Sexual dimorphism of sonic apparatus and extreme intersexual variation of sounds in Ophidion rochei (Ophidiidae): first evidence of a tight relationship between morphology and sound characteristics in Ophidiidae

Many Ophidiidae are active in dark environments and display complex sonic apparatus morphologies. However, sound recordings are scarce and little is known about acoustic communication in this family. This paper focuses on Ophidion rochei which is known to display an important sexual dimorphism in swimbladder and anterior skeleton. The aims of this study were to compare the sound producing morphology, and the resulting sounds in juveniles, females and males of O. rochei.Results: Males, females, and juveniles possessed different morphotypes. Females and juveniles contrasted with males because they possessed dramatic differences in morphology of their sonic muscles, swimbladder, supraoccipital crest, and first vertebrae and associated ribs. Further, they lacked the ‘rocker bone’ typically found in males. Sounds from each morphotype were highly divergent. Males generally produced non harmonic, multiple-pulsed sounds that lasted for several seconds (3.5 ± 1.3 s) with a pulse period of ca. 100 ms. Juvenile and female sounds were recorded for the first time in ophidiids. Female sounds were harmonic, had shorter pulse period (±3.7 ms), and never exceeded a few dozen milliseconds (18 ± 11 ms). Moreover, unlike male sounds, female sounds did not have alternating long and short pulse periods. Juvenile sounds were weaker but appear to be similar to female sounds.Conclusions: Although it is not possible to distinguish externally male from female in O. rochei, they show a sonic apparatus and sounds that are dramatically different. This difference is likely due to their nocturnal habits that may have favored the evolution of internal secondary sexual characters that help to distinguish males from females and that could facilitate mate choice by females. Moreover, the comparison of different morphotypes in this study shows that these morphological differences result from a peramorphosis that takes place during the development of the gonads

Investigació integrada amb EPs i RMf de la interacció entre la memòria de treball i la distracció

Estudi elaborat a partir d’una estada a la University of Wales, Bangor, Regne Unit entre setembre i desembre del 2006. Els sons distractors augmenten el temps de reacció i el nombre de respostes incorrectes en una tasca de classificació visual, demostrant que hi ha distracció conductual durant la realització de la tasca visual. L’enregistrament concomitant de potencials evocats durant la distracció mostra un patró neuroelèctric característic, el potencial de distracció, que es caracteritza per una ona trifàsica. Darrerament, s’ha demostrat que factors “des de dalt” associats al muntatge experimental tindrien una gran influència en els efectes que els estímuls distractors tindrien en la tasca. Estudis recents mostrarien que aquesta resposta d’atenció exògena es pot modular per la càrrega en memòria de treball, reduint-ne la distracció amb la càrrega, fet que contradiu altres dades que mostraven l’efecte oposat. L’objectiu d’aquest estudi ha estat investigar en quines condicions la càrrega en memòria de treball pot exercir un efecte modulador en les respostes conductuals i cerebrals als sons novedosos distractors, i establir la dinàmica espacio-temporal d’aquesta modulació.

ATiPAP : desenvolupament de materials docents amb suport multimedia pels continguts d'Atenció, Percepció Auditiva i de la Parla adaptats als crédits ECTS i a l'EEES dins l'ensenyament de Psicologia

