Grup d'Innovació Docent i d'Investigació en Comunicació Audiovisual (GID-CAV)

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Grup d'Innovació Docent i d'Investigació en Comunicació Audiovisual (GID-CAV)

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Grup d'Innovació Docent i d'Investigació en Comunicació Audiovisual (GID-CAV)

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Grup d'Innovació Docent i d'Investigació en Comunicació Audiovisual (GID-CAV) (2013)

Presentació del Grup d'Innovació Docent Consolidat en les VII Trobada de Professorat de Ciències de la Salut. Barcelona. 30 gener – 1 febrer 2013

Estudi agronòmic sobre l'estèvia (Stevia rebaudiana Bertoni)

Aquest projecte fi de carrera consisteix en l’estudi de diversos aspectes agronòmics de la planta de nom botànic Stevia rebaudiana Bertoni, coneguda comunament com estèvia. S’ha estudiat la seva adaptació als hiverns per tal de considerar si l’estèvia pot constituir un cultiu plurianual en les nostres condicions agroclimàtiques. S’han assajat també algunes pràctiques agronòmiques pel que fa a la multiplicació vegetativa de l’estèvia. Finalment, s’ha fet un seguiment de les produccions obtingudes a partir d’una població conreada en condicions de cultiu protegit sota hivernacle de plàstic.

Banc electrònic d'objectes i recursos d'aprenentatge dels estudis de comunicació audiovisual

OdACAV és un banc electrònic d’objectes d’aprenentatge (OdA) que te com a finalitat principal servir als docents de les assignatures troncals dels Estudis de Comunicació Audiovisual (CAV) de la UB (obert també a altres universitats catalanes) implicats o que es vulguin implicar en la innovació docent i pretén facilitar i potenciar la documentació per a la investigació i la recerca a l’entorn del paper innovador dels OdA digitals; així com la patrimonialització dels mateixos. Què és i que no és un OdA de CAV? És tot allò que serveix en un procés d'ensinistrament, d'aprenentatge, de formació - que en els cas que ens ocupa, es tradueix en una col·lecció d'imatges fixes, en un hipertext, en una hipermèdia, un vídeo, etc.-, i la missió dels quals és suscitar l’interès i l'aprofitament en el transvasament dels continguts de les assignatures dels estudis actuals (de la Llicenciatura) i futurs (del Grau) de Comunicació Audiovisual. El projecte sorgeix com a necessitat orgànica de la mateixa naturalesa de l'ensenyament de Comunicació Audiovisual, on en el pla dels continguts els exemples, els referents, els models no són encara prou desenvolupats i costa molt disposar d'OdAs suficientment competents. Les fonts documentals del cinema, de la televisió i dels mitjans en general són la base sobre la que s’han bastit els OdA de la base de dades del web http://www.lmi.ub.es/repositori/ amb l’esperança que resultin adequats a la innovació en els Estudis de Comunicació Audiovisual. És, doncs, un repositori de condició cooperativa, dinàmic i flexible; amb esperit blog/wiki, els objectius del qual són: la creació d'un sistema de dipositació dels OdA; l'establiment d'un sistema de recuperació dels mateixos; la implantació de fluxos d'entrada i sortida; la consolidació d'un observatori d'investigació i de recerca sobre la innovació dels OdA en els entorns i els sistemes educatius actuals; l’articulació de possibles accions patrimonials al voltant de la creació i preservació d’aquests.

Notes taxonomiques i nomenclatures sobre el genere Verbascum L. (Celsia L.) a la Peninsula Iberica i Illes Balears

En el presente trabajo se proponen cuatro cambios nomenclatures: Verbascum erosun Cav. (= V. laciniatum (Poiret) O. Kuntze); V. masguindali (Pau) comb, nov.; V. pseudocreticurn nom. nov. y V. fontqueri nom. nov. Se adjuntan dos nuevas ilustraciones, una clave dicotómica de las ocho especies ibéricas y baleáricas con cuatro estambres (Celsia L.) y una relación de los ejemplares de herbario estudiados. Verbascum masguindali se indica por primera vez en la Península Ibérica.

Noves aportacions al coneixement florístic de l'Empordà - III

New records of some vascular plants in the Empordà (NE of Iberian Peninsula) are given. Some of them are new for this area. We make several annotations about chorology of these taxa. Coronilla repanda (Poir.) Guss. subsp. dura (Cav.) Cout. and Ranunculus nodiflorus L. are indicated for the first time in Catalonia

Taxonomia numerica de algunas especies de Lavandula L., basada en caracteres morfologicos, cariologicos y palinologicos

Se hace un estudio sistemático de las especies y subespecies de Lavandula L. de la Península Ibérica, utilizando la taxonomía numérica y tomando en consideración 56 caracteres, 31 de los cuales son palinológicos y 25 morfológicos y cariológicos. Los resultados obtenidos justifican, a nuestro juicio, la ordenación sistemática del género y la existencia de una nueva sección que proponemos como sect. Dentada. Asimismo, consideramos que Lavandula stoechas L. subsp. pedunculata (Miller) Samp. ex Rozeira, por los caracteres palinológicos, merece la categoría de especie, reivindicando para este taxon el binomen Lavandula pedunculata Cav.

Aportacion a la cariologia del G. Lavandula L. de la Peninsula Iberica

Se dan a conocer por primera vez los números cromosomáticos de diferentes especies de Lavandula L.: L. angustifolia Miller subsp. pyrenaica (DC.) Guinea 2/1=48; L. stoechas L. subsp. lusitanica (Chaytor) Rozeira y L. stoechas L. subsp. luisieri (Rozeira) Rozeira 2n=30. Se publica para L. dentata L. 2n = 42, número que concuerda con el básico admitido para el género, x=6, y que difiere del obtenido por otros autores. Se confirman los números 2n=30 para L. stoechas L. subsp. stoechas, L. stoechas subsp. sampaiana Rozeira y L. pedunculata Cav.

