Venture capital meets contract theory: risky claims or formal control?

This paper develops a theory of the joint allocation of formal control and cash-flow rights in venture capital deals. We argue that when the need for investor support calls for very high-powered outside claims, entrepreneurs should optimally retain formal control in order to avoid excessive interference. Hence, we predict that risky claims should be be negatively correlated to control rights, both along the life of a start-up and across deals. This challenges the idea that risky claims should a ways be associated to more formal control, and is in line with contractual terms increasingly used in venture capital, in corporate venturing and in partnership deals between biotech start-ups and large drug companies. The paper provides a theoretical explanation to some puzzling evidence documented in Gompers (1997) and Kaplan and Stromberg (2000), namely the inclusion in venture capital contracts of contingencies that trigger both a reduction in VC control and the conversion! of her preferred stocks into common stocks.

Bank versus venture capital

Why do some start-up firms raise funds from banks andothers from venture capitalists? To answer this question,I develop a model of start-up financing when intellectualproperty rights are not well protected. The upside of VCfinancing is that the VC understands the business betterthan a bank. The downside, however, is that the VC maysteal the idea and use it himself. The results of themodel are consistent with empirical regularities onstart-up financing. The model implies that thecharacteristics of the firms financing from venturecapitalists are low-collateral, high-growth and high-profitability. The model also suggests that thetighter protection of intellectual property rightscontributes to the recent dramatic growth of the USventure capital industry.

Technological trampolines for new venture creation in Catalonia: the case of the University of Girona

Recent trends in technology transfer show an intensification of spin-off creation as a modality of university research commercialisation, complementary to the conventional ones, contract research and licensing. In this paper we analyse the evolution, objectives, resources and activities of a specialised unit –Technological Trampoline (TT) - in charge of new venture creation at the University of Girona (Catalonia-Spain). Based on two theoretical frameworks, Resource-based-view and Institutional Theory, we adopt a multi-dimensional approach to study the strategy of spinning-off new ventures at the University of Girona in terms of resources and activities, how this process is organised and if the outputs fit with this UdG’s objectives and the local environment. Our main contribution is an in-depth analysis of the spin-off creation unit with special emphasis on its variety of resources and activities. The results have a series of implications and recommendations at both university and TT level.

Desarrollo detallado de la fase de aprobación de un proyecto informático : De la idea al proyecto.

Aquest treball exposa les fases del cicle de vida d'un projecte, especialment d'enginyeria informàtica. Qualsevol tipus de projecte està subjecte a una planificació i un control, cosa que porta a una evolució ordenada del projecte mitjançant fases, les quals constitueixen el cicle de vida del projecte.

Free Technology Academy : a Joint Venture of Free Software and OER

The decision to publish educational materials openly and under free licenses brings up the challenge of doing it in a sustainable way. Some lessons can be learned from the business models for production, maintenance and distribution of Free and Open Source Software. The Free Technology Academy (FTA) has taken on these challenges and has implemented some of these models. We briefly review the FTA educational programme, methodologies and organisation, and see to which extent these models are proving successful in the case of the FTA.

Investment, duration, and exit strategies for corporate and independent venture capital-backed start-ups

We propose a model of investment, duration, and exit strategies for start-ups backed by venture capital (VC) funds that accounts for the high level of uncertainty, the asymmetry of information between insiders and outsiders, and the discount rate. Our analysis predicts that start-ups backed by corporate VC funds remain for a longer period of time before exiting and receive larger investment amounts than those financed by independent VC funds. Although a longer duration leads to a higher likelihood of an exit through an acquisition, a larger investment increases the probability of an IPO exit. These predictions find strong empirical support.

"Pollock broke the ice": la idea d'art nord-americà en el temps de la Guerra Freda. Reflexions sobre Jackson Pollock.

Les avantguardes mostren la deshumanització i la violència de la primera Gran Guerra i del món que va néixer com a conseqüència. La fi de la Segona Guerra va donar pas a un món dividit on dues potències enfrontades pretenien ser el referent mundial, tant en àmbits polítics com en els culturals.L’objecte d’aquest treball és la transformació de la pintura nord-americana des d’inicis dels anys 30 fins als 60, un gir promogut pels crítics d’art en resposta a una pintura concreta: la de l’Expressionisme Abstracte.

Innovació en educació. De la idea a l'acció. Procés participatiu cap a l'INNED 2.

Per al progrés de l'educació, la innovació és indispensable. Aquest concepte, que es relaciona però no s'ha de confondre amb el de canvi, no tothom l'entén igual, i això fa que sigui necessari definir quines són les característiques que ha de tenir un procés perquè es pugui considerar una innovació educativa. A partir de la preocupació per ajudar a fer que les innovacions no es quedin només en idees sinó que esdevinguin realitats a les aules i en altres espais educatius, es va engegar un procés de trobades amb professorat i altres educadors i educadores per treballar sobre la innovació educativa de cara a l'organització del II Simposi d'Innovació Educativa (INNED 2). Un dels eixos que va suscitar més interès va ser el de la innovació metodològica. En la part final de l'article es recullen una sèrie de consideracions sobre alguns àmbits que cal considerar en aquesta innovació: la implicació de l'alumnat, l'organització de l'espai i el temps, l'avaluació per aprendre i l'atenció a la diversitat

L'educació permanent: la història d'una idea

El fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procés de socialització i d'aprenentatge continuat. La creació i la transmissió de la cultura d'una generació a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educació formal, per comprendre pràcticament qualsevol moment i situació de la vida. Així doncs, el concepte de l'educació permanent no és un descobriment pedagògic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orígens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, índia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Però és durant el període il·lustrat quan la idea d'una educació per a tothom més enllà de la infància i de l'adolescència s'expressa amb més claredat que en èpoques anteriors.

