intervention programme in the context of primary care. Trial registration: NCT00794196

Upper gastrointestinal bleeding in cirrhosis: clinical and endoscopic correlations

The clinical data of 180 episodes of upper gastrointestinal bleeding in 168 patients with cirrhosis of the liver are examined. The source of bleeding had been determined by early endoscopy in all cases. In men under the age of 50 years, and without symptoms of liver failure, bleeding was due to ruptured gastro-oesophageal varices in 84% of cases. Severe liver failure was associated with acute lesions of gastric mucosa in many cases. No presumptive diagnosis of the source of haemorrhage could be based on the examination of other clinical data (presence of ascites, mode of presentation and pattern of bleeding, history of ulcer disease, alcoholism, and previous medication.

Upper gastrointestinal bleeding in cirrhosis: clinical and endoscopic correlations

The clinical data of 180 episodes of upper gastrointestinal bleeding in 168 patients with cirrhosis of the liver are examined. The source of bleeding had been determined by early endoscopy in all cases. In men under the age of 50 years, and without symptoms of liver failure, bleeding was due to ruptured gastro-oesophageal varices in 84% of cases. Severe liver failure was associated with acute lesions of gastric mucosa in many cases. No presumptive diagnosis of the source of haemorrhage could be based on the examination of other clinical data (presence of ascites, mode of presentation and pattern of bleeding, history of ulcer disease, alcoholism, and previous medication.

Treatment patterns and health care resource utilization in a 1-year observational cohort study of outpatients with schizophrenia at risk of nonadherence treated with long-acting injectable antipsychotics

Purpose: To describe (1) the clinical profiles and the patterns of use of long-acting injectable (LAI) antipsychotics in patients with schizophrenia at risk of nonadherence with oral antipsychotics, and in those who started treatment with LAI antipsychotics, (2) health care resource utilization and associated costs. Patients and methods: A total of 597 outpatients with schizophrenia at risk of nonadherence, according to the psychiatrist's clinical judgment, were recruited at 59 centers in a noninterventional prospective observational study of 1-year follow-up when their treatment was modified. In a post hoc analysis, the profiles of patients starting LAI or continuing with oral antipsychotics were described, and descriptive analyses of treatments, health resource utilization, and direct costs were performed in those who started an LAI antipsychotic. Results: Therapy modifications involved the antipsychotic medications in 84.8% of patients, mostly because of insufficient efficacy of prior regimen. Ninety-two (15.4%) patients started an LAI antipsychotic at recruitment. Of these, only 13 (14.1%) were prescribed with first-generation antipsychotics. During 1 year, 16.3% of patients who started and 14.9% of patients who did not start an LAI antipsychotic at recruitment relapsed, contrasting with the 20.9% who had been hospitalized only within the prior 6 months. After 1 year, 74.3% of patients who started an LAI antipsychotic continued concomitant treatment with oral antipsychotics. The mean (median) total direct health care cost per patient per month during the study year among the patients starting any LAI antipsychotic at baseline was 1,407 ( 897.7). Medication costs (including oral and LAI antipsychotics and concomitant medication) represented almost 44%, whereas nonmedication costs accounted for more than 55% of the mean total direct health care costs. Conclusion: LAI antipsychotics were infrequently prescribed in spite of a psychiatrist-perceived risk of nonadherence to oral antipsychotics. Mean medication costs were lower than nonmedication costs.