Polyunsaturated aldehydes from large phytoplankton of the Atlantic Ocean Surface (42ºN to 33ºS)

Polyunsaturated aldehydes (PUAs) are organic compounds mainly produced by diatoms, after cell wounding. These compounds are increasingly reported as teratogenic for species of grazers and deleterious for phytoplanktonic species, but there is still scarce information regarding concentration ranges and the composition of PUAs in the open ocean. In this study, we analyzed the spatial distribution and the type of aldehydes produced by the large-sized (>10 μm) phytoplankton in the Atlantic Ocean surface. Analyses were conducted on PUAs released after mechanical disruption of the phytoplankton cells, referred to here as potential PUAs (pPUAs). Results show the ubiquitous presence of pPUA in the open ocean, including upwelling areas, as well as oligotrophic gyres. Total pPUA concentrations ranged from zero to 4.18 pmol from cells in 1 L. Identified PUAs were heptadienal, octadienal and decadienal, with heptadienal being the most common (79% of total stations). PUA amount and composition across the Atlantic Ocean was mainly related to the nitrogen:phosphorus ratio, suggesting nutrient-driven mechanisms of PUA production. Extending the range of trophic conditions considered by adding data reported for productive coastal waters, we found a pattern of PUA variation in relation to trophic status.

Taxonomic study of the isopod crustaceans from the Spanish expedition 'Antartida 1986-11' in the Scotia Sea, South Atlantic

This paper summarizes the results of a taxonomic study of the isopods collected during the 'Antártida 1986-11' expedition. A total of 123 specimens were studied, of which 99 were in the adult or juvenile phases and 24 were in the postmanca phase. The specimens were attributed to 11 species, 9 genera, 5 families and 4 suborders. The most abundant species were Glyptonotus antarcticus and Ceratoserolis trilobitoides. Several records are reported for the first time from the archipelagos of the Scotia Arc.

Climate change in the Atlantic Ocean since the 1940's and the effects on the global climate

En aquest projecte s’ha estudiat la relació entre els canvis en les temperatures superficials de l’Oceà Atlàntic i els canvis en la circulació atmosfèrica en el segle XX. Concretament s’han analitzat dos períodes de estudi: el primer des del 1940 al 1960 i el segon des del 1980 fins al 2000. S’ha posat especial interès en les anomalies en les temperatures superficials del mar en la regió tropical de l’Oceà Atlàntic i la possible interconnexió amb els canvis climàtics observats i predits. Per a la realització de l’estudi s’han dut a terme una sèrie d’experiments utilitzant el model climàtic elaborat a la universitat d’UCLA (UCLA‐AGCM model). Els resultats obtinguts han estat analitzats en forma de mapes i figures per a cada variable d’estudi. També s’ha fet una comparació entre els resultats obtinguts i altres trobats en altres treballs publicats sobre el mateix tema de recerca. Els resultats obtinguts són molt amplis i poden tenir diverses interpretacions. Tot i així algunes de les conclusions a les quals s’ha arribat són: les diferències més significatives per a les variables estudiades i trobades a partir dels resultats obtinguts del model per als dos períodes d’estudi són en els mesos d’hivern i a la zona dels tròpics; concretament a parts del nord de sud Amèrica i a parts del nord d’Àfrica. S’han trobat també canvis significatius en els patrons de precipitació sobre aquestes mateixes zones. També s’ha observant un moviment cap al nord de la zona d’interconvergència tropical i pot ser degut a l’anòmal gradient trobat a la zona equatorial en les temperatures superficial de l’Oceà. Tot i així per a una definitiva discussió i conclusions sobre els resultats dels experiments, seria necessari un estudi més ampli i profund.