Tractament rehabilitador en pacients amb càncer de mama sotmeses a limfadentecomia axil·lar o biòpsia selectiva del gangli sentinella

Introducció. La cirurgia de càncer de mama està associada a morbiditat de l’extremitat superior (ES) tributària de prevenció i de tractament rehabilitador. Objectius: Identificar la morbiditat de l’ES després de limfadenectomia axil·lar (LA) o biòpsia selectiva del gangli sentinella (BSGS); el moment del diagnòstic i quan és tributaria de tractament rehabilitador. Estudiar la relació d’aquesta morbiditat amb variables clíniques periquirúrgiques. Material i mètodes. Estudi longitudinal descriptiu amb 2 anys seguiment. Es recolliren les variables edat, pes, talla, tipus de tractament quirúrgic, complicacions peri-quirúrgiques, alteracions de l’espatlla, limfedema, dolor neuropàtic, lesions neurològiques i la indicació de tractament rehabilitador per aquestes alteracions. Les relacions es van estudiar amb t-test o ji quadrat, amb significació p& 0,05 Resultats: Es van incloure 312 pacients. Van requerir tractament rehabilitador 133 (42,6%) pacients, 81 (26,0%) per alteracions de l’espatlla, 63 (20,2%) per limfedema, 21 (6,7%) per dolor neuropàtic, i 9 (2.9%) per escàpula alada. Es van determinar relacions significatives de limfedema amb LA (p=0.000); les alteracions de l’espatlla amb les complicacions periquirúrgiques (p=0.04); dolor neuropàtic amb edat més jove (p=0.004); i l’escàpula alada amb hematoma (p=0.000). Més del 70% dels diagnòstics i tractaments de l’espatlla i limfedema es van realitzar durant el primer any de seguiment. Conclusions: Van requerir tractament rehabilitador 42.6% de pacients. Les alteracions de l’espatlla i el limfedema varen ser les més freqüentment tractades. La majoria de diagnòstics i tractament s’efectuaren durant el primer any de seguiment.

Cooperació interadministrativa per millorar la gestió dels tributs i de les multes locals a Catalunya

Aquest treball estudia la gestió a Catalunya tant dels tributs de les entitats locals com de les seves multes (sobretot les imposades per infraccions de trànsit), i proposa diverses mesures per millorar-la. Les dades estadístiques posen de relleu que encara hi ha un cert recorregut per incrementar l’eficàcia en la recaptació d’aquests ingressos. Entre els factors que determinen la manca d’eficàcia, destaquen la falta de mitjans materials de molts municipis i el fet que l’ordenament jurídic limiti l’actuació de les administracions locals fora del seu àmbit territorial, una restricció que dificulta en gran mesura les actuacions en fase de recaptació executiva.Tenint en compte aquest context, la cooperació interadministrativa és un dels mecanismes més adients perquè les entitats locals puguin avançar en la millora de la gestió dels seus recursos. Fins ara, aquesta cooperació s’ha concretat principalment a través de convenis de delegació de competències dels ajuntaments a les diputacions i de convenis de col·laboració entre les administracions locals i les administracions central i autonòmica. Aquestes fórmules, com es constata al llarg del treball, s’han anat perfeccionat en els darrers anys i estan donant resultats satisfactoris.Sens perjudici de continuar emprant aquests instruments, el present estudi proposa mesures noves i el reforçament de determinats mecanismes ja existents. Així, per exemple, se suggereix la creació d’un sistema d’indicadors de gestió tributària local que permeti avaluar els resultats que aporten els mecanismes de col·laboració, l’establiment d’un registre de convenis per facilitar-ne el coneixement, o el foment de la interoperabilitat i dels mitjans informàtics en la gestió tributària. En el cas dels impostos de gestió compartida, com ara els que recauen sobre els béns immobles, les activitats econòmiques i els vehicles, s’evidencia que caldria agilitzar la gestió de la informació continguda a les bases de dades estatals del cadastre i del registre de vehicles.

Doctrina del Conseil Constitutionnel francès sobre l'impost de solidaritat sobre la fortuna

Aquest treball analitza el contingut de la doctrina del Conseil Constitutionnel francès en relació amb les successives normes reguladores de l'Impost de solidaritat sobre la fortuna (ISF). Després de descriure els elements bàsics d'aquest impost i de la institució del Conseil Constitutionnel, s'analitzen els principis constitucionals en matèria tributària de capacitat econòmica i d'igualtat davant l'impost que són seleccionats per efectuar el control de constitucionalitat. Utilitzant aquests principis com a instrument d'habilitació, s'ha legitimat el patrimoni com a mostra de capacitat econòmica de les persones físiques, i la limitació de la quota de gravamen de l'ISF com a forma d'aplicar el principi de prohibició de confiscatorietat. Sobre la base de l'elaboració que s'ha fet del principi d'igualtat tributària, s'ha admès la introducció de beneficis fiscals a la regulació de l'ISF i les especificitats d'aquest impost que tributa respecte als elements personals.