Traduir la Terra Mitjana: la traducció de referents culturals i jocs de paraules en "El Senyor dels anells"

RESUM: En aquest treball de recerca s’han analitzat els referents culturals i els jocs de paraules que apareixen en l’obra El senyor dels anells. Com a reflexió inicial em baso en la hipòtesi que la caracterització de hòbbits, ents i homes, tres races que apareixen en la Terra Mitjana, el món secundari creat per Tolkien, es nodreix, a banda d’altres elements, de jocs de paraules i referents culturals britànics. És fonamental que aquesta afirmació sigui tinguda en compte en l’acte de traducció per respectar la intenció de J. R. R. Tolkien, que en aquesta obra buscava també la creació d’una mitologia britànica versemblant, com si de veritat la Terra Mitjana hagués constituït el passat real del nostre planeta amb els avantpassats britànics com a protagonistes. La composició d’aquest estudi es divideix en: (1) característiques de la literatura fantàstica; (2) aspectes relacionats amb l’autor des de dues vessants: l’una com a acadèmic i l’altra com a escriptor i creador; (3) teoria de la traducció de referents culturals i de jocs de paraules; i (4) corpus de 144 termes extrets del text de sortida analitzats i traduïts a partir de fitxes de traducció. Puc concloure que s’ha demostrat la hipòtesi que em plantejava: els referents culturals i els jocs de paraules són recursos actius en El senyor dels anells i una bona anàlisi d’aquests camps és pertinent per comprendre la magnitud de l’imaginari de J. R. R. Tolkien i realitzar una traducció respectuosa amb la intencionalitat de l’autor. El senyor dels anells és una fairy-story, una obra de fantasia, una fugida de la realitat consensuada (Tolkien no s’amaga d’aquesta fugida i la veu positiva) en què els elements propis del món primari (la cultura britànica i comunitats antigues com l’anglosaxona, la celta o l’escandinava) i del món secundari (els personatges que habiten la Terra Mitjana en el marc temporal de la Tercera Edat) funcionen d’acord amb els principis dels dos móns. Considero que el procés seguit tant en la metodologia, com en l’elaboració dels continguts, com en la traducció dels termes analitzats a través de les fitxes és positiu i útil. Aquesta sistematització del procés i el resultat final poden ser rellevants per a la comunitat traductora, tant per al futur traductor com per al professional.

El canvi climàtic podria incremetar la biodiversitat del planeta

L"escalfament de la Terra i la invasió d"espècies té cara i creu. Al mateix temps que alteren l"equilibri dels ecosistemes, poden augmentar-ne la riquesa

Jornada de demostració de maquinària de despampolar vinya a la Terra Alta (UETA). Jornada tècnica i demostració de camp. Gandesa, 19 de juny de 2009

La Unitat Experimental de la Terra Alta (IRTA–INCAVI) conté diverses parcel·les experimentals en els tres conreus bàsics de la Terra Alta: vinya, ametller i olivera. L’objectiu de la jornada d’enguany, que tindrà lloc a les instal·lacions d’aquesta Unitat Experimental ubicada a Gandesa (Tarragona) el proper dia 19 de juny és, d’una banda, una demostració de maquinària de despampolar vinya (4 màquines suspeses) i, d’altra banda, conèixer el que estan fent els investigadors de l’IRTA de Cabrils que ens explicaran els resultats dels seus treballs en patologia de la vinya.

Una explicación del conflicto social sobre energía eólica en la comarca de la Terra Alta en Cataluña

El estudio investiga las razones que explican un conflicto sobre la instalación de parques eólicos en Terra Alta, una comarca rural de Cataluña. Identificamos tres razones principales. Primero, y de acuerdo con el marco conceptual de ecología política, el conflicto eólico forma parte de un conflicto más generalizado sobre la ‘macro-concentración’ de instalaciones energéticas en el sur de Cataluña que generan energía y beneficios económicos principalmente para el centro del desarrollo económico catalán. Segundo, el impacto paisajístico de los proyectos eólicos choca con iniciativas locales que impulsan el paisaje como un activo valioso capaz de sustentar la vida en la comarca. Por último, desequilibrios de poder en el sistema formal de toma de decisiones sobre parques eólicos impiden la inclusión de valores locales como criterios en el proceso de toma de decisiones y eso también genera conflicto. Para un desarrollo sostenible de energía eólica, la importancia del potencial eólico como criterio principal de localización debe ser reevaluada, y la negociación de la distribución de beneficios debe hacerse en la forma más abierta posible.

