Automatització d'un bombo de rentar i condicionar taps de suro

El projecte es centra en l’automatització d’una màquina que permeti desenvolupar elsprocessos de rentar i igualat de taps suro, exercint el control i la gestió dels processos.La finalitat d’aquesta automatització es tracta en generar una interfície fàcil de fer servir pera governar la màquina, que permeti: treballar tant en mode manual com en automàtic, peròamb restriccions que puguin evitar possibles errors en la manipulació d’aquesta que puguinespatllar la matèria prima carregada al interior del cistell. Amb la possibilitat de posardiferents receptes de tractaments de rentat, modificables en funció de la necessitat detreball.Tots aquests punts permetran millorar el rendiments de treball de la màquina reduint elstemps morts, i limitant la possibilitat de fer errors en els processos a aplicar, punt moltimportant degut al cost elevat del material a tractar

El Suro modificat, bescanviador iònic per l'adsorció de metalls preciosos (pal·ladi i platí)

El present treball, com a projecte final de carrera, té com objectiu estudiar la viabilitat del suro com a material alternatiu a compostos sintètics, com per exemple bescanviadors iònics convencionals. Està centrat al cas particular de la recuperació de Pal·ladi i Platí, metalls nobles d’alt valor econòmic i per tant amb un alt interès per la seva recuperació un cop usats.

El suro com a adsorbent del plom i el poloni

S’ha estudiat la utilització del suro com a adsorbent de metalls i radionúclids, com el plom i el poloni. Aquesta metodologia es pot aplicar en diferents camps, principalment per la separació d’aquests elements tant per a la seva posterior anàlisi com per l’eliminació i descontaminació en medis naturals. El suro és un bon adsorbent del plom, ja que de promig n’adsorbeix un 80%, i existeix dependència amb la relació superfície – volum del suro. La capacitat de càrrega màxima, a partir de les vuit hores, correspon al suro de diàmetre de partícula de 0.5 a 1 mm, amb un valor proper a 6·10-2 mmol Pb/g suro. El poloni presenta una eficiència d’adsorció menor a la del plom, d’un 50% del poloni present en la solució de càrrega inicial. Del present treball es pot concloure que el suro és un bon material adsorbent per a metalls i/o radionúclids, i per tan pot ser emprat com a una tècnica de separació i/o recuperació alternativa a les actualment establertes, sent més econòmica i biodegradable.

Proposta de millora en relació a la formació i dinamització del voluntariat del projecte Parelles per a la inserció de l'Associació Tapís de Vic

Des de l’itinerari professionalitzador del Màster en Educació Inclusiva es realitzen 6 mòduls dels quals el 6 consisteix en fer un període de pràctiques (100 hores – 9 crèdits) i el Treball Final de Màster (6 crèdits). Jo he realitzat les pràctiques a l’Associació Tapís de Vic, una entitat sense ànim de lucre que treballa per donar resposta a les dificultats derivades de l’exclusió sociolaboral que afecten a molts ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Vic i de la comarca d’Osona. Concretament, he realitzat el seguiment i l’anàlisi d’un nou projecte impulsat per l’Associació i en el qual hi ha una important participació activa de voluntariat, anomenat “Parelles per a la Inserció”. Per a aquest nou projecte, l’acompanyament emocional o la motivació davant l’adversitat són elements de primer ordre davant les dificultats per trobar feina. Després d’haver conegut el projecte, he dissenyat i planificat una proposta de millora amb la finalitat de donar resposta a algunes de les necessitats detectades. La proposta de millora, com es podrà observar en aquest treball, està relacionada amb la formació i dinamització de les persones voluntàries.

