The mediterranean diet pattern and its main components are associated with lower plasma concentrations of tumor necrosis factor receptor 60 in patients at high risk for cardiovascular disease

Adherence to aMediterranean diet (MD) is associated with a reduced risk of coronary heart disease. However, themolecular mechanisms involved are not fully understood. The aim of this studywas to compare the effects of 2MD with those of a lowfat- diet (LFD) on circulating inflammatory biomarkers related to atherogenesis. A total of 516 participants included in the PreventionwithMediterraneanDiet Studywere randomized into 3 intervention groups [MD supplementedwith virgin olive oil (MD-VOO); MD supplemented with mixed nuts (MD-Nuts); and LFD]. At baseline and after 1 y, participants completed FFQ and adherence to MD questionnaires, and plasma concentrations of inflammatory markers including intercellular adhesion molecule-1(ICAM-1), IL-6, and 2 TNF receptors (TNFR60 and TNFR80) were measured by ELISA. At 1 y, the MD groups had lower plasma concentrations of IL-6, TNFR60, and TNFR80 (P , 0.05), whereas ICAM-1, TNFR60, and TNFR80 concentrations increased in the LFD group (P , 0.002). Due to between-group differences, participants in the 2 MD groups had lower plasma concentrations of ICAM-1, IL-6, TNFR60, and TNFR80 compared to those in the LFD group (P # 0.028). When participants were categorized in tertiles of 1-y changes in the consumption of selected foods, those in the highest tertile of virgin olive oil (VOO) and vegetable consumption had a lower plasma TNFR60 concentration compared with those in tertile 1 (P,0.02).Moreover, the only changes in consumption thatwere associated with 1-y changes in the geometricmean TNFR60 concentrations were those of VOO and vegetables (P = 0.01). This study suggests that a MD reduces TNFR concentrations in patients at high cardiovascular risk.

Determinació dels receptors de dopamina en mostres de cervell

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. Les alteracions del receptor de dopamina D2 són responsables de molts desordres neuronals que condueixen a malalties com el Parkinson, l’esquizofrènia i l’addicció a drogues. L’objectiu ha estat determinar quina espècie animal és més adient per substituir el teixit humà en l’estudi d’aquest receptor. Per dur a terme aquest estudi s’ha treballat amb nou espècies animals diferents en les quals s’ha relacionat, en funció de l’espècie, la concentració de receptor, la seva afinitat pels lligands agonistes i antagonistes, la seva relació evolutiva... El mètode més utilitzat per a la determinació i la quantificació de receptors hormonals als laboratoris d’investigació de les indústries farmacèutiques és la unió de radiolligands a membranes. Entre aquests experiments, els més emprats són els de desplaçament, en els quals el fàrmac no marcat competeix i desplaça el radiolligand dels centres d’unió del receptor i, tot seguit, es mesura la radioactivitat de la mostra amb un comptador de radioactivitat. Per fer aquest treball també ha calgut calcular la concentració de proteïnes per espectrofotometria i emprar tècniques d’homogeneïtzació i centrifugació. Després d’haver analitzat la concentració, l’afinitat i la relació filogenètica del receptor D2 de cada una de les espècies analitzades, es pot concloure que l’espècie ideal per estudiar aquest receptor, quan no es disposa de mostra humana, és un altre mamífer, i entre els estudiats es consideraria millor la vaca, ja que permet obtenir una gran quantitat de teixit, presenta un contingut apreciable de receptor i la seva afinitat per la dopamina és molt elevada.

Los anticuerpos antinucleares en la artritis reumatoide: ¿factores predictores de ineficacia del tratamiento con anti-tnf?

L’objectiu va ser determinar si la presència de anticossos antinuclears en pacients amb artritis reumatoide (AR) condiciona una pitjor desposta al tractament amb anti-TNF. Es tracta d’un estudi tipus cohorte retrospectiu. Es van incloure 66 malalts amb crtieris ACR per AR que anaven a iniciar tractament amb anti-TNF i tenien una determinación basal de ANA. D’aquests 37 eren ANA positius i 29 ANA negatius. Es va observar una tendencia als 6 mesos de tractament entre els ANA positius a no presentar resposta (19% en els ANA positius enfront a 11% dels ANA negatius), sense poder establir diferencies estadísticamente significatives (p=0,081).

Los anticuerpos antinucleares en la artritis reumatoide: ¿factores predictores de ineficacia del tratamiento con anti-TNF?

