38 resultados para Teoria da escolha racional
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universit degli studi di Siena, Italy , entre 2007 i 2009. El projecte ha consistit en un estudi de la formalitzaci lgica del raonament en presncia de vaguetat amb els mtodes de la Lgica Algebraica i de la Teoria de la Prova. S'ha treballat fonamental en quatre direccions complementries. En primer lloc, s'ha proposat un nou plantejament, ms abstracte que el paradigma dominant fins ara, per l'estudi dels sistemes de lgica borrosa. Fins ara en l'estudi d'aquests sistemes l'atenci havia recaigut essencialment en l'obtenci de semntiques basades en tnormes contnues (o almenys contnues per l'esquerra). En primer nivell de major abstracci hem estudiat les propietats de completesa de les lgiques borroses (tant proposicionals com de primer ordre) respecte de semntiques definides sobre qualsevol cadena de valors de veritat, no necessriament noms sobre l'interval unitat dels nombres reals. A continuaci, en un nivell encara ms abstracte, sha pres l'anomenada jerarquia de Leibniz de la Lgica Algebraica Abstracta que classifica tots els sistemes lgics amb un bon comportament algebraic i s'ha expandit a una nova jerarquia (que anomenem implicacional) que permet definir noves classes de lgiques borroses que contenen quasi totes les conegudes fins ara. En segon lloc, sha continuat una lnia d'investigaci iniciada els darrers anys consistent en l'estudi de la veritat parcial com a noci sintctica (s a dir, com a constants de veritat explcites en els sistemes de prova de les lgiques borroses). Per primer cop, sha considerat la semntica racional per les lgiques proposicionals i la semntica real i racional per les lgiques de primer ordre expandides amb constants. En tercer lloc, sha tractat el problema ms fonamental del significat i la utilitat de les lgiques borroses com a modelitzadores de (part de) els fenmens de la vaguetat en un darrer article de carcter ms filosfic i divulgatiu, i en un altre ms tcnic en qu defensem la necessitat i presentem l'estat de l'art de l'estudi de les estructures algbriques associades a les lgiques borroses. Finalment, sha dedicat la darrera part del projecte a l'estudi de la complexitat aritmtica de les lgiques borroses de primer ordre.
Resumo:
Es presenta crticament lobra de Hans-Robert Jauss, fent incs en la seva teoria de lexperincia esttica. El captol 1 descriu el context de lobra daquest esteta i hermeneuta alemany en tres mbits: a) l histricointellectual, que semmarca dintre la teoria literria de la recepci o Escola de Constana; b) levoluci en el temps terica de lobra, i c) la seva pretesa relaci amb la postmodernitat. El captol 2 relaciona les aportacions teriques de Jauss amb el seu antecedent filosfic ms important: lhermenutica de Gadamer. El tercer captol presenta la teoria de lexperincia esttica de Jauss, deixada al marge pel nostre mbit acadmic, malgrat el seu inters, i en fa una valoraci crtica. Finalment, un Annex sobre la teoria esttica kantiana i una conclusi indiquen la continuaci daquesta investigaci.
Resumo:
El treball de recerca que aqu es presenta s lestudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble ms original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mtode per calcular quadratures utilitzant una teoria numrica anomenada de quasi proporcions. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinqu dels "Elements" dEuclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: ra quasi nulla, quasi infinita i quasi un nombre. Una exhaustiva anlisi daquesta teoria demostra loriginalitat de lobra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma dexposici com pel que fa al seu contingut.
Resumo:
The appeal to ideas as causal variables and/or constitutive features of political processes increasingly characterises political analysis. Yet, perhaps because of the pace of this ideational intrusion, too often ideas have simply been grafted onto pre-existing explanatory theories at precisely the point at which they seem to get into difficulties, with little or no consideration either of the status of such ideational variables or of the character or consistency of the resulting theoretical hybrid. This is particularly problematic for ideas are far from innocent variables and can rarely, if ever, be incorporated seamlessly within existing explanatory and/or constitutive theories without ontological and epistemological consequence. We contend that this tendency along with the limitations of the prevailing Humean conception of causality, and associated epistemological polemic between causal and constitutive logics, continue to plague almost all of the literature that strives to accord an explanatory role to ideas. In trying to move beyond the current vogue for epistemological polemic, we argue that the incommensurability thesis between causal and constitutive logics is only credible in the context of a narrow, Humean, conception of causation. If we reject this in favour of a more inclusive (and ontologically realist) understanding then it is perfectly possible to chart the causal significance of constitutive processes and reconstrue the explanatory role of ideas as causally constitutive.
