Technologies de procédé et de contrôle pour réduire la teneur en sel du jambon sec et des saucissons

Dans certains pays européens, les produits carnés élaborés peuvent représenter près de 20% de la consommation journalière de sodium. De ce fait, les industries de la viande tentent de réduire la teneur en sel dans les produits carnés pour répondre, d’une part aux attentes des consommateurs et d’autre part aux demandes des autorités sanitaires. Le système Quick‐Dry‐Slice process (QDS®), couplé avec l’utilisation de sels substituant le chlorure de sodium (NaCl), a permis de fabriquer, avec succès, des saucisses fermentées à basse teneur en sel en réduisant le cycle de fabrication et sans ajout de NaCl supplémentaire. Les technologies de mesure en ligne non destructives, comme les rayons X et l’induction électromagnétique, permettent de classifier les jambons frais suivant leur teneur en gras, un paramètre crucial pour adapter la durée de l’étape de salaison. La technologie des rayons X peut aussi être utilisée pour estimer la quantité de sel incorporée pendant la salaison. L’information relative aux teneurs en sel et en gras est importante pour optimiser le processus d’élaboration du jambon sec en réduisant la variabilité de la teneur en sel entre les lots et dans un même lot, mais aussi pour réduire la teneur en sel du produit final. D’autres technologies comme la spectroscopie en proche infrarouge (NIRS) ou spectroscopie microondes sont aussi utiles pour contrôler le processus d’élaboration et pour caractériser et classifier les produits carnés élaborés, selon leur teneur en sel. La plupart de ces technologies peuvent être facilement appliquées en ligne dans l’industrie afin de contrôler le processus de fabrication et d’obtenir ainsi des produits carnés présentant les caractéristiques recherchées.

Transferència de bones pràctiques educatives amb TIC a una escola bressol de nova creació

L’escola bressol és el primer centre educatiu on els infants tenen accés a l’era digital després de l’entorn familiar que és el primer que reben després del seu naixement. Aquests centres educatius també han de donar resposta a la societat digital que hi ha actualment per tal d’aconseguir un desenvolupament integral de l’infant. Per realitzar aquesta integració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) al centre és important una bona formació per part dels docents i tenir clar quins són els elements que fan una bona pràctica TIC. En el present treball final de grau s’aprofundeix en les bones pràctiques educatives en l’ús de les TIC i, posteriorment, es realitza una proposta de transferència de les mateixes a una escola de nova creació.

The Strategic Adaptation of Party Organizations to New Information and Communication Technologies : A Study of Catalan and Spanish Parties

Aquest document se centra en els casos dels dos principals partits espanyols (PP i PSOE) i catalans (PSC i CDC) en el període immediatament després de les eleccions generals espanyoles de maig de 2008, quan aquests celebraren els seus congressos. En general, es poden distingir tres tipus d'actors: en primer lloc, els ciberactivistes que tracten d'obtenir el reconeixement formal de la seva activitat en els seus partits. Així com, els líders del partit que poden intentar promoure la presència del partit en el ciberespai, però que també poden romandre indecisos perquè no és clar l'impacte electoral a la xarxa del ciberactivisme. Finalment, alguns militants tradicionals (off-line) solen ser reticents al reconeixement del ciberactivisme perquè amenaça les recompenses previstes dins del partit. Aquest article mostra com els nostres partits varen respondre al desafiament del ciberactivisme i arriba a la conclusió que la seva situació electoral, mediada per la seva ideologia, estructura organitzativa i el tipus de militància, poden ajudar-nos a comprendre el grau diferent d'institucionalització en l'organització del partit.

