90 resultados para Vacuna contra la Rubéola, provisión

em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest treball, a partir de la teoria de l'actor-xarxa i la Sociologia del Coneixement Cientfic (SCC), analitzem la creaci i evoluci de la vacuna contra la malria de l'equip del Dr. Manuel Elkin Patarroyo, durant els anys 80 i 90 del passat segle, per mostrar com les interaccions socials participen de manera decisiva en l'acceptaci o rebuig d'una proposta cientfica.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Segn las estimaciones presentadas en este trabajo, el actual sistema de subsidios asistenciales reduce notablemente la pobreza extrema - entre un 41 y un 54 por ciento segn el ndice de pobreza considerado. Tambin tiene un impacto importante sobre la intensidad y severidad de la pobreza segn el umbral recomendado por Eurostat (entre un 32 y un 41 por ciento). Se ha demostrado que el elemento ms importante dentro de este conjunto protector es el subsidio de desempleo en lo que se refiere tanto a su efectividad como a su eficiencia como instrumento de combate de la pobreza, seguido del complemento de mnimo de pensiones y las pensiones no contributivas de vejez. La eficiencia vertical de estos programas se sita, en media, en un 57 por ciento mientras que la eficiencia en la reduccin de la pobreza es de un 47 por ciento. El conjunto de prestaciones contributivas del sistema de seguridad social, tiene un efecto sobre la pobreza mucho ms importante que el sistema de subsidios asistenciales. Las prestaciones contributivas reducen la pobreza extrema entre un 73 y un 88 por ciento y la pobreza moderada entre un 44 y un 78 por ciento, segn el ndice de pobreza utilizado.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

La recent qualificaci de certs comportaments en la conducci de vehicles, amb conseqncies letals i indesitjables per a les vctimes, com a conductes delictives ha impactat de manera notable en la reducci de la freqncia i la gravetat d'aquestes conductes. La gesti i la intervenci juridicopenal amb aquests nous tipus d'infractors requereix conixer les seves caracterstiques individuals psicolgiques i criminolgiques que els fan especialment susceptibles de reincidir en el futur en aquests tipus delictius. L'objectiu d'aquest treball era avaluar les possibles diferncies actitudinals i de personalitat entre un grup de condemnats per delictes contra la seguretat del trnsit, que estaven seguint una MPA, i un grup de controls. Es van seleccionar dues mostres de conductors, infractors i no-infractors, i es van avaluar mitjanant el NEO-FFI i el JI-R simultniament. Els resultats indiquen que, respecte a les actituds antisocials, els membres del grup d'infractors mostren ms actituds antisocials en general que els del grup control. Els infractors de trnsit mostren actituds antisocials compartides amb d'altres delinqents. Tanmateix, en relaci amb el segon objectiu de l'estudi, no es van detectar diferncies significatives respecte a la personalitat entre els dos grups. s important ressenyar que la combinaci de les mesures de personalitat i actitudinals emprades en aquest estudi permet classificar els conductors amb un bon nivell de precisi en les categories de presncia/absncia d'una condemna judicial per delicte de trnsit. Cal remarcar la necessitat d'un estudi ms ampli i perllongat en el temps per tal de replicar aquests resultats i especialment verificar el seu efecte en la reincidncia a un any, ja que en aquesta mostra no hem pogut contrastar-ho.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En este trabajo hemos explorado las diferencias de personalidad y actitudinales entre un grupo de penados por delitos contra la seguridad del trfico y un grupo de control. Ambos grupos presentan perfiles diferentes, especialmente por lo que se refiere a las actitudes. Las implicaciones se discuten en el texto.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Amb el segent estudi volem conixer limpacte penal que ha tingut laprovaci de la LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere, en matria de maltractament ocasional en lmbit de la parella (art. 153 CP). Presentem el treball empric que hem dut a terme, el qual consisteix en una anlisi quantitativa de les sentncies dictades pels jutges de Barcelona pel delicte de maltractament ocasional quan es produeix en la parella i de les executries corresponents a cadascuna de les sentncies, per tal de conixer, a ms de les penes imposades en sentncies, les penes que efectivament sexecuten per la comissi daquest delicte. Hem constatat que una gran part de la violncia domstica fa referncia al maltractament ocasional de lhome contra la dona parella o ex parella. s un delicte que s es castiga, ja que els jutges dicten en la majoria dels casos sentncies condemnatries i opten per la imposici en sentncia de la pena privativa de llibertat. A ms, com des de laprovaci de LO 1/2004 s obligatori, la pena imposada va acompanyada de penes accessries, particularment de la prohibici de aproximaci i de comunicaci. Generalment, en execuci, la pena de pres es suspn amb regles de conducta, sobre tot amb lobligaci de realitzar programes formatius o de tractament. Aix doncs, la comissi dun delicte de maltractament ocasional en lmbit de la parella t conseqncies penals importats, a ms de les conseqncies que pugui tenir en altres mbits.