¿Charles Taylor en Operación Triunfo?. Análisis de la propuesta filosófico-moral de Taylor -en especial su ideal de autenticidad- y de su posible aplicación al reality show español

Aquest Treball Final de Carrera de la Llicenciatura de Periodisme de la Universitat Abat Oliba CEU té un doble objectiu: a)dur a terme una aproximació teòrico-filosòfica a la proposta cultural de Charles Taylor, i així aprofundir en l'examen dels elements centrals de la seva bibliografia -sobre tot en els pressupòsits antropològics i socials més destacats, així com també en el seu peculiar "ideal d'autenticitat"-; i b)projectar els dits fonaments teòrics en un apartat de naturalesa pràctica, com a forma de concretar la proposta del pensador nord-americà en algun dels fenòmens més interessants de la realitat mediàtica i cultural espanyola. Així, ens vam decidir per un dels programes televisius que més èxit ha tingut al nostre país als darrers temps: Operación Triunfo, donat que en tractar-se d'un concurs vinculat als somnis i a les aspiracions més profundes dels individus que hi participen, té una relació molt més estreta amb l'ideal d'autenticitat. A més, la justificació fonamental d'aquest estudi es basa en el fet que l'aportació filosòfica de Taylor és molt profitosa respecte a la situació cultural actual pels següents dos motius: a) la seva obra presenta una veritable i complerta proposta en positiu, basada en raons i arguments molt clars, que a més porten una esperança de recuperació a la societat occidental; i b) la seva crítica a la Modernitat no és totalment destructiva sinó que més aviat es basa en una comprensió correcta i una recuperació adequada del sentit originari d'algunes de les fonts morals que defineixen la nostra cultura.

The Catalan countries project (1931-1939)

In the evolution of Catalan nationalism, as much politician as cultural, the period of II Spanish Republic (1931-1939) was essential. The obtaining of the Statute of Autonomy (1931-1932) supposed the beginning of a stage of expansion in multiple aspects. One of them were the contacts with the Catalanists nuclei of the rest of the cultural space of Catalan language in which, at that time, it would begin to call Catalan Countries (Balearic Islands, Valencian Country, Andorra, Rosselló, to l'Alguer). On Those Collaborations between cultural organizations, political and particular parties Catalonia always will be the model to follow. The Increasing connections will be visualized on press, as well as on cultural celebrations, policy of parties and Constituent Courts. This evolution will be cut by the Franco victory in the Civil War in 1939.

La narratividad en los "Telenotícies" de TV3

La narració és l’única estructura a través de la qual el periodista pot dialogar amb la societat. Segons alguns autors, la narrativitat es una estructura transcendental de l’experiència i l’acció humana. Això vol dir que no es possible actuar o fer experiència sense atendre aquesta dimensió de l’home. En periodisme això té algunes implicacions. Només respectant aquesta estructura en el missatge, el receptor podrà descobrir el significat que aquest aporta a la seva vida. A través de la visió del filòsof Charles Taylor i la seva reflexió sobre la modernitat esbrinarem en quins moments els noticiaris es deixen emportar pel pitjor de la cultura moderna, en quins aspectes s’equivoquen els periodistes i de quina manera això perjudica a la societat en general.

Itinerari polític i ideològic de Ferran Valls-Taberner : de la República al franquisme (1931-1942)

Ferran Valls-Taberner fou un intel•lectual i polític que va militar a la Lliga Regionalista durant més de vint-i-sis anys i després es va convertir en un ideòleg del franquisme. En aquest treball s'estudien les raons que el van portar a fer aquest canvi a partir dels llibres i articles que va publicar.

La Llengua de l'heroi: notes sobre la llengua del segle XX a partir de les traduccions catalanes de David Copperfield de Charles Dickens

Estudi comparatiu de les dues traduccions catalanes publicades de David Copperfield de Charles Dickens. La primera de Josep Carner feta l’any 1930 però publicada el 1964 i la segona obra deJoan Sellent del 2003. L’anàlisi mostra que ambdues traduccions, excel·lents, reflecteixen una evolució singular i força accelerada del model de llengua que els traductors fan arribar al seu públic, que és reflex de la complexa història de la llengua catalana del segle xx, que encara s’had’escriure.

