C*-algebras nearly contained in type I algebras

"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt"

Impairment of mossy fiber long-term potentiation and associative learning in pituitary adenylate cyclase activating polypeptide type I receptor-deficient Mice

The pituitary adenylate cyclase activating polypeptide (PACAP) type I receptor (PAC1) is a G-protein-coupled receptor binding the strongly conserved neuropeptide PACAP with 1000-fold higher affinity than the related peptide vasoactive intestinal peptide. PAC1-mediated signaling has been implicated in neuronal differentiation and synaptic plasticity. To gain further insight into the biological significance of PAC1-mediated signaling in vivo, we generated two different mutant mouse strains, harboring either a complete or a forebrain-specific inactivation of PAC1. Mutants from both strains show a deficit in contextual fear conditioning, a hippocampus-dependent associative learning paradigm. In sharp contrast, amygdala-dependent cued fear conditioning remains intact. Interestingly, no deficits in other hippocampus-dependent tasks modeling declarative learning such as the Morris water maze or the social transmission of food preference are observed. At the cellular level, the deficit in hippocampus-dependent associative learning is accompanied by an impairment of mossy fiber long-term potentiation (LTP). Because the hippocampal expression of PAC1 is restricted to mossy fiber terminals, we conclude that presynaptic PAC1-mediated signaling at the mossy fiber synapse is involved in both LTP and hippocampus-dependent associative learning.

Clinical usefulness of the Screen for Cognitive Impairment in Psychiatry (SCIP-S) scale in patients with type I bipolar disorder

Background: The relevance of persistent cognitive deficits to the pathogenesis and prognosis of bipolar disorders (BD) is understudied, and its translation into clinical practice has been limited by the absence of brief methods assessing cognitive status in Psychiatry. This investigation assessed the psychometric properties of the Spanish version of the Screen for Cognitive Impairment in Psychiatry (SCIP-S) for the detection of cognitive impairment in BD. Methods: After short training, psychiatrists at 40 outpatient clinics administered the SCIP three times over two weeks to a total of 76 consecutive type I BD admissions. Experienced psychologists also administered a comprehensive battery of standard neuropsychological instruments to clinical sample and 45 healthy control subjects. Results: Feasibility was supported by a brief administration time (approximately 15 minutes) and minimal scoring errors. The reliability of the SCIP was confirmed by good equivalence of forms, acceptable stability (ICC range 0.59 to 0.87) and adequate internal consistency (Chronbach's alpha of 0.74). Construct validity was granted by extraction of a single factor (accounting 52% of the variance), acceptable correlations with conventional neuropsychological instruments, and a clear differentiation between bipolar I and normal samples. Efficiency was also provided by the adequate sensitivity and specificity. Limitations: The sample size is not very large. The SCIP and the neurocognitive battery do not cover all potentially relevant cognitive domains. Also, sensitivity to change remains unexplored. Conclusion: With minimal training, physicians obtained a reliable and valid estimate of cognitive impairment in approximately 15 minutes from an application of the SCIP to type I BD patients.

Clinical usefulness of the Screen for Cognitive Impairment in Psychiatry (SCIP-S) scale in patients with type I bipolar disorder

Background: The relevance of persistent cognitive deficits to the pathogenesis and prognosis of bipolar disorders (BD) is understudied, and its translation into clinical practice has been limited by the absence of brief methods assessing cognitive status in Psychiatry. This investigation assessed the psychometric properties of the Spanish version of the Screen for Cognitive Impairment in Psychiatry (SCIP-S) for the detection of cognitive impairment in BD. Methods: After short training, psychiatrists at 40 outpatient clinics administered the SCIP three times over two weeks to a total of 76 consecutive type I BD admissions. Experienced psychologists also administered a comprehensive battery of standard neuropsychological instruments to clinical sample and 45 healthy control subjects. Results: Feasibility was supported by a brief administration time (approximately 15 minutes) and minimal scoring errors. The reliability of the SCIP was confirmed by good equivalence of forms, acceptable stability (ICC range 0.59 to 0.87) and adequate internal consistency (Chronbach's alpha of 0.74). Construct validity was granted by extraction of a single factor (accounting 52% of the variance), acceptable correlations with conventional neuropsychological instruments, and a clear differentiation between bipolar I and normal samples. Efficiency was also provided by the adequate sensitivity and specificity. Limitations: The sample size is not very large. The SCIP and the neurocognitive battery do not cover all potentially relevant cognitive domains. Also, sensitivity to change remains unexplored. Conclusion: With minimal training, physicians obtained a reliable and valid estimate of cognitive impairment in approximately 15 minutes from an application of the SCIP to type I BD patients.

