Search for very high energy gamma-ray emission from pulsar-pulsar wind nebula systems with the MAGIC telescope

The MAGIC collaboration has searched for high-energy gamma-ray emission of some of the most promising pulsar candidates above an energy threshold of 50 GeV, an energy not reachable up to now by other ground-based instruments. Neither pulsed nor steady gamma-ray emission has been observed at energies of 100 GeV from the classical radio pulsars PSR J0205+6449 and PSR J2229+6114 (and their nebulae 3C58 and Boomerang, respectively) and the millisecond pulsar PSR J0218+4232. Here, we present the flux upper limits for these sources and discuss their implications in the context of current model predictions.

Observation of VHE γ-rays from Cassiopeia A with the MAGIC telescope

Aims:We searched for very high energy (VHE) γ-ray emission from the supernova remnant Cassiopeia A Methods: The shell-type supernova remnant Cassiopeia A was observed with the 17 m MAGIC telescope between July 2006 and January 2007 for a total time of 47 h. Results: The source was detected above an energy of 250 GeV with a significance of 5.2σ and a photon flux above 1 TeV of (7.3 ± 0.7_stat ± 2.2_sys) × 10-13 cm-2s-1. The photon spectrum is compatible with a power law dN/dE ∝ E-Γ with a photon index Γ = 2.3 ± 0.2_stat ± 0.2_sys. The source is point-like within the angular resolution of the telescope.

Improving the performance of the single-dish Cherenkov telescope MAGIC through the use of signal timing

The Cherenkov light flashes produced by Extensive Air Showers are very short in time. A high bandwidth and fast digitizing readout, therefore, can minimize the influence of the background from the light of the night sky, and improve the performance in Cherenkov telescopes. The time structure of the Cherenkov image can further be used in single-dish Cherenkov telescopes as an additional parameter to reduce the background from unwanted hadronic showers. A description of an analysis method which makes use of the time information and the subsequent improvement on the performance of the MAGIC telescope (especially after the upgrade with an ultra fast 2 GSamples/s digitization system in February 2007) will be presented. The use of timing information in the analysis of the new MAGIC data reduces the background by a factor two, which in turn results in an enhancement of about a factor 1.4 of the flux sensitivity to point-like sources, as tested on observations of the Crab Nebula.

Design concepts for the Cherenkov Telescope Array CTA: an advanced facility for ground-based high-energy gamma-ray astronomy

Ground-based gamma-ray astronomy has had a major breakthrough with the impressive results obtained using systems of imaging atmospheric Cherenkov telescopes. Ground-based gamma-ray astronomy has a huge potential in astrophysics, particle physics and cosmology. CTA is an international initiative to build the next generation instrument, with a factor of 5-10 improvement in sensitivity in the 100 GeV-10 TeV range and the extension to energies well below 100 GeV and above 100 TeV. CTA will consist of two arrays (one in the north, one in the south) for full sky coverage and will be operated as open observatory. The design of CTA is based on currently available technology. This document reports on the status and presents the major design concepts of CTA.

Design concepts for the Cherenkov Telescope Array CTA: an advanced facility for ground-based high-energy gamma-ray astronomy

Ground-based gamma-ray astronomy has had a major breakthrough with the impressive results obtained using systems of imaging atmospheric Cherenkov telescopes. Ground-based gamma-ray astronomy has a huge potential in astrophysics, particle physics and cosmology. CTA is an international initiative to build the next generation instrument, with a factor of 5-10 improvement in sensitivity in the 100 GeV-10 TeV range and the extension to energies well below 100 GeV and above 100 TeV. CTA will consist of two arrays (one in the north, one in the south) for full sky coverage and will be operated as open observatory. The design of CTA is based on currently available technology. This document reports on the status and presents the major design concepts of CTA.

Design concepts for the Cherenkov Telescope Array CTA: an advanced facility for ground-based high-energy gamma-ray astronomy

Ground-based gamma-ray astronomy has had a major breakthrough with the impressive results obtained using systems of imaging atmospheric Cherenkov telescopes. Ground-based gamma-ray astronomy has a huge potential in astrophysics, particle physics and cosmology. CTA is an international initiative to build the next generation instrument, with a factor of 5-10 improvement in sensitivity in the 100 GeV-10 TeV range and the extension to energies well below 100 GeV and above 100 TeV. CTA will consist of two arrays (one in the north, one in the south) for full sky coverage and will be operated as open observatory. The design of CTA is based on currently available technology. This document reports on the status and presents the major design concepts of CTA.