Resumo:
En aquest Informe es presenten els resultats de la recerca centrada en lAssignatura Educaci per a la Ciutadania com a nou repte per a lEnsenyament Secundari a partir del curso 2007-2008. La seva finalitat va ser aprofundir en el concepte de ciutadania i de formaci ciutadana que t la comunitat educativa de centres catalans d'Ensenyament Secundari. Analitzar de quina manera aquestes concepcions es vinculen amb les diferents modalitats de portar-les a la prctica educativa quotidiana. s va centrar en investigar de quina manera s'articulen les actuals disposicions ministerials i del Departament d'Educaci relacionades amb lassignatura en matria de formaci per a la ciutadania amb demandes puntuals i necessitats sentides dels diferents agents educatius de centres de secundria. Es fa un reps dels diferents debats, els quals, pretenen aportar informaci rellevant per prendre decisions. A ms, es presenten alguns aspectes relacionats en temes organitzatius dels Instituts dEnsenyament Secundria com el funcionament, lorganitzaci per lensenyament, la participaci, entre altres, amb la finalitat de aprofundir en aquells aspectes que van determinar la manera de treballar lassignatura. Se inclouen les veus del principals agents implicats tant de lescola com dels serveis educatius, per exemple: alumnes, docents, equips directius, directors, personal de lajuntament, entre altres. En aquests sentit vam trobar diverses opinions relacionades amb lopci de escollir unes prioritats, unes estratgies a lhora daconseguir els objectius plantejats en lassignatura al principi del curs. El debat s va centrar al voltant de quina frmula de treball es plantejant als diferents Departaments, de com conformar un model de lassignatura amb ms autonomia en temes substantius i la forma de organitzar lensenyament pels estudiants. Finalment, es presenten algunes conclusions, la seva relaci en funci dels objectius exposats i de lassignatura, aix com la seva relaci amb les poltiques de treball a les escoles.
Resumo:
El present treball dinvestigaci reflexionar sobre els canvis i levoluci de la publicitat al llarg del segle XX. Per aix, partirem des del punt dinflexi que va suposar un dels millors anuncis grfics de la histria i possiblement, el que sha considerat lanunci grfic dautombil ms important: Think Small. Daquest punt repassarem i compararem les teories, els testimonis i les obres dels ms importants redactors publicitaris dels ltims 100 anys. (Des de Bernbach, Ogilvy, Reeves, Rubicam, Burnett fins a Molin, Lorente, Bassat i Segarra). Afrontarem la dicotomia histrica entre aquells terics que van defensar la publicitat racional i la tipologia danuncis de caire informatiu enfront aquells que es basaren en el dramatisme i els anuncis emocionals en un prisma diagonal del qual esdevindran alguns dels conceptes, tcniques i teories claus que conformen la histria de la publicitat: USP, AIDA, Imatge de marca, Posicionament, Copy Platform, Anunci Natural, etc. Es prestar una especial atenci a algunes de les obres mestres de la publicitat en els ltims temps, com les campanyes: Te gusta conducir? o Be Water My Friend, ambdues de BMW, aix com un especfic reps a les tendncies de lagncia de publicitat DDB i les seves campanyes dAudi i Volkswagen per desentranyar les influncies de la coneguda com a Revoluci Creativa que encara persisteixen en les seves obres. Farem mfasi en laparici de la Televisi i posteriorment, del fenomen Internet i altres canvis que shan produt en la tcnica, la producci i el muntatge. Tot aix, finalment, respondr a la pregunta: Ha existit el canvi duna publicitat racional a una publicitat emotiva?
Resumo:
Existeix alguna relaci entre governabilitat descentralitzada i prevenci de conflictes? El present article intenta respondre a aquesta pregunta presentant la situaci actual de la intersecci entre ambds conceptes. Partint del fet que el conflicte social s inevitable, aix com de lexistncia de noves amenaces i conflictes i de noves demandes de seguretat basades en les persones (seguretat humana), les nostres societats han dintentar que els canvis siguin pacfics. A travs dun exhaustiu anlisis de la bibliografia existent i de lestudi de diversos casos, aquest article sost que la governabilitat descentralitzada pot contribuir a aquests esforos transformant conflictes, fomentant el repartiment de poder i augmentant els incentius dinclusi de grups minoritaris. Tot i la dificultat de mesurar el seu impacte sobre la prevenci de conflictes, sargumenta que la governabilitat descentralitzada pot tenir un impacte molt positiu en la reducci de les causes que produeixen conflictes grcies a la seva habilitat per crear war/violence preventors. Ms concretament, en aquest article se suggereix que la governabilitat descentralitzada pot influir positivament sobre les causes a curt i mitj termini.
