L'Acadèmia d'Estudiants de medicina : Barcelona, 1845-1850

Amb aquest treball es dona testimoni de l'existència i activitats de l'Acadèmia d'Estudiants de Medicina entre els anys 1845 i 1850, una associació que agrupava els estudiants dels dos últims anys de Medicina. A més a més, els autors fan una descricpció acurada del marc acadèmic per a l'estudi de la medicina en aquella època: el funcionament de la facultat, el nombre de catedràtics, professors i alumnes, les instal·lacions, etc. El treball conté també un registre de les sessions acadèmiques (a raó d'una per setmana) cel·lebrades de les què es guarda referència. Ja per últim, s'inclouen a l'addenda, tres memòries amb tres dissertacions de mans d'Eliseu Forest i Cardona, Antoni de la Creu Roca i Flaquer i Francesc Sunyer i Capdevila.

En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845

L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències.

El lloc teatral i el seu espai escènic: artialització en William Shakespeare (c..1590-1611) : actor, empresari, dramaturg

Pensar en William Shakespeare, apropar-se a una de l'obres què més tinta han fet córrer, se'ns presenta com voler trobar una agulla en un paller. Amb tot, aquest treball de recerca a volgut discernir la dramatúrgia de Shakespeare, des de l'òptica espacial i estètica. El seu marc, a l'Anglaterra renaixentista -ss,XVI-XVII-, és: l'abundosa legislació -important l'Acta promulgada l'any 1572, per la reina Elisabet I-; la tipologia constructiva i formal del Lloc del Teatre, amb la formulació empresarial què se’n deriva; l'altre element, la participació de l'espectador implícit. Conclusivament, com l'artialització shakespeariana s'insereix, podem dir, 'dramatològicament', dins l'historiografia general del teatre.

Titayna, d'Àngel GuimerÃ

Aquest treball consisteix en l'estudi de Titayna, drama líric d'Àngel Guimerà amb música d'Enric Morera, editat el 1910 per La Renaixença i estrenat en italià al Liceu el 17 de gener de 1912. Recull la recepció de la premsa de Barcelona i de Madrid, a més de la d'una revista especialitzada de Bilbao i una altra de França. Explicita les dificultats en la datació de l'estrena de l'obra, comenta la col·laboració entre Guimerà i Morera i recorda la figura del gitano en la producció poètica i dramàtica de Guimerà

A propòsit d'una cançó popular recollida per Jacint Verdaguer i enviada al seu amic Marià Aguiló

«Comiat de Vic» forma part del recull de cançons populars que Jacint Verdaguer va enviar al seu amic i erudit mallorquí Marià Aguiló. La lletra de la cançó traça un itinerari a través de la ciutat que va fent menció dels edificis religiosos que es troben durant el trajecte. L’emoció acumulada i el dolor de la partença indiquen que probablement es tracta del comiat definitiu d’un condemnat a mort.

Agrupacions musicals obreres a les Terres de l'Ebre : Alcanar 1845­-1930

Les agrupacions musicals canareves del segle XIX han estat un referent clau en el desenvolupament de la cultura musical del poble d’Alcanar. Han esdevingut un nexe identitari com a poble i han estat un mitjà d’integració i participació de les classes socials més desfavorides en el fet musical.