Shostakovich i el violí : el Concert per a violí núm. 1 op. 77 i els Preludis op. 34

L’objectiu del projecte final titulat Shostakovich i el violí és l’estudi de la vida, el context històric i l’obra del cèlebre compositor rus Dmitri Shostakovich, parant una especial atenció en dues de les seves composicions: el Concert per a violí núm. 1 opus 77 i els Preludis per a piano opus 34 (arranjats per a violí i piano per Dmitri Tsyganov). La metodologia usada en l’elaboració del treball ha consistit en la recerca d’informació a través de biografies de Shostakovich, reculls de les seves memòries, records de persones pròximes al compositor, articles i cartes publicades per ell, així com estudis o anàlisis de les seves obres musicals. La conclusió extreta és que l’obra de Shostakovich està íntimament lligada amb el context històric en el qual va viure, és a dir, amb la seva època, tal com es pot apreciar tant en la seva escriptura com en el contingut emocional de les seves obres.

"Quería crear un nuevo cosmos" : Aleksandr Scriabin y su sonata para piano nº 9

A partir de l’estudi general de l’obra d’Aleksandr Scriabin i a partir de l’anàlisi particular de la Sonata núm. 9 així com de les distintes influències que va tenir, el treball pretén fer una valoració de com caldria interpretar la Sonata núm. 9. És per això que hom fa una introducció general a la vida de Scriabin i el situa en el seu context històric; estudia el seu interès per la filosofia i com aquesta va influir en la seva obra. Alhora hom analitza la faceta de Scriabin com a pianista i en revisa l’obra com a compositor. La segona part del treball, pròpiament analítica, entra en la qüestió de les sonates i la importància que adquireixen en tota la seva obra per tal de centrar-se, en el darrer punt, en la Sonata núm. 9 i l’enfocament interpretatiu que podria tenir. Aquí, a partir del que prèviament s’ha estudiat, hom proposa una possibilitat interpretativa. En relació a aquest punt es comparen interpretacions de diversos pianistes.

Bowing the violin : a case study for auditory-motor pattern modelling in the context of music performance

This project addresses methodological and technological challenges in the development of multi-modal data acquisition and analysis methods for the representation of instrumental playing technique in music performance through auditory-motor patterning models. The case study is violin playing: a multi-modal database of violin performances has been constructed by recording different musicians while playing short exercises on different violins. The exercise set and recording protocol have been designed to sample the space defined by dynamics (from piano to forte) and tone (from sul tasto to sul ponticello), for each bow stroke type being played on each of the four strings (three different pitches per string) at two different tempi. The data, containing audio, video, and motion capture streams, has been processed and segmented to facilitate upcoming analyses. From the acquired motion data, the positions of the instrument string ends and the bow hair ribbon ends are tracked and processed to obtain a number of bowing descriptors suited for a detailed description and analysis of the bow motion patterns taking place during performance. Likewise, a number of sound perceptual attributes are computed from the audio streams. Besides the methodology and the implementation of a number of data acquisition tools, this project introduces preliminary results from analyzing bowing technique on a multi-modal violin performance database that is unique in its class. A further contribution of this project is the data itself, which will be made available to the scientific community through the repovizz platform.

L'evolució dels estudis per a piano : del taller al gran repertori de concert

Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evolució dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball està format per tres capítols de recerca històrica i un d'anàlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a través del treball escrit es contextualitza i justifica la selecció de les obres del concert.

Eduard Toldrà : sis sonets per a violí i piano

Eduard Toldrà i Soler fou una persona important i significativa per a la societat catalana de principis del segle XX. La seva vida musical és increïblement ampla, ja que abasta facetes de violinista, compositor, director i pedagog. A més, Toldrà va estar sempre immers en la cultura catalana, en l'art en general, i en particular en la poesia. És per aquest motiu que trobem tanta poesia en la seva música. En el següent treball aprofundeixo en l'estudi d'una de les seves obres, Sis Sonets per a violí i piano. A través de l'anàlisi d'aquestes sis peces, coneixerem també al personatge d'Eduard Toldrà i el seu context cultural. Veurem que la seva música se situa fora dels trets estilístics “hispànics” de l'època i que, sota els tòpics de música española, les etiquetes no hi fan cap mena de justícia.