Resumo:
Larticle tracta el dilema normatiu que implica laplicaci de la `securititzaci, com mtode per a comprendre la construcci social de les amenaces i les poltiques de seguretat. La securititzaci com empresa terica i prctica es utilitzada de manera creixent per part dacadmics i executors. El present treball acadmic pretn proporcionar, a aquells que estan interessats en la teoria de la securititzaci, una aplicaci alternativa de la mateixa que s sensible i auto-reflexiva respecte de les possibles conseqncies normatives que comporta la seva utilitzaci. Larticle sost que lanlisi i el debat sobre processos de securititzaci t implicacions normatives que, en aquest estudi, sentenen com la securititzaci negativa dun referent. En el mateix safirma que la securititzaci negativa dun referent es duu a terme per mitj de lanlisi acrtica dels processos de securititzaci que han sorgit a travs de relacions dexclusi i de poder. Sofereix, doncs, una comprensi crtica i una aplicaci dels estudis en securititzaci com una via per a superar el dilema normatiu anteriorment identificat. Aix, en primer lloc, sexamina cm la creaci de la teoria de securititzaci per part de lEscola de Copenhague (Copenhagen School) dna lloc a un dilema normatiu que se situa en el poder performatiu i simblic de la seguretat vista com invocaci poltica i concepte teric. En segon lloc, savaluen els intents previs de superaci del dilema normatiu dels estudis de securititzaci perfilant els obstacles als que cadascuna de les propostes senfronta. Finalment, aquest article argumenta que el dilema normatiu de laplicaci de la securititzaci es pot evitar; en primer lloc, deconstruint el poder institucional dels actors de la seguretat i les subjectivitats predominants respecte de la mateixa i, en segon lloc, oferint enfocaments crtics o alternatius a la seguretat i incorporant diferents subjectivitats en relaci a ella. Els exemples rellevants que es donen a larticle son el de la securititzaci del terrorisme internacional i la immigraci.
Resumo:
Estudi dut a terme dins de l'equip collaboratiu CLIL-SI, sobre el treball en petit grup en una aula AICLE de cincies en angls, partint d'una perspectiva sociocultural de l'aprenentatge, i parant especial atenci a la distinci entre tasca (material proposat pel docent) i activitat (all que els alumnes fan per a realitzar la tasca de manera comunicativa) que proposa la Teoria de l'Activitat. L'objectiu s comprendre millor la dinmica de grup en el desenvolupament d'una tasca AICLE, i observar les instncies d'integraci de continguts i llengua, per la qual cosa es descriuen i categoritzen les activitats que fan els alumnes
Resumo:
Aquest projecte vol fer un estudi de les opcions ms conegudes i utilitzades actualment. Vol veure quines possibilitats ofereix el mercat i analitzar amb un cert detall aquelles que poden ser ms interessants per als desenvolupadors.
Resumo:
Es repassa la formulaci de la Teoria de Pertorbacions en notaci matricial i s'exposa una aplicaci senzilla com s la soluci del problema de la partcula sotmesa a un potencial d'atracci dins la caixa quntica monodimensional
Resumo:
Aquesta recerca pretn ser una primera aproximaci a lobjectiu desbrinar si el tractament de la teoria de levoluci als mitjans de comunicaci a lEspanya del franquisme i la transici pot ser un barmetre a travs del qual poder rastrejar lestat de la societat espanyola i la seva evoluci. Aquesta recerca ser restringida, com a primera prospecci, a lanlisi dels articles sobre teoria de levoluci publicats a La Vanguardia Espaola entre els anys 1939 i 1978. En lanlisi sha tingut en compte tant articles que se centren en levolucionisme biolgic, com aquells que hi fan referncia en el tractament daltres temes, com els que simplement lesmenten en el seu discurs. Daquesta manera es pretn aconseguir una visi mplia de labast de lapropiaci del concepte devoluci en la quotidianitat del discurs popular i de ls de la teoria com a instrument ideolgic. Lestudi dels usos lingstics, conceptuals i estratgics de la teoria en el discurs periodstic daquest perode apunta un reflex entre les preocupacions i situaci poltica de la societat del moment i el tractament de la teoria de levoluci, resultat punt de partida que mereix ser estudiat i contrastat amb ms profunditat per tal de poder-ne establir una generalitat.
Resumo:
Anlisi del significat de 'disabilitat' i representaci social d'aquest collectiu en edat escolar a primria, fent referncia a la part de praxis (anlisi de les lleis inclusives a Itlia i Catalunya) com a la part prctica (anlisi de dos casos), aix com a la seva evoluci histrica com a procs d'humanitzaci fins arribar al concepte d'aules inclusives.
