Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida

Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.

Magnesium hydrogen breath test using end-expiratory sampling to assess achlorhydria in pernicious anaemia patients

A modified magnesium hydrogen breath test, using end expiratory breath sampling, is described to investigate achlorhydria. The efficacy of this test in the diagnostic investigation of pernicious anaemia was compared with that of serum pepsinogen I. Twenty one patients with pernicious anaemia--that is, patients with achlorhydria--and 22 with healed duodenal ulcer and normal chlorhydria were studied. Magnesium hydrogen breath test, serum pepsinogen I, serum gastrin, and standard gastric acid secretory tests were performed in all subjects. The mean (SEM) hydrogen peak value was lower in patients with pernicious anaemia than in the duodenal ulcer group (21.7 (1.9) v 71.3 (5.2) ppm; p = 0.00005). The hydrogen peak value had a 95.2% sensitivity and a 100% specificity to detect pentagastrin resistant achlorhydria. Mean serum pepsinogen I concentrations were also significantly lower in patients with pernicious anaemia than in the duodenal ulcer group (10.7 (2.7) v 123.6 (11.8) micrograms/l p = 0.00005). Sensitivity and specificity to detect pernicious anaemia were both 100% for pepsinogen I. It is concluded that this modified magnesium hydrogen breath test is a simple, noninvasive, cost effective, and accurate method to assess achlorhydria and may be useful in the diagnostic investigation of patients with suspected pernicious anaemia.

Upper gastrointestinal bleeding in cirrhosis: clinical and endoscopic correlations

The clinical data of 180 episodes of upper gastrointestinal bleeding in 168 patients with cirrhosis of the liver are examined. The source of bleeding had been determined by early endoscopy in all cases. In men under the age of 50 years, and without symptoms of liver failure, bleeding was due to ruptured gastro-oesophageal varices in 84% of cases. Severe liver failure was associated with acute lesions of gastric mucosa in many cases. No presumptive diagnosis of the source of haemorrhage could be based on the examination of other clinical data (presence of ascites, mode of presentation and pattern of bleeding, history of ulcer disease, alcoholism, and previous medication.

Upper gastrointestinal bleeding in cirrhosis: clinical and endoscopic correlations

The clinical data of 180 episodes of upper gastrointestinal bleeding in 168 patients with cirrhosis of the liver are examined. The source of bleeding had been determined by early endoscopy in all cases. In men under the age of 50 years, and without symptoms of liver failure, bleeding was due to ruptured gastro-oesophageal varices in 84% of cases. Severe liver failure was associated with acute lesions of gastric mucosa in many cases. No presumptive diagnosis of the source of haemorrhage could be based on the examination of other clinical data (presence of ascites, mode of presentation and pattern of bleeding, history of ulcer disease, alcoholism, and previous medication.

Management of varices and variceal hemorrhage in cirrhosis.

Variceal hemorrhage is a lethal complication of cirrhosis, particularly in patients in whom clinical decompensation (i.e., ascites, encephalopathy, a previous episode of hemorrhage, or jaundice) has already developed. Practice guidelines for the management of varices and variceal hemorrhage1 in cirrhosis are mostly based on evidence in the literature that has been summarized and prioritized at consensus conferences...

Genetic markers of the Va/Ba balanced lethal strain of Drosophila subobscura

The Va/Ba strain, constructed by Sperlich et al. (1977), is the only balanced lethal strain in D. subobscura. It allows the production of homozygous O chromosomes and has been a useful tool not only to analyse chromosomal viabilities but also to obtain homokaryotypic lines (Mestres and Serra, 2008). Besides the morphological dominant mutations Va (Varicose) and Ba (Bare), other genetic markers have been characterized in this strain, some of them by our group and not described previously. Here we present a list of these markers.

