Del teatre líric a la cançó popular : construcció social a partir de la música en València (1900-1959)

El text que es mostra a continuació resumeix el treball realitzat en la primera fase de recerca del projecte titulat provisionalment "Del teatre líric a la cançó popular: construcció social a partir de la música en València (1900-1959)". Aquest treball ha tingut una durada de set mesos entre febrer i agost de 2009. El projecte pretén dibuixar les línies que uneixen teatre líric i cançó popular fent especial èmfasi en els mecanismes de creació d'identitat de gènere, que va envoltar tot aquest procés. Per aquests motius, la recerca está construïda sobre dos eixos: entrevistes amb les fonts orals i buidatge dels principals fons bibliogrífics per a l'estudi de les fonts primàries i secundàries del primer període analitzat (1931-1959), focalitzat en els pobles que envolten la ciutat de València. Les conclusions apunten cap a una clara vinculació entre teatre líric i cançó popular, així com la utilització dels esdeveniments musicals amb finalitats conformadores de rols socials per part de les institucions sociopolítiques. Les diferències entre fonts primàries i fonts orals assenyalen una naturalització de la desigualtat de gènere a través de la música que han arribat fins als nostres dies, per la qual cosa és necessari l'estudi i anàlisi de la memòria musical.

Gestió de catàleg de productes amb .NET

El projecte Gestió de catàleg, és el resultat del treball fi de carrera en l'àrea .NET. La finalitat d'aquest treball és realitzar un projecte fent servir les tecnologies de Microsoft .NET i un conjunt d'eines que l'envolten.

Effect of nitrogen and phosphorus supply on growth, chlorophyll content and tissue composition of the macroalga Chaetomorpha linum (O.F. Mull), Kutz, in a Mediterranean Coastal Lagoon

The effect of dissolved nutrients on growth, nutrient content and uptake rates of Chaetomorpha linum in a Mediterranean coastal lagoon (Tancada, Ebro delta, NE Spain) was studied in laboratory experiments. Water was enriched with distinct forms of nitrogen, such as nitrate or ammonium and phosphorus. Enrichment with N, P or with both nutrients resulted in a significant increase in the tissue content of these nutrients. N-enrichment was followed by an increase in chlorophyll content after 4 days of treatment, although the difference was only significant when nitrate was added without P. P-enrichment had no significant effect on chlorophyll content. In all the treatments an increase in biomass was obseved after 10 days. This increase was higher in the N+P treatments. In all the treatments the uptake rate was significantly higher when nutrients were added than in control jars. The uptake rate of N, as ammonium, and P were significantly higher when they were added alone while that of N as nitrate was higher in the N+P treatment. In the P-enriched cultures, the final P-content of macroalgal tissues was ten-fold that of the initial tissue concentrations, thereby indicating luxury P-uptake. Moreover, at the end of the incubation the N:P ratio increased to 80, showing that P rather than N was the limiting factor for C. linum in the Tancada lagoon. The relatively high availability of N is related to the N inputs from rice fields that surround the lagoon and to P binding in sediments.

Proteins influencing foam formation in wine and beer: the role of yeast

This review focuses on the role of proteins in the production and maintenance of foam in both sparkling wines and beer. The quality of the foam in beer but especially in sparkling wines depends, among other factors, on the presence of mannoproteins released from the yeast cell walls during autolysis. These proteins are hydrophobic, highly glycosylated, and their molecular masses range from 10 to 200 kDa characteristics that allow mannoproteins to surround and thus stabilize the gas bubbles of the foam. Both the production and stabilization of foam also depend on other proteins. In wine, these include grape-derived proteins such as vacuolar invertase; in beer, barley-derived proteins, such as LTP1, protein Z, and hordein-derived polypeptides, are even more important in this respect than mannoproteins

Ultrastructural study of spermiogenesis and the spermatozoon of the proteocephalidean cestode Barsonella lafoni de Chambrier et al., 2009, a parasite of the catfish Clarias gariepinus (Burchell, 1822) (Siluriformes, Clariidae)

Spermiogenesis in the proteocephalidean cestode Barsonella lafoni de Chambrier et al., 2009 shows typical characteristics of the type I spermiogenesis. These include the formation of distal cytoplasmic protrusions forming the differentiation zones, lined by cortical microtubules and containing two centrioles. An electron-dense material is present in the apical region of the differentiation zone during the early stages of spermiogenesis. Each centriole is associated to a striated rootlet, being separated by an intercentriolar body. Two free and unequal flagella originate from the centrioles and develop on the lateral sides of the differentiation zone. A median cytoplasmic process is formed between the flagella. Later these flagella rotate, become parallel to the median cytoplasmic process and finally fuse proximodistally with the latter. It is interesting to note that both flagellar growth and rotation are asynchronous. Later, the nucleus enlarges and penetrates into the spermatid body. Finally, the ring of arching membranes is strangled and the young spermatozoon is detached from the residual cytoplasm. The mature spermatozoon presents two axonemes of the 9 +"1" trepaxonematan pattern, crested body, parallel nucleus and cortical microtubules, and glycogen granules. Thus, it corresponds to the type II spermatozoon, described in almost all Proteocephalidea. The anterior extremity of the gamete is characterized by the presence of an apical cone surrounded by the lateral projections of the crested body. An arc formed by some thick and parallel cortical microtubules appears at the level of the centriole. They surround the centriole and later the first axoneme. This arc of electron-dense microtubules disorganizes when the second axoneme appears, and then two parallel rows of thin cortical microtubules are observed. The posterior extremity of the male gamete exhibits some cortical microtubules. This type of posterior extremity has never been described in proteocephalidean cestodes. The ultrastructural features of the spermatozoon/spermiogenesis of the Proteocephalidea species are analyzed and compared.

