Evolution and cellular function of monothiol glutaredoxins: involvement in iron-sulphur cluster assembly

A number of bacterial species, mostly proteobacteria, possess monothiol glutaredoxins homologous to the Saccharomyces cerevisiae mitochondrial protein Grx5, which is involved in iron–sulphur cluster synthesis. Phylogenetic profiling is used to predict that bacterial monothiol glutaredoxins also participate in the iron–sulphur cluster (ISC) assembly machinery, because their phylogenetic profiles are similar to the profiles of the bacterial homologues of yeast ISC proteins. High evolutionary cooccurrence is observed between the Grx5 homologues and the homologues of the Yah1 ferredoxin, the scaffold proteins Isa1 and Isa2, the frataxin protein Yfh1 and the Nfu1 protein. This suggests that a specific functional interaction exists between these ISC machinery proteins. Physical interaction analyses using low-definition protein docking predict the formation of strong and specific complexes between Grx5 and several components of the yeast ISC machinery. Two-hybrid analysis has confirmed the in vivo interaction between Grx5 and Isa1. Sequence comparison techniques and cladistics indicate that the other two monothiol glutaredoxins of S. cerevisiae, Grx3 and Grx4, have evolved from the fusion of a thioredoxin gene with a monothiol glutaredoxin gene early in the eukaryotic lineage, leading to differential functional specialization. While bacteria do not contain these chimaeric glutaredoxins, in many eukaryotic species Grx5 and Grx3/4-type monothiol glutaredoxins coexist in the cell.

Els dipòsits d'emmagatzematge bibliotecari i el futur de les col·leccions impreses a Amèrica del Nord

Aquest informe, encarregat per la unitat de programes RLG (Research Libraries Group) de l'OCLC com a part del seu programa Shared Print Collections, examina el context i l'estat actual dels dipòsits d'emmagatzematge bibliotecari. S'analitzen els dissenys de dipòsits d'emmagatzematge i l'abast del seu ús; el context que dóna suport al desenvolupament i és de dipòsits d'emmagatzematge externs; les tendències clau pel que fa a arxius de revistes compartits, a serveis d'exemplar últim i d'exemplar únic, a l'"emmagatzematge virtual", a la digitalització massiva, i a la tecnologia d'escaneig local i d'impressió sota demanda; i té en consideració el futur de les col·leccions impreses de les biblioteques, així­ com el desenvolupament potencial d'una xarxa distribuïda de dipòsits de documents impresos.

Una estratègia per a les biblioteques acadèmiques del primer quart del segle XXI

L'extensió de l'aplicació de les tecnologies digitals a les comunicacions acadèmiques ha estat tal que ha alterat el model de servei que les biblioteques acadèmiques havien estat oferint durant el darrer segle. Tenint en compte el creixement explosiu del contingut digital en el web, avui en dia no està gaire clar el que hauria de ser una biblioteca acadèmica. Aquest article és un intent de proporcionar a les biblioteques acadèmiques una estratègia per el que queda del primer quart de segle XXI. El model té cinc elements: 1) completar el pas de les col·leccions en paper a les col·leccions en format electrònic; 2) retirar col·leccions patrimonials ("legacy")impreses; 3) redistribuir l'espai de la biblioteca; 4) modificar l’orientació dels instruments, els recursos i els coneixements tècnics de la biblioteca i la informació; 5) traslladar el focus de les col·leccions de l'adquisició de fons a la gestió del contingut. Es tindran en compte cadascun dels elements de l'estratègia i les seves interaccions. Es d'esperar que el resultat proporcioni un mapa útil per les biblioteques acadèmiques i els campus als quals donen servei.