L’objectiu de la recerca va ésser determinar si la preència de anticossos antinuclears (ANA) en els pacients amb artritis reumatoide (AR), condicionava una pitjor desposta al tractament amb anti-TNFα. Es va dissenyar un estudi observacional (cohorte retrospectiva) de 66 paciente que es disposaven a iniciar tractament amb anti-TNFα., i dels que es disposava d’una determinación basal de ANA. Es disposava en tots ells un index DAS-28 als 0, 3 i 6 mesos, amb el que es va avaluar la desposta segons els criteris EULAR: No s’observaren diferencies estaísticament significatives entre els pacients ANA-negatius i ANA-positius als 3 mesos de tractament. S’observà una tendència als 6 mesos de tractament entre els ANA-negatius a presentar millor resposta respecte als ANA-positius, sense poder establir-se diferències estadísticamente significatives

Identificació i caracterització funcional dels complexes proteics dels receptors BRL1 i BRL3 en el teixit vascular d’Arabidopsis Thaliana

Els esteroids juguen papers clau en el creixement I el desenvolupament d’eucariotes multicel•lulars. En plantes, aquestes hormones, anomenades Brassinosteroides (BRs), estan involucrades en una gran varietat de processos biològics essencials per a les plantes. S’han descrit anteriorment dos receptors de BRs del tipus Leucine Rich Repeat Receptor Like Kinase LRR-RLK, BRASSINOSTEROID RECEPTOR LIKE 1 i 3 (BRL1 i BRL3 respectivalemt) que són homòlegs al receptor principal BRI1 i són necessaris pel desenvolupament vascular. Tot i que els principals components de la senyal ja han estat identificats pel seu homòleg més pròxim, el receptor BRI1, els complexes de BRL1 i BRL3 juntament amb els candidats co-receptors així com els components de la ruta de senyalització encara no han sigut identificats. Per tal d’entendre millor la funció molecular d’aquests receptors de BRs en la planta aquesta tesis doctoral planteja dues aproximacions: com a primera aproximació, vaig realitzar un estudi fenotípic del desenvolupament del teixit vascular a la planta model Arabidopsis thaliana (Arabidopsis). Disposant d'una amplia bateria de mutants de síntesis de la hormona i senyalització del receptor BRI1, vam analitzar quantitativament el seu patró vascular a la tija d'Arabidopsis. Vam establir els paràmetres en les plantes silvestres [Col-0 wild type, (WT)] i els vam analitzar a tots i cadascun dels mutants. Això conjuntament amb una col•laboració amb la Dr. Marta Ibañes, física de la Universitat de Barcelona que va construir un model matemàtic per simular la formació del patró vascular ens va permetre el•laborar una hipòtesis que vam demostrar experimentalment i va ser publicada a la revista PNAS. Posteriorment vam observar que les plantes knock-out d'aquests dos receptors BRL1 y BRL3 a diferència de BRI1, no tenien cap fenotip obvi en el teixit vascular de la planta adulta. Així, a continuació, per entendre quina necessitat té la planta de disposar de tres receptors tant altament homòlegs que poden percebre la mateixa hormona, vam utilitzar una aproximació bioquímica en col•laboració amb el Prof. de Vries de la Universitat de Wageningen (Holanda) per tal de purificar els complexes dels receptors in vivo i els seus interactors. Això ens ha permès entendre millor el paper funcional d'aquests receptors en la planta. Els resultats d’aquests experiments estan resumits en un article en preparació que aviat estarà en revisió.

Relació entre el percentatge i número absolut de cèl·lules Natural Killer i de l’expressió dels seus receptors NKG2D i NKp46 i les diferents formes de presentació de la Tuberculosi. Resultats preliminars.

La tuberculosi pot localitzar-se al pulmó: TB-P o altres òrgans: TB-EP, segons el compromís del sistema immunitari de l’hoste, on hi intervenen les cèl.lules Natural Killer-NK. L’estudi analitza el percentatge i número absolut d’NK i l’expressió dels receptors d’activació, NKG2D - NKp46, en 15 malalts/TB-P, 15 malalts/TB-EP i 15 sans, trobant-se augmentades en percentatge en el grup TB-P, disminuïdes en número absolut en els TB-EP i TB-P, i valors més alts d’ NKG2D, sobretot, malalts de TB-EP. Les coincidències amb d’altres estudis i les troballes preliminars obren possibilitats a investigacions en el camp de la TB-EP i la reacció immune.

CB1 knockout mice display impaired functionality of 5-HT1A and 5-HT2A/C receptors

Interaction between brain endocannabinoid (EC) and serotonin (5-HT) systems was investigated by examining 5-HT-dependent behavioural and biochemical responses in CB1 receptor knockout mice. CB1 knockout animals exhibited a significant reduction in the induction of head twitches and paw tremor by the 5-HT2A receptor selective agonist ()DOI, as well as a reduced hypothermic response following administration of the 5-HT1A receptor agonist (±)-8-OH-DPAT. Additionally, exposure to the tail suspension test induced enhanced despair responses in CB1 knockout mice. However, the tricyclic antidepressant imipramine and the 5-HT selective reuptake inhibitor fluoxetine induced similar decreases in the time of immobility in the tail suspension test in CB1 receptor knockout and wild-type mice. No differences were found between both genotypes with regard to 5-HT2A receptor and 5-HT1A receptors levels, measured by autoradiography in different brain areas. However, a significant decrease in the ability of the 5-HT1A receptor agonist (±)-8-OH-DPAT to stimulate 35SGTPS binding was detected in the hippocampal CA1 area of CB1 receptor knockout mice. This study provides evidence that CB1 receptors are involved in the regulation of serotonergic responses mediated by 5-HT2A and 5-HT1A receptors, and suggests that a reduced coupling of 5-HT1A receptors to Gi/o proteins in the hippocampus might be involved in these effects.