El projecte ha permès finançar el suport tècnic necessari per a poder desenvolupar materials informatitzats corresponents a activitats teòrico-pràctiques de l’assignatura troncal de la llicenciatura de Psicologia (actualment també en el Grau) “Percepció i Atenció”. Els materials desenvolupats corresponen a diferents punts del programa de l’assignatura i són els següents: demostració de la tècnica d’ombrejat per l’anàlisi de l’atenció focalitzada; parpelleig atencional en sèries de presentacions ràpides d’informació visual (RSVP); canvis encoberts de l’atenció i el mecanisme d’inhibició de retorn; efectes dels filtrats sobre la percepció de la parla i la música; il·lusions auditives i els principis d’organització de la informació sonora complexa; la percepció categòrica dels sons de la parla i la naturalesa continua del processament lèxic (paradigma d’obertura successiva o gating). Per totes aquelles activitats amb continguts de llenguatge, s’han desenvolupat dues versions equivalents, catalana i castellana, per permetre que els estudiants fessin la pràctica en la seva llengua dominant. A la primera fase del projecte, al llarg del curs 2006-07, es van preparar els materials i la programació de les diferents pràctiques i es van poder identificar alguns problemes que es van solucionar posteriorment. En el curs 2007-08 totes les activitats de pràctiques ja es van fer accessibles als estudiants (Plataforma Moodle, Campus Virtual) i la valoració sobre el seu funcionament, feta pels estudiants mitjançant qüestionaris, va ser satisfactòria en més d’un 95% dels casos (els únics problemes detectats estaven relacionats amb les característiques dels ordinadors del usuaris i del navegador utilitzat per accedir als materials). La valoració de les activitats per part dels estudiants va ser globalment positiva i, en el seu ús continuat al llarg dels cursos 2008-09 i 2009-10, s’ha observat una participació creixent (accés voluntari a les activitats) i un aprofitament millor de la informació presentada, que es tradueix en millores en les puntuacions obtingudes en les avaluacions de l'assignatura.

Music identification

L'evolució ens els últims decennis de les possibilitats relacionades amb les tecnologies de la informació han provocat l'aparició de diferents camps, entre ells l'anomenat “recuperació de música basant-se en el contingut”, que tracta de calcular la similitud entre diferents sons. En aquest projecte hem fet una recerca sobre els diferents mètodes que existeixen avui en dia, i posteriorment n'hem comparat tres, un basat en característiques del so, un basat en la transformada discreta del cosinus, i un que combina els dos anteriors. Els resultats han mostrat, que el basat en la transformada de Fourier és el més fiable.

Sound Texture Modelling

In the PhD thesis “Sound Texture Modeling” we deal with statistical modelling or textural sounds like water, wind, rain, etc. For synthesis and classification. Our initial model is based on a wavelet tree signal decomposition and the modeling of the resulting sequence by means of a parametric probabilistic model, that can be situated within the family of models trainable via expectation maximization (hidden Markov tree model ). Our model is able to capture key characteristics of the source textures (water, rain, fire, applause, crowd chatter ), and faithfully reproduces some of the sound classes. In terms of a more general taxonomy of natural events proposed by Graver, we worked on models for natural event classification and segmentation. While the event labels comprise physical interactions between materials that do not have textural propierties in their enterity, those segmentation models can help in identifying textural portions of an audio recording useful for analysis and resynthesis. Following our work on concatenative synthesis of musical instruments, we have developed a pattern-based synthesis system, that allows to sonically explore a database of units by means of their representation in a perceptual feature space. Concatenative syntyhesis with “molecules” built from sparse atomic representations also allows capture low-level correlations in perceptual audio features, while facilitating the manipulation of textural sounds based on their physical and perceptual properties. We have approached the problem of sound texture modelling for synthesis from different directions, namely a low-level signal-theoretic point of view through a wavelet transform, and a more high-level point of view driven by perceptual audio features in the concatenative synthesis setting. The developed framework provides unified approach to the high-quality resynthesis of natural texture sounds. Our research is embedded within the Metaverse 1 European project (2008-2011), where our models are contributting as low level building blocks within a semi-automated soundscape generation system.

Informatización de una biblioteca mediante una BD multimedia

El projecte té com objectiu desenvolupar una aplicació informàtica per a una biblioteca. El principal handicap que tindrà aquesta aplicació és que algunes de les dades que s'hi volen desar són de diversos formats: imatges, sons, dibuixos, pel·lícules de DVD, arxius doc, arxius application/pdf, etc.