Information technologies and communication between parents and children

This is an exploratory study that aims, on the one hand, to examine in more detail how children between 12 and 16 years of age use different audiovisual technologies, what they feel and think when using them, and whom they like to speak to about such experiences. On the other hand, we look more deeply into the interactions between adults and children, particularly between parents and their children, in relation to these technologies when children use them at home or in other places. We analysed responses to questionnaires with several common items, administered separately to parents and children. Children’s responses reflect an important level of dissatisfaction when talking with different adults about media activities. Our findings support the thesis that more and more children socialise through new information and communication technologies with little or no recourse to adult criteria, giving rise to the emergence of specific children’s cultures. Crossing of the responses of parents and those of their own children shows us which aspects of media reality adults overestimate or underestimate in comparison to children, and to what degree certain judgements coincide and differ between generations. The results can be applied to the improvement of relations between adults and adolescents, taking advantage of adolescents’ strong motivation to engage in activities using audiovisual media

Anne Gangloff, Dion Chrysostome et les mythes. Hellénisme, communication et philosophie politique, París (J. Millon) 2006.

Thi book, as its author makes clear, is based on a thesis that set out initially to analyse what the myths in the works of Dio Chrysostom actually represented but as Gangloff proceeded whit her research her analysis became rather an examination of how the sophist took over and reinvented myths, adpting them to his own purposes and his own times.

Infancia, Adolescencia y Tecnologías de la Información y la Comunicación (TICs) en Perspectiva Psicosocial = Childhood, Adolescence and Information Communication Technologies (ICTs) in Psychosocial Perspective

Sobre el impacto que las TIC pueden tener en las relaciones interpersonales, ya sean en la familia y/o con los amigos/as, desde una perspectiva psicosocial

Improved earthquake response via simulation and integrated space- and ground-based technologies: the TREMOR proposal

Earthquakes occurring around the world each year cause thousands ofdeaths, millions of dollars in damage to infrastructure, and incalculablehuman suffering. In recent years, satellite technology has been asignificant boon to response efforts following an earthquake and itsafter-effects by providing mobile communications between response teamsand remote sensing of damaged areas to disaster management organizations.In 2007, an international team of students and professionals assembledduring theInternational Space University’s Summer Session Program in Beijing, Chinato examine how satellite and ground-based technology could be betterintegrated to provide an optimised response in the event of an earthquake.The resulting Technology Resources for Earthquake MOnitoring and Response(TREMOR) proposal describes an integrative prototype response system thatwill implement mobile satellite communication hubs providing telephone anddata links between response teams, onsite telemedicine consultation foremergency first-responders, and satellite navigation systems that willlocate and track emergency vehicles and guide search-and-rescue crews. Aprototype earthquake simulation system is also proposed, integratinghistorical data, earthquake precursor data, and local geomatics andinfrastructure information to predict the damage that could occur in theevent of an earthquake. The backbone of these proposals is a comprehensiveeducation and training program to help individuals, communities andgovernments prepare in advance. The TREMOR team recommends thecoordination of these efforts through a centralised, non-governmentalorganization.

Socio-economic benefits of using space technologies to monitor and respond to earthquakes

Earthquakes represent a major hazard for populations around the world, causing frequent loss of life,human suffering and enormous damage to homes, other buildings and infrastructure. The Technology Resources forEarthquake Monitoring and Response (TREMOR) Team of 36 space professionals analysed this problem over thecourse of the International Space University Summer Session Program and published their recommendations in the formof a report. The TREMOR Team proposes a series of space- and ground-based systems to provide improved capabilityto manage earthquakes. The first proposed system is a prototype earthquake early-warning system that improves theexisting knowledge of earthquake precursors and addresses the potential of these phenomena. Thus, the system willat first enable the definitive assessment of whether reliable earthquake early warning is possible through precursormonitoring. Should the answer be affirmative, the system itself would then form the basis of an operational earlywarningsystem. To achieve these goals, the authors propose a multi-variable approach in which the system will combine,integrate and process precursor data from space- and ground-based seismic monitoring systems (already existing andnew proposed systems) and data from a variety of related sources (e.g. historical databases, space weather data, faultmaps). The second proposed system, the prototype earthquake simulation and response system, coordinates the maincomponents of the response phase to reduce the time delays of response operations, increase the level of precisionin the data collected, facilitate communication amongst teams, enhance rescue and aid capabilities and so forth. It isbased in part on an earthquake simulator that will provide pre-event (if early warning is proven feasible) and post-eventdamage assessment and detailed data of the affected areas to corresponding disaster management actors by means of ageographic information system (GIS) interface. This is coupled with proposed mobile satellite communication hubs toprovide links between response teams. Business- and policy-based implementation strategies for these proposals, suchas the establishment of a non-governmental organisation to develop and operate the systems, are included.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Challenges and opportunities for science journalists in adopting new technologies: the case of Spain = Retos y oportunidades para los periodistas científicos en la adopción de las nuevas tecnologías: el caso de España

