Teaching Literature in EFL through the Story Grammar and Reader Response Approach

La Literatura ha de ser implementada a les aules com a eina per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua anglesa, i hauria de complementar els llibres de text d’ensenyament d’aquesta llengua. D’aquesta manera els alumnes seran exposats encara més a una varietat de registres, expressions i vocabulari d’aquesta llengua. La metodologia d’ensenyar la gramàtica dels contes o històries coneguda en anglès com “Story Grammar Approach” (SGA) i la metodologia sobre la comprensió i reacció lectora o “Reader Response Approach” (RRA) són excel•lent vehicles per a implementar la Literatura com a eina a les aules per a ensenyar anglès.La metodologia sobre la gramàtica de contes o “SGA” només es pot posar en pràctica quan els textos són narratius perquè aquests posseeixen tots els següents elements:• Personatges• Ambient• Trama• Conflicte• Resolució• Tema La metodologia de la reacció lectiva o “RRA” es centra principalment en la comprensió subjectiva i reacció del lector sobre un text, en la qual el lector formula una hipòtesis i aporta les seves idees sobre el text a una conversa grupal. Els estudiants han de poder aportar les seves reaccions, idees i respostes sobre els textos. La metodologia “RRA” també enfoca les habilitats cognitives superiors i empenya a l’alumne a millorar la seva expressió oral.Aquestes dues metodologies aporten incomptable avantatges. Treballen totes les intel•ligències múltiples i totes les competències acadèmiques (menys la matemàtica), els alumnes aprenen a treballar i a escolar als altres (i valorar altres opinions), poden aprendre sobre diferents cultures, la història, geografia, són exposats a diferents gèneres, i fomenten i estimulen la lectura i escriptura, com també treballen les habilitats productives i receptives en l’aprenentatge del anglès.

Los títulos de crédito como marco de la obra fílmica. Análisis en Un americano en París, West Side Story y El desprecio

Este trabajo de investigación plantea un paralelismo entre los marcos en pintura y lostítulos de crédito en cine. Se analizan los créditos de tres películas (Un americano en París, West Side Story y El desprecio) según sus características de indicación, frontera, límite, umbral al imaginario y marco de actividad. Las películas a las que acompañan pertenecen, a su vez, a diferentes medios de producción y jerarquía, aspectos tecnológicos, áreas estéticas y estructuras de emisión y recepción. Los tres marcos son, a su vez, marcos-objeto, marcos-límite, marcos-ventana y marcos-espejo. Se leen de manera centrípeta, entre dos mundos y desde fuera del marco. Para ello se parte de una metodología transdisciplinar basada en la hermenéutica, el análisis crítico de los textos audiovisuales, los estudios sobrela imagen y el marco como objeto social.

Sharing and Learning= Changing. A real story at the Institute of Public Security of Catalonia

The Institute has professionals with extensive experience in training, specifically with experience in the field of police and emergencies training. Moreover, it also has very talented people. But above all, our institution has public professionals with a desire to serve, who love security and emergency responders and want to provide them with the best knowledge to make them every day better professionals. In the quest for continuous training improvement, its during 2009 when e-learning begins to have a presence at the Institute. Virtual training methodology becomes a facilitator for the training of various professionals, avoiding geographical displacement and easing the class schedule.

Greek by Steven Berkoff (1980): The Risky Transformation of Sophocles’ Oedipus Rex into a Love Story

[eng] Can Sophocles’ Oedipus Rex really be transformed into a love story, as in Steven Berkoff’s drama entitled Greek? This article will show that, although Greek may be viewed by some critics as simply a provocative drama by no means intended to justify incest, directors, actors and critics in the end become enthralled by the powerful love story that ensues between Eddy and his wife and mother. This perspective reveals that Berkoff’s adaptation, intended to portray the social degradation of 1980s Great Britain, is in reality a quite risky proposition since it represents a flat denial of the tragic awareness of contemporary men and women. However, if this is the case, the audience, apart from enjoying the performance of Berkoff’s drama, might question, even from a non-fundamentalist perspective within the classical tradition, to what degree it makes sense to take inspiration from a text by Sophocles that precisely illustrates the great tragic awareness of the ancient Greeks.

Greek de Steven Berkoff (1980): L’arriscada conversió de l’Èdip rei de Sòfocles en una love story

[cat] ¿Podem convertir l’Èdip rei de Sòfocles en una història d’amor com ho fa Berkoff a Greek?. Tot i que alguns crítics llegeixen Greek només com un drama provocador que de cap manera intenta justificar l’incest, directors, actors i crítics resten finalment captivats per la impactant història d’amor entre Eddy i la seva esposa-mare. Això demostraria que l’adaptació de Berkoff, pensada per a il·lustrar la degradació social de la Gran Bretanya dels 80s, esdevé una proposta arriscada, car significa negar de fet la consciència tràgica dels homes i dones contemporanis. Tanmateix, si aquest és el cas, lectors i espectadors, a banda de l’indubtable plaer d’assistir a la representació de Greek, poden preguntar-se, fins i tot des d’una perspectiva no fonamentalista de la tradició clàssica, si té sentit inspirar-se en el text de Sòfocles, el qual mostra precisament la gran consciència tràgica dels grecs.