ClInt: A bilingual Spanish-Catalan spoken corpus of clinical interviews

In this paper we present ClInt (Clinical Interview), a bilingual Spanish-Catalan spoken corpus that contains 15 hours of clinical interviews. It consists of audio files aligned with multiple-level transcriptions comprising orthographic, phonetic and morphological information, as well as linguistic and extralinguistic encoding. This is a previously non-existent resource for these languages and it offers a wide-ranging exploitation potential in a broad variety of disciplines such as Linguistics, Natural Language Processing and related fields.

Estacionalidad de la neumonía adquirida en la comunidad (NAC) y su influencia con el clima

La pneumònia adquirida a la comunitat (PAC) és una patologia molt prevalent, l´etiologia de la qual ve donada per les característiques de la regió geogràfica, de l'agent causal i del pacient. L'estudi de cadascuna d'elles és fonamental per al seu correcte abordatge terapèutic. Ens vam proposar estudiar els canvis de l'agent causal de la PAC en funció de l'estacionalitat i la influència dels canvis climàtics de la nostra àrea geogràfica. Material i mètode: Estudi prospectiu longitudinal de pacients ingressats per PAC des de Gener de 2008 a Desembre de 2009. Analitzem dades sociodemogràfiques, comorbiditat, gravetat, agent etiològic, complicacions i mortalitat. Correlacionem la temperatura mitjana, la precipitació acumulada mitjana i el caràcter de la precipitació per S. pneumoniae i Legionella pneumophila en cada estació de l'any. Anàlisi estadística: Xi quadrat, t de Student per mostres independents, anàlisi de la variància i correlació de Spearman. Resultats: Incloem 155 pacients, 63.9% homes i 54.8% majors de 65 anys. La major incidència de PAC va ser a l'hivern. Streptococcus pneumoniae va ser l'agent causal més freqüent en totes les estacions de l'any a excepció de l'estiu, que va ser Legionella pneumophila. Observem una correlació significativa entre la menor temperatura mitjana estacional i l'etiologia pneumocòccica i al revés quan l'agent causal va ser Legionella pneumophila. No obstant això, no trobem diferències etiològiques per estacions en relació amb la humitat ambiental. Conclusions: En la nostra àrea, Streptococcus pneumoniae és l'agent etiològic més freqüent a l'hivern amb baixes temperatures mentre que a l'estiu, amb altes temperatures, és Legionella pneumophila.

El llenguatge dels MIR en l'entrevista clínica: un aspecte del procés d'adaptació dels MIR autòctons i immigrats

Treball exploratori en què es presenta una metodologia d’anàlisi del llenguatge en la relació clínica a partir de la creació d’un Corpus, anomenat ClInt i que està a la lliure disposició de la comunitat investigadora. El corpus, comprèn 40 entrevistes enregistrades en àudio, transcrites ortogràficament i codificades de 4 MIR de primer anys de MFiC, 10 entrevistes per MIR en dos fases amb 10 mesos de diferència. En el treball descrivim les metodologies actualment disponibles per avaluar la competència comunicativa, presentem la població participant i utilitzant les eines que ofereix el corpus explorem l’evolució del vocabulari utilitzat pels MIR estudiats.

Non-invasive monitoring of diaphragmatic timing by means of surface contact sensors: an experimental study in dogs

Background: Non-invasive monitoring of respiratory muscle function is an area of increasing research interest, resulting in the appearance of new monitoring devices, one of these being piezoelectric contact sensors. The present study was designed to test whether the use of piezoelectric contact (non-invasive) sensors could be useful in respiratory monitoring, in particular in measuring the timing of diaphragmatic contraction.Methods: Experiments were performed in an animal model: three pentobarbital anesthetized mongrel dogs. The motion of the thoracic cage was acquired by means of a piezoelectric contact sensor placed on the costal wall. This signal is compared with direct measurements of the diaphragmatic muscle length, made by sonomicrometry. Furthermore, to assess the diaphragmatic function other respiratory signals were acquired: respiratory airflow and transdiaphragmatic pressure. Diaphragm contraction time was estimated with these four signals. Using diaphragm length signal as reference, contraction times estimated with the other three signals were compared with the contraction time estimated with diaphragm length signal.Results: The contraction time estimated with the TM signal tends to give a reading 0.06 seconds lower than the measure made with the DL signal (-0.21 and 0.00 for FL and DP signals, respectively), with a standard deviation of 0.05 seconds (0.08 and 0.06 for FL and DP signals, respectively). Correlation coefficients indicated a close link between time contraction estimated with TM signal and contraction time estimated with DL signal (a Pearson correlation coefficient of 0.98, a reliability coefficient of 0.95, a slope of 1.01 and a Spearman's rank-order coefficient of 0.98). In general, correlation coefficients and mean and standard deviation of the difference were better in the inspiratory load respiratory test than in spontaneous ventilation tests.Conclusion: The technique presented in this work provides a non-invasive method to assess the timing of diaphragmatic contraction in canines, using a piezoelectric contact sensor placed on the costal wall.