Influència de l'educació envers prevenció d'úlceres per pressió en els coneixements dels professionals de l'equip d'infermeria i en la prevalença

Les úlceres per pressió són considerades com una de les cinc causes més comunes de dany al pacient. El 95% de les lesions, són evitables i els membres de l’equip d’infermeria són responsables de la seva prevenció. Varis estudis demostren un dèficit de coneixement dels professionals de l’equip d’infermeria envers prevenció d’UPP.En el següent projecte d’estudi, de disseny experimental longitudinal ambispectiu, es proposa avaluar l’eficàcia d’una intervenció educativa enfocada en la prevenció d’UPP i dirigida a l’equip d’infermeria per la disminució de la incidència d’UPPEl projecte consta de 6 fases. Una primera en la que es determinarà, mitjançant la revisió de les històries clíniques, la prevalença d’UPP. Posteriorment i amb l’aplicació d’un qüestionari, es valoraran els coneixements d’infermeria abans (fase 2) i després (fase 4) de la realització d’un programa educatiu (fase 3). Durant la fase 5 i amb l’ajuda d’una graella d’observació, es determinarà la incidència d’UPP durant un any des de l’aplicació del programa educatiu. A la fase 6 i passat més d’un any, es tornaran a avaluar els coneixements de l’equip d’infermeria

Resultados del tratamiento de la hemorragia digestiva alta por varices esofagogástricas

Introducción: el tratamiento de la hemorragia digestiva alta por rotura de varices esofágicas y/o gástricas en pacientes con cirrosis hepática debe estar dirigido al control inicial de la hemorragia sin alterar más una función hepática ya deteriorada , y a la prevención de la recidiva hemorrágica precoz. Métodos endoscópicos, farmacológicos y quirúrgicos forman el conjunto de alternativas terapéuticas. Material y métodos: estudio prospectivo de los resultados obtenidos tras el seguimiento de 90 episodios hemorrágicos de un total de 54 pacientes, 35 hombres y 19 mujeres, con una edad media de 58 años (32-77), sobre los que se aplicó un protocolo terapéutico de la hemorragia aguda secundaria a la hipertensión portal, durante un periodo de 22 meses. La clasificación según Child-Pugh al ingreso fue 57% Child A, 34% Child B y 9% Child C. Resultados: la estancia media hospitalaria fue de 9 días (2-50). De los 90 episodios hemorrágicos, se registraron 15 recidivas hemorrágicas precoces (16,7%). Murieron 12 pacientes (mortalidad del 22,2% por pacientes y del 13,4% por episodios hemorrágicos). Se realizaron 12 intervenciones de urgencias por persistencia de la hemorragia. El 41% de los pacientes reingresaron por recidiva de la hemorragia al menos una vez durante el periodo de seguimiento. Conclusiones: el tratamiento de la hemorragia digestiva alta por varices esófago-gástricas con cirrosis hepática, requiere un conjunto de diferentes tratamientos para obtener la máxima eficacia en el episodio hemorrágico agudo y poder abarcar todas las posibles repercusiones a posteriori; dicho tratamiento debería ser realizado en un centro hospitalario que disponga de material y personal especializado en esta patología. En nuestra experiencia, la cirugía de urgencias, como tratamiento de rescate de la hemorragia persistente o recidivante a corto plazo, sólo tendría lugar en algunos pacientes con una buena función hepática dada su alta morbi/mortalidad

Targeted vs. standard treatment against Helicobacter pylori: safety assessment clinical trial

Helicobacter pylori (H. pylori) is a gram negative bacteria that represents a considerable global burden in the world and is related to many gastrointestinal diseases (peptic ulcer, gastric MALT lymphoma or gastric cancer). Currently the triple standard therapy is less used as there is an increase of the clarithromycin resistance. Therefore patients have to receive several lines of treatment with the consequence of adverse events and the possibility to interrupt the treatment. This is why the main objective is to determine if making a culture and antibiogram to do a targeted treatment cause less adverse events with the same eradication than making an empirical treatment to eradicate H. pylori. The secondary objective is to determine the prevalence of resistance to clarithromycin in the province of GironaThis is a multicentre clinical trial without blinding; patients are selected by non-probabilistic sampling, with a total sample of 868 patients randomized in two equal groups of 434 patients in each group. The study will last 2 years. The endpoints will be to evaluate the adverse events and eradication of each group of patients. Also it will be evaluated the resistance to clarithromycin

Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida

Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.