80 resultados para Survey político
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Resum El present treball és un estudi sobre l’adaptació de la coneguda tècnica de marketing dels Estudis de Satisfacció de Clients -Costumers Satisfaction Survey (CSS)- al marketing polític. En ell es desenvolupa el concepte estratègic de client així com la importància d’una bona gestió de la cartera de clients en l’empresa. Fent un compendi dels atributs més rellevants dels CSS, s’estableix un paral•lelisme entre empresa i administració per extrapolar-ne els CSS i obtenir els Estudis de Satisfacció Ciutadana –Citizen Survey Satisfaction (CzSS). Finalment, s’estudia la utilitat dels CzSS, i la seva aplicació al marketing polític, plantejant-ne un cas pràctic amb el disseny d’una enginyeria de CzSS pel Perú.
Resumo:
We explore the determinants of usage of six different types of health care services, using the Medical Expenditure Panel Survey data, years 1996-2000. We apply a number of models for univariate count data, including semiparametric, semi-nonparametric and finite mixture models. We find that the complexity of the model that is required to fit the data well depends upon the way in which the data is pooled across sexes and over time, and upon the characteristics of the usage measure. Pooling across time and sexes is almost always favored, but when more heterogeneous data is pooled it is often the case that a more complex statistical model is required.
Resumo:
Es presenten els resultats d’una enquesta sobre l’ús de revistes electròniques realitzada al professorat de les universitats que formen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Els resultats mostren un elevat grau de coneixement de la col·lecció de revistes electròniques entre el personal docent i investigador i una creixent preferència pel format electrònic en detriment de l’imprès. L’alt grau de coneixement i d’ús dels títols electrònics, i la preferència per aquest suport, comporten una elevada valoració de la col·lecció de revistes electròniques. Al mateix temps, la major part dels usuaris preveu un increment de l’ús dels títols electrònics durant els propers anys. Els resultats també confirmen la importància de la disciplina i de l’edat com a factors explicatius de l’ús de les revistes electròniques.
Resumo:
En noviembre de 2006, Nicaragua se unió a los países latinoamericanos que han apostado por que la izquierda vuelva a gobernar el país. En el presente trabajo sus autoras realizan una reflexión sobre el devenir postrevolucionario en Nicaragua en relación con una de sus figuras claves, Daniel Ortega. Una aproximación personal a uno de los líderes históricos del sandinismo contextualizada con el papel desempeñado por Ortega en la política moderna nicaragüense, considerando que los liderazgos personales están primando en la política nacional frente a las necesidades reales de una sociedad que está atravesando una grave crisis interna.
Resumo:
The empirical finding of an inverse U-shaped relationship between per capita income and pollution, the so-called Environmental Kuznets Curve (EKC), suggests that as countries experience economic growth, environmental deterioration decelerates and thus becomes less of an issue. Focusing on the prime example of carbon emissions, the present article provides a critical review of the new econometric techniques that have questioned the baseline polynomial specification in the EKC literature. We discuss issues related to the functional form, heterogeneity, “spurious” regressions and spatial dependence to address whether and to what extent the EKC can be observed. Despite these new approaches, there is still no clear-cut evidence supporting the existence of the EKC for carbon emissions. JEL classifications: C20; Q32; Q50; O13 Keywords: Environmental Kuznets Curve; Carbon emissions; Functional form; Heterogeneity; “Spurious” regressions; Spatial dependence.Residential satisfaction is often used as a barometer to assess the performance of public policy and programmes designed to raise individuals' well-being. However, the fact that responses elicited from residents might be biased by subjective, non-observable factors casts doubt on whether these responses can be taken as trustable indicators of the individuals' housing situation. Emotional factors such as aspirations or expectations might affect individuals' cognitions of their true residential situation. To disentangle this puzzle, we investigated whether identical residential attributes can be perceived differently depending on tenure status. Our results indicate that tenure status is crucial not only in determining the level of housing satisfaction, but also regarding how dwellers perceive their housing characteristics. Keywords: Housing satisfaction, subjective well-being, homeownership. JEL classification: D1, R2.
Resumo:
Objective: This study examines health care utilization of immigrants relative to the native-born populations aged 50 years and older in eleven European countries. Methods. We analyzed data from the Survey of Health Aging and Retirement in Europe (SHARE) from 2004 for a sample of 27,444 individuals in 11 European countries. Negative Binomial regression was conducted to examine the difference in number of doctor visits, visits to General Practitioners (GPs), and hospital stays between immigrants and the native-born individuals. Results: We find evidence those immigrants above age 50 use health services on average more than the native-born populations with the same characteristics. Our models show immigrants have between 6% and 27% more expected visits to the doctor, GP or hospital stays when compared to native-born populations in a number of European countries. Discussion: Elderly immigrant populations might be using health services more intensively due to cultural reasons.