Estudi de la capacitat del suro com a material adsorbent de pesticides

La presència de pesticides en el medi ambient pot comportar efectes nocius pel propi medi i la salut humana, fet que, en alguns casos, converteix en necessària la seva eliminació. Un dels mètodes utilitzats per dur a terme aquesta eliminació és la sorció de contaminats sobre materials adsorbents. Per tal de fer d’aquest mètode un procés sostenible cal investigar nous materials capaços de retenir els contaminants. El suro és la part més externa de l’escorça de l’alzina surera: Quercus Suber L. S’extreu cada 5- 10 anys depenent de la regió i es caracteritza per ser una font natural, renovable i biodegradable amb una heterogènia composició química que el converteix en un material potencialment apte com a adsorbent d’un ampli rang de contaminants. En aquest context, l’objectiu principal d’aquest treball és investigar l’afinitat d’adsorció del suro amb quatre pesticides de diferent hidrofobicitat i estructura química i estudiar el paper que hi juguen els seus compostos químics (extractius, suberina, lignina i polisacàrids) en aquest procés de sorció. Els pesticides investigats han estat: Metamitron: poc hidrofòbic (logKow = 0.83) i de caràcter molecular, Alaclor: moderadament hidrofòbic (logKow = 2.80) i de caràcter iònic (pKa = 0.62), 2,4-D: moderadament hidrofòbic (logKow = 2.81) i de caràcter iònic (pKa = 2.64) i Clorpirifos: molt hidrofòbic (logKow = 4.92) i de caràcter molecular

Proposta de millora en relació a la formació i dinamització del voluntariat del projecte Parelles per a la inserció de l'Associació Tapís de Vic

Des de l’itinerari professionalitzador del Màster en Educació Inclusiva es realitzen 6 mòduls dels quals el 6 consisteix en fer un període de pràctiques (100 hores – 9 crèdits) i el Treball Final de Màster (6 crèdits). Jo he realitzat les pràctiques a l’Associació Tapís de Vic, una entitat sense ànim de lucre que treballa per donar resposta a les dificultats derivades de l’exclusió sociolaboral que afecten a molts ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Vic i de la comarca d’Osona. Concretament, he realitzat el seguiment i l’anàlisi d’un nou projecte impulsat per l’Associació i en el qual hi ha una important participació activa de voluntariat, anomenat “Parelles per a la Inserció”. Per a aquest nou projecte, l’acompanyament emocional o la motivació davant l’adversitat són elements de primer ordre davant les dificultats per trobar feina. Després d’haver conegut el projecte, he dissenyat i planificat una proposta de millora amb la finalitat de donar resposta a algunes de les necessitats detectades. La proposta de millora, com es podrà observar en aquest treball, està relacionada amb la formació i dinamització de les persones voluntàries.

Estudi sobre la invasió de la formiga argentina (Linepithema humile) a l’àrea urbana de Girona

La formiga argentina (Linepithema humile) està catalogada com una de les cent pitjors espècies invasores del món per ISSG (Invasive Species Specialist Group). Ha envaït gran part de les àrees mediterrànies i subtropicals mundials.La seva presència a la província de Girona podria estar relacionada amb el comerç marítim del suro entre Amèrica del sud i la Península Ibèrica, a través de l’arribada de nius en les mercaderies transportades fins als ports (Sant Feliu de Guixols).L’estudi es centre en la ciutat de Girona, determinant les zones amb presència de la formiga i proposar mesures de gestió basades en l’educació i la prevenció. Es mostregen quatre zones de la ciutat segons una metodologia adapatada a l’àrea urbana. Amb tot això s’obté una cartografia acurada de la presència i abundància de la formiga a les quatres zones, s’estableix un protocol de mostreig i es fa una proposta amb les mesures idònies per al control de la prevenció per tal d’evitar-ne l’expansió

Sequential estimation of multipath MIMO-OFDM channels

Wireless “MIMO” systems, employing multiple transmit and receive antennas, promise a significant increase of channel capacity, while orthogonal frequency-division multiplexing (OFDM) is attracting a good deal of attention due to its robustness to multipath fading. Thus, the combination of both techniques is an attractive proposition for radio transmission. The goal of this paper is the description and analysis of a new and novel pilot-aided estimator of multipath block-fading channels. Typical models leading to estimation algorithms assume the number of multipath components and delays to be constant (and often known), while their amplitudes are allowed to vary with time. Our estimator is focused instead on the more realistic assumption that the number of channel taps is also unknown and varies with time following a known probabilistic model. The estimation problem arising from these assumptions is solved using Random-Set Theory (RST), whereby one regards the multipath-channel response as a single set-valued random entity.Within this framework, Bayesian recursive equations determine the evolution with time of the channel estimator. Due to the lack of a closed form for the solution of Bayesian equations, a (Rao–Blackwellized) particle filter (RBPF) implementation ofthe channel estimator is advocated. Since the resulting estimator exhibits a complexity which grows exponentially with the number of multipath components, a simplified version is also introduced. Simulation results describing the performance of our channel estimator demonstrate its effectiveness.

