Wnt-3a and Wnt-3 differently stimulate proliferation and neurogenesis of spinal neural precursors and promote neurite outgrowth by canonical signaling

Wnt factors regulate neural stem cell development and neuronal connectivity. Here we investigated whether Wnt-3a and Wnt-3, expressed in the developing spinal cord, regulate proliferation and the neuronal differentiation of spinal cord neural precursors (SCNP). Wnt-3a promoted a sustained increase of SCNP proliferation, whereas Wnt-3 enhanced SCNP proliferation transiently and increased neurogenesis through β-catenin signaling. Consistent with this, Wnt-3a and Wnt-3 differently regulate the expression of Cyclin-dependent kinase inhibitors. Furthermore, Wnt-3a and Wnt-3 stimulated neurite outgrowth in SCNP-derived neurons through ß-catenin and TCF4-dependent transcription. GSK-3ß inhibitors mimicked Wnt signaling and promoted neurite outgrowth in established cultures. We conclude that Wnt-3a and Wnt-3 signal through the canonical Wnt/β-catenin pathway to regulate different aspects of SCNP development. These findings may be of therapeutic interest for the treatment of neurodegenerative diseases and nerve injury.

Aula Matemàtica, 3a part : un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les Matemàtiques a la UAB

Aquest projecte és continuació dels projectes "Aula Matemàtica, un projecte per a la millora de l'aprenentatge de les Matemàtiques a la UAB", primera i segona part, Ref 2003MQD 00030 i Ref 2006MQD00072, els quals han permès identificar els problemes i oferir als estudiants de primer curs d'algunes titulacions pilot de Ciències de la UAB una plataforma d'autoaprenentatge que han valorat positivament. Es tracta d'una base de dades de problemes de resposta tancada, accessible per internet, que permet als estudiants practicar pel seu compte, autoevaluar-se i també al seu professor posar-los-hi un examen i controlar el temps de pràctica dels estudiants. L'aprenentatge de les Matemàtiques requereix l'automatització de certes tècniques de caire, per exemple, manipulatiu, per a l'adquisició de la qual és imprescindible un treball repetitiu d'entrenament de l'estudiant. Es tracta de proporcionar material interactiu que permeti aquest entrenament, al ritme de l’estudiant, de manera autònoma, no presencial i atractiva per a les noves generacions; però alhora oferir suport presencial quan sigui necessari. L'enorme diversificació observada en la formació inicial dels estudiants, amb la convivència de diferents vies de batxillerat en moltes titulacions de ciències, provoca una dificultat d'adaptació de les assignatures de primer curs. Es requereix per tant una major tutorització dels estudiants i oferta d'eines i material complementari per al treball individual. El projecte actual té com a objectius l'elaboració de més material i la classificació d'aquest per permetre l'adaptació de la plataforma a un major nombre d'assignatures i la millora de l'accessibilitat i la gestió d'aquesta plataforma.

Passarel·la per a vianants al Parc de Vallparadís. Terrassa : 3a Biennal d'Arquitectura del Vallès 2005

Per conèixer més dades sobre el projecte guardonat podeu adreçar-vos a la pàgina web següent: www.rga.es

Signaling across the synapse: a role for Wnt and Dishevelled in presynaptic assembly and neurotransmitter release

Proper dialogue between presynaptic neurons and their targets is essential for correct synaptic assembly and function. At central synapses, Wnt proteins function as retrograde signals to regulate axon remodeling and the accumulation of presynaptic proteins. Loss of Wnt7a function leads to defects in the localization of presynaptic markers and in the morphology of the presynaptic axons. We show that loss of function of Dishevelled-1 (Dvl1) mimics and enhances the Wnt7a phenotype in the cerebellum. Although active zones appear normal, electrophysiological recordings in cerebellar slices from Wnt7a/Dvl1 double mutant mice reveal a defect in neurotransmitter release at mossy fi ber–granule cell synapses. Deficiency in Dvl1 decreases, whereas exposure to Wnt increases, synaptic vesicle recycling in mossy fi bers. Dvl increases the number of Bassoon clusters, and like other components of the Wnt pathway, it localizes to synaptic sites. These fi ndings demonstrate that Wnts signal across the synapse on Dvl-expressing presynaptic terminals to regulate synaptic assembly and suggest a potential novel function for Wnts in neurotransmitter release.

