4 resultados para VIGOUR
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
The present paper studied the performance of the stable isotope signatures of carbon (δ13C), nitrogen (δ15N) and oxygen (δ18O) in plants when used to assess early vigour and grain yield (GY) in durum wheat growing under mild and moderate Mediterranean stress conditions. A collection of 114 recombinant inbred lines was grown under rainfed (RF) and supplementary irrigation (IR) conditions. Broad sense heritabilities (H2) for GY and harvest index (HI) were higher under RF conditions than under IR. Broad sense heritabilities for δ13C were always above 0·60, regardless of the plant part studied, with similar values for IR and RF trials. Some of the largest genetic correlations with GY were those shown by the δ13C content of the flag leaf blade and mature grains. Under both water treatments, mature grains showed the highest negative correlations between δ13C and GY across genotypes. Flag leaf δ13C was negatively correlated with GY only under RF conditions. The δ13C in seedlings was negatively correlated, under IR conditions only, with GY but also with early vigour. The sources of variation in early vigour were studied by stepwise analysis using the stable isotope signatures measured in seedlings. The δ13C was able to explain almost 0·20 of this variation under RF, but up to 0·30 under IR. In addition, nitrogen concentration in seedlings accounted for another 0·05 of variation, increasing the amount explained to 0·35. The sources of variation in GY were also studied through stable isotope signatures and biomass of different plant parts: δ13C was always the first parameter to appear in the models for both water conditions, explaining c. 0·20 of the variation. The second parameter (δ15N or N concentration of grain, or biomass at maturity) depended on the water conditions and the plant tissue being analysed. Oxygen isotope composition (δ18O) was only able to explain a small amount of the variation in GY. In this regard, despite the known and previously described value of δ13C as a tool in breeding, δ15N is confirmed as an additional tool in the present study. Oxygen isotope composition does not seem to offer any potential, at least under the conditions of the present study.
Resumo:
El presente trabajo muestra los resultados provisionales de un proyecto de viticultura de precisión, llevado a cabo entre la Universidad de Lleida y la empresa Codorníu, S.A., con el objeto de predecir el rendimiento, de forma localizada, de diferentes variedades de viña para la producción de vinos y cavas de calidad. Las variables de cultivo muestreadas de forma detallada han sido: número de yemas, número de brotes, número de racimos, peso de la poda, vigor del cultivo y cosecha del año anterior (2003). El vigor del cultivo se ha extraído de una imagen multiespectral Quickbird 2. Estas variables se han analizado en un modelo de regresión múltiple con la cosecha del año 2004 (variable dependiente), ofreciendo diferentes ajustes según la variedad considerada y variables incorporadas en el análisis.
Resumo:
En este trabajo se presenta un protocolo para la zonificación intraparcelaria de la viña con la finalidad de vendimia selectiva. Se basa en la adquisición de una imagen multiespectral detallada en el momento del envero, a partir de la cual se obtiene el índice de vegetación de la diferencia normalizada (NDVI). Este índice se clasifica en áreas de vigor alto y bajo mediante un proceso de clasificación no supervisada (algoritmo ISODATA). Las zonas resultantes se generalizan y se transfieren al monitor de cosecha de una máquina vendimiadora para realizar la recolección selectiva. La uva recolectada según este protocolo en parcelas control ha mostrado diferenciación en cuanto a parámetros de calidad como el pH, la acidez total, el contenido de polifenoles y el color. La imagen multiespectral utilizada fue adquirida por el satélite Quickbird-2. Los datos de calidad de la uva fueron muestreados según una malla regular de 5 filas por 10 cepas, procediendo a un test estadístico de rangos múltiples para analizar la separación de medias de las variables analizadas en cada zona de NDVI.
Resumo:
La ciutat a Alandalús és l’espai hegemònic del poder públic emiral i posteriorment califal. Partint de la ciutat de Lleida, analitzem la evolució des del segle VIII fins al segle XI de la consolidació dels espais urbans com a representants del poder. Talment, aquests, capitalitzen els districtes o cores, mitjançant una xarxa de ciutats i fortificacions que li donen cohesió interna. Paral∙lelament, es vertebra i s’envigoritza una societat urbana partint d’elements comuns d’identitat i d’un discurs ideològic afí a la dinastia Omeia. La “gent de la ciutat” repre‐senten una part de la societat andalu‐sina, d’arrels hispano‐visigodes, i alhora, assumeixen l’hegemonia cultural de l’Islam, tot convivint en la nova realitat político‐social.