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Com a conseqncia dels canvis legislatius introduts en el Codi penal i laugment de la poblaci penitenciria per delictes contra la seguretat de trnsit, sha elaborat i implementat el programa CONTE (Conducci Temerria) en el Centre Penitenciari dHomes de Barcelona. Des de la seva implementaci a labril del 2008, 93 interns han participat en el programa en onze edicions. El programa t una durada dun mes, amb 16 sessions, quatre setmanals duna hora i mitja cadascuna. Es descriu el contingut i objectiu de les sessions. Els interns que han participat han manifestat la seva satisfacci amb el programa. En un futur caldria establir mesures per avaluar leficcia daquest tipus de programes.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Como consecuencia de los cambios introducidos en el Cdigo Penal y el aumento de poblacin penitenciaria por delitos contra la seguridad del trfico, se ha elaborado e implementado el programa CONTE (conduccin temeraria) en el Centro penitenciario de Hombres de Barcelona. Desde su implementacin en abril de 2008, 93 internos han participado en el programa en 11 ediciones. El programa tiene una duracin de un mes, con 16 sesiones, cuatro semanales de una hora y media cada una. Se describe el contenido y objetivo de las sesiones. Los internos que han participado han manifestado su satisfaccin con el programa. En un futuro convendra establecer indicadores de evaluacin para medir la eficacia de este tipo de programas.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Com a conseqncia dels canvis legislatius introduts en el Codi penal i laugment de la poblaci penitenciria per delictes contra la seguretat del trnsit, es va elaborar i implementar el programa CONTE (Conducci Temerria). Des del seu inici, 93 interns han participat en el programa i sobre aquests shan recollit dades sociopersonals i altres despecfiques relacionades amb la conducci. Davant de labsncia de dades sobre subjectes empresonats per delictes contra la seguretat viria, es va plantejar avaluar el perfil psicolgic daquests. En relaci amb les dades sociopersonals cal destacar que la franja dedat en la qual se situa el major nombre dinterns s entre els 30 i 40 anys i un 50% presenta una problemtica dalcoholisme. Pel que fa als trets de personalitat, destaquen un elevat neuroticisme, una baixa responsabilitat i obertura i una puntuaci elevada en lagressivitat fsica i en la impulsivitat motora. La realitzaci daquest tipus destudis podria afavorir el disseny de programes ajustats a les caracterstiques sociopersonals daquesta tipologia dinterns.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Los ltimos cambios legislativos introducidos en el Cdigo penal han hecho aumentar las personas que cumplen condena por delitos del trfico. Este estudio pretende reconocer el perfil psicolgico de las personas que se han sometido a un programa de tratamiento para la modificacin de los comportamientos peligrosos para la conduccin, requisito bsico por parte del interno si quiere acceder a beneficios penitenciarios.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Shan estudiat els interns per delictes contra la seguretat viria de dos centres penitenciaris per esbrinar quin percentatge representen del total i les seves possibles caracterstiques diferencials respecte dels altres interns i de la poblaci general. Especialment sha estudiat si sn persones que presenten psicopatologia o alcoholisme o b sn socialment i psicopatolgicament normatives per han patit un cmul de circumstncies fortutes relacionades amb la conducci i lalcohol que els ha dut a la pres. Els principals resultats sn: - Un 5% del total dels internaments dels dos centres penitenciaris estudiats estan relacionats amb el consum dalcohol. Aquest s un percentatge prou alt que indica la influncia de lalcohol en les conductes delictives, cosa ben coneguda fa anys en els mbits sanitari i social i que desmitifica la imatge socialitzadora de