Jornada de camp a la Unitat Experimental de la Terra Alta (UETA)

La Unitat Experimental de la Terra Alta (IRTA – INCAVI) acull diverses parcel·les experimentals basades en els tres conreus més importants de la Terra Alta: vinya, ametller i olivera. La jornada que us proposem enguany fa un èmfasi especial en els dos conreus típics de la fructicultura mediterrània (olivera i ametller), comptant amb la presència dels investigadors de l’IRTA: Joan Tous (nous models de producció en olivera) i Francisco Vargas (varietats d’ametller IRTA). Finalment, els assistents que així ho desitgin podran visitar, com cada any, els diferents assajos que tenim establerts en els tres conreus assenyalats.

Registre isotòpic d'alquenones i lípids terrestres en sediment marí: una reconstrucció paleoclimàtica a l'oceà Índic

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Institute of mineralogy and geochemistry de la University of Lausanne, Suïssa, entre 2007 i 2009. Durant l’última dècada, la comunitat científica ha reconegut que les zones tropicals juguen un paper clau en els processos dinàmics que controlen el canvi climàtic global, probablement com a desencadenant dels canvis succeïts en altes latituds. A més a més, els sediments dels oceans tropicals, en trobar-se fora de l’impacte directe de les plaques de gel continentals creades durant les glaciacions, proporcionen un registre continu de les variacions climàtiques del planeta. Malgrat tot, encara hi ha moltes incògnites sobre el paper específic de les zones tropicals, especialment pel que fa a les variacions brusques suborbitals, degut als pocs registres d’alta resolució estudiats en aquestes àrees que abastin varis cicles glacial/interglacial. Per tal d’ajudar a clarificar el paper de les zones tropicals de l’hemisferi sud en el control del clima a escala mil•lenària s’ha estudiat la distribució i la composició isotòpica de biomarcadors moleculars marins i terrestres, a baixa resolució, en el testimoni MD98-2165 (9º39’S, 118º20’E, 2100 m de profunditat d’aigua, 42.3 m de llarg) està situat al sud-oest d’Indonèsia, on s’enregistren les temperatures superficials del mar més elevades del planeta i una elevada activitat convectiva, que té una influència en la distribució de la humitat atmosfèrica en una extensa superfície de la Terra. Les distribucions observades de biomarcadors terrígens (C23-C33 n-alcans i C20-C32 n-alcan-1-ols) són típiques del lipids de plantes superiors que arriben a l’oceà principalment per via eòlica. L’alcà de 31 àtoms de carboni i els alcohols de 28 o 32 àtoms de carboni són els homòlegs més abundants en ambdós testimonis. Cal destacar l’alcohol C32 com a homòleg principal durant les èpoques glacials, tot suggerint una expansió de les plantes tropicals C4 associada a unes condicions més àrides. La procedència d’aquests lipids queda corroborada mitjançant la seva composició isotòpica de carboni, que ens permet diferenciar la ruta fotosintètica emprada i per tant, entre el tipus de plantes.

Els cócs : Una senya d'identitat a la Terra Alta

He organitzat aquest escrit de la manera següent: començo amb una visió general de l'entorn social i econòmic de la comarca, faig esment de breus aspectes lingüístics dels mots, continuo amb un breu repàs de la literatura culinària, principalment a Catalunya, i amb una breu visió històrica, continuo amb el món del pa i de la pastisseria i acabo amb la visió més lúdica dels cócs: el moment de consumir-los. Finalment entro en l'exposició de les receptes més genuïnes dels cócs terraltins, mirant que quedi tot ben clar, gràcies a la informació desinteressada de les persones a qui he consultat, i les comparo amb altres de semblants que trobem en antics manuscrits medievals. Per acabar, mostro quines conclusions podem extreure sobre els cócs i els dolços de la Terra Alta, vinculades bàsicament amb el seu origen i la seva continuïtat fins als nostres dies.

Processos de desmobilització de grups armats : el cas de Terra Lliure

Aquest treball mira d'analitzar els factors més importants que, de manera més o menys directa, van intervenir en el procés de dissolució del grup armat Terra Lliure, per tal d'entendre millor aquests processos de desmobilització.

Ciències de la terra i societat : la recerca en geologia aplicada

Aquest article pretén presentar les línies de treball del grup de recerca de l'Àrea de Geodinàmica Externa del Departament de Ciències Ambientals de la Facultat de Ciències de la UdG (Universitat de Girona)com a mostra dels camps d'aplicació més comuns del treball dels geòlegs

NERVATERRA : estratègies constructives per al traçat d’instal•lacions cablejades pel terra dels edificis

Nervaterra te com a objectiu investigar sobre les possibilitats que ofereix la tecnologia aplicada a la construcció en un aspecte cada cop mes complex en els edificis actuals com és el traçat d’instal·lacions, que cada cop tendeixen a ser mes nombroses i complexes. En concret volem estudiar les possibilitats del traçat d’instal·lacions cablejades pels terres dels edificis, com a alternativa al col·lapse que es produeix actualment en els cel rasos i en els paraments verticals. En el panorama de l’arquitectura actual es tendeix a flexibilitzar els espais per la condició canviant i evolució constant dels seus usos inecessitats. Així doncs, no es planteja només com una alternativa sinó també com una oportunitat per a flexibilitzar lesinstal·lacions i alhora facilitar-ne el registre i manteniment.