Sequential estimation of time-varying multipath channel for MIMO-OFDM systems

In this paper, we introduce a pilot-aided multipath channel estimator for Multiple-Input Multiple-Output (MIMO) Orthogonal Frequency Division Multiplexing (OFDM) systems. Typical estimation algorithms assume the number of multipath components and delays to be known and constant, while theiramplitudes may vary in time. In this work, we focus on the more realistic assumption that also the number of channel taps is unknown and time-varying. The estimation problem arising from this assumption is solved using Random Set Theory (RST), which is a probability theory of finite sets. Due to the lack of a closed form of the optimal filter, a Rao-Blackwellized Particle Filter (RBPF) implementation of the channel estimator is derived. Simulation results demonstrate the estimator effectiveness.

Study of the variability in chemical composition of bark layers of Quercus Suber L. from different production areas

Cork is the bark of the cork oak tree (Quercus suber L), a renewable and biodegradable raw bioresource concentrated mainly in the Mediterranean region. Development of its potential uses as a biosorbent will require the investigation of its chemical composition; such information can be of help to understand its interactions with organic pollutants. The present study investigates the summative chemical composition of three bark layers (back, cork, and belly) of five Spanish cork samples and one cork sample from Portugal. Suberin was the main component in all the samples (21.1 to 53.1%), followed by lignin (14.8 to 31%), holocellulose (2.3 to 33.6%), extractives (7.3 to 20.4%), and ash (0.4 to 3.3%). The Kruskal-Wallis test was used to determine whether the variations in chemical composition with respect to the production area and bark layers were significant. The results indicate that, with respect to the bark layer, significant differences were found only for suberin and holocellulose contents: they were higher in the belly and cork than in the back. Based on the results presented, cork is a material with a lot of potential because of its heterogeneity in chemical composition

Transparency ratio in γ A -> η' A ' and the in-medium η ' width

The photoproduction of η′η′-mesons off different nuclei has been measured with the CBELSA/TAPS detector system for incident photon energies between 15002200 MeV. The transparency ratio has been deduced and compared to theoretical calculations describing the propagation of η′η′-mesons in nuclei. The comparison indicates a width of the η′η′-meson of the order of Γ=1525 MeVΓ=1525 MeV at ρ=ρ0ρ=ρ0 for an average momentum pη′=1050 MeV/cpη′=1050 MeV/c, at which the η′η′-meson is produced in the nuclear rest frame. The inelastic η′Nη′N cross section is estimated to be 310 mb. Parameterizing the photoproduction cross section of η′η′-mesons by σ(A)=σ0Aασ(A)=σ0Aα, a value of α=0.84±0.03α=0.84±0.03 has been deduced.

Estudi relatiu a l’anàlisi de les infraestructures principals considerades en la proposta del Pla Director Urbanístic de Martorell-Abrera.

S’arriba a 4 conclusions de l’anàlisi del PDU estudiat. 1- Respecte al nou traçat de la C-55, s’entén necessari determinat desplaçament en sentit sud que alliberi territori no malmès i de futur creixement.2- Respecte al pont sobre el riu Llobregat, és prioritari per poder connectar dues parts de la població travessada per múltiples infraestructures i elements naturals. 3- Respecte al vial connexió B40-B224, ha de descarregar clarament el trànsit procedent de la zona industrial cap a la A2, oferint sortida cap a la AP7 i la B40, és un eix reconegudament favorable.4- Respecte a l’àmbit de ponent paral•lel a la futura B40 es posa de relleu les potencialitats d’aquesta part del territori com reserva natural, en conseqüència, qualsevol actuació que es pogués plantejar en aquest àmbit, caldria orientar-la des de la perspectiva d’una zona o via de servei de la B40.