El niño eterno: un acercamiento mítico al personaje Charlot

Este trabajo pretende realizar un acercamiento mítico al personaje cómico Charlot a través de un análisis de los cinco largometrajes realizados por Charles Chaplin teniendo como protagonista el vagabundo: El chico (The kid, 1921), La quimera del oro (The gold rush, 1925), El circo (The circus, 1928), Luces de la ciudad (City lights, 1931) y Tiempos modernos (Modern times,1936). Buscaremos ampliar la comprensión de este personaje a través de la figura arquetípica del “niño eterno” – el puer aeternus –, y desde dos perspectivas distintas: el tiempo y el espacio. El primer capítulo trata deentender cómo las manifestaciones mágicas y sincrónicas del tiempocomponen la narrativa y el montaje de las películas; el segundo busca verificarde qué manera la paradoja nostálgica que impulsa y detiene el movimiento deCharlot organiza el espacio fílmico

Firm-Specific Investment, Sticky Prices, and the Taylor Principle

According to the Taylor principle a central bank should adjust the nominal interest rate by more than one-for-one in response to changes in current inflation. Most of the existing literature supports the view that by following this simple recommendation a central bank can avoid being a source of unnecessary fluctuations in economic activity. The present paper shows that this conclusion is not robust with respect to the modelling of capital accumulation. We use our insights to discuss the desirability of alternative interest rate rules. Our results suggest a reinterpretation of monetary policy under Volcker and Greenspan: The empirically plausible characterization of monetary policy can explain the stabilization of macroeconomic outcomes observed in the early eighties for the US economy. The Taylor principle in itself cannot.

Firm-specific investment, sticky prices and the Taylor principle

According to the Taylor principle a central bank should adjust the nominal interest rate by more than one-for-one in response to changes in current inflation. Most of the existing literature supports the view that by following this simple recommendation a central bank can avoid being a source of unnecessary fluctuations in economic activity. The present paper shows that this conclusion is not robust with respect to the modelling of capital accumulation. We use our insights to discuss the desirability of alternative interest raterules. Our results suggest a reinterpretation of monetary policy under Volcker and Greenspan: The empirically plausible characterization of monetary policy can explain the stabilization of macroeconomic outcomes observed in the early eighties for the US economy. The Taylor principle in itself cannot.

Comment on "Selection of the Saffman-Taylor finger width in the absence of surface tension: an exact result"

A Comment on the Letter by Mark Mineev-Weinstein, Phys. Rev. Lett. 80, 2113 (1998). The authors of the Letter offer a Reply.

Nonlinear Saffman-Taylor instability

We show, both theoretically and experimentally, that the interface between two viscous fluids in a Hele-Shaw cell can be nonlinearly unstable before the Saffman-Taylor linear instability point is reached. We identify the family of exact elastica solutions [Nye et al., Eur. J. Phys. 5, 73 (1984)] as the unstable branch of the corresponding subcritical bifurcation which ends up at a topological singularity defined by interface pinchoff. We devise an experimental procedure to prepare arbitrary initial conditions in a Hele-Shaw cell. This is used to test the proposed bifurcation scenario and quantitatively asses its practical relevance.

Reply to Comment on 'Two-finger selection theory in the Saffman-Taylor problem

We clarify the meaning of the results of Phys. Rev. E 60, R5013 (1999). We discuss the use and implications of periodic boundary conditions, as opposed to rigid-wall ones. We briefly argue that the solutions of the paper above are physically relevant as part of a more general issue, namely the possible generalization to dynamics, of the microscopic solvability scenario of selection.

Experiments of periodic forcing of Saffman-Taylor fingers

We report on an experimental study of long normal Saffman-Taylor fingers subject to periodic forcing. The sides of the finger develop a low amplitude, long wavelength instability. We discuss the finger response in stationary and nonstationary situations, as well as the dynamics towards the stationary states. The response frequency of the instability increases with forcing frequency at low forcing frequencies, while, remarkably, it becomes independent of forcing frequency at large forcing frequencies. This implies a process of wavelength selection. These observations are in good agreement with previous numerical results reported in [Ledesma-Aguilar et al., Phys. Rev. E 71, 016312 (2005)]. We also study the average value of the finger width, and its fluctuations, as a function of forcing frequency. The average finger width is always smaller than the width of the steady-state finger. Fluctuations have a nonmonotonic behavior with a maximum at a particular frequency.

Phase-field approach to spatial perturbations in normal Saffman-Taylor fingers

We make a numerical study of the effect that spatial perturbations have in normal Saffman-Taylor fingers driven at constant pressure gradients. We use a phase field model that allows for spatial variations in the Hele-Shaw cell. We find that, regardless of the specific way in which spatial perturbations are introduced, a lateral instability develops on the sides of the propagating Saffman-Taylor finger. Moreover, the instability exists regardless of the intensity of spatial perturbations in the cell as long as the perturbations are felt by the finger tip. If, as the finger propagates, the spatial perturbations felt by the tip change, the instability is nonperiodic. If, as the finger propagates, the spatial perturbations felt by the tip are persistent, the instability developed is periodic. In the later case, the instability is symmetrical or asymmetrical depending on the intensity of the perturbation.