Activation of p53 by nutlin-3a induces apoptosis and cellular senescence in human glioblastoma multiforme

Glioblastoma multiforme (GBM) is the most common and aggressive primary brain tumor in adults. Despite concerted efforts to improve current therapies and develop novel clinical approaches, patient survival remains poor. As such, increasing attention has focused on developing new therapeutic strategies that specifically target the apoptotic pathway in order to improve treatment responses. Recently, nutlins, small-molecule antagonists of MDM2, have been developed to inhibit p53-MDM2 interaction and activate p53 signaling in cancer cells. Glioma cell lines and primary cultured glioblastoma cells were treated with nutlin-3a. Nutlin-3a induced p53-dependent G1- and G2-M cell cycle arrest and apoptosis in glioma cell lines with normal TP53 status. In addition, nutlin-arrested glioma cells show morphological features of senescence and persistent induction of p21 protein. Furthermore, senescence induced by nutlin-3a might be depending on mTOR pathway activity. In wild-type TP53 primary cultured cells, exposure to nutlin-3a resulted in variable degrees of apoptosis as well as cellular features of senescence. Nutlin-3a-induced apoptosis and senescence were firmly dependent on the presence of functional p53, as revealed by the fact that glioblastoma cells with knockdown p53 with specific siRNA, or cells with mutated or functionally impaired p53 pathway, were completely insensitive to the drug. Finally, we also found that nutlin-3a increased response of glioma cells to radiation therapy. The results provide a basis for the rational use of MDM2 antagonists as a novel treatment option for glioblastoma patients.

Activation of p53 by nutlin-3a induces apoptosis and cellular senescence in human glioblastoma multiforme

Glioblastoma multiforme (GBM) is the most common and aggressive primary brain tumor in adults. Despite concerted efforts to improve current therapies and develop novel clinical approaches, patient survival remains poor. As such, increasing attention has focused on developing new therapeutic strategies that specifically target the apoptotic pathway in order to improve treatment responses. Recently, nutlins, small-molecule antagonists of MDM2, have been developed to inhibit p53-MDM2 interaction and activate p53 signaling in cancer cells. Glioma cell lines and primary cultured glioblastoma cells were treated with nutlin-3a. Nutlin-3a induced p53-dependent G1- and G2-M cell cycle arrest and apoptosis in glioma cell lines with normal TP53 status. In addition, nutlin-arrested glioma cells show morphological features of senescence and persistent induction of p21 protein. Furthermore, senescence induced by nutlin-3a might be depending on mTOR pathway activity. In wild-type TP53 primary cultured cells, exposure to nutlin-3a resulted in variable degrees of apoptosis as well as cellular features of senescence. Nutlin-3a-induced apoptosis and senescence were firmly dependent on the presence of functional p53, as revealed by the fact that glioblastoma cells with knockdown p53 with specific siRNA, or cells with mutated or functionally impaired p53 pathway, were completely insensitive to the drug. Finally, we also found that nutlin-3a increased response of glioma cells to radiation therapy. The results provide a basis for the rational use of MDM2 antagonists as a novel treatment option for glioblastoma patients.

