An agency-oriented model to explain vine-growing specialization in the province of Barcelona (Catalonia, Spain) in the mid-nineteenth century

[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procés d’especialització vitícola assolit als municipis de la província de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir històricament un avantatge comparatiu fruit d’un procés que esdevindria un dels punts de partida del procés d’industrialització a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls “Boserupià” de la població en un context d’intensificació de l’ús de la terra, i d’un impuls del mercat “Smithià” en un context d’expansió de la demanda per part de les economies atlàntiques. També es posa de manifest la importància de les dotacions agro-ecològiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat d’ingrés. La difusió de la vinya donà com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augmentà de nou a partir d'aleshores.

An agency-oriented model to explain vine-growing specialization in the province of Barcelona (Catalonia, Spain) in the mid-nineteenth century

[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procés d’especialització vitícola assolit als municipis de la província de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir històricament un avantatge comparatiu fruit d’un procés que esdevindria un dels punts de partida del procés d’industrialització a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls “Boserupià” de la població en un context d’intensificació de l’ús de la terra, i d’un impuls del mercat “Smithià” en un context d’expansió de la demanda per part de les economies atlàntiques. També es posa de manifest la importància de les dotacions agro-ecològiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat d’ingrés. La difusió de la vinya donà com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augmentà de nou a partir d'aleshores.

Analysis of vineyard differential management zones and relation to vine development, grape maturity and quality

The objective of research was to analyse the potential of Normalized Difference Vegetation Index (NDVI) maps from satellite images, yield maps and grapevine fertility and load variables to delineate zones with different wine grape properties for selective harvesting. Two vineyard blocks located in NE Spain (Cabernet Sauvignon and Syrah) were analysed. The NDVI was computed from a Quickbird-2 multi-spectral image at veraison (July 2005). Yield data was acquired by means of a yield monitor during September 2005. Other variables, such as the number of buds, number of shoots, number of wine grape clusters and weight of 100 berries were sampled in a 10 rows × 5 vines pattern and used as input variables, in combination with the NDVI, to define the clusters as alternative to yield maps. Two days prior to the harvesting, grape samples were taken. The analysed variables were probable alcoholic degree, pH of the juice, total acidity, total phenolics, colour, anthocyanins and tannins. The input variables, alone or in combination, were clustered (2 and 3 Clusters) by using the ISODATA algorithm, and an analysis of variance and a multiple rang test were performed. The results show that the zones derived from the NDVI maps are more effective to differentiate grape maturity and quality variables than the zones derived from the yield maps. The inclusion of other grapevine fertility and load variables did not improve the results.

Seasonal changes of whole root system conductance by a drought-tolerant grape root system

The role of root systems in drought tolerance is a subject of very limited information compared with above-ground responses. Adjustments to the ability of roots to supply water relative to shoot transpiration demand is proposed as a major means for woody perennial plants to tolerate drought, and is often expressed as changes in the ratios of leaf to root area (AL:AR). Seasonal root proliferation in a directed manner could increase the water supply function of roots independent of total root area (AR) and represents a mechanism whereby water supply to demand could be increased. To address this issue, seasonal root proliferation, stomatal conductance (gs) and whole root system hydraulic conductance (kr) were investigated for a drought-tolerant grape root system (Vitis berlandieri×V. rupestris cv. 1103P) and a non-drought-tolerant root system (Vitis riparia×V. rupestris cv. 101-14Mgt), upon which had been grafted the same drought-sensitive clone of Vitis vinifera cv. Merlot. Leaf water potentials (ψL) for Merlot grafted onto the 1103P root system (–0.91±0.02 MPa) were +0.15 MPa higher than Merlot on 101-14Mgt (–1.06±0.03 MPa) during spring, but dropped by approximately –0.4 MPa from spring to autumn, and were significantly lower by –0.15 MPa (–1.43±0.02 MPa) than for Merlot on 101-14Mgt (at –1.28±0.02 MPa). Surprisingly, gs of Merlot on the drought-tolerant root system (1103P) was less down-regulated and canopies maintained evaporative fluxes ranging from 35–20 mmol vine−1 s−1 during the diurnal peak from spring to autumn, respectively, three times greater than those measured for Merlot on the drought-sensitive rootstock 101-14Mgt. The drought-tolerant root system grew more roots at depth during the warm summer dry period, and the whole root system conductance (kr) increased from 0.004 to 0.009 kg MPa−1 s−1 during that same time period. The changes in kr could not be explained by xylem anatomy or conductivity changes of individual root segments. Thus, the manner in which drought tolerance was conveyed to the drought-sensitive clone appeared to arise from deep root proliferation during the hottest and driest part of the season, rather than through changes in xylem structure, xylem density or stomatal regulation. This information can be useful to growers on a site-specific basis in selecting rootstocks for grape clonal material (scions) grafted to them.

Erosió hídrica en vinya per a producció de vi d'alta qualitat en zona mediterrània (Anoia-Penedès): quantificació de les pèrdues de nutrients per erosió del sòl i implicacions

La vinya, malgrat que no és una planta exigent pel que fa als sòls, es veu afectada per la pèrdua de sed per causa de l'erosió hídrica. En aquest treball es presenten uns primers resultats de mesures de pèrdues de sed en condicions reals de camp. Les parcel les control són de grans dimensions, conreades segons els costums de la zona. Com a referencia es prenen les pèrdues de sòl mitjanes, calculades a partir de l'USLE, per al conreu de vinya. Es determinen, a més de les pèrdues globals de sòlids, les de nutrients que això comporta. Tenint en compte que la metodologia emprada en el camp i en el laboratori condueix a resultats per defecte, les pèrdues mesurades del període de l'any de màximes pluges (tardor) són, de mitjana, de 13 Mg ha-1 en un sistema de cultiu tradicional i fins a 100 Mg ha-1 en un sistema de cultiu emparrat. La importància del problema a curt termini encareix els factors de producció i fa perillar la sostenibilitat de la vinya a llarg termini.