O proxecto de creto agrícola e a proposta de redención foral (1886). A resposta liberal de Montero Ríos e Díaz de Rábago á crise finisecular

Este estudo plantexa as interaccións habidas entre pensamento económico e a toma de decisións políticas a traveso dun caso concreto. Analizámo-las propostas referidas á política agraria plantexadas polo Ministro de Fomento Eugenio Montero Ríos (1885-1886) e a influencia que nelas exerciu o economista Joaquín Díaz de Rábago. Ámbolos dous foron galegos destacados da segunda metade do XIX . A investigación centrouse nas concomitancias entre as propostas lexislativas e as obras publicadas. Ainda que tamén pescudamos aspectos biográficos máis correspondencia persoal co gallo de evidencia-la amizade e a cooperación existentes entre eles.

Aspectos del teatro de guerrilla en Barcelona, 1965-1973 : el teatro como vehículo de encuentro

Prenent com a referència les aportacions de diversos estudis i codificacions que han tractat sobre la performance i el teatre com a acte polític i manera d'intervenció cultural, sense perdre de vista possibles generadors d'acció com la fantasia i la memòria creadora, analitzarem una manera concreta de fer teatre que es va donar a Barcelona entre els anys 1965 i 1973: el teatre de guerrilles, més concretament, el teatre de guerrilles de Jordi Dodero. Des de el seu context context, social i teatral, i amb aquest marc teòric de referència, atenent a la forma d'organització i de relació donarem compte d'una hipotètica possibilitat del teatre practicada a Barcelona durant els últims anys del franquisme en el si d'una forta convulsió social: el teatre com a vehicle de trobada.

Espais femenins en l'obra de Paul Gauguin

La societat actual figura arrelada a un discurs sobre el femení, que desenvolupat durant el segle XVIII s'ha anat obrint camí insistentment a través de les imatges. A través de l'obra del pintor Paul Gauguin aquest treball presten mostrar que el confinament de la dona a l'espai domèstic i la pretesa relació d'aquesta amb altres elements és fruit de la mateixa ideologia que confina a la dona a l'espai privat i a l'home a l'espai públic.

L'ús i la defensa de la llengua catalana a Presència (1965-1971)

Valoració de les aportacions en llengua catalana i en llengua castellana dintre dels continguts de la revista gironina Presència. Així mateix es comenten les dificultats que va tenir la revista per a editar-se des dels seus inicis, el 1965, i al llarg de la seva existència fins el 1971

Comparació de tres mètodes per a violí : Shinichi Suzuki, Paul Rolland i Mimi Zweig

Aquest treball és un anàlisi de tres aproximacions pedagògiques en el camp de la música sorgides al segle XX; la de Shinichi Suzuki, Paul Rolland i Mimi Zweig. Les tres estan centrades en l’ensenyament del violí i formen part de les aproximacions pedagògiques més conegudes i amb més reputació en aquest camp. S’han volgut estudiar i analitzar de manera separada cada una d’aquestes aproximacions i, posteriorment, fer-ne una comparació que permeti observar aquells aspectes que comparteixen i aquells amb els quals difereixen. La conclusió extreta és que el coneixement de diferents aproximacions pedagògiques i l’adequada combinació d’aquestes, a l’hora d’impartir la nostra tasca com a docents, és el que ens enriqueix com a pedagogs i també com a persones.

Presencia de Symbiocladius wygodzinskyi Roback, 1965 (Diptera, Chironomidae) en Perú. Notas taxonómicas.

Se cita la presencia de S. wygodzinskyi Roback, 1965 (Diptera: Chironomidae) en dos áreas diferentes de Perú, mucho más al norte de la distribución original y viviendo sobre ninfas del género Meridialaris sp. (Ephemeroptera: Leptophlebiidae), ambas localidades se sitúan en ríos de la zona alta de los Andes, siempre en agua muy frías. Se señalan algunos detalles de la morfología de las larvas y las pupas no bien descritos en los trabajos originales y se discute la posición de los quironómidos sobre su hospedador.

Entre Catalunya i Polònia: Witold Gombrowicz i Gabriel Ferrater: correspondència inèdita (1965-1967)

En el present treball, he intentat respondre la pregunta sobre per què Gabriel Ferrater es va interessar tant per l’obra de Witold Gombrowicz. Segurament, havia conegut la seva literatura en una traducció francesa i més possible encara alemanya, ja que el traductor va estar treballant a Hamburg per l’editorial Rowohlt Verlag com a lector. Devia assabentar-se de l’èxit de les obres de Gombrowicz a França i Alemanya i potser va decidir que era l’hora d’introduir-lo al mercat espanyol. Com comenta Janet Rodney, en el correu electrònic adjunt als apèndixs del treball, potser Ferrater veia algunes semblances entre ell mateix i Gombrowicz. Tots dos tenien problemes per publicar la seva obra sencera als seus països d’origen i, tot i que Gombrowicz ja feia molt de temps que no vivia a Polònia, sempre havia conservat el desig de poder ser publicat, sense censura, al seu país natal. Potser també tots dos escriptors compartien el sentiment d’inferioritat de les seves cultures respecte les de l’Europa Occidental. Tots dos intentaven mostrar en la seva obra literària l’existència d’una realitat potser oculta però tan legítima com les altres, com la “realitat oficial” en la que havien de viure

L'Anatomia artística a l"Escola de Belles Arts de Barcelona. Els casos de Jeroni Faraudo (1823-1886) i de Tiberio Ávila (1843-1932)