lalcohol. - El 88% de la mostra estudiada presentava algun indicador dalcoholisme, la qual cosa confirma la sospita que per ingressar en un centre penitenciari per un delicte contra la seguretat viria cal un patr estable i inflexible de conducta desadaptada i perillosa de consum dalcohol, com s lalcoholisme. s improbable que una persona amb consums puntuals sigui tan irreflexiva com per no modificar una conducta de tant de risc. - Es detecten percentatges de psicopatologia baixos (10%), inferiors als que es troben a les presons i contradictoris amb labundncia dels diagnstics dalcoholisme, lelevada comorbiditat psiquitrica dels malalts alcohlics i el consum abusiu de benzodiazepines, cnnabis i altres drogues. Probablement hi ha queixes de diversos smptomes psicolgics conjunturals relacionats amb linternament, per alhora una elevada ocultaci, o manca de conscincia de la patologia crnica, prvia a linternament i possiblement relacionada amb la personalitat de base. - Malgrat que s una poblaci aparentment normalitzada i adaptada socialment (de ms edat, amb ms feina estable), les tres quartes parts dels interns tenien antecedents: lalcohol fa perdre progressivament els valors normatius i els contactes socials. Gent inicialment bevedora social pot acabar en una espiral de reincidncia penitenciria desencadenada per lalcohol.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El estudio se ha centrado en conocer las diferencias en los perfiles de los penados en prisin por delitos de conduccin y sus diferencias respecto con la poblacin penitenciaria ordinaria. Se ha querido conocer la influencia del alcohol en este tipo de delitos.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Gracias al trabajo de las redes transnacionales de defensa los marcos legales internacionales se han adaptado a las nuevas dimensiones que han alcanzado los conflictos armados en los ltimos veinte aos. Esta investigacin estudia el papel de la Violence Against Women in War Network, Japan y del Women's Active Museum on War and Peace, como ejemplos de cmo los actores no gubernamentales pueden sensibilizar y transformar las normas nacionales e internacionales, el comportamiento de los Estados, los organismos supraestatales y a la sociedad en la que desarrollan su labor

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En el presente trabajo se efecta un estudio genrico de las sentencias de la Corte Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) donde se ha reconocido la preexistencia consuetudinaria y el carcter imprescriptible, inamnistiable e inindultable de los crmenes contra la humanidad, resaltando las consecuentes restricciones y oportunidades que ofrecen dichos fallos a estados como Argentina, Chile, Uruguay y Per que se hallan en procesos de transicin postconflictiva y donde se ha negociado la paz con determinados grupos y estructuras estatales responsables de la comisin de crmenes contra la humanidad. Para ello se resalta el impacto del reconocimiento de la naturaleza misma de los crmenes contra la humanidad sobre la nocin del principio de legalidad stricto sensu, sobre el desarrollo y evolucin dogmtica y prctica del derecho internacional de los derechos humanos, en lo que al mbito interamericano respecta, y finalmente, sobre los mencionados procesos de justicia transicional.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Trabajo realizado en el marco del Proyecto de investigacin, estudio y anlisis sobre la seguridad en Catalua (ISPC 2009), gracias a la ayuda concedida por el Departament dInterior en virtud de Resolucin del director del Instituto de Seguridad Pblica de Catalua de 22 de diciembre de 2009 (DOGC nm. 5693 - 16/08/2010)

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Este trabajo analiza la evolucin que ha tenido el legislador y la judicatura espaola en la persecucin de los crmenes internacionales. Desde que amparados en la jurisdiccin universal los tribunales espaoles se declarasen competentes para perseguir a Pinochet, hasta la imputacin del delito de prevaricacin al juez Garzn por iniciar diligencias en relacin con posibles crmenes internacionales cometidos en Espaa durante la guerra civil y el perodo de la dictadura, muchas y variadas han sido las actuaciones por parte del legislador y del poder judicial. La esquizofrenia que stas denotan debera servir como laboratorio de los pros y contras a los que tiene que hacer frente el modelo de lucha contra la impunidad a nivel nacional, sin que ello suponga perder el sentido mismo de esta lucha: ofrecer el derecho a una tutela judicial efectiva a aquel que ha sido vctima de los ms abominables crmenes que se puedan cometer contra el gnero humano.