179 resultados para València (regne). Corts-Història
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
La nostra comunicaci s'emmarca en la Catalunya deIs inicis del regnat de Felip II (III de Castella). T per objecte la complexa situaci que es produeix quan, amb motiu d'una convocatoria de Corts, la Diputaci del General es troba frec a frec amb els tres braos als quals est legalment subordinada. La convivncia forada d'ambdues institucions en el mateix quadre poltic, ni que sigui durant lapses de temps relativament curts, esdev cada cop ms problematica a mesura que avana el segle XVI.
Resumo:
Comunicaci presentada a les Jornades d'Estudi Sobre el Municipi Abans de la Nova Planta (1716), celebrades a La Fatarella (Tarragona) el 19 i 20 d'abril de 2008.
Resumo:
El presente artculo es una reflexin de orden terico y metodolgico sobre el concepto de Arte Moderno (s. XV-XVIII) aplicado a la universidad espaola. Un repaso a las ideas que el autor considera fundamentales en el desarrollo de la teora, docencia e investigacin del mencionado perodo artstico e histrico.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada Istituto di Storia dell'Europa Mediterranea - CNR, Itlia, entre 2006 i 2008. Lobjectiu principal daquest projecte s profunditzar en el coneixement de les relacions de poder que es teixeixen entre la Monarquia, les assemblees de Corts i les ciutats de la Corona dArag durant el regnat dAlfons el Magnnim. La recerca ha perms elaborar un estudi comparatiu de les dites relacions entre els estats italians i els territoris peninsulars de lesmentada Corona, donant un pes rellavant a la documentaci urbana dels territoris italians, escassament estudiada fins al moment. Un altre punt clau daquest estudi s lanlisi de la figura del sndic enviat a corts, essent el representant municipal a les dites assemblees el nexe duni entre la ciutat, els tres estats i el rei. Des del punt de vista metodolgic, sha prioritzat lestudi documental i bibliogrfic sobre Sardenya, si b tamb s'ha procedit a un estudi sobre les fonts del Regne de Siclia i de Npols. Els resultats daquest treball es concentren especialment en la posici econmica, prosopografia i estratgies de poder de lelit que controla el govern municipal de les ciutas reials, aix mateix com en el tipus de relaci que aquest grup social estableix amb la monarquia i ladministraci reial. Les conclusions assenyalen que el poder de la monarquia sobre les seves ciutats a Sardenya durant aquest perode s major respecte a altres estats ibrics de la Corona, en especial Catalunya. Daltra banda, lelit que controla el govern urb presenta un grau denobliment tamb superior, lligat al fet de la recent conquesta de lilla. Els sistemes electius dins del municipi sn prcticament idntics als catalans (...)
Resumo:
Edici filolgica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatn, Pas Valenci) a partir d'un manuscrit indit de 1625, conservat a la mateixa poblaci. Inclou un estudi introductori que fa especial referncia a aspectes relacionats amb la Histria de la llengua catalana. Pretn aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingstica i l'adscripci dialectal de l'Alcalatn depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evoluci del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al Pas Valenci; i estudiar els avanos i els retrocessos de l's pblic del catal.Altres objectius sn: datar correctament la carta de poblament; relacionar l's de les llenges (aragons, castell, catal i llat) amb el context histric i sociocultural de cada poca; illustrar la llarga presncia del llat en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del pblic la documentaci estudiada.
Resumo:
Aquest estudi sinsereix en un projecte de tesi. Lestudi versa sobre lideal egipci de monarquia durant el Regne Mitj, a partir de lanlisi directa de quatre fonts literries del perode. Sha constatat que la concepci de monarquia resultant, concebuda com a clssica o modlica, s la que es transmet en essncia fins a letapa final de la histria antiga egpcia, encara que readaptant-se a les noves realitats poltiques i culturals. Lanlisi daquest ideal teric de monarquia ha estat fonamental per afrontar lobjectiu essencial del projecte de tesi: lestudi de la legitimaci dAlexandre el Gran com a fara dEgipte, s a dir, lexamen en profunditat del conjunt de mecanismes mitjanant els quals el macedoni va assumir el rol clssic dels monarques egipcis i que expliciten el procs segons el qual un nou sobir, que a ms era dorigen estranger, fou inserit en la ideologia faranica tradicional. Per tal de determinar com aix es va produir, es fa necessari lestudi del perode en qu Alexandre s el titular del tron del pas (332-323 aC), s a dir, del moment de gnesi, formulaci i desenvolupament de lentramat ideolgic que proporcionar base teolgica al nou govern i ladequar a la tradici. Per a lexamen daquest perode cronolgic, la documentaci egpcia serigeix com la principal font dinformaci, i per tant, durant el projecte sha compilat i analitzat el conjunt de la documentaci de procedncia egpcia disponible fins al moment que, datada o no, sadscriu cronolgicament a aquest perode.