A simple permutation test for clusteredness

Hierarchical clustering is a popular method for finding structure in multivariate data,resulting in a binary tree constructed on the particular objects of the study, usually samplingunits. The user faces the decision where to cut the binary tree in order to determine the numberof clusters to interpret and there are various ad hoc rules for arriving at a decision. A simplepermutation test is presented that diagnoses whether non-random levels of clustering are presentin the set of objects and, if so, indicates the specific level at which the tree can be cut. The test isvalidated against random matrices to verify the type I error probability and a power study isperformed on data sets with known clusteredness to study the type II error.

Random assignment of intervention points in two phase single-case designs: data-division-specific distributions

The present study explores the statistical properties of a randomization test based on the random assignment of the intervention point in a two-phase (AB) single-case design. The focus is on randomization distributions constructed with the values of the test statistic for all possible random assignments and used to obtain p-values. The shape of those distributions is investigated for each specific data division defined by the moment in which the intervention is introduced. Another aim of the study consisted in testing the detection of inexistent effects (i.e., production of false alarms) in autocorrelated data series, in which the assumption of exchangeability between observations may be untenable. In this way, it was possible to compare nominal and empirical Type I error rates in order to obtain evidence on the statistical validity of the randomization test for each individual data division. The results suggest that when either of the two phases has considerably less measurement times, Type I errors may be too probable and, hence, the decision making process to be carried out by applied researchers may be jeopardized.

An efficient algorithm to perform multiple testing in epistasis screening

Background: Research in epistasis or gene-gene interaction detection for human complex traits has grown over the last few years. It has been marked by promising methodological developments, improved translation efforts of statistical epistasis to biological epistasis and attempts to integrate different omics information sources into the epistasis screening to enhance power. The quest for gene-gene interactions poses severe multiple-testing problems. In this context, the maxT algorithm is one technique to control the false-positive rate. However, the memory needed by this algorithm rises linearly with the amount of hypothesis tests. Gene-gene interaction studies will require a memory proportional to the squared number of SNPs. A genome-wide epistasis search would therefore require terabytes of memory. Hence, cache problems are likely to occur, increasing the computation time. In this work we present a new version of maxT, requiring an amount of memory independent from the number of genetic effects to be investigated. This algorithm was implemented in C++ in our epistasis screening software MBMDR-3.0.3. We evaluate the new implementation in terms of memory efficiency and speed using simulated data. The software is illustrated on real-life data for Crohn’s disease. Results: In the case of a binary (affected/unaffected) trait, the parallel workflow of MBMDR-3.0.3 analyzes all gene-gene interactions with a dataset of 100,000 SNPs typed on 1000 individuals within 4 days and 9 hours, using 999 permutations of the trait to assess statistical significance, on a cluster composed of 10 blades, containing each four Quad-Core AMD Opteron(tm) Processor 2352 2.1 GHz. In the case of a continuous trait, a similar run takes 9 days. Our program found 14 SNP-SNP interactions with a multiple-testing corrected p-value of less than 0.05 on real-life Crohn’s disease (CD) data. Conclusions: Our software is the first implementation of the MB-MDR methodology able to solve large-scale SNP-SNP interactions problems within a few days, without using much memory, while adequately controlling the type I error rates. A new implementation to reach genome-wide epistasis screening is under construction. In the context of Crohn’s disease, MBMDR-3.0.3 could identify epistasis involving regions that are well known in the field and could be explained from a biological point of view. This demonstrates the power of our software to find relevant phenotype-genotype higher-order associations.

Data-division-specific robustness and power of randomization tests for ABAB designs

This study deals with the statistical properties of a randomization test applied to an ABAB design in cases where the desirable random assignment of the points of change in phase is not possible. In order to obtain information about each possible data division we carried out a conditional Monte Carlo simulation with 100,000 samples for each systematically chosen triplet. Robustness and power are studied under several experimental conditions: different autocorrelation levels and different effect sizes, as well as different phase lengths determined by the points of change. Type I error rates were distorted by the presence of autocorrelation for the majority of data divisions. Satisfactory Type II error rates were obtained only for large treatment effects. The relationship between the lengths of the four phases appeared to be an important factor for the robustness and the power of the randomization test.