Exact tests for correlation and for the slope in simple linear regressions without making assumptions

We present an exact test for whether two random variables that have known bounds on their support are negatively correlated. The alternative hypothesis is that they are not negatively correlated. No assumptions are made on the underlying distributions. We show by example that the Spearman rank correlation test as the competing exact test of correlation in nonparametric settings rests on an additional assumption on the data generating process without which it is not valid as a test for correlation.We then show how to test for the significance of the slope in a linear regression analysis that invovles a single independent variable and where outcomes of the dependent variable belong to a known bounded set.

Eficàcia de les intervencions infermeres per a l'autocontrol de la tensió arterial en persones hipertenses

Fonaments: La hipertensió és una malaltia crònica amb alta prevalença al món. Els estils de vidasaludables es relacionen directament amb aquesta patologia pel que el rol de la infermeria és clauen el desenvolupament d'eines i intervencions per millorar l'autocontrol dels pacients hipertensosmitjançant l'educació sanitària.Objectiu: És valorar l'eficàcia de les intervencions en consultes d'infermera per a l'autocontrol dela tensió arterial en pacients amb hipertensió arterial respecte al seguiment habitual d'aquestspacients en consultes mèdiques.Mètode: S'estudiaran a 34 adults hipertensos mitjançant un assaig clínic aleatoritzat en dos grupsde 17 pacients hipertensos. El grup experimental serà objecte d'unes intervencions educativessobre la hipertensió i la repercussió dels estils de vida pel control d'aquesta patologia per partd'infermeria, a més a més, d'un control rutinari mèdic. Mentre que el grup control solamentassistirà als controls rutinaris mèdics sobre la hipertensió i no rebrà intervencions infermeres. Enl'avaluació de les dades es tindran en compte les variables de la mesura de la tensió arterial, ladieta, l'exercici físic i el seguiment del tractament, a més de diferents variablessociodemogràfiques com són l'edat, el gènere i el nivell socioeconòmic. Les dades s'analitzaranmitjançant Chi Cuadrat per a les variables qualitatives, la Correlació de Pearson i la de Spearmanper a les variables quantitatives i, finalment, la T de Student per a la comparació de la mitja de lesdues mostres independents.Conclusió: Amb l'assaig clínic es pretés demostrar que les intervencions d’infermeria en consultesmilloren l'autocontrol dels pacients amb hipertensió arterial, és a dir, són eficaces.

El síndrome de burnout y los recortes sanitarios en los profesionales enfermeros del Hospital del Mar de Barcelona

El siguiente trabajo es un proyecto de un estudio cuantitativo observacional transversal sobreel personal enfermero del Hospital del Mar de Barcelona, con el objetivo de determinar de quéforman afectan la crisis económica y los recortes sanitarios en la aparición del síndrome delburnout y calidad de vida en los enfermeros/as. Este estudio puede servir de ayuda en unfuturo al diseño de una propuesta de intervención preventiva contextualizada a la situaciónlaboral que están viviendo los profesionales sanitarios de dicho hospital.Hipótesis: La crisis económica y los posteriores recortes sanitarios que han afectado a recursosmateriales, de personal y salariales, aumentan el síndrome de burnout en los profesionalesenfermeros.Metodología: Se utilizará un cuestionario como forma de recogida de datos, que constará dedos partes, la primera el MBI – HSS (Maslach Burnout Inventory)2, para poder identificar lossujetos con burnout, analizando tres dimensiones principales (cansancio emocional,despersonalización y realización personal). La segunda parte, es un cuestionario deelaboración propia, e incluirá variables de tipo sociodemográfico, además se realizaranpreguntas relacionadas con la crisis económica y los recortes sanitarios con tal decontextualizarlo al momento actual. Como medidas descriptivas se utilizarán la media, lamoda, desviación estándar y porcentaje de acuerdo al tipo de variable, estableciéndose laasociación entre variables mediante Spearman y Pearson. Para el análisis estadístico seutilizará el paquete estadístico SPSS versión 19 y triangulación con un grupo de profesionalesimplicados en el análisis de los resultados con tal de evaluar los riesgos psicosociales.