Construccions de terra a la plana de Lleida

Estudiar i avaluar la viabilitat de les construccions de terra a la zona de Lleida. Es seguiran els següents punts: recerca històrica de les construccions tradicionals a Lleida, estudi del comportament de la terra com a material de construcció, comprovació de l'acceptació del material dins de la normativa i disseny d'un edifici de caràcter experimental.

Habitatges convencionals vs. habitatges sostenibles

Actualment a la nostra societat estan molt de moda els grans temes. Ens agrada parlar i criticar sobre grans esdeveniments, sobre fets que ens commouen encara que sigui per un període de temps determinat i de curta durada. Això sí, no sempre la magnitud de la importància que li donem (a través sobretot dels mitjans de comunicació) és la importància real. Grans temes com el futbol, els personatges mediàtics que mouen el dia a dia de la nostra societat... i, des de fa no gaire, el canvi climàtic. Des de fa ja molt de temps, petits grups socials ens han estat alertant sobre un possible canvi en les temperatures de la Terra que tindrien efectes en molts aspectes de la nostra vida diària en un futur no gaire llunyà. Però no ha estat fins que les persones realment influents en el planeta s’han preocupat per, aparentment, donar una cobertura especialment mediàtica al tema que la gent ha començat a despertar. Tot i així, la frivolitat amb la que es tracta fa pensar que és una altra d’aquelles modes que comentàvem abans: tal vegada quan la gent se’n cansi, tot tornarà a ser com abans. I en aquesta onada d’impulsos que ens mouen avui dia, cal destacar altres aspectes socials, com ara la immigració, la seguretat, el treball...i l’habitatge. Aquest últim és un dels temes dels darrers anys que més preocupen a la gent del carrer. I no es tracta precisament d’una moda passatgera. Tant és així que la classe política actual centra bona part dels seus discursos en aquest aspecte. És a dir, si fem convergir dos dels grans temes que avui dia estan a primera línia d’actualitat, ens dóna com a resultat el tema del nostre treball: els habitatges sostenibles. No pretenem donar cap solució a l’encariment dels preus dels pisos, ja que no és l’objecte del nostre estudi. Les nostres motivacions inicials són completament diferents: com que no podem incidir en el principal problema que és el preu, intentem disminuir el consum i fomentar l’estalvi en energies que permetin una reducció de la despesa en els subministraments de les famílies.

Cançons de tradició oral de la Terra Alta

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El treball neix amb una manifesta voluntat de servei a la comunitat. La canviant naturalesa de tota societat i la necessitat d'adaptació als continus canvis que experimenta cada grup humà porten aparellada la ineludible desaparició de les manifestacions culturals que deixen d'adequar-se a la nova realitat. Així que el primer objectiu d'aquesta recerca és intentar salvaguardar tot un patrimoni cultural que, atenent l'estructura socioeconòmica i demogràfica de la Terra Alta, està destinat irremeiablement a perdre's en els pròxims deu o quinze anys i, en molts casos, abans i tot. En una primera fase, s’han consultat arxius especialitzats per a determinar l'estat de la qüestió pel que fa als cançoners, i s’ha realitzat una revisió bibliogràfica. Posteriorment, s'ha iniciat el treball de camp sobre el terreny. Pel que fa a aspectes de teoria etnogràfica lligats estrictament a les músiques de les cançons, la investigació ens ha proporcionat una nova llum sobre alguns punts interessants la concepció apriorística que en teníem -ara ho sabem- hem hagut de canviar i rebutjar. Contràriament al pensament comunament arrelat, el treball ha demostrat que les cançons de tradició oral no són tan antigues ni tenen tampoc un origen tan inveterat com se'ls sol suposar. I, això, sense comptar que amb aquest investigació s'omple un buït de coneixement sobre la Terra Alta.

Morfogènesi de pilars de terra (earth Pillars, hoodoos). Exemples de la Riera de Gaià (Vallès Occidental, Barcelona) i del Bernal de Yátor (Las Alpujarras, Granada)

The origin and the primary features of the erosive earth pillar-like formations that develop in the Riera de Gaià (Barcelona) and in the Bernal de Yátor (Granada) are described. They are dynamic formations typical of areas subjected to strong water erosion

Revisió crítica de les bases cronològiques de la Terra Sigillata Hispanica

Un deis principals problemes que existeixen avui en dia en I'estudi de la Terra Sigillata Hispanica és la manca d'una base correcta per a suportar les datacions proposades. Malgrat les discusions que entorn de la cronologia es plantegen actualment, el verdader problcma es troba en la seva base, donat que aquesta s'ha fonamentat sobre excavacions realitzades sense les condicions metodologiques necessaries.