Repensar i repracticar l'educació des de la idea de xarxa

Aquest treball és una recerca entorn la necessitat de repensar i repracticar l‟educació des de l‟idea de xarxa. Està estructurat en tres grans blocs: un primer, on es justifica des de l‟àmbit personal, educatiu i científic el per què de la tria de la nostra recerca i on es planteja la pregunta inicial des de la qual es desenvoluparà tot el treball: En quina situació es troba el treball educatiu en xarxa en les escoles Pereanton, Camí del mig, Guillem de Mont-rodon i Artur Martorell?. Un segon, centrat en la fonamentació conceptual del que els referents teòrics han dit sobre el tema. I un tercer, de caire més pràctic, on per una banda s‟exposa el paradigma, la orientació metodològica i les eines de recollida de dades utilitzades en l‟estudi de camp . I per altra, s‟analitzen les informacions obtingudes amb l‟objectiu de determinar quin és el grau d‟aplicació de treball en xarxa a cada un dels centres estudiats. Finalment la recerca es tanca amb les conclusions pràctiques fruit del contrast entre el marc teòric i el resultat pràctic obtingut de l‟anàlisi de la visita als centres.

De la idea al atentado: los orígenes del terrorismo anarquista

La utopía anarquista, es decir la aspiración a una sociedad liberada de todo elemento coactivo, de toda autoridad, sea la del Estado, la de la Iglesia o la del Capital, generó muy pronto, a finales del siglo XIX, un actividad terrorista que, si bien fue protagonizada por una pequeña minoría, encontró un respaldo muy amplio, aunque no unánime, en las filas del movimiento. Puesto que la violencia ha de ser considerada la forma más extrema de coacción, lo ocurrido no deja de ser contradictorio. ¿Cómo se pasó del ideal libertario a la práctica terrorista? Explicarlo es el objetivo de este ensayo.

No hay mundo común: Jacques Derrida y la idea de comunidad

[spa]Ante las acusaciones de despolitización que ha recibido el pensamiento del último Derrida, este artículo se propone mostrar cómo la crítica a la idea de comunidad articula en Derrida una política heterológica que desdibuja los límites tradicionales entre lo ético y lo político. Para demostrarlo se procedará, en primer lugar, a analizar la crítica a lo comunitario y a la"fraternidad" que se desarrolla principalmente en Políticas de la amistad, en segundo lugar se analizará la crítica derridiana a la idea de un mundo común material y/o objetivo, para finalmente exponer las características de la política heterológica en su relación con la muerte del otro y la figura del hijo.

No hay mundo común: Jacques Derrida y la idea de comunidad

[spa]Ante las acusaciones de despolitización que ha recibido el pensamiento del último Derrida, este artículo se propone mostrar cómo la crítica a la idea de comunidad articula en Derrida una política heterológica que desdibuja los límites tradicionales entre lo ético y lo político. Para demostrarlo se procedará, en primer lugar, a analizar la crítica a lo comunitario y a la"fraternidad" que se desarrolla principalmente en Políticas de la amistad, en segundo lugar se analizará la crítica derridiana a la idea de un mundo común material y/o objetivo, para finalmente exponer las características de la política heterológica en su relación con la muerte del otro y la figura del hijo.

Actualidad de la Idea de una universidad de J. H. Newman

A mitjans de segle XIX, John Henry Newman va rebre l'encàrrec d'organitzar i dirigir una nova universitat a Dublin. Com a síntesi de les reflexions que van acompanyar aquell projecte, va publicar un escrit intitulat Idea of a University que encara avui dia ofereix nombrosos elements per a la reflexió de tots aquells que en formem part de la comunitat universitària. Els trets distintius de la universitat en què Newman hi pensa són: una vocació humil de servei que es concreta en la formació de persones, no tant de gentlemen o elits socials; primacia de l'educació de la intel·ligència especulativa, sense subordinar-la a l'educació moral ni a la formació tècnica; un lloc d'ensenyament del saber universal -deixant per altres institucions l'activitat de pura investigació- i de contacte viu entre les diferents especialitats -és bàsic l'intercanvi continu d'experiències entre docents i alumnes d'estudis diferents-; una acció tutorial que permeti descobrir en cada alumne els seus talents i les seves aptituds particulars; una producció o 'transferència de coneixement' vinculada a la vàlua real de l'activitat intel·lectual -qui publica ho fa perquè realment té quelcom a dir-. Com a rerefons d'aquestes propostes, Newman posa l'accent en la necessitat que la universitat sigui un ambient on es confia pregonament en la possibilitat d'accedir a un coneixement veritable de la realitat. Més que mai en un món intel·lectual que ja a mitjans segle XIX començava a trontollar sota el pes del nihilisme i l'escepticisme, Newman reivindica el valor de la veritat com a fi últim de tota vida universitària.