Per què els castellanoparlants no miren TV3? Proposta de recerca sobre gust televisiu: anàlisi de textos i receptors

Amb l’objectiu d’orientar una futura tesi doctoral, aquest treball de recerca planteja una investigació sobre audiència televisiva a Catalunya. A partir de les aportacions fetes pels investigadors del camp, tant a nivell empíric com teòric, es dissenya una metodologia d’anàlisi del text i la recepció per tractar de donar resposta a un fenomen particular: la poca presència de públiccastellanoparlant en l’audiència de TV3, la televisió pública catalana. Sota elparaigües del construccionisme social moderat, la recerca dissenya unes hipòtesis relacionades amb la distància percebuda respecte de la cadena, el gust televisiu i les característiques enunciatives dels missatges televisius, i planteja donar-hi resposta a partir de l’anàlisi de l’enunciació de les principals cadenes generalistes que emeten a Catalunya, per una banda, i amb la realització d’entrevistes i grups de discussió amb una mostra d’espectadors, per l’altra.

Defective TNF-alpha-mediated hepatocellular apoptosis and liver damage in acidic sphingomyelinase knockout mice

This study addressed the contribution of acidic sphingomyelinase (ASMase) in TNF-alpha-mediated hepatocellular apoptosis. Cultured hepatocytes depleted of mitochondrial glutathione (mGSH) became sensitive to TNF-alpha, undergoing a time-dependent apoptotic cell death preceded by mitochondrial membrane depolarization, cytochrome c release, and caspase activation. Cyclosporin A treatment rescued mGSH-depleted hepatocytes from TNF-alpha-induced cell death. In contrast, mGSH-depleted hepatocytes deficient in ASMase were resistant to TNF-alpha-mediated cell death but sensitive to exogenous ASMase. Furthermore, although in vivo administration of TNF-alpha or LPS to galactosamine-pretreated ASMase(+/+) mice caused liver damage, ASMase(-/-) mice exhibited minimal hepatocellular injury. To analyze the requirement of ASMase, we assessed the effect of glucosylceramide synthetase inhibition on TNF-alpha-mediated apoptosis. This approach, which blunted glycosphingolipid generation by TNF-alpha, protected mGSH-depleted ASMase(+/+) hepatocytes from TNF-alpha despite enhancement of TNF-alpha-stimulated ceramide formation. To further test the involvement of glycosphingolipids, we focused on ganglioside GD3 (GD3) because of its emerging role in apoptosis through interaction with mitochondria. Analysis of the cellular redistribution of GD3 by laser scanning confocal microscopy revealed the targeting of GD3 to mitochondria in ASMase(+/+) but not in ASMase(-/-) hepatocytes. However, treatment of ASMase(-/-) hepatocytes with exogenous ASMase induced the colocalization of GD3 and mitochondria. Thus, ASMase contributes to TNF-alpha-induced hepatocellular apoptosis by promoting the mitochondrial targeting of glycosphingolipids.

Heparin attenuates TNF-alpha induced inflammatory response through a CD11b dependent mechanism

Background In addition to its anticoagulant properties, heparin has anti-inflammatory effects, the molecular and mechanistic bases of which are incompletely defined. AIMS The current studies were designed to test the hypothesis that heparin abrogates the expression or function of leucocyte-endothelial adherence molecules which are fundamental to the acute inflammatory response. Methods The effects of heparin on tumour necrosis factor alpha (TNF-¿) induced leucocyte rolling, adhesion, and migration as well as vascular permeability were assessed in rat mesenteric venules using intravital microscopy. Expression of adhesion molecules was quantitated using a double radiolabelled monoclonal antibody (mAb) binding technique in vivo (P-selectin, intercellular cell adhesion molecule type 1 (ICAM-1), and vascular cell adhesion molecule 1 (VCAM-1)) or flow cytometry (CD11a, CD11b, and L-selectin). Ex vivo binding of heparin to neutrophils was assessed by flow cytometry. RESULTS TNF-alpha induced a significant increase in leucocyte rolling, adhesion, and migration, and vascular permeability, coincident with a significant increase in expression of P-selectin, ICAM-1, and VCAM-1. Ex vivo assessment of blood neutrophils showed significant upregulation of CD11a and CD11b and significant downregulation of L-selectin within five hours of TNF-¿ administration. Heparin pretreatment significantly attenuated leucocyte rolling, adhesion, and migration but did not affect expression of cell adhesion molecules or vascular permeability elicited by TNF-¿ administration. Binding of heparin was significantly increased on blood neutrophils obtained five hours after TNF-¿ administration. Preincubation with an anti-CD11b mAb but not with an anti-CD11a or anti-L-selectin antibody significantly diminished heparin binding ex vivo.