Probing quantum gravity using photons from a flare of the active galactic nucleus Markarian 501 observed by the MAGIC telescope

We analyze the timing of photons observed by the MAGIC telescope during a flare of the active galactic nucleus Mkn 501 for a possible correlation with energy, as suggested by some models of quantum gravity (QG), which predict a vacuum refractive index similar or equal to 1 + (E/M-QGn)(n), n = 1, 2. Parametrizing the delay between gamma-rays of different energies as Delta t = +/-tau E-1 or Delta t = +/-tau E-q(2), we find tau(1) = (0.030 +/- 0.012) s/GeV at the 2.5-sigma level, and tau(q) = (3.71 +/- 2.57) x 10(-6) s/GeV2, respectively. We use these results to establish lower limits M-QG1 > 0.21 X 10(18) GeV and M-QG2 > 0.26 x 10(11) GeV at the 95% C.L. Monte Carlo studies confirm the MAGIC sensitivity to propagation effects at these levels. Thermal plasma effects in the source are negligible, but we cannot exclude the importance of some other source effect.

The international trade as the sole engine of growth for an economy

Can international trade act as the sole engine of growth for an economy? If yes, what are the mechanisms through which trade operates in transmitting permanent growth? This paper answers these questions with two simple two-country models, in which only one country enjoys sustained growth in autarky. The models differ in the assumptions on technical change, which is either labour- or capital-augmenting. In both cases, the stagnant economy imports growth by trading. In the first model, growth is transmitted because of permanent increases in the trade volume. In the alternative framework, the stagnant economy imports sustained growth because its terms of trade permanently improve.

Which firms want PhDs? The effect of the university-industry relationship on the PhD labour market

PhD graduates hold the highest education degree, are trained to conduct research and can be considered a key element in the creation, commercialization and diffusion of innovations. The impact of PhDs on innovation and economic development takes place through several channels such as the accumulation of scientific capital stock, the enhancement of technology transfers and the promotion of cooperation relationships in innovation processes. Although the placement of PhDs in industry provides a very important mechanism for transmitting knowledge from universities to firms, information about the characteristics of the firms that employ PhDs is very scarce. The goal of this paper is to improve understanding of the determinants of the demand for PhDs in the private sector. Three main potential determinants of the demand for PhDs are considered: cooperation between firms and universities, R&D activities of firms and several characteristics of firms, size, sector, productivity and age. The results from the econometric analysis show that cooperation between firms and universities encourages firms to recruit PhDs and point to the existence of accumulative effects in the hiring of PhD graduates.

Canvi climàtic i malalties infeccioses

El canvi climàtic és una realitat i té efectes, tant directes com indirectes, sobre la salut. Són necessàries actuacions concertades per abordar aquestes qüestions de salut pública plantejades pel canvi climàtic, així com també disposar de mecanismes per predir quina serà la seva evolució. En aquest projecte es discuteixen les malalties infeccioses adquirides a través de diferents vies (artròpodes vectors, rosegadors, aigua, aliments i aire) en referència al canvi climàtic al món i també a Catalunya. Basat en una extensa revisió dels treballs i articles publicats, i de comentaris d’experts, es presenta una avaluació dels canvis de les malalties infeccioses: incidència, prevalença i distribució dels patògens i vehicles transmissors en un entorn canviant. En el present estudi es detallen alguns dels casos més estudiats i demostrats d’emergència i reemergència de brots infecciosos a diferents zones del planeta associats a certes variacions en les variables climàtiques. Degut a l’alt nivell d’incertesa sobre el ritme del canvi climàtic i el seu impacte sobre les malalties infeccioses, es proposa un seguit de línies de futur. Una de les propostes és crear una xarxa integrada de dades ambientals i epidemiològiques, amb capacitat de connectar aquestes dades amb la vigilància dels patògens, vectors i de la qualitat de l’aigua, entre d’altres factors. Aquestes anàlisis podrien orientar les estratègies d’actuació en un futur per la protecció de la salut de la població.