Valor pronóstico de la densidad microvascular y de la expresión del VEGF, EGFR y HIF-1 en pacientes con cáncer de cérvix localmente avanzado tratados con quimioradiación

Introducción: Colombia cuenta con poca información sobre el comportamiento del cáncer, no obstante, el carcinoma de cuello uterino representa la segunda causa de muerte por la enfermedad entre las mujeres de nuestro entorno. El patrón epidemiológico de la enfermedad es preocupante porque los estados localmente avanzados constituyen el estado más frecuente al momento del diagnóstico y la mortalidad siendo bastante alta a pesar de la presencia de un programa de cribado organizado. Objetivo: Describir el valor pronóstico de la densidad microvascular (DMV) y de la expresión proteica de varios genes relacionados con la supervivencia y proliferación del cáncer de cérvix localmente avanzado en un grupo de mujeres tratadas con quimioradiación y braquiterapia intracavitaria. Se estimaron la tasa de respuesta global (TRG), la supervivencia libre de progresión (SLP) y la supervivencia global (SG). Resultados: Se incluyeron 61 mujeres con una edad media de 52 ± 10 años; todas tenían diagnóstico de cáncer de cérvix localmente avanzado (IIA 2.3%/IIB 47.5%/IIIA 4.9%/IIIB 37.7%/IVA 3.3%/no definido 3.3%), con un volumen tumoral promedio de 6.4cm (DE ± 1.8cm) e infección por VPH en 46% de los casos; 58 sujetos (95%) tenían un patrón escamoso, dos fueron adenocarcinomas y &50% presentaba neoplasias moderada o pobremente diferenciadas. Todas fueron tratadas con quimioradiación (interrupción transitoria en teleterapia por toxicidad y otras causas en 19% y 21.4%, respectivamente/media de ciclos de platino concomitante 4.8 series ± 1.0) y braquiterapia (77% completaron el tratamiento intracavitario). La mediana para la SLP y global fue de 6.6 meses (r, 4.0-9.1) y 30 meses (r, 11-48), respectivamente. Ninguna de las variables tuvo un efecto positivo sobre la SLP, mientras el análisis multivariado demostró que los niveles de expresión del VEGF (P=0.026), EGFR (P=0.030), y el volumen tumoral menor de 6 cm (P=0.02) influyeron positivamente sobre éste desenlace. Conclusión: Existe una influencia positiva sobre el pronóstico, de la tipificación en el cáncer de cérvix localmente avanzado tratado con quimioradiación basada en platino.

Valoración de la impedancia miocárdica transesofágica como técnica diagnóstica de rechazo cardíaco post-trasplante

L'objectiu del present estudi va ser desenvolupar una nova tècnica d'impedància miocàrdica transesofàgica (IMT) i valorar la seva utilitat en el diagnòstic de rebuig cardíac post-trasplantament. Es va mesurar la IMT prèviament a la realització de les biòpsies endomiocàrdiques (BEM) a 19 pacients trasplantats de cor, un 10% de les BEM realitzades van presentar rebuig grau 3A. Els pacients van catalogar la mesura de IMT de 8'9 vegades més còmoda i 9,1 vegada menys molesta que la BEM. En la present sèrie, no es van observar diferències significatives entre els valors de IMT en funció de la presència o no de rebuig

Estudi i primera fase per la implementació del FOFB al Sincrotró ALBA

Aquest treball és la culminació de les pràctiques realitzades al sincrotró ALBA. Situat a Cerdanyola del Vallès, ALBA és un accelerador de 3a generació que permet emmagatzemar un feix d'electrons confinat de fins a 400 mA a 3GeV d'energia, amb l'objectiu d'obtenir llum a partir dels girs provocats al feix. Els sincrotrons moderns com el d'ALBA, el que pretenen és aconseguir un major control i estabilitat de la llum. Per aconseguir-ho, cal que el feix d'electrons que creen la llum estigui controlat al màxim i la seva òrbita sigui estable. Amb aquest objectiu els sincrotrons estant implementant sistemes de Fast Orbit FeedBack (FOFB) o sistemes realimentats de correcció ràpida de l'òrbita, per realitzar correccions d'almenys 100Hz que estabilitzin el feix d'electrons amb menys d'un 10% de l'amplada del feix (5-10μm). El treball exposa el desenvolupament d'una part del sistema de correcció ràpida de l'òrbita dels electrons (FOFB) que s'està duent a terme al sincrotró ALBA. Concretament, s’han revisat els estudis previs realitzats durant la fase de disseny del sincrotró, s’han recalculat funcions de transferència i retards de tots els elements involucrats al sistema. També s’han realitzat simulacions per confirmar la viabilitat del sistema amb les noves dades i finalment s’ha desenvolupat part de la unitat de control determinant el Hardware i s'ha adquirit dades que permetran analitzar el soroll de l'òrbita que en futurs treballs determinaran millor l'algorisme de la unitat de control.

