Supervivencia de los enfermos con aneurisma de aorta abdominal tratados con técnica endovascular

La reparació endovascular dels aneurismes d’aorta abdominal (AAA) és cada cop més usada, encara que només conta amb 15 anys des de l’inici amb una ràpida evolució. Davant la falta d’estudis amb resultats a més de 10 anys. L’objectiu del treball es analitzar prospectivament la supervivència dels 172 pacients tractats en nostre centre desde 06/1998 fins 01/2008, amb seguiment a 10 anys. S’obtingué una supervivència del 61% als 6 anys (error 5%), als 9 anys de 51% (error 7%), a 10 anys 47% (error 11%). La causa més freqüent de mort va ser per neoplàsia.

Síndrome compartimental abdominal en el paciente crítico con patología médica

Estudi observacional de 60 pacients ingressats a la UCI per patologia extraabdominal, que demostra alta incidència de HIA (90%) i que el valor de PIA màxima és marcador pronòstic del SCA però no prediu mortalitat. Els graus més elevats d’HIA s’associen amb VMI, shock, SDRA, insuficiència renal e ili. La PIA màxima del pacient crític no neurològic (sèptic, traumatològic i respiratori) és més elevada que la del no neurològic, 20 i 16 mmHg respectivament. El valor de PIA màxima que millor prediu insuficiència renal al pacient no neurològic és 18,5mmHg. La PIA màxima es correlaciona amb l’estada a UCI i hospitalària.

Implicacions diagnòstiques del strem-1 (soluble triggering receptor expressed on myeloid cells) en malalts amb síndrom del distress respiratori agut (sdra) i patologia abdominal. estudi preliminar

Els pacients amb patologia abdominal aguda poden desenvolupar una insuficiència respiratòria secundària a la resposta inflamatòria generada o a una pneumònia nosocomial. El mesurament del “soluble *triggering receptor expressed on myeloid cells 1” (sTREM-1) en líquid alveolar, pleural, sinovial o cefalorraquidi ha demostrat la seva utilitat en el diagnòstic d'infecció. Es va determinar el sTREM-1 alveolar i peritoneal en pacients amb quadre abdominal agut més síndrom de distress respiratori agut (SDRA). Es va concloure que el sTREM-1 és útil per diagnosticar infeccions abdominals i pulmonars en aquests pacients i que la relació sTREM-1 alveolar/peritoneal podria ser útil per determinar el focus infecciós.

Utilidad de la ecografía abdominal con contraste en la valoración de la recurrencia quirúrgica en la enfermedad de Crohn.

En aquest estudi, s'ha intentat determinar si l'aplicació de contrast intravenós augmenta la rendibilitat de l'ecografia abdominal en l'estudi de la recurrència postquirúrgica de la malaltia de Crohn (EC). Per a això vam estudiar 40 pacients que complien uns determinats criteris d'inclusió, als quals se'ls va realitzar una colonoscopia (gold standar) i una ecografia abdominal (EA) amb contrast intravenós. Després d'analitzar els resultats, podem concloure, que l'ocupació de contrast durant la realització de l'ecografia abdominal permet augmentar la capacitat diagnòstica de la recurrència endoscópica en pacients amb EC i resecció intestinal, no obstant això la seva utilitat és menor per a valorar la gravetat de la recurrència

Ensenyament i facilitació de l'aprenentatge d'estratègies de relaxació, a través d'internet, en nens i adolescents amb dolor abdominal

L'objectiu d'aquest treball és el disseny d'un tractament de relaxació progressiva online, basat en l'evidència de la seva efectivitat en teràpies presencials, per poder abordar la simptomatologia en els primers estadis del dolor crònic abdominal en nens i adolescents.