Análisis comparativo del "inventario de actitudes y creencias" (ABI) y la "escala de actitudes disfuncionales" (DAS)

De acuerdo con los planteamientos de la Terapia Cognitiva (TC) de Aaron Beck y la terapia Racional Emotivo Conductual (TREC) de Albert Ellis, el mantenimiento de creencias rígidas y actitudes disfuncionales constituyen factores de vulnerabilidad a los trastornos psicológicos. En base a estos planteamientos, la adecuada evaluación de las creencias y actitudes disfuncionales es fundamental, no sólo para saber cuáles están en el origen y mantenimiento de la perturbación emocional que puede aquejar a una persona, sino también para su cambio y prevención, e incluso para la promoción de actitudes más funcionales o saludables.El presente estudio se centra específicamente en el análisis de las similitudes y diferencias existentes entre los instrumentos de evaluación de las creencias y actitudes disfuncionales elaborados desde tales enfoques teóricos. Concretamente, entre el Inventario de Actitudes y Creencias (ABI) y la Escala de Actitudes Disfuncionales (DAS) desarrollados desde la perspectiva de la TREC y la TC, respectivamente. Para ello se han administrado sendos cuestionarios a una muestra de 156 estudiantes universitarios con un rango de edad comprendido entre los 19 y 57 años (media: 22.03; desviación típica: 5.09), y sus puntuaciones se han sometido a diversos análisis de correlación (de Spearman y canónica) y de regresión para verificar el grado de variancia compartida, así como a un análisis factorial de componentes principales (ACP) para comprobar la estructura de la agrupación de las escalas respectivas...

Determination of salivary glucose in healthy adults

Objectives: Our aim in this study was to determine the concentration of salivary glucose in healthy individuals and to compare it with the capillary glycemia. Study design: Samples of unstimulated whole saliva were collected from 63 non-diabetic patients. The concentration of salivary glucose and capillary blood was measured in all of the patients. The salivary glucose was determined by enzymatic method and spectrophotometry. The data was then analyzed using the Spearman correlation test, considering values of p<0.05 to be significant. Results: The whole sample consisted of 47.6% males and 52.4% women, with an average age of 37.5±15.7 years old. The average rates of unstimulated salivary flow were 0.41±0.21 ml/min among males and 0.31±0.15 ml/min among females. No significant difference was found based on these results (p=0.078). The average blood glucose among the males studied was 100.05±13.51 mg/dL, and among females, it was 99.5±13.9 mg/dL. The average salivary glucose for the whole sample was 5.97±1.87 mg/dL, with 5.91±2.19 mg/dL among males and 5.97±1.56 mg/dL among females, respectively, without presenting any significant differences (p=0.908). The concentration of salivary glucose did not present any statistically significant correlation with the capillary glycemia (p=0.732). Conclusions: The results suggest that the concentration of salivary glucose is not dependent on capillary glycemia and that the concentration of salivary glucose does not present significant differences between the measurements for males and females.

Rainfall is a risk factor for sporadic cases of Legionella pneumophila Pneumonia

It is not known whether rainfall increases the risk of sporadic cases of Legionella pneumonia. We sought to test this hypothesis in a prospective observational cohort study of non-immunosuppressed adults hospitalized for community-acquired pneumonia (1995-2011). Cases with Legionella pneumonia were compared with those with non-Legionella pneumonia. Using daily rainfall data obtained from the regional meteorological service we examined patterns of rainfall over the days prior to admission in each study group. Of 4168 patients, 231 (5.5%) had Legionella pneumonia. The diagnosis was based on one or more of the following: sputum (41 cases), antigenuria (206) and serology (98). Daily rainfall average was 0.556 liters/m2 in the Legionella pneumonia group vs. 0.328 liters/m2 for non-Legionella pneumonia cases (p = 0.04). A ROC curve was plotted to compare the incidence of Legionella pneumonia and the weighted median rainfall. The cut-off point was 0.42 (AUC 0.54). Patients who were admitted to hospital with a prior weighted median rainfall higher than 0.42 were more likely to have Legionella pneumonia (OR 1.35; 95% CI 1.02-1.78; p = .03). Spearman Rho correlations revealed a relationship between Legionella pneumonia and rainfall average during each two-week reporting period (0.14; p = 0.003). No relationship was found between rainfall average and non-Legionella pneumonia cases (−0.06; p = 0.24). As a conclusion, rainfall is a significant risk factor for sporadic Legionella pneumonia. Physicians should carefully consider Legionella pneumonia when selecting diagnostic tests and antimicrobial therapy for patients presenting with CAP after periods of rainfall.