[cat] Aquest article se centra en la significació i transcendència de l"assignatura d"Anatomia artística a l"Escola de Belles Arts de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i principis de segle XX. S"empren, com a fil conductor, les figures de Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886) i de Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), els dos primers professors que impartiren la matèria i que romanen, en l"actualitat, pràcticament inèdits. El coneixement de l"ideari de Faraudo i d"Ávila permet completar el panorama de l"evolució de les idees estètiques a la Catalunya del moment i, alhora, contribueix a la comprensió de l"erosió de la primacia de l"antic en l"aprenentatge oficial de les arts a Catalunya. [spa] Este artículo se centra en la significación y transcendencia de la asignatura de Anatomía artística en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona durante la segunda mitad del siglo XIX y principios de siglo XX. Se emplean, como hilo conductor, las figuras de Gerónimo Faraudo Condeminas (1823-1886) y de Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), los dos primeros profesores que impartieron la materia y que permanecen, en la actualidad, prácticamente inéditos. El conocimiento del ideario de Faraudo y de Ávila permite completar el panorama de la evolución de las ideas estéticas en la Cataluña del momento y, al mismo tiempo, contribuye a la comprensión de la erosión de la primacía del antiguo en el aprendizaje oficial de las artes en Cataluña. [eng]This article focuses on the subject of Artistic Anatomy at the Barcelona School of Fine Arts during the second half of the 19th and early 20th centuries, discussing its signification. The connecting thread of this article are Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886) and Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), its first two teachers, who remain nowadays practically unknown. The knowledge of their ideas completes the history of contemporary Catalan aesthetics and also contributes to the comprehension of the erosion in the primacy of the use of ancient models in the official artistic teaching in Catalonia.

Naturaleza del héroe en las novelas de capa y espada (Le Bossu de Paul Féval)

Penetrar en el mundo de las novelas de capa y espada significa franquear el umbral del mundo encarnado de los cuentos de hadas en dónde el héroe y la heroína conservan todas sus características fundamentales, aquellas que les convierten en modelos utópicos del deseo y del ensueño. Le Bossu realiza además la fusión clara con el cuento de hadas al final de la primera partecuando astucia y maldad se unen paraproporcionar a la heredera de Nevers su entrada en el mundo que le corresponde por derecho de nacimiento. Como una nueva Cenicienta, Aurore recibirá de manos de su padastro con el beneplácito de Lagardére las más preciosas galas para asistir al baile del Regente, consagración del banquero Law. Cuento, realidad, ensoñación maravillosa, todos esos elementos se conjugan para estallar en el brillante dominó rosa que lucirá Aurore en el baile constituyendo el punto álgido de su destino. A partir de ese momento, Aurore perderá la inocencia y ya no le será permitido ignorar la lucha por la felicidad. Como Cenicienta, igual que Cenicienta tendrá que luchar con todas sus fuerzas paraque su príncipe pueda calzarle el zapato de cristal de la felicidad. A lo largo de todo el siglo xx el modelo de las novelas de capa y espada se repite. Como indiscutible padre del género debe de reconocerse a Alexandre Dumas con Les Trois Mousquetaires, publicada en 1844. En otras muchas de sus novelas reproducirá los elementos que le hicieron célebre aunque no supere a esta que se convierte en paradigmática. Paul Féval publica, a la sombra de Dumas, ello es evidente, Le Bossu en 1857. En los inicios del siglo xx, la novela de capa y espada encuentra un nuevo defensor, que cierra magníficamente el ciclo. Nos referimos a Michel Zévaco con Les Pordaillan. Situado en medio de Dumas y de Zévaco, Le Bos»u con su protagonista principal, Henri de Lagard6re, nos ofrece todos los elementos indispensables para el análisis del héroe en este tipo de creaciones.

L'Anatomia artística a l"Escola de Belles Arts de Barcelona. Els casos de Jeroni Faraudo (1823-1886) i de Tiberio Ávila (1843-1932)

[cat] Aquest article se centra en la significació i transcendència de l"assignatura d"Anatomia artística a l"Escola de Belles Arts de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i principis de segle XX. S"empren, com a fil conductor, les figures de Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886) i de Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), els dos primers professors que impartiren la matèria i que romanen, en l"actualitat, pràcticament inèdits. El coneixement de l"ideari de Faraudo i d"Ávila permet completar el panorama de l"evolució de les idees estètiques a la Catalunya del moment i, alhora, contribueix a la comprensió de l"erosió de la primacia de l"antic en l"aprenentatge oficial de les arts a Catalunya. [spa] Este artículo se centra en la significación y transcendencia de la asignatura de Anatomía artística en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona durante la segunda mitad del siglo XIX y principios de siglo XX. Se emplean, como hilo conductor, las figuras de Gerónimo Faraudo Condeminas (1823-1886) y de Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), los dos primeros profesores que impartieron la materia y que permanecen, en la actualidad, prácticamente inéditos. El conocimiento del ideario de Faraudo y de Ávila permite completar el panorama de la evolución de las ideas estéticas en la Cataluña del momento y, al mismo tiempo, contribuye a la comprensión de la erosión de la primacía del antiguo en el aprendizaje oficial de las artes en Cataluña. [eng]This article focuses on the subject of Artistic Anatomy at the Barcelona School of Fine Arts during the second half of the 19th and early 20th centuries, discussing its signification. The connecting thread of this article are Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886) and Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), its first two teachers, who remain nowadays practically unknown. The knowledge of their ideas completes the history of contemporary Catalan aesthetics and also contributes to the comprehension of the erosion in the primacy of the use of ancient models in the official artistic teaching in Catalonia.

Abbatouy, Mohammed; Renn Hürgen and Weinig, Paul (Eds.). Intercultural Transmission of Scientific Knowledge in the Middle Ages: Graeco-Arabic-Latin. Science in Context

As the editors explain in the introduction, a workshop dedicated to 'Experience and Knowledge Structures in Arabic and Latin sciences' was held at the Max Plank Institue for the HIstory of Science...