Traduir Oscar Wilde: vicissituds prà ctiques i implicacions teòriques

A partir d’uns quants entrebancs en la tasca de la traducció al català de l’obra An Ideal Husband d’Oscar Wilde (anomenats 'anècdotes'), s’observen i s’analitzen determinats conceptes teòrics sobre la traducció i algunes consideracions generals sobre l’especificitat de la traducció teatral (dites 'categories'), com són els de funcionalitat, representabilitat, fluïdesa, visibilitat, equivalència, reescriptura, fidelitat, adequació, acceptabilitat o estrangerització. La consideració d’aquests valors manejats per la teoria de la traducció entra aquí en diàleg amb les vicissituds de la pràctica de la traducció dramàtica, diàleg del qual resulta una reafirmació d’alguns d’aquests valors i, per contra, l’evidència de l’escassa productivitat (almenys amb caràcter universal) d’alguns altres

Antihelenismo y anticlasicismo en la obra de Oscar Wilde. El polo opuesto de una mente paradójica.

Gracias a una poderosa arma intelectual, la paradoja, Oscar Wilde descubre también los déficits del Clasicismo y del Helenismo. Un análisis riguroso del conjunto de su obra desde la perspectiva de la Tradición Clásica, nos revela también un Oscar Wilde diferente del usual Wilde filohelénico y, sobre todo, platónico. El objetivo de este artículo es abordar un tema muy poco estudiado por los filólogos clásicos cual es el anticlasicismo y el antihelenismo como necesidades intelectuales.

Antihel·lenisme i anticlassicisme en l'obra d'Oscar Wilde. L'altre pol d'una ment paradoxal.

Gràcies a una poderosa arma intel·lectual, la paradoxa, Oscar Wilde descobreix tambè els dèficits del Classicisme i l'Hel·lenisme. Una anàlisi acurada del conjunt de les seves obres des de la perspectiva de la Tradició Clàssica, ens revela també un Oscar Wilde diferent de l'usual Wilde filohel·lènic i, sobretot, platònic. L'objectiu d'aquest article és abordar un tema molt poc estudiat pels filòlegs clàssics, l'anticlassicisme i l'antihel·lenisme com a necessitats intel·lectuals

Anti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wilde's Works. The Second Pole of a Paradoxical Mind.

Thanks to a powerful intellectual weapon, paradox, Oscar Wilde also discovers the dark side of both Classicism and Hellenism. An accurate analysis of his works from the point of view of the Classical Tradition shows an Oscar Wilde who is quite different from the usual Philhellenic one and, above all, from the Platonic one. The aim of this article is to approach a theme which has been hardly studied by classical philologists, that is, anti-classicism and anti-hellenism as an intellectual urge.

Oscar Wilde. De profundis: un juicio severo de Sófocles como poeta

O. Wilde considera que Jesucristo es un verdadero poeta y que Shelley y Sófocles le acompañan. Sin embargo, el resultado de esta equiparación es en realidad muy desfavorable para el gran trágico griego, el cual, precisamente como poeta, jamás podrá alcanzar las cotas de sublimidad y sufrimiento trágico real que Jesucristo representa. Según Wilde, Jesucristo es poeta y poema trágico, mientras que Sófocles es un simple poeta, certificando así la imposibilidad de la equiparación.

Oscar Wilde. De profundis: a severe judgement of Sophocles as a poet

O. Wilde considers that Christ ranks with the poets and Shelley and Sophocles are of his company. Nevertheless, the result of this comparison becomes unfavourable as far Sophocles is concerned, who, precisely as a poet can reach neither the sublimity nor the real tragic sufferance which Christ symbolises. According to Wilde, Christ is both a poet and a tragic poem, while Sophocles is merely a poet, thus being certified the impossibility of the above mentioned comparison.

Oscar Wilde. De profundis: un judici sever de Sòfocles com a poeta

O. Wilde considera que Jesucrist és un veritable poeta i que Shelley i Sòfocles l'acompanyen. Tanmateix, el resultat d'aquesta equiparació és en realitat molt desfavorable per al gran tràgic grec, el qual, precisament com a poeta, mai no podrà assolir les fites de sublimitat i sofrença tràgica real que Jesucrist representa. Segons Wilde, Jesucrist és poeta i poema tràgic, mentre que Sòfocles és un simple poeta, certificant així la impossibilitat de l'equiparació.