ß-Catenin Regulation during the Cell Cycle: Implications in G2/M and Apoptosis

ß-catenin is a multifunctional protein involved in cell-cell adhesion and Wnt signal transduction. ß-Catenin signaling has been proposed to act as inducer of cell proliferation in different tumors. However, in some developmental contexts and cell systems ß-catenin also acts as a positive modulator of apoptosis. To get additional insights into the role of ß-Catenin in the regulation of the cell cycle and apoptosis, we have analyzed the levels and subcellular localization of endogenous ß-catenin and its relation with adenomatous polyposis coli (APC) during the cell cycle in S-phase¿synchronized epithelial cells. ß-Catenin levels increase in S phase, reaching maximum accumulation at late G2/M and then abruptly decreasing as the cells enter into a new G1 phase. In parallel, an increased cytoplasmic and nuclear localization of ß-catenin and APC is observed during S and G2 phases. In addition, strong colocalization of APC with centrosomes, but not ß-catenin, is detected in M phase. Interestingly, overexpression of a stable form of ß-catenin, or inhibition of endogenous ß-catenin degradation, in epidermal keratinocyte cells induces a G2 cell cycle arrest and leads to apoptosis. These results support a role for ß-catenin in the control of cell cycle and apoptosis at G2/M in normal and transformed epidermal keratinocytes.

Hexokinase 2, Glycogen Synthase and Phosphorylase Play a Key Role in Muscle Glycogen Supercompensation

Background: Glycogen-depleting exercise can lead to supercompensation of muscle glycogen stores, but the biochemical mechanisms of this phenomenon are still not completely understood. Methods: Using chronic low-frequency stimulation (CLFS) as an exercise model, the tibialis anterior muscle of rabbits was stimulated for either 1 or 24 hours, inducing a reduction in glycogen of 90% and 50% respectively. Glycogen recovery was subsequently monitored during 24 hours of rest. Results: In muscles stimulated for 1 hour, glycogen recovered basal levels during the rest period. However, in those stimulated for 24 hours, glycogen was supercompensated and its levels remained 50% higher than basal levels after 6 hours of rest, although the newly synthesized glycogen had fewer branches. This increase in glycogen correlated with an increase in hexokinase-2 expression and activity, a reduction in the glycogen phosphorylase activity ratio and an increase in the glycogen synthase activity ratio, due to dephosphorylation of site 3a, even in the presence of elevated glycogen stores. During supercompensation there was also an increase in 59-AMP-activated protein kinase phosphorylation, correlating with a stable reduction in ATP and total purine nucleotide levels. Conclusions: Glycogen supercompensation requires a coordinated chain of events at two levels in the context of decreased cell energy balance: First, an increase in the glucose phosphorylation capacity of the muscle and secondly, control of the enzymes directly involved in the synthesis and degradation of the glycogen molecule. However, supercompensated glycogen has fewer branches.

El siguiente paso en el desarrollo de los repositorios: integración con la infraestructura institucional de gestión de la información científica

Dídac Martínez, Director de l'Àrea de Serveis Universitaris de la UPC, va esmentar en la seva introducció una sèrie de 10 prioritats per aldesenvolupament dels dipòsits institucionals, de les quals la desena era la integració dels repositoris en la infraestructura institucional de gestió de la informació científica. A més de citar diverses iniciatives de integració en aquest sentit -tant per investigació com per a continguts docents- a la Universitat Politècnica de Catalunya, la presentació va esmentar NARCIS com a model, un sistema CRIS d'àmbit nacional desenvolupat a Holanda per una sèrie d'universitats (que comparteixen Metis com a sistema CRIS institucional), NWO i el KNAW.