Determinación de la glucosa salival en adultos sanos

Objetivos: Determinar la concentración de glucosa salival de individuos sanos y compararla con la glicemia capilar. Diseño del estudio: Se realizó una recolección de saliva total en reposo, en 63 individuos no diabéticos. Se midió la concentración de glucosa salival y sanguinea capilar en todos los individuos. La glucosa salival fue determinada por método enzimático y espectrofotometría. Los datos fueron analizados usando el test de correlación de Spearman, considerando significativos valores de p<0,05. Resultados: Del total de la muestra, 47,6% eran varones y 52,4% mujeres, con una media de edad de 37,5±15,7 años. Las medias del flujo salival en reposo fueron de 0,41±0,2l ml/min en el género masculino y de 0,31±0,15 ml/min en el género femenino. No hubo diferencia significativa (p=0,07S). La media de glucosa sanguínea entre los varones fue de l00,05± 13,51 mg/dL y de 99 ,5± 13,9 mg/dL en las mujeres. La media de glucosa salival en el total de la muestra fue de 5,97±1 ,87 mg/dL, siendo 5,91±2, 19m9/dL en los varones y 5,97±1 ,56mg/dL en las mujeres, sin presentarse diferencias significativas (p=0,908). La concentración de la glucosa salival no presentó correlación estadísticamente significativa con la glicemia capilar (p=0,732). Conclusiones: De los resultados se desprende que: la concentración de la glucosa salival no depende de la glicemia capilar; la concentración de la glucosa salival no presenta diferencias entre géneros

The use of cost per life year gained as a measurement of cost-effectiveness in Spain: a systematic review of recent publications

The objective of this study was to evaluate the methodological characteristics of cost-effectiveness evaluations carried out in Spain, since 1990, which include LYG as an outcome to measure the incremental cost-effectiveness ratio. METHODS: A systematic review of published studies was conducted describing their characteristics and methodological quality. We analyse the cost per LYG results in relation with a commonly accepted Spanish cost-effectiveness threshold and the possible relation with the cost per quality adjusted life year (QALY) gained when they both were calculated for the same economic evaluation. RESULTS: A total of 62 economic evaluations fulfilled the selection criteria, 24 of them including the cost per QALY gained result as well. The methodological quality of the studies was good (55%) or very good (26%). A total of 124 cost per LYG results were obtained with a mean ratio of 49,529 and a median of 11,490 (standard deviation of 183,080). Since 2003, a commonly accepted Spanish threshold has been referenced by 66% of studies. A significant correlation was found between the cost per LYG and cost per QALY gained results (0.89 Spearman-Rho, 0.91 Pearson). CONCLUSIONS: There is an increasing interest for economic health care evaluations in Spain, and the quality of the studies is also improving. Although a commonly accepted threshold exists, further information is needed for decision-making as well as to identify the relationship between the costs per LYG and per QALY gained.

Different Plasma Markers of Inflammation Are Influenced by Immune Recovery and cART Composition or Intensification in Treated HIV Infected Individuals