Resumo:
Eficiencia y seguridad.- La búsqueda de una mayor eficiencia (= una reducción de costes) en tal o cual servicio se viene aplicando –en aras del ahorro presupuestario- prescindiendo casi siempre de cualquier otra consideración. Se defiende públicamente (ese ahorro de costes) como algo que va a redundar en un beneficio para toda la sociedad. Sin plantearse cuestiones como ¿vale la pena tratar de ser ‘mas eficientes’ (=ahorrar costes) en el control del tráfico aéreo, en tal o cual servicio quirúrgico hospitalario, en la seguridad en los aeropuertos, en la seguridad en la circulación de los trenes, en la seguridad en los centros comerciales, ….? ¿Tiene sentido suponer que los ciudadanos están interesados en ahorrar algunas decenas de euros por persona al año en esos servicios, cuando el riesgo de disminución de calidad/seguridad es algo perfectamente previsible?
Resumo:
El nihilisme polític, com a conjunt de teories polítiques que neguen que la societat i el poder polític siguin connaturals a l'home i que afirmen, al contrari, que són realitats imposades i coactives, és una realitat moderna i manifestada principalment en el segle XX. Fenòmens com el totalitarisme, l'anarquisme o el terrorisme, tots ells amb marcats trets del que s'ha anomenat nihilisme europeu, s'han conceptualitzat com a retrocessos polítics i morals respecte al progrés modern i la civilització dels pobles d'Occident. Tot això semblava haver brollat del no res. Ningú en la història no havia governat a una nació amb les formes de domini utilitzades en el nazisme. La seva crueltat, el seu absurd i el seu control sobre totes les esferes de l'existència humana van constituir una forma nova i desconeguda de pràctica política a començaments de segle. La seva violència és també l'essència del terrorisme, aquella que utilitza el terror com a manera de transformar les relacions socials i les consciències, abastant cotes inimaginables de sofriment al servei d’una causa política. Analitzats en el seu aspecte teòric, cada un manifesta el seu nihilisme a través de la seva manera peculiar i extremada d'entendre la relació de l'home amb la societat. La seva sacralització del poder, l'apologia de la violència, la negació dels valors i el dret, tots els seus trets neixen de veure en la societat un fre a les possibilitats de l’home. Però aquests fenòmens no són del tot nous, sinó que es descobreixen com una conseqüència possible de la filosofia política moderna, en corrents com el contractualisme i el romanticisme. Hobbes havia proclamat ja el dogma totalitari del qual la finalitat de la vida humana és el poder, i que l'Estat, per a la seva conservació, exigeix el lliurament total de l'individu. Rousseau va ser un filòsof anarquista al descriure la societat com un jou, principal mal de l'home natural i lliure. I Nietzsche, revolucionari de la cultura, afirmava que el seu ideal justificava l'ús de la violència i la destrucció dels enemics. El nihilisme ha arribat a totes les esferes de la política, de manera que ni els que estan del costat del sistema ni els que hi ha en la seva contra escapen de la seva ombra. La societat va perdre la seva raó de ser en concebre's com alguna cosa aliè a la naturalesa humana. Per això, els qui la defensen proclamen o utilitat o necessitat de coacció, mentre que els qui lluiten contra la seva artificialitat proclamen l'egoisme i la violència. Tot això és nihilisme polític, i tots són en el fons arguments moderns. Així, la violència política desencadenada el segle XX no es dirigeix contra els ideals moderns, sinó que més aviat constitueixen la seva altra cara. Si el nihilisme és precisament negar que existeixi una possibilitat de concebre el poder polític sense caure en el pessimisme, la seva superació passa per buscar una forma de pensar el poder i la societat de manera que l'home pugui desenvolupar-se en ella, i aquest ha de ser el repte de la filosofia política en les pròximes dècades.
Resumo:
The relationship between infrastructures and productivity has been the subject of an ongoing debate during the last two decades. The available empirical evidence is inconclusive and its interpretation is complicated by econometric problems that have not been fully solved. This paper surveys the relevant literature, focusing on studies that estimate aggregate production functions or growth regressions, and extracts some tentative conclusions. On the whole, my reading of the evidence is that there are sufficient indications that public infrastructure investment contributes significantly to productivity growth, at least for countries where a saturation point has not been reached. The returns to such investment are probably quite high in early stages, when infrastructures are scarce and basic networks have not been completed, but fall sharply thereafter. Hence, appropriate infrastructure provision is probably a key input for development policy, even if it does not hold the key to rapid productivity growth in advanced countries where transportation and communications needs are already adequately served.