La operación de Collis-Nissen en el tratamiento de la gran hernia de hiato y de la enfermedad por reflujo con acortamiento esofágico: Resultados clínicos, radiológicos y calidad de vida tras un año de seguimiento

La operación de Collis-Nissen se propone como técnica de elección en pacientes con acortamiento esofágico. Se ha realizado un estudio prospectivo en 32 pacientes intervenidos consecutivamente de Collis-Nissen vía laparoscópica o abierta, con una edad media de 70 años y que presentaban grandes hernias hiatales o recidivadas. Se realizó seguimiento clínico, radiológico, endoscópico y de calidad de vida con cuestionarios validados, durante los primeros 12 meses postoperatorios. Los resultados obtenidos muestran un buen control de síntomas, así como mejora de la calidad de vida, manteniendo una aceptable recidiva anatómica del 12,5% a corto plazo, sin que ello afecte la morbi-mortalidad.

Resultats immediats de la reparacié endovascular dels aneurismes d'aorta abdominal amb coll aórtic no favorable.

Estudi retrospectiu de pacients tractats d'aneurisma d'aorta abdominal, mitjangant reparació endovascular. Període reclutament: 2006 a 201,2. Van ser dividits en dos grups depenen de les característiques anatómiques del coll aórtic proximal, considerant si eren o no favorables pel tractament endovascular. L'objectiu de l'estudi és avaluar els resultats immediats del tractament en funció de la morfologia del coll aórtic. 95 pacients van ser inclosos (62 favorable, 33 hostil). S'analitzen els motius per considerar el coll com hostil, aixícom els resultats d'aquestes técniques. Conclusió: el tractament endovascular és una técriica válida per aquest tipus pacient amb colls aórtics no favorables.

Efectividad de la educación para la salud del masaje abdominal en Atención Primaria en adultos mayores de 65 años con estreñimiento y no institucionalizados.

El siguiente estudio de investigación se plantea en los CAP de la ciudad de Lleida. Una vez cumplimentadas las encuestas realizadas expresamente para el estudio a 450 personas mayores de 65 años con estreñimiento y no institucionalizados, se crearán los grupos control y de intervención con una muestra de (N=168) participantes. El protocolo será: a) Grupo de control: grupo cegado que continuará con el tratamiento convencional, se reunirá una vez al mes durante los 4 meses para realizar un seguimiento controlado. b) Grupo de intervención: se le educará con un programa de masaje abdominal, sesión una vez por semana durante los 4 meses que dure la intervención. En este trabajo se pretende determinar la efectividad de la educación sanitaria del masaje abdominal en atención primaria en pacientes ancianos no institucionalizados. La metodología que se ha utilizado ha sido a través de una revisión sistemática en la base de datos Medline, PEDro, Cochrane, ScienceDirect, PubMed, Dialnet y Wiley Online Library de estudios publicados entre 1999 y 2014 de lengua inglesa o española, realizados sobre sujetos diagnosticados de estreñimiento.

Paranoia and post-traumatic stress disorder in the months after a physical assault: a longitudinal study examining shared and differential predictors.

Background: Being physically assaulted is known to increase the risk of the occurrence of post-traumatic stress disorder (PTSD) symptoms but it may also skew judgements about the intentions of other people. The objectives of the study were to assess paranoia and PTSD after an assault and to test whether theory-derived cognitive factors predicted the persistence of these problems. Method: At 4 weeks after hospital attendance due to an assault, 106 people were assessed on multiple symptom measures (including virtual reality) and cognitive factors from models of paranoia and PTSD. The symptom measures were repeated 3 and 6 months later. Results: Factor analysis indicated that paranoia and PTSD were distinct experiences, though positively correlated. At 4 weeks, 33% of participants met diagnostic criteria for PTSD, falling to 16% at follow-up. Of the group at the first assessment, 80% reported that since the assault they were excessively fearful of other people, which over time fell to 66%. Almost all the cognitive factors (including information-processing style during the trauma, mental defeat, qualities of unwanted memories, self-blame, negative thoughts about self, worry, safety behaviours, anomalous internal experiences and cognitive inflexibility) predicted later paranoia and PTSD, but there was little evidence of differential prediction. Conclusions: Paranoia after an assault may be common and distinguishable from PTSD but predicted by a strikingly similar range of factors.