Regression-based techniques for statistical decision making in single-case designs

The present study evaluates the performance of four methods for estimating regression coefficients used to make statistical decisions regarding intervention effectiveness in single-case designs. Ordinary least squares estimation is compared to two correction techniques dealing with general trend and one eliminating autocorrelation whenever it is present. Type I error rates and statistical power are studied for experimental conditions defined by the presence or absence of treatment effect (change in level or in slope), general trend, and serial dependence. The results show that empirical Type I error rates do not approximate the nominal ones in presence of autocorrelation or general trend when ordinary and generalized least squares are applied. The techniques controlling trend show lower false alarm rates, but prove to be insufficiently sensitive to existing treatment effects. Consequently, the use of the statistical significance of the regression coefficients for detecting treatment effects is not recommended for short data series.

Avaluació de l’estructuració genètica humana a la Península Ibèrica i a d’altres regions del sudoest europeu: implicacions poblacionals i epidemiològiques

Els avenços en tècniques de genotipat de polimorfismes genètics a gran escala estan liderant una revolució en el camp de l’epidemiologia genètica i la genètica de poblacions humanes. La informació aportada per aquestes tècniques ha evidenciat l’existència d’estructuracions poblacionals que poden augmentar l’error en els estudis d’associació a escala genòmica (GWAS, genome-wide association studies). Estudis recents han demostrat la presència d’aquestes estructuracions a nivell interregional i intrarregional a Europa. El present projecte ha avaluat el grau d’estructuració genètica en poblacions de la Península Ibèrica i altres regions del sudoest europeu (Itàlia i França) per quantificar l’impacte que aquesta potencial estructuració pot tenir en el disseny d’estudis d’associació GWAS i reconstruir la història demogràfica de les poblacions de la Mediterrània. Per aconseguir aquests objectius, s’han analitzat mostres de DNA de 770 individus de 26 poblacions de la Península Ibèrica, França, Itàlia i d’altres països de la Mediterrània. Aquestes mostres van ser genotipades per 240000 SNPs utilitzant l’array 250K StyI d’Affymetrix en el marc d’aquest projecte o mitjançant altres arrays d’Affymetrix en els projectes internacionals HapMap i POPRES. S’han realitzat anàlisis estadístiques incloent anàlisis de components principals, Fst, identitat per descendència, desequilibri de lligament, barreres genètiques, etc. Aquests resultats han permés construir un marc de referència de la variabilitat en aquesta regió, avaluar el seu impacte en estudis d’associació i proposar mesures per evitar l’increment de qualsevol tipus d’error (tipus I i II) en estudis nacionals i internacionals. A més, també han permés reconstruir la història de les poblacions humanes de la Mediterrània així com analitzar les seves relacions demogràfiques. Donada la duració limitada d’aquesta acció (24 mesos, d’octubre de 2010 a setembre de 2012), els resultats d’aquest projecte es troben actualment en fase de redacció i conduiran a diverses publicacions en revistes internacionals i a la preparació de comunicacions a congressos.

Estudi comparatiu: errors de les infermeres en la preparació i l'administració de la medicació segons dos sistemes de distribució

Introducció: Els errors de medicació són definits com qualsevol incident prevenible que pot causar dany al pacient o donar lloc a una utilització inapropiada dels medicaments, quan aquests estan sota el control dels professionals sanitaris o del pacient. Els errors en la preparació i l’administració de medicació són els més comuns de l’àrea hospitalària i, tot i la llarga cadena per la qual passa el fàrmac, el professional d’infermeria és el últim responsable de l’acció, tenint així, un paper molt important en la seguretat del pacient. Les infermeres dediquen el 40% del temps de la seva jornada laboral en tasques relacionades amb la medicació. Objectiu: Determinar si les infermeres produeixen més errors si treballen amb sistemes de distribució de medicació de stock o en sistemes de distribució unidosis de medicació. Metodologia: Estudi quantitatiu, observacional i descriptiu, on la notificació d’errors (o oportunitats d’error) realitzats per la infermera, en les fases de preparació i administració de medicació, es farà mitjançant un qüestionari autoelaborat. Els elements a identificar seran: el tipus d’error, les causes que poden haver--‐lo produït, la seva potencial gravetat i qui l’ha pogut evitar; així com el tipus de professional que l’ha produït. Altres dades rellevants són: el medicament implicat junt amb la dosis i la via d’administració i el sistema de distribució utilitzat. Mostreig i mostra: El mostreig serà no probabilístic i per conveniència. S’escolliran aquelles infermeres que l’investigador consideri amb les característiques necessàries per participar en l’estudi, així que la mostra estarà formada per les infermeres les quals treballen a la unitat 40 de l’Hospital del Mar i utilitzen un sistema de distribució de medicació de dosis unitàries i les infermeres que treballen a urgències (concretament a l’àrea de nivell dos) de l’Hospital del Mar les quals treballen amb un sistema de distribució de medicació de stock.