Música d’Amèrica Llatina del segle XX : el piano a l’Argentina, al Brasil i a Cuba

No podem pensar en una tradició musical llatinoamericana si no és a partir de la relació i confrontació de les cultures indígenes, africanes i europees, enteses des de la colonització fins a corrents immigratoris posteriors. El que es coneix com a nacionalisme musical va molt més enllà de les limitades barreres d'una nació o de la utilització de melodies i ritmes trets del folklore; consisteix en tot un procés de difusió i d'assimilació que sí que ens fa possible parlar d'unes produccions sonores pròpies, en aquest cas argentines, cubanes o brasileres. Enmig d'aquest context, els compositor llatinoamericans de música culta han hagut de fer una difícil elecció entre la música europea i la dels seus propis països, elecció que mitjançant aquest treball m'agradaria destacar.

Schubert i les seves composicions per a violí

Amb aquest projecte he volgut aproximar-me al repertori de cambra per violí i piano del compositor vienès Franz Schubert. Les tres obres escollides són poc habituals a les sales de concert, en part per la seva complexitat tècnica i interpretativa, i representen tres propostes ben contrastants en la seva trajectòria compositiva. Es tracte de la introspectiva Sonatina en La menor D. 385, l’eloqüent Rondó Brillant en Si menor D. 895 i la seva obra de maduresa, la gran Fantasia en Do Major D. 934. Gràcies a l’anàlisi musical i la recerca del seu context cultural i artístic, juntament amb la meva experiència en l’instrument, he guanyat una percepció i comprensió molt més profunda de les seves obres, creixent com a persona i intèrpret amb el procés.

Txaikovski : els concerts per a piano i orquestra : arrels, inspiracions i influències

La intenció d’aquest projecte final és donar més informació sobre els concerts de Txaikovski per a Piano i Orquestra a través d’ una contextualització socio-cultural, una recerca entorn a les inspiracions estètiques del compositor i en els concerts en particular, així com les influències que aquests van tenir per als seus contemporanis. El treball es divideix en quatre grans capítols d’ estudi i recerca històrica, així com breus anàlisis per a situar en concret les inspiracions estètiques de les que es parla. Com a repertori de concert s’ interpreta, doncs, un dels concerts en la seva totalitat: el Concert per a Piano i Orquestra No.1, Op.23 en Si bemoll menor.

Assembly and disassembly of the Golgi Complex: two prodesses arranged in a cis to trans direction

We have studied the disassembly and assembly of two morphologically and functionally distinct parts of the Golgi complex, the cis/middle and trans cisterna/trans network compartments. For this purpose we have followed the redistribution of three cis/middle- (GMPc-1, GMPc-2, MG 160) and two trans- (GMPt-1 and GMPt-2) Golgi membrane proteins during and after treatment of normal rat kidney (NRK) cells with brefeldin A (BFA). BFA induced complete disassembly of the cis/middle- and trans-Golgi complex and translocation of GMPc and GMPt to the ER. Cells treated for short times (3 min) with BFA showed extensive disorganization of both cis/middle- and trans-Golgi complexes. However, complete disorganization of the trans part required much longer incubations with the drug. Upon removal of BFA the Golgi complex was reassembled by a process consisting of three steps: (a) exist of cis/middle proteins from the ER and their accumulation into vesicular structures scattered throughout the cytoplasm; (b) gradual relocation and accumulation of the trans proteins in the vesicles containing the cis/middle proteins; and (c) assembly of the cisternae, and reconstruction of the Golgi complex within an area located in the vicinity of the centrosome from which the ER was excluded. Reconstruction of the cis/middle-Golgi complex occurred under temperature conditions inhibitory of the reorganization of the trans-Golgi complex, and was dependent on microtubules. Reconstruction of the trans-Golgi complex, disrupted with nocodazole after selective fusion of the cis/middle-Golgi complex with the ER, occurred after the release of cis/middle-Golgi proteins from the ER and the assembly of the cis/middle cisternae.