Emissió ràdio a baixa freqüència en fenòmens eruptius i en fonts esteses de raigs gamma d'alta i molt alta energia

La tasca investigadora presentada en aquesta memòria s'ha centrat en les fonts galàctiques de raigs gamma de molt alta energia LS I +61 303, HESS J1708-410 i HESS J1858+020. La primera és una binària de raigs gamma molt estudiada, formada per una estrella massiva i un objecte compacte. S'ha proposat un escenari on l'objecte compacte seria un púlsar jove, i la interacció del seu vent amb el vent de l'estrella generaria els raigs gamma. De totes formes, no s'ha detectat polsos procedents d'aquest putatiu púlsar. L'investigador va realitzar observacions en fase a 1280 MHz amb el radiotelescopi GMRT, sense trobar-hi polsos, cosa que implica un estricte límit superior de 0,38 mJy a la densitat mitjana de flux polsat en un putatiu púlsar amb un període major que 2 mil•lisegons en el sistema binari LS I +61 303. Per altra banda, HESS J1708-410 i HESS J1858+020 són dues fonts esteses de raigs gamma de molt alta energia de les quals no es coneix cap contrapart a d'altres longituds d'ona. L'investigador les va observar amb el GMRT, quatre vegades HESS J1708-410 (dues a 610 MHz i dues a 1400 MHz) i dues vegades HESS J1858+020 (una a cada freqüència). En les imatges realitzades amb aquestes dades no hi ha emissió estesa coincident amb les regions d'emissió de raigs gamma. HESS J1858+020 se solapa parcialment amb una font estesa que podria ser un SNR. De confirmar-se la falta de contrapartida ràdio de HESS J1708-410, estaríem parlant d'un accelerador hadrònic extraordinàriament eficient, d'una classe desconeguda fins ara.

On volem anar en realitat? : Una anàlisi semiòtica de les visions dels destins turístics exòtics entre els catalans 'aventurers'.

L'objectiu del treball és fer una anàlisi semiòtica de les visions dels destins turístics exòtics com a destinacions d'un viatge sagrat que posa de manifest l'imaginari social de les societats emissores. El material d'anàlisi són les webs d'algunes agències i guies de viatge especialitzades en turisme d'aventura a països exòtics.

Disseny d'un sistema de filtrat d'àudio

Tant el medi transmissor com els equips d'enregistrament o reproducció de so introdueixen components de soroll d'alta freqüència als senyals. En aquest treball de final de carrera (TFC), s'ha dissenyat i implementat un sistema de filtrat d'àudio encaminat a filtrar aquestes components d'alta freqüència. Donat que l'oïda humana no pot percebre sons de més de 20 kHz, s'ha considerat aquest límit com a freqüència màxima a mantenir en la senyal.S'ha començat estudiant el senyal problema a través del seu espectre de freqüències simulat mitjançant la transformada discreta de Fourier (DFT, en anglès). Una vegada identificades les components d'alta freqüència a atenuar, s'han estudiat les diferents opcions de filtre passabaix.Inicialment, s'ha valorat la possibilitat del disseny de filtres analògics de Butterworth o Chebyshev, o de filtres digitals de tipus IIR (Infinite Impulse Response) basats en els primers. Tanmateix, malgrat assolir les especificacions en magnitud, mitjançant aquest filtres no s'obté una fase lineal en la banda de pas. Per això, s'ha realitzat un disseny de filtre digital tipus FIR (Finite Infinite Response) que compleix estrictament amb les especificacions i presenta una fase lineal en la banda de pas. S'ha simulat el comportament d'aquest filtre amb el senyal problema per tal d'assegurar el seu correcte funcionament.A continuació, s'ha implementat aquest últim disseny en llenguatge C i compilat per un microcontrolador de l'empresa Microchip. S'han realitzat proves de simulació mitjançant Stimulus del programa MPLAB. En definitiva, s'ha dissenyat un filtre passabaix de tipus FIR per acondicionar una senyal d'àudio que posteriorment s'ha implementat en un microcontrolador de Microchip.

Informatitzar l'escola : projecte global d'informatització d'un centre escolar

En el moment actual la presència de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) es fa imprescindible en les activitats de la vida quotidiana. En l'escola d'una societat moderna està adquirint una presència transcendental i inqüestionable que està canviant les formes d'aprendre i transmetre els coneixements. L'escola millor preparada serà aquella que dispose d'aules autosuficients, és a dir aules en què es troben els recursos tecnològics necessaris per a possibilitar a l'alumnat l'accés a la informació i a la comunicació que ens proporciona la xarxa i els sistemes de presentació multimèdia disponibles en estos temps. La informàtica, Internet, el vídeo, la televisió, i els mitjans per a audicions i projeccions són necessitats que tant l'alumnat com el professorat han de tindre al seu abast en tot moment. Cada vegada més la majoria de les activitats que es realitzen en l'escola necessiten utilitzar estes tecnologies.