Bringing game theory to hypothesis testing: Establishing finite sample bounds on inference

Small sample properties are of fundamental interest when only limited data is avail-able. Exact inference is limited by constraints imposed by speci.c nonrandomizedtests and of course also by lack of more data. These e¤ects can be separated as we propose to evaluate a test by comparing its type II error to the minimal type II error among all tests for the given sample. Game theory is used to establish this minimal type II error, the associated randomized test is characterized as part of a Nash equilibrium of a .ctitious game against nature.We use this method to investigate sequential tests for the di¤erence between twomeans when outcomes are constrained to belong to a given bounded set. Tests ofinequality and of noninferiority are included. We .nd that inference in terms oftype II error based on a balanced sample cannot be improved by sequential sampling or even by observing counter factual evidence providing there is a reasonable gap between the hypotheses.

Disseny, layout i planificació d'una empresa de producció d'equips foraborda elèctrics

Aquest projecte es basa en l'aplicació de models de simulació de processos a un exemple d'empresa de producció i la seva adaptació en dimensió i recursos al mercat en un entorn de poca capacitat d'inversió i finançament, de forma que l'entorn de simulació digital aporti valor a la presa de decisions emmarcada en l'estratègia de l'empresa en cada escenari de mercat en que aquesta es trobi. Es realitza el treball sobre el cas d'una empresa, INNOVANAUTIC, dedicada a la innovació, desenvolupament i producció de sistemes de propulsió d'embarcacions. La simulació es una tècnica que permet optimitzar els processos, representant-ne i comprovant el funcionament dels processos, tant entorns físics, de producció com dels serveis associats o subcontractacions de diferents processos i els seus impactes en la disponibilitat de recursos, espais i terminis d'entrega, sense haver de recórrer a procediments de prova i error sobre sistemes reals que impliquen costos a tots nivells en l'empresa. Aquestes metodologies son habitualment emprades en d'altres països o també en el nostre país però en empreses de gran tamany. El present treball, emmarcat dins un entorn socioeconòmic convuls, amb grans limitacions financeres i de recursos per les empreses, demostra com la utilització d'eines de simulació és útil per a PIMES en aquest entorn i permet el dimensionament i la modelització dels processos de forma que es permeti trobar els punts òptims en els que l'empresa ha de donar un pas de creixement en alguns dels paràmetres. La metodologia amb que s'elabora el present treball es la de plantejar una simulació complerta del procés, i definir diversos escenaris de mercat per als productes fabricats, cercant els punt òptims de canvi de dimensió de l'empresa atenent a espai físic, sotscontractació de processos, personal i recursos.

Establiment d'un protocol de preparació de mostres d'esponja per a l'anàlisi d'isòtops estables de silici

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a Alfred Wegener Institut für Polar und Meeresforschung, Alemanya, entre juliol i setembre de 2007. Les mostres biològiques usades per a la determinació d’isòtops estables de silici fins a l’actualitat han estat bàsicament provinents de diatomees, i poc se sap de la relació amb el silici que d’altres organismes tenen, com per exemple les esponges (demosponges i hexactinèl.lides). La zona de la Mar de Weddell (Antàrtida) té aigües amb concentracions de silici dissoltes molt elevades, i les seves plataformes continentals presenten una de les faunes bentòniques més ben desenvolupades del planeta, que sovint és dominada per comunitats d’esponges silíciques. L’estudi del cicle del silici en aquestes àrees pot contribuir a respondre preguntes actuals i sobre el passat de les masses d’aigua, així com de l’ecologia dels organismes. El present projecte ha tingut com a objectiu desenvolupar una metodologia per a la preparació de mostres biològiques per a l’anàlisi d’isòtops estables de silici. El desenvolupament del protocol de preparació de les mostres és un procés d’assaig i error lent, però necessari per a la realització de les anàlisis i per a la futura facilització als potencials usuaris d’un protocol estandaritzat. Es presenta el protocol formulat, amb comentaris d’utilitat.