Circulating progenitor cells during exercise, muscle electro-stimulation and intermittent hypobaric hypoxia in patients with traumatic brain injury. A pilot study

BACKGROUND: Circulating progenitor cells (CPC) treatments may have great potential for the recovery of neurons and brain function. OBJECTIVE: To increase and maintain CPC with a program of exercise, muscle electro-stimulation (ME) and/or intermittent-hypobaric-hypoxia (IHH), and also to study the possible improvement in physical or psychological functioning of participants with Traumatic Brain Injury (TBI). METHODS: Twenty-one participants. Four groups: exercise and ME group (EEG), cycling group (CyG), IHH and ME group (HEG) and control group (CG). Psychological and physical stress tests were carried out. CPC were measured in blood several times during the protocol. RESULTS: Psychological tests did not change. In the physical stress tests the VO2 uptake increased in the EEG and the CyG, and the maximal tolerated workload increased in the HEG. CPC levels increased in the last three weeks in EEG, but not in CyG, CG and HEG. CONCLUSIONS: CPC levels increased in the last three weeks of the EEG program, but not in the other groups and we did not detect performed psychological test changes in any group. The detected aerobic capacity or workload improvement must be beneficial for the patients who have suffered TBI, but exercise type and the mechanisms involved are not clear.

Traumatic bone cyst: a retrospective study of 21 cases

Objective: To describe the clinical and radiological characteristics, and surgical findings of traumatic bone cysts. Study Design: A retrospective observational study was made of 21 traumatic bone cysts. The diagnosis was based on the anamnesis, clinical examination, and complementary tests. Panoramic and periapical X-rays were obtained in all cases, together with computed tomography as decided by the surgeon. A descriptive statistical analysis was made of the study variables using the SPSS v12.0 for Windows. Results: There was a clear female predominance (14:7). The mean age was 26.5 years (range 8-45 years). The cysts in all cases constituted casual findings during routine radiological exploration. In those cases where computed tomographic images were available, preservation of the vestibular and lingual cortical layers was observed. Five of the 21 patients (23.8%) reported a clear antecedent of traumatism in the affected zone. All the lesions were subjected to surgery, and the cavities were found to be vacant in 90.5% of the cases. In only two patients were vascular contents seen within the cavity. Two of the patients presented postoperative paresthesia of the inferior dental nerve that subsided within two weeks. The 19 patients in whom adequate postoperative follow-up proved possible all showed complete bone healing. Conclusions: Traumatic bone cysts were a casual finding. During the surgery, most cases showed to be vacant cavity without an ephitelial lining. Careful curettage of the lesion favors progressive bone regeneration, offering a good prognosis and an almost negligible relapse rate. Other treatment options only would be justified in cases of relapse.

Percutaneous access versus standard femoral exposure for endovascular abdominal aortic aneurysm repair: a randomized, controlled trial

The treatment of abdominal aortic aneurysm (AAA) has shifted from the exposure of the aorta artery in an open repair technique to a small groin cut in an endovascular repair. Recently, a percutaneous access for endovascular repair has appeared. This new technique aims to minimize the complications of the common femoral artery exposure, the patient discomfort and the length of hospitalizationObjectives: To compare the proportion of discharged patients within the first 48 postoperative hours of two common femoral artery accesses for endovascular repair of AAA: the open exposure technique and the percutaneous technique. Secondary objectives include to evaluate the total procedure time, the femoral access complications, the need for extra analgesia and the patient satisfaction and groin discomfort of the two techniquesDesign: Randomized controlled trial conducted between 2014 and 2017Participants: Patients diagnosed with abdominal aortic aneurysm with elective endovascular repair indication