Disseny d'un sistema de filtrat d'àudio

Tant el medi transmissor com els equips d'enregistrament o reproducció de so introdueixen components de soroll d'alta freqüència als senyals. En aquest treball de final de carrera (TFC), s'ha dissenyat i implementat un sistema de filtrat d'àudio encaminat a filtrar aquestes components d'alta freqüència. Donat que l'oïda humana no pot percebre sons de més de 20 kHz, s'ha considerat aquest límit com a freqüència màxima a mantenir en la senyal.S'ha començat estudiant el senyal problema a través del seu espectre de freqüències simulat mitjançant la transformada discreta de Fourier (DFT, en anglès). Una vegada identificades les components d'alta freqüència a atenuar, s'han estudiat les diferents opcions de filtre passabaix.Inicialment, s'ha valorat la possibilitat del disseny de filtres analògics de Butterworth o Chebyshev, o de filtres digitals de tipus IIR (Infinite Impulse Response) basats en els primers. Tanmateix, malgrat assolir les especificacions en magnitud, mitjançant aquest filtres no s'obté una fase lineal en la banda de pas. Per això, s'ha realitzat un disseny de filtre digital tipus FIR (Finite Infinite Response) que compleix estrictament amb les especificacions i presenta una fase lineal en la banda de pas. S'ha simulat el comportament d'aquest filtre amb el senyal problema per tal d'assegurar el seu correcte funcionament.A continuació, s'ha implementat aquest últim disseny en llenguatge C i compilat per un microcontrolador de l'empresa Microchip. S'han realitzat proves de simulació mitjançant Stimulus del programa MPLAB. En definitiva, s'ha dissenyat un filtre passabaix de tipus FIR per acondicionar una senyal d'àudio que posteriorment s'ha implementat en un microcontrolador de Microchip.

Contrapuntos de la invención

Un instrumento musical implica la presencia de un registro sonoro que afecta tanto a la organización de los sonidos, silencios y ruidos, como a la disposición corporal que con él se va forjando. Desde esta consideración, la organización de la música llevada a cabo con las tecnologías eléctricas y electrónicas supone una profunda modificación de ambos aspectos. La llegada de la electricidad implica una tripledislocación: respecto a la transmisión de lo sonoro, a su posibilidad de reproducción y a la escucha. Estas dislocaciones son puestas en relación con invenciones que, desde el órgano de Ctesibios hasta el clavecín ocular de Castel, nos dibujan un marco en el que música, técnica, sensibilidad y sistemaeconómico-social, tejen sus nexos. A lo largo de este recorrido se trazan lo que se ha denominado contrapuntos de la invención, que pueden tomar en las figuras de J.S. Bach y de J. Cage sus ejemplos más prominentes

Analysis of the folksonomy of freesound

User generated content shared in online communities is often described using collaborative tagging systems where users assign labels to content resources. As a result, a folksonomy emerges that relates a number of tags with the resources they label and the users that have used them. In this paper we analyze the folksonomy of Freesound, an online audio clip sharing site which contains more than two million users and 150,000 user-contributed sound samplescovering a wide variety of sounds. By following methodologies taken from similar studies, we compute some metrics that characterize the folksonomy both at the globallevel and at the tag level. In this manner, we are able to betterunderstand the behavior of the folksonomy as a whole, and also obtain some indicators that can be used as metadata for describing tags themselves. We expect that such a methodology for characterizing folksonomies can be useful to support processes such as tag recommendation or automatic annotation of online resources.

Quimera : com sonoritzar la bogeria

Aquest projecte consisteix en la producció sonora per a un curtmetratge. Des de la preproducció fins al disseny de so, s’analitzen i es realitzen tots els processos intermedis necessaris per arribar a tenir un producte audiovisual de qualitat i innovador. S’han desenvolupat diverses tasques: des del rodatge del curt, la composició de la banda sonora, fins a la mescla en 5.1, entre d’altres. En aquesta memòria es detalla pas a pas el procés que s’ha seguit per aconseguir el resultat que s’esperava, amb les reflexions prèvies i la investigació de les diverses opcions. L’objectiu principal és aprofundir en el camp del disseny sonor, i arribar a crear sons i efectes que impactin en l’espectador i no el deixin indiferent.

Les percepcions sensorials, un mitjà per conèixer el món

Vivim en un món desbordat de sons, olors, imatges,.. que sovint adquirei-xen transparència en els ulls dels adults, no obstant durant la infància es posseeix una mirada molt oberta del món, però el dia a dia, les rutines i convencionalismes redueixen les percepcions que es reben de l’entorn. Tre-ballar i fer ús dels sentits desperta i situa a l’infant en posició de ser partícip del món que l’envolta i ajuda a la comprensió i expressió de tot allò que sent i percep. Mitjançant la metodologia de l’experimentació i l’art és possi-ble el desenvolupament de les percepcions sensorials, a través de les quals la ment comença a construir les seves pròpies idees del món. La sensibilitat en la manera de percebre la realitat permet obtenir noves perspectives, així com maneres d’expressar i comunicar, de forma creativa, tot allò que es percep.