Neuronal nicotinic receptors as new targets foramphetamine-induced oxidative damage and neurotoxicity

Amphetamine derivatives such as methamphetamine (METH) and 3,4-methylenedioxymethamphetamine (MDMA, ecstasy) are drugs widely abused in a recreational context. This has led to concern because of the evidence that they are neurotoxic in animal models and cognitive impairments have been described in heavy abusers. The main targets of these drugs are plasmalemmal and vesicular monoamine transporters, leading to reverse transport and increased monoamine efflux to the synapse. As far as neurotoxicity is concerned, increased reactive oxygen species (ROS) production seems to be one of the main causes. Recent research has demonstrated that blockade of 7 nicotinic acetylcholine receptors (nAChR) inhibits METH- and MDMA-induced ROS production in striatal synaptosomes which is dependent on calcium and on NO-synthase activation. Moreover, 7 nAChR antagonists (methyllycaconitine and memantine) attenuated in vivo the neurotoxicity induced by METH and MDMA, and memantine prevented the cognitive impairment induced by these drugs. Radioligand binding experiments demonstrated that both drugs have affinity to 7 and heteromeric nAChR, with MDMA showing lower Ki values, while fluorescence calcium experiments indicated that MDMA behaves as a partial agonist on 7 and as an antagonist on heteromeric nAChR. Sustained Ca increase led to calpain and caspase-3 activation. In addition, modulatory effects of MDMA on 7 and heteromeric nAChR populations have been found.

Functional interaction between peroxisome proliferator-activated receptors-alpha and Mef-2C on human carnitine palmitoyltransferase 1beta (CPT1beta) gene activation

Muscle-type carnitine palmitoyltransferase 1 (CPT1β) is considered to be the gene that controls fatty acid mitochondrial β-oxidation. A functional peroxisome proliferator-activated receptor (PPAR) responsive element (PPRE) and a myocite-specific (MEF2) site that binds MEF2A and MEF2C in the promoter of this gene had been previously identified. We investigated the roles of the PPRE and the MEF2 binding sites and the potential interaction between PPARα and MEF2C regulating the CPT1β gene promoter. Mutation analysis indicated that the MEF2 site contributed to the activation of the CPT1β promoter by PPAR in C2C12 cells. The reporter construct containing the PPRE and the MEF2C site was synergistically activated by co-expression of PPAR, retinoid X receptor (RXR) and MEF2C in non-muscle cells. Moreover, protein-binding assays demonstrated that MEF2C and PPAR specifically bound to one another in vitro. Also for the synergistic activation of the CPT1β gene promoter by MEF2C and PPARα-RXRα, a precise arrangement of its binding sites was essential.

Increased anandamide induced relaxation in mesenteric arteries of cirrhotic rats. Role of cannabinoid and vanilloid receptors

Background and aims: Anandamide is an endocannabinoid that evokes hypotension by interaction with peripheral cannabinoid CB1 receptors and with the perivascular transient receptor potential vanilloid type 1 protein (TRPV1). As anandamide has been implicated in the vasodilated state in advanced cirrhosis, the study investigated whether the mesenteric bed from cirrhotic rats has an altered and selective vasodilator response to anandamide. Methods: We assessed vascular sensitivity to anandamide, mRNA and protein expression of cannabinoid CB1 receptor and TRPV1 receptor, and the topographical distribution of cannabinoid CB1 receptors in resistance mesenteric arteries of cirrhotic and control rats. Results: Mesenteric vessels of cirrhotic animals displayed greater sensitivity to anandamide than control vessels. This vasodilator response was reverted by CB1 or TRPV1 receptor blockade, but not after endothelium denudation or nitric oxide inhibition. Anandamide had no effect on distal femoral arteries. CB1 and TRPV1 receptor protein was higher in cirrhotic than in control vessels. Neither CB1 mRNA nor protein was detected in femoral arteries. Immunochemistry showed that CB1 receptors were mainly in the adventitia and in the endothelial monolayer, with higher expression observed in vessels of cirrhotic rats than in controls. Conclusions: These results indicate that anandamide is a selective splanchnic vasodilator in cirrhosis which predominantly acts via interaction with two different types of receptors, CB1 and TRPV1 receptors, which are mainly located in perivascular sensory nerve terminals of the mesenteric resistance arteries of these animals.