Abstract Background HIV-1 infection increases plasma levels of inflammatory markers. Combination antiretroviral therapy (cART) does not restore inflammatory markers to normal levels. Since intensification of cART with raltegravir reduced CD8 T-cell activation in the Discor-Ral and IntegRal studies, we have evaluated the effect of raltegravir intensification on several soluble inflammation markers in these studies. Methods Longitudinal plasma samples (0–48 weeks) from the IntegRal (n = 67, 22 control and 45 intensified individuals) and the Discor-Ral studies (44 individuals with CD4 T-cell counts<350 cells/µl, 14 control and 30 intensified) were assayed for 25 markers. Mann-Whitney, Wilcoxon, Spearman test and linear mixed models were used for analysis. Results At baseline, different inflammatory markers were strongly associated with HCV co-infection, lower CD4 counts and with cART regimens (being higher in PI-treated individuals), but poorly correlated with detection of markers of residual viral replication. Although raltegravir intensification reduced inflammation in individuals with lower CD4 T-cell counts, no effect of intensification was observed on plasma markers of inflammation in a global analysis. An association was found, however, between reductions in immune activation and plasma levels of the coagulation marker D-dimer, which exclusively decreased in intensified patients on protease inhibitor (PI)-based cART regimens (P = 0.040). Conclusions The inflammatory profile in treated HIV-infected individuals showed a complex association with HCV co-infection, the levels of CD4 T cells and the cART regimen. Raltegravir intensification specifically reduced D-dimer levels in PI-treated patients, highlighting the link between cART composition and residual viral replication; however, raltegravir had little effect on other inflammatory markers.

La força pot predir el rendiment i la lesionabilitat al bàsquet professional?

Amb l’objectiu de conèixer les relacions existents entre la força, el rendiment esportiu i la lesionabilitat en un equip masculí de bàsquet professional, es realitza un estudi prospectiu, observacional i descriptiu d’anàlisis d’estadístiques (71 partits), test de mig esquat (n = 7) i patologia lesional, monitoritzant la temporada 09/10, on es relacionen les dades obtingudes de cada jugador referents al rendiment esportiu per partit (valoració estadística), les mitjanes de força, velocitat i potència de cada mesocicle i la lesionabilitat. La tècnica estadística utilitzada ha estat la correlació a partir del paràmetre rho de Spearman. Aquestes correlacions entre força i lesionabilitat mostren que a valors de força més elevats hi ha més lesions: amb 80 kg són molt significatives per a lesions totals (LT) i potència (rho = 0,898; p = 0,006), i significatives per força (rho = 0,823; p = 0,023) i velocitat (rho = 0,774; p = 0,041); la velocitat amb 90 kg es relaciona amb lesions time loss (TL) (rho = 0,878; p = 0,009), i la potència amb 100 kg, amb lesions totals (LT) (rho = 0,805; p = 0,029) i V100 (rho = 0,898; p = 0,006) molt significativament. I la relació entre força i rendiment és significativament negativa en 5 dels 7 mesocicles, és a dir, a menys força, més rendiment. En conclusió, durant l’execució del mig esquat, hi ha valors de força adients per rendir millor i lesionar-se menys: de 800 N a 1.050 N i amb càrregues de 80 kg a 90 kg.

Health-related quality of life in the Cambridge City over-75s Cohort (CC75C): development of a dementia-specific scale and descriptive analyses.

BACKGROUND: The assessment of Health Related Quality of Life (HRQL) is important in people with dementia as it could influence their care and support plan. Many studies on dementia do not specifically set out to measure dementia-specific HRQL but do include related items. The aim of this study is to explore the distribution of HRQL by functional and socio-demographic variables in a population-based setting. METHODS: Domains of DEMQOL's conceptual framework were mapped in the Cambridge City over 75's Cohort (CC75C) Study. HRQL was estimated in 110 participants aged 80+ years with a confirmed diagnosis of dementia with mild/moderate severity. Acceptability (missing values and normality of the total score), internal consistency (Cronbach's alpha), convergent, discriminant and known group differences validity (Spearman correlations, Wilcoxon Mann-Whitney and Kruskal-Wallis tests) were assessed. The distribution of HRQL by socio-demographic and functional descriptors was explored. RESULTS: The HRQL score ranged from 0 to 16 and showed an internal consistency Alpha of 0.74. Validity of the instrument was found to be acceptable. Men had higher HRQL than women. Marital status had a greater effect on HRQL for men than it did for women. The HRQL of those with good self-reported health was higher than those with fair/poor self-reported health. HRQL was not associated with dementia severity. CONCLUSIONS: To our knowledge this is the first study to examine the distribution of dementia-specific HRQL in a population sample of the very old. We have mapped an existing conceptual framework of dementia specific HRQL onto an existing study and demonstrated the feasibility of this approach. Findings in this study suggest that whereas there is big emphasis in dementia severity, characteristics such as gender should be taken into account when assessing and implementing programmes to improve HRQL.