Experiències poètiques de qualitat a la infància

La poesia és un gènere literari, massa sovint, oblidat a les escoles. No obstant, està demostrat que es pot treballar amb persones de totes les edats, des d’infants ben petits, fins a persones adultes, sempre i quan, les metodologies i les tècniques utilitzades siguin adequades als receptors. Aquest gènere no implica només comprensió del vocabulari i del missatge final, sinó també comporta gaudir del joc de les paraules, dels sons, de la melodia, del ritme... Es pot dir, doncs, que poesia i música, són dues arts que estan estretament relacionades. Quins elements provoquen que una experiència de poesia tingui qualitat? En primer lloc, el “què”, quin tipus de poesia oferim als infants. Així doncs, els podem proporcionar poesia escrita per a infants, però també poesia , en un inici, pensada per a adults. I és que el poema que és bo per a nens/es també ho és per a gent més gran, i a l’inrevés. A més a més, la poesia ha de ser rítmica, melòdica i que busqui constantment el joc sonor de les paraules. En segon lloc, el “qui”, és a dir, quines condicions ha de tenir la persona que escriu i recita poesia, per fer-ho amb la màxima qualitat possible. L’escriptor ha de ser una persona culta, amb un profund lligam artístic. No tothom serveix per a ser un bon escriptor, ja que comporta una gran tasca . Pel que fa a l’art de recitar, és una habilitat que tothom pot adquirir, amb pràctica, voluntat i constància. En tercer i últim lloc, el “com”, la metodologia adequada per presentar la poesia als infants. Aquest gènere literari s’ha de presentar de forma vivencial. El primer que han de fer els infants és estar en contacte amb la llengua i viure la poesia. Només així aprendran a estimar aquest gènere i a creure en ell i en les seves possibilitats.

L'ocell que canta una melodia en clau als seus ous per distingir-los

En un mateix niu un ocell pot incubar ous d'altres espècies sense saber-ho. El cargolet de Nova Guinea ensenya un cant als seus perquè el facin servir com a contrasenya en néixer

Impacte educatiu de l'escolta del paisatge sonor en infants

Aquest treball d’investigació pretén aprofundir en les nocions relatives al paisatge sonor; un tema poc treballat en l’àrea curricular d’Educació Musical. Primerament amb la fonamentació, s’han extret les principals idees dels diferents autors que han treballat i investigat el tema del paisatge sonor. Posteriorment, analitzant aquest marc teòric s’ha intentat aprofundir en el tema i, per escollir i dissenyar activitats que hem realitzat a l’aula. A fi de poder analitzar i observar in situ aquest procés s’ha aplicat durant dos mesos a dues aules de música amb alumnes d’entre 7 i 8 anys i, pel que fa resultats, no hi ha dubte que amb aquest enfocament del fenomen de l’escolta –buscant una centralització en allò essencial i elemental del fet perceptiu-, podem constatar que es produeix un increment quantitatiu i qualitatiu del reconeixement dels sons de l’entorn, i una millora en la percepció de les qualitats del so i la capacitat de reflexió i descripció.

Accessing forgotten memory traces from long-term memory via visual movements

Because memory retrieval often requires overt responses, it is difficult to determine to what extend forgetting occurs as a problem in explicit accessing of long-term memory traces. In this study, we used eye-tracking measures in combination with a behavioural task that favoured high forgetting rates to investigate the existence of memory traces from long-term memory in spite of failure in accessing them consciously. In 2 experiments, participants were encouraged to encode a large set of sound-picture56 location associations. In a later test, sounds were presented and participants were instructed to visually scan, before a verbal memory report, for the correct location of the associated pictures in an empty screen. We found the reactivation of associated memories by sound cues at test biased oculomotor behaviour towards locations congruent with memory representations, even when participants failed to consciously provide a memory report of it. These findings reveal the emergence of a memory-guided behaviour that can be used to map internal representations of forgotten memories from long-term memory.