Disruption of embryonic blood-CSF barrier in chick embryos reveals the actual importance of this barrier to control E-CSF composition and homeostasis in early brain development

In vertebrates, early brain development takes place at the expanded anterior end of the neural tube. After closure of the anterior neuropore, the brain wall forms a physiologically sealed cavity that encloses embryonic cerebrospinal fluid (E-CSF), a complex and protein-rich fluid that is initially composed of trapped amniotic fluid. E-CSF has several crucial roles in brain anlagen development. Recently, we reported the presence of transient blood-CSF barrier located in the brain stem lateral to the ventral midline, at the mesencephalon and prosencephalon level, in chick and rat embryos by transporting proteins, water, ions and glucose in a selective manner via transcellular routes. To test the actual relevance of the control of E-CSF composition and homeostasis on early brain development by this embryonic blood-CSF barrier, we block the activity of this barrier by treating the embryos with 6-aminonicotinamide gliotoxin (6-AN). We demonstrate that 6-AN treatment in chick embryos blocks protein transport across the embryonic blood-CSF barrier, and that the disruption of the barrier properties is due to the cease transcellular caveolae transport, as detected by CAV-1 expression cease. We also show that the lack of protein transport across the embryonic blood-CSF barrier influences neuroepithelial cell survival, proliferation and neurogenesis, as monitored by neurepithelial progenitor cells survival, proliferation and neurogenesis. The blockage of embryonic blood-CSF transport also disrupts water influx to the E-CSF, as revealed by an abnormal increase in brain anlagen volume. These experiments contribute to delineate the actual extent of this blood-CSF embryonic barrier controlling E-CSF composition and homeostasis and the actual important of this control for early brain development, as well as to elucidate the mechanism by which proteins and water are transported thought transcellular routes across the neuroectoderm, reinforcing the crucial role of E-CSF for brain development.

The embryonic blood-CSF barrier has molecular elements for specific glucose transport and for the general transport of molecules via transcellular routes.

In vertebrates, early brain development takes place at the expanded anterior end of the neural tube, which is filled with embryonic cerebrospinal fluid (E-CSF). We have recently identified a transient blood-CSF barrier that forms between embryonic days E3 and E4 in chick embryos and that is responsible for the transport of proteins and control of E-CSF homeostasis, including osmolarity. Here we examined the presence of glucose transporter GLUT-1 as well the presence of caveolae-structural protein Caveolin1 (CAV-1) in the embryonic blood-CSF barrier which may be involved in the transport of glucose and of proteins, water and ions respectively across the neuroectoderm. In this paper we demonstrate the presence of GLUT-1 and CAV-1 in endothelial cells of blood vessels as well as in adjacent neuroectodermal cells, located in the embryonic blood-CSF barrier. In blood vessels, these proteins were detected as early as E4 in chick embryos and E12.7 in rat embryos, i.e. the point at which the embryonic blood-CSF barrier acquires this function. In the neuroectoderm of the embryonic blood-CSF barrier, GLUT-1 was also detected at E4 and E12.7 respectively, and CAV-1 was detected shortly thereafter in both experimental models. These experiments contribute to delineating the extent to which the blood-CSF embryonic barrier controls E-CSF composition and homeostasis during early stages of brain development in avians and mammals. Our results suggest the regulation of glucose transport to the E-CSF by means of GLUT-1 and also suggest a mechanism by which proteins are transported via transcellular routes across the neuroectoderm, thus reinforcing the crucial role of E-CSF in brain development.

Quantification of environment-driven changes in epiphytic macroinvertebrate communities associated to Phragmites australis

The epiphytic macroinvertebrate communities associated with the Common Reed, Phragmites australis (Cav.) Trin. ex Steudel, were examined seasonally from summer 2004 to spring 2005 in eleven coastal lagoons of the Llobregat Delta (NE Spain) following the method proposed by Kornijów & Kairesalo (1994). The aims of the study were to: 1) characterise and quantify changes in epiphytic macroinvertebrate communities along environmental gradients; 2) assess the contribution of elements of the epiphytic compartment to structuring the community; 3) define the optima and tolerances of selected epiphytic macroinvertebrate taxa for the most relevant ecological factors responsible for assemblage composition; and 4) identify possible epiphytic species assemblages that would allow a lagoon"s typology to be established, as well as their representative indicator species. Communities showed statistically significant seasonal variation, with two faunal peaks: one in summer, with high chironomid densities, and the other in winter, with high naidid densities. These peaks showed a clear response to the influence of environmental factors. Salinity explained the highest percentage of total variance (36%), while trophic variables (nutrients, phytoplanktonic chlorophyll-a, and total organic carbon) and epiphyton biomass (19.2 and 4% of total variance explained, respectively) were secondary. Three different epiphytic macroinvertebrate species assemblages could be defined. These assemblages were directly linked to conductivity conditions, which determined the rate of survival of certain taxa, and to the existence of a direct connection with the sea, which permitted the establishment of 'brackish-water' species. In spite of the existence of these species assemblages, the species composition and biomass of epiphytic macroinvertebrates and epiphyton differed substantially between lagoons; both elements were subject to changes in the environment, which finally determined the site-to-site variation in the density and composition of the macroinvertebrate population

Sobre un Verbascum no iberico

Verbascum creticum (L.) Cav., como novedad provincial que lo sería también peninsular. Anteriormente, BENEDÍ and J. M. MONTSERRAT (Collect. Bot. Barcelona 16:110,1985) han considerado que dicha especie no es ibérica.