Shostakovich i el violí : el Concert per a violí núm. 1 op. 77 i els Preludis op. 34

L’objectiu del projecte final titulat Shostakovich i el violí és l’estudi de la vida, el context històric i l’obra del cèlebre compositor rus Dmitri Shostakovich, parant una especial atenció en dues de les seves composicions: el Concert per a violí núm. 1 opus 77 i els Preludis per a piano opus 34 (arranjats per a violí i piano per Dmitri Tsyganov). La metodologia usada en l’elaboració del treball ha consistit en la recerca d’informació a través de biografies de Shostakovich, reculls de les seves memòries, records de persones pròximes al compositor, articles i cartes publicades per ell, així com estudis o anàlisis de les seves obres musicals. La conclusió extreta és que l’obra de Shostakovich està íntimament lligada amb el context històric en el qual va viure, és a dir, amb la seva època, tal com es pot apreciar tant en la seva escriptura com en el contingut emocional de les seves obres.

Schubert i les seves composicions per a violí

Amb aquest projecte he volgut aproximar-me al repertori de cambra per violí i piano del compositor vienès Franz Schubert. Les tres obres escollides són poc habituals a les sales de concert, en part per la seva complexitat tècnica i interpretativa, i representen tres propostes ben contrastants en la seva trajectòria compositiva. Es tracte de la introspectiva Sonatina en La menor D. 385, l’eloqüent Rondó Brillant en Si menor D. 895 i la seva obra de maduresa, la gran Fantasia en Do Major D. 934. Gràcies a l’anàlisi musical i la recerca del seu context cultural i artístic, juntament amb la meva experiència en l’instrument, he guanyat una percepció i comprensió molt més profunda de les seves obres, creixent com a persona i intèrpret amb el procés.

Imaging polarimetry of the fogbow: polarization characteristics of white rainbows measured in the high Arctic

The knowledge on the optics of fogbows is scarce, and their polarization characteristics have never been measured to our knowledge. To fill this gap we measured the polarization features of 16 fogbows during the Beringia 2005 Arctic polar research expedition by imaging polarimetry in the red, green and blue spectral ranges. We present here the first polarization patterns of the fogbow. In the patterns of the degree of linear polarization p, fogbows and their supernumerary bows are best visible in the red spectral range due to the least dilution of fogbow light by light scattered in air. In the patterns of the angle of polarization α fogbows are practically not discernible because their α-pattern is the same as that of the sky: the direction of polarization is perpendicular to the plane of scattering and is parallel to the arc of the bow, independently of the wavelength. Fogbows and their supernumeraries were best seen in the patterns of the polarized radiance. In these patterns the angular distance δ between the peaks of the primary and the first supernumerary and the angular width σ of the primary bow were determined along different radii from the center of the bow. δ ranged between 6.08° and 13.41° , while σ changed from 5.25° to 19.47° . Certain fogbows were relatively homogeneous, meaning small variations of δ and σ along their bows. Other fogbows were heterogeneous, possessing quite variable δ- and σ-values along their bows. This variability could be a consequence of the characteristics of the high Arctic with open waters within the ice shield resulting in the spatiotemporal change of the droplet size within the fog