Ultrastructural study of spermiogenesis and the spermatozoon of the proteocephalidean cestode Barsonella lafoni de Chambrier et al., 2009, a parasite of the catfish Clarias gariepinus (Burchell, 1822) (Siluriformes, Clariidae)

Spermiogenesis in the proteocephalidean cestode Barsonella lafoni de Chambrier et al., 2009 shows typical characteristics of the type I spermiogenesis. These include the formation of distal cytoplasmic protrusions forming the differentiation zones, lined by cortical microtubules and containing two centrioles. An electron-dense material is present in the apical region of the differentiation zone during the early stages of spermiogenesis. Each centriole is associated to a striated rootlet, being separated by an intercentriolar body. Two free and unequal flagella originate from the centrioles and develop on the lateral sides of the differentiation zone. A median cytoplasmic process is formed between the flagella. Later these flagella rotate, become parallel to the median cytoplasmic process and finally fuse proximodistally with the latter. It is interesting to note that both flagellar growth and rotation are asynchronous. Later, the nucleus enlarges and penetrates into the spermatid body. Finally, the ring of arching membranes is strangled and the young spermatozoon is detached from the residual cytoplasm. The mature spermatozoon presents two axonemes of the 9 +"1" trepaxonematan pattern, crested body, parallel nucleus and cortical microtubules, and glycogen granules. Thus, it corresponds to the type II spermatozoon, described in almost all Proteocephalidea. The anterior extremity of the gamete is characterized by the presence of an apical cone surrounded by the lateral projections of the crested body. An arc formed by some thick and parallel cortical microtubules appears at the level of the centriole. They surround the centriole and later the first axoneme. This arc of electron-dense microtubules disorganizes when the second axoneme appears, and then two parallel rows of thin cortical microtubules are observed. The posterior extremity of the male gamete exhibits some cortical microtubules. This type of posterior extremity has never been described in proteocephalidean cestodes. The ultrastructural features of the spermatozoon/spermiogenesis of the Proteocephalidea species are analyzed and compared.

La escultura de las villae de la zona del noreste hispánico: los ejemplos de Tarragona y Tossa

Se presenta en primer lugar un estudio de las esculturas procedentes del ager Tarraconensis que incluye también los nuevos descubrimientos. Se da a conocer un conjunto recuperado recientemente en la villa de Els Ametllers (Tossa de Mar, Gerona). En cuanto a la plástica del entorno de Tarraco, se ha podido constatar que existen dos grupos claramente diferenciados. Uno de ellos está constituido por hallazgos poco numerosos o aislados, las piezas son de dimensiones menores que el natural y, salvo algunas excepciones, de factura modesta y de temática relacionada con el entorno dionisiaco. El otro, que se corresponde con el importante conjunto de estatuas procedente de la villa de Els Munts, se caracteriza por las grandes dimensiones y por la buena calidad estilística de algunas de ellas, así como por la variedad de los tipos escultóricos representados. El conjunto de la villa de Els Ametllers da testimonio de su riqueza con una decoración escultórica más que notable en el siglo i d. de C. realizada en mármoles de gran calidad. En general, las esculturas de las villae de la zona del noreste hispánico nos dejan constancia del alto nivel social y del poder económico de los dueños de las mansiones y al mismo tiempo nos indican el lujo del que se querían y podían rodear las clases privilegiadas.

El desenvolupament curricular del bloc d’activitats al medi natural per part dels professors d’Educació Física de la ciutat de Vic i les poblacions del voltant

L’estudi que es presenta a continuació té l’objectiu d’analitzar el desenvolupament curricular del bloc de continguts d’activitats al medi natural de l’assignatura d’Educació Física de la ciutat de Vic i de les poblacions situades en un radi de 10 kilòmetres. Per tal de dur-ho a terme, primerament s’ha realitzat un procés d’aproximació a les activitats al medi natural en l’educació, aprofundint en les característiques d’aquestes activitats en els centres, en la poca pràctica i els factors de limitació que tenen. A partir d’aquí, s’ha fet l’estudi amb una mostra formada de 29 professors d’Educació Física dels diferents cursos de la ESO. Per tal de realitzar la recerca i l’anàlisi, s’ha emprat una metodologia quantitativa de caràcter explicatiu, transversal i quasi experimental, i s’ha utilitzat l’instrument corresponent al qüestionari. Aquest, ha estat elaborat prenent com a referència el de l’estudi de Peñarrubia et al.(2011). Els resultats que s’han obtingut demostren que el bloc d’activitats al medi natural és el menys treballat per part del professors d’Educació Física, que un 14% del professorat no les treballa i dels que si ho fan un 68% les realitzen només una vegada a l’any. També destacar que aquests continguts no es treballen en el 33% dels cursos de la zona estudiada. Pel què fa els continguts més treballats destaquen l’orientació seguit del senderisme. Referent als factors de limitació destaquen la responsabilitat civil del professor i l’horari de classe com els més condicionants. Pel què fa a les activitats, l’escalada esdevé l’activitat on els factors de limitació influeixen més mentre que en l’orientació i el senderisme tenen poca importància. D’aquesta manera es pot veure una estreta relació entre els factors de limitació d’aquestes activitats i la poca pràctica d’aquestes en els centres educatius estudiats.