Resumo:
El text que es mostra a continuaci resumeix el treball realitzat en la primera fase de recerca del projecte titulat provisionalment "Del teatre lric a la can popular: construcci social a partir de la msica en València (1900-1959)". Aquest treball ha tingut una durada de set mesos entre febrer i agost de 2009. El projecte pretn dibuixar les lnies que uneixen teatre lric i can popular fent especial mfasi en els mecanismes de creaci d'identitat de gnere, que va envoltar tot aquest procs. Per aquests motius, la recerca estconstruda sobre dos eixos: entrevistes amb les fonts orals i buidatge dels principals fons bibliogrfics per a l'estudi de les fonts primries i secundries del primer perode analitzat (1931-1959), focalitzat en els pobles que envolten la ciutat de València. Les conclusions apunten cap a una clara vinculaci entre teatre lric i can popular, aix com la utilitzaci dels esdeveniments musicals amb finalitats conformadores de rols socials per part de les institucions sociopoltiques. Les diferncies entre fonts primries i fonts orals assenyalen una naturalitzaci de la desigualtat de gnere a travs de la msica que han arribat fins als nostres dies, per la qual cosa s necessari l'estudi i anlisi de la memria musical.
Resumo:
La denominada cultura argrica ha sido desde siempre uno de los focos ms atractivos de la Prehistoria peninsular. El libro que tenemos entre las manos aporta un grano de arena ms al conocimiento de esta cultura, pero atendiendo a uno de los grupos geogrficamente ms perifricos, lo que complementa los trabajos que desde mucho tiempo atrs se vienen realizando en diversos puntos del SE peninsular, rea nuclear de este fenmeno.
Resumo:
Lestancament que han patit histricament les comarques dels Pallars (Juss i Sobir) tant a nivell hum com econmic, ha ajudat, fins fa pocs anys, a conservar fossilitzades estructures socials, religioses i humanes de diferents perodes, alhora que a nivell cientfic, aquest estancament t com a conseqncia la marginaci quant al gruix de les investigacions que es fan a la resta del pas. Es proposa en aquest treball de sntesi una anlisi i contrastaci de les dades que ens ofereix la historiografia quant al poblament i la seva evoluci des de la Prehistria fins al perode tardorom al Paratge de Montcorts i Pla de Corts (Baix Pallars, Pallars Sobir), amb laportaci de les darreres investigacions, encara sense publicar, que ens proporcionen, alhora que noves dades quantitatives, informaci qualitativa sobre el funcionament daquests grups humans, s a dir, una nova perspectiva biofsica sobre la coevoluci dels nous sistemes socioeconmics amb els ecosistemes naturals en aquest territori.
Resumo:
Es ressalta la importncia del sndic municipal enviat a les Corts, com a representant del bra reial, una figura poc estudiada fins el moment, malgrat que ens aporta molta informaci. A partir de lestudi deis memorials que la ciutaten aquest cas Lleida facilita a aquests missatgers, a larticle s'estudien les relacions d'aquest nucli urb i les Corts catalanes, fent especial insistncia en els assumptes i les relacions que es esencadenen dins del bra reial, com tamb les negociacions que es mantenen amb la Corona.
Resumo:
Saint Vicent Ferrers personality (1350-1419) has been tackled by researchers in different points of view, and this has meant a proliferation of very diverse studies. There isnt much, however, the works which has done analysis relating to popular piety and devotion. In this sense, the different hagiographic sources puts us faced with a saint with a very widespread cult in some areas, for instance, the Crown of Aragon and Castille, but also in other european places. As for the last, we detect an import focus of devotion in Brittany, where the saint arrived to preach after being called by Jean V. He died at Vannes (1419), the political capital of the duchy of Brittany, and he was buried in Saint Pierres cathedral. Previously to his canonization, his fame as a miracle worker during his life was the reason for his tomb became a real locus sanctus, a place where pilgrims arrived to venerate his relics. These relics had healing and prophylactic properties. Apart from these ones, we have many references of contact relics with properties of this kind.
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en la London South Bank University, Reino Unido, entre los meses de setiembre y diciembre del 2005. Se estudia el trabajo sexual en el Reino Unido desde tres perspectivas diferentes. Por una parte, se trata la historia del feminismo anglosajn respecto a sus visiones sobre la prostitucin, desde una aproximacin a las fuentes. Por otra parte, se plantea la situacin jurdico-poltica. Finalmente, se presenta brevemente a las principales entidades que dan apoyo al colectivo de trabajadoras del sexo en la ciudad de Londres.
Resumo:
Aquest text planteja, des dun punt de vista historiogrfic, com el concepte de salut pblica es va construir histricament en les primeres dcades del segle XIX a Anglaterra i com es va construir historiogrficament a mitjan segle XX, al costat del procs de professionalitzaci dels salubristes.