This paper analyses the adoption of new information and communication technologies (ICTs) by Spanish journalists specialising in science. Applying an ethnographic research model, this study was based on a wide sample of professionals, aiming to evaluate the extent by which science journalists have adopted the new media and changed the way they use information sources. In addition, interviewees were asked whether in their opinion the Web 2.0 has had an impact on the quality of the news. The integration of formats certainly implies a few issues for today’s newsrooms. Finally, with the purpose of improving the practice of science information dissemination, the authors put forward a few proposals, namely: Increasing the training of Spanish science journalists in the field of new technologies; Emphasising the accuracy of the information and the validation of sources; Rethinking the mandates and the tasks of information professionals.

The Impact of Doing Business Regulations on Investments in ICT

null

New technologies and nursing: use and perception of primary healthcare nurses about electronic health record in Catalonia, Spain

This study was aimed to analyze and assess the use and perception of electronic health records (EHRs) by nurses. The study sample included 113 nurses from different shifts of primary health facilities in Catalonia, Spain, devoted to adult as well as pediatric outpatients using EHRs throughout the year 2010. A majority of the sample (87.5%) were women and 12.5% were men. The average age was 44.27 years and the average time working in primary healthcare was 47.15 months. A majority (80.4%) received specific training on the use of the EHR and 19.6% did not. The use of the application required side technical support (mean: 3.42) and it is considered necessary to learn more about the performance of the application (mean: 3.50). The relationship between the average ratings that nurses have about the EHR and age shows that there is no statistically significant linear relationship (r = - 0.002, p-value = 0.984). As to how long they have used the EHRs, there are significant differences (r= -0.304, p-value = 0.00), so the more time the nurse takes using the EHR, the greater degree of satisfaction is shown. In addition, there are significant differences between nurses" perceptions regarding the EHR and gender (t = - 0.421, p-value = 0.675). Nurses assessed as positive the contribution of the EHRs in their nursing care day work (average score: 2.55/5). Considering that the usability of the EHR device is assessed as satisfactory, the results of the perception of nurses show that we must also take into account the training and emphasize the need for a side technical support in the implementation process of the EHR. Doing so, the positive perception that nurses have in regard to information and communication technology in general and with respect to the EHR in particular may be increased.

New technologies and nursing: use and perception of primary healthcare nurses about electronic health record in Catalonia, Spain

This study was aimed to analyze and assess the use and perception of electronic health records (EHRs) by nurses. The study sample included 113 nurses from different shifts of primary health facilities in Catalonia, Spain, devoted to adult as well as pediatric outpatients using EHRs throughout the year 2010. A majority of the sample (87.5%) were women and 12.5% were men. The average age was 44.27 years and the average time working in primary healthcare was 47.15 months. A majority (80.4%) received specific training on the use of the EHR and 19.6% did not. The use of the application required side technical support (mean: 3.42) and it is considered necessary to learn more about the performance of the application (mean: 3.50). The relationship between the average ratings that nurses have about the EHR and age shows that there is no statistically significant linear relationship (r = - 0.002, p-value = 0.984). As to how long they have used the EHRs, there are significant differences (r= -0.304, p-value = 0.00), so the more time the nurse takes using the EHR, the greater degree of satisfaction is shown. In addition, there are significant differences between nurses" perceptions regarding the EHR and gender (t = - 0.421, p-value = 0.675). Nurses assessed as positive the contribution of the EHRs in their nursing care day work (average score: 2.55/5). Considering that the usability of the EHR device is assessed as satisfactory, the results of the perception of nurses show that we must also take into account the training and emphasize the need for a side technical support in the implementation process of the EHR. Doing so, the positive perception that nurses have in regard to information and communication technology in general and with respect to the EHR in particular may be increased.