An approach to predicting bowing control parameter contours in violin performance

We present a machine learning approach to modeling bowing control parametercontours in violin performance. Using accurate sensing techniqueswe obtain relevant timbre-related bowing control parameters such as bowtransversal velocity, bow pressing force, and bow-bridge distance of eachperformed note. Each performed note is represented by a curve parametervector and a number of note classes are defined. The principal componentsof the data represented by the set of curve parameter vectors are obtainedfor each class. Once curve parameter vectors are expressed in the new spacedefined by the principal components, we train a model based on inductivelogic programming, able to predict curve parameter vectors used for renderingbowing controls. We evaluate the prediction results and show the potentialof the model by predicting bowing control parameter contours from anannotated input score.

Statistical modeling of bowing control applied to violin sound synthesis

Excitation-continuous music instrument control patterns are often not explicitly represented in current sound synthesis techniques when applied to automatic performance. Both physical model-based and sample-based synthesis paradigmswould benefit from a flexible and accurate instrument control model, enabling the improvement of naturalness and realism. Wepresent a framework for modeling bowing control parameters inviolin performance. Nearly non-intrusive sensing techniques allow for accurate acquisition of relevant timbre-related bowing control parameter signals.We model the temporal contour of bow velocity, bow pressing force, and bow-bridge distance as sequences of short Bézier cubic curve segments. Considering different articulations, dynamics, and performance contexts, a number of note classes are defined. Contours of bowing parameters in a performance database are analyzed at note-level by following a predefined grammar that dictates characteristics of curve segment sequences for each of the classes in consideration. As a result, contour analysis of bowing parameters of each note yields an optimal representation vector that is sufficient for reconstructing original contours with significant fidelity. From the resulting representation vectors, we construct a statistical model based on Gaussian mixtures suitable for both the analysis and synthesis of bowing parameter contours. By using the estimated models, synthetic contours can be generated through a bow planning algorithm able to reproduce possible constraints caused by the finite length of the bow. Rendered contours are successfully used in two preliminary synthesis frameworks: digital waveguide-based bowed stringphysical modeling and sample-based spectral-domain synthesis.

Gesture sampling for instrumental sound synthesis: violin bowing as a case study

This paper presents a framework in which samples of bowing gesture parameters are retrieved and concatenated from a database of violin performances by attending to an annotated input score. Resulting bowing parameter signals are then used to synthesize sound by means of both a digital waveguide violin physical model, and an spectral-domainadditive synthesizer.

Statistical modeling of violin bowing parameter contours

We present a framework for modeling right-hand gestures in bowed-string instrument playing, applied to violin. Nearly non-intrusive sensing techniques allow for accurate acquisition of relevant timbre-related bowing gesture parameter cues. We model the temporal contour of bow transversal velocity, bow pressing force, and bow-bridge distance as sequences of short segments, in particular B´ezier cubic curve segments. Considering different articulations, dynamics, andcontexts, a number of note classes is defined. Gesture parameter contours of a performance database are analyzed at note-level by following a predefined grammar that dictatescharacteristics of curve segment sequences for each of the classes into consideration. Based on dynamic programming, gesture parameter contour analysis provides an optimal curve parameter vector for each note. The informationpresent in such parameter vector is enough for reconstructing original gesture parameter contours with significant fidelity. From the resulting representation vectors, weconstruct a statistical model based on Gaussian mixtures, suitable for both analysis and synthesis of bowing gesture parameter contours. We show the potential of the modelby synthesizing bowing gesture parameter contours from an annotated input score. Finally, we point out promising applicationsand developments.

El piano francès dels segles XX i XXI : una breu investigació per al disseny d'un repertori de concert

Aquest projecte pretén estudiar les aportacions de Messiaen, Dutilleux i Boulez en l’escriptura pianística, analitzant-ne la transcendència en el terreny interpretatiu actual. Per tal d’assolir aquest objectiu, es repassa quina ha sigut l’evolució de la tècnica pianística francesa, s’estudia el material i les circumstàncies que originen els respectius catàlegs per a piano i es realitza una comparativa del repertori estudiat en els principals conservatoris superiors de Barcelona, París, Sant Petersburg i Moscou. Aquest anàlisi permet determinar que el conservatori de París potencia les obres de nova creació, mentre que als de Barcelona, Sant Petersburg i Moscou encara s’opta per un estudi convergent al cànon. Com a conseqüència, els autors esmentats es consideren objecte d’estudi essencial a París, mentre que a Barcelona i les urbs russes encara no s’han establert en el pla d’estudis.