Oscar Wilde. 'Camma', una severa y hedónica corrección estética de la ética plutarquea

El objetivo de este artículo es presentar un análisis minucioso del poema « Camma » de O. Wilde en relación al referente griego: la Camma del Amatorius (Erótico) y del Mulierum Virtutes de Plutarco. Es precisamente esta lectura la que permite comprobar cómo la severa y rígida ética plutarquea es corregida desde el hedonismo del esteticismo que O. Wilde profesa, convirtiendo así a Camma en un símbolo del placer de vivir

Oscar Wilde. 'Camma', a severe and hedonic aesthetic correction of Plutarch's ethics

The aim of this article is to present an accurate analysis of O. Wilde's poem 'Camma' by referring it to its Greek model: that Camma both in Plutarch's Amatorius (Eroticus) and Mulierum Virtutes. It is precisely this accurate reading which permits us to verify how Plutarch's Ethics is corrected from the parameters of the hedonism which is peculiar to O. Wilde's aestheticism, thus turning Camma into a symbol of a pleasant life.

Òscar Wilde. 'Camma', una severa i hedònica correcció estètica de l'ètica plutarquea

L'objectiu d'aquest article és presentar una anàlisi acurada del poema "Camma" d'O. Wilde en relació al referent grec: la Camma de l'Amatorius (Eròtic) i del Mulierum Virtutes de Plutarc. És precisament aquesta lectura la que permet comprovar com la severa i rígida ètica plutarquea és corregida des de l'hedonisme de l'esteticisme que O. Wilde professa tot convertint Camma en un símbol del plaer de viure.

La bailarina mortal del romancero de García Lorca y la luna de la Salomé de Óscar Wilde.

Se suele buscar siempre tras el texto la experiencia del escritor, pero olvidamos que el creador vive intensamente las lecturas que le asombran, que le atraen, y que, por tanto, a menudo aparecen estas tras sus palabras.

Rutas cinematográficas hacia la imagen platónica de la caverna

El objetivo de este artículo es demostrar la posibilidad de llegar también a la imagen platónica de l caverna desde el cine. En este sentido se puede hablar de referencias explícitas como en el caso de El conformista de B. Bertolucci o Shadowlands de R. Attenborough, si se tienen presentes las Crónicas de Narnia de C. S. Lewis- o The Picture of Dorian Gray -si se tiene presenta la novela de Oscar Wilde-, pero, en otras ocasiones, pese a que la influencia platónica no pueda ser demostrada, por ejemplo en The Truman Show, A Room with a View o Brideshead Revisited, podemos servirnos perfectamente de estas películas para guiar al público contemporáneo hacia aquella imagen platónica, ya que el mismo platón demuestra que se trata de una imagen aplicable y, en primer lugar, a su filosofía idealista.

Cinema Roads to the Platonic Image of the Cave

The aim of this article is to prove the real possibility of travelling intellectually to the Platonic image of the cave from different films. In this sense, one can speak of explicit references as in The Conformist by B. Bertolucci or in Shadowlands by R. Attenborough -if one bears in mind the Chronicles of Narnia by C. S. Lewis- or The Picture of Dorian Gray ¿if one bears in mind the well-known O. Wilde¿s novel-, but, on other occasions, although the Platonic influence cannot be proved, for instance in The Truman Show, A Room with a View or Brideshead Revisited, one can perfectly think of these films in order to guide the contemporary audiences to that Platonic image, since Plato himself affirms that it deals with an image which can be easily applied and, in first place, to his idealistic philosophy.

Rutes cinematogrà fiques vers la imatge platònica de la caverna

L'objectiu d'aquest article és demostrar la possibilitat d'arribar també a la imatge platònica de la caverna des del cinema. En aquest sentit es pot parlar de referències explícites, com en el cas de El conformista de B. Bertolucci, o Shadowlands -si es tenen presents les Cròniques de Nàrnia de C. S. Lewis- o The Picture of Dorian Gray -si es té present la novel·la d'Oscar Wilde-, però, en d'altres ocasions, tot i que la influència platònica no pugui ser demostrada, per exemple a The Truman Show, A Room with a View o Brideshead Revisited, podem emprar perfectament aquestes pel·lícules per menar el públic contemporani vers aquella imatge platònica, ja que el mateix Plató demostra que es tracta d¿una imatge aplicable i, en primer lloc, a la seva filosofia idealista.

La crítica de la verdad en Nietzsche

El objeto del presente trabajo es el analizar la crítica de Nietzsche al concepto de verdad, tratando de identificar aquellos elementos filosóficos fundamentales que le hacen adoptar una de las actitudes más radicales e influyentes del pensamiento contemporáneo.De este modo he elegido los núcleos de su filosofía que ponen en cuestión prácticamente toda la tradición de pensamiento de ccidente.