3 resultados para Vibratory conveyor

em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

En este proyecto de final de carrera se realiza la gestión del tráfico de AGV y la simulación de su comportamiento al circular por una planta de estudio. Con la simulación se puede ver como varía el comportamiento de la planta al modificar el número de AGV y la velocidad a la que circulan. La planta objeto de estudio es un laboratorio de análisis clínico en el que se ha sustituido el sistema de transporte interno basado en cintas por uno con AGV, con lo que se ha podido comprobar que dicha sustitución es factible.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

A pure sensory neuropathy caused by lymphocytic infiltration of the dorsal root ganglia has been reported in a few patients with Sjögren's syndrome. The clinical, immunological, and electromyographic findings of five patients with this type of neuropathy and primary Sjögren's syndrome were reviewed. Typical clinical indications were the presence of a chronic asymmetrical sensory deficit, initial disease in the hands with a predominant loss of the vibratory and joint position senses, and an association with Adie's pupil syndrome or trigeminal sensory neuropathy. The simultaneous impairment of the central and peripheral evoked cortical potentials suggested that there was a lesion of the neuronal cell body. The neuropathy preceded the diagnosis of Sjögren's syndrome in four patients. Four patients were positive for Ro antibodies, but systemic vasculitis or malignancy was not found after a mean follow up of six years. These findings indicate that in patients with a sensory neuropathy the diagnosis of Sjögren's syndrome has to be considered, even if the patient denies the presence of sicca symptoms, and that appropriate tests must be carried out.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

L’objectiu d’aquest estudi és comparar els efectes de dos mitjans de treball sobre la força explosiva en 9 atletes de nivell autonòmic i nacional (19,6 ± 2,6 anys, 1,76 ± 7 m i 68,9 ± 3,5 kg) que entrenaren durant el període competitiu, 6 setmanes amb una freqüència de 2 cops per setmana, seguint una periodització creixent. Els subjectes varen ser dividits en 3 grups de 3 atletes cada un, però utilitzant diferents mitjans d’entrenament: el grup experimental combinant la plataforma vibratòria i les màquines inercials (1), amb un temps d’exposició a la vibració de 30’’, a una intensitat de 45 Hz i una amplitud de 5 mm amb una pausa d’1’. I de 3 sèries de 8 repeticions executades a màxima velocitat en la fase concèntrica i controlant aquesta en la fase excèntrica, amb una pausa de 3’ en les màquines io-io. El grup experimental de pesos lliures (2), va realitzar 4 exercicis: ½ squat, pliometria (CEE), multisalts horitzontals i acceleracions, seguint les pautes d’un treball de força explosiva proposat per Badillo i Gorostiaga (1995). I un grup control (3), que no realitzà cap entrenament de força. Abans i després del període d’intervenció és realitzaren els següents tests: salt sense contramoviment (SJ) i salt amb contramoviment (CMJ). Els resultats indicaren que el grup (1), (2) i (3) disminuïren significativament el SJ i el CMJ. Es conclou que l’entrenament, tant en el de combinació d’estímuls vibratoris amb màquines inercials com el de pesos lliures pareix ser un mitja que s’ha de controlar i perioditzar molt bé ja que en el període competitiu l’atleta acumula uns nivells de fatiga tant muscular com fisiològics molt superiors que en altres períodes de la temporada.