La permacultura en la gestión del agua: el caso de Can Valldaura

El presente trabajo se centra en el análisis del ciclo del Agua en la finca de Can Valldaura, en el municipio de Cerdanyola, dentro del Parc de Collserola. El IAAC (Instituto de Arquitectura Avanzada de Cataluña), organismo gestor, pretende estudiar e investigar sobre el término de la autosuficiencia, volviendo a dinamizar entre otros aspectos las funciones agrícolas y ganaderas de la finca. El objetivo principal de este estudio es hacer propuestas en la gestión del agua bajo los principios de la Permacultura en la finca de Can Valldaura, queriendo analizar si es posible alcanzar la autosuficiencia a nivel hídrico realizando el proyecto silvoagroforestal planeado por el IAAC. Una vez calculadas las necesidades hídricas del proyecto de Can Valldaura, y analizadas las entradas y salidas hídricas del sistema, los resultados muestran que las infraestructuras actuales son insuficientes para llevar a cabo el proyecto silvoagroforestal si la autosuficiencia es un objetivo prioritario. En este sentido se proponen distintas medidas de gestión: la restauración del antiguo sistema de drenaje, la construcción de una nueva balsa, y el aprovechamiento de las aguas recogidas por los caminos. Además se proponen sistemas de cultivo que mejorarían la estructura del suelo aumentando la infiltración del agua de la lluvia y su retención. Los datos analizados indican que con las medias de gestión y sistemas de cultivo propuestos el proyecto silvoagroforestal podría llevarse a cabo de forma autosufiente.

Traducció d'un testament: anglès-català

Un dels objectius principals d’aquest treball és assumir un encàrrec de traducció jurídica. En aquest cas, es tradueix un testament; els testaments són documents jurídics a través dels quals una persona pot disposar els seus béns per a després de la seva mort i instituir hereus. El text de sortida es regeix pels Estatuts de l’Estat de Nova Jersey, és per això que aquest treball se centra en els testaments a Nova Jersey i a Espanya, concretament a Catalunya ja que la traducció és al català. La diferència més gran entre aquests dos països és que Espanya es basa en el Dret Civil i Estats Units en el Common Law; com que tenen característiques diferents, cal documentar-se sobre com funcionen els testaments a cada lloc abans de fer la traducció. Com veurem a continuació, la traducció de documents jurídics requereix precisió i responsabilitat, ja que el lèxic i l’estructura d’aquests tipus de documents és complex; per això, és important tenir accés a manuals de redacció i diccionaris especialitzats. Seguidament, veurem tots els passos que he seguit per portar a terme la traducció d’un testament.

Estudi sobre equalització electrònica per a sistemes de comunicació per fibra òptica

Estudi realitzat a partir d’una estada a Bell Labs (Lucent Technologies), New Jersey (Estats Units), entre el 15 de setembre de 2005 i el 15 de gener de 2006. Els sistemes de transmissió per fibra òptica fonamenten les principals xarxes de comunicacions. A mesura que la demanda d’ample de banda per usuari creixi, seran necessaris nous sistemes que siguin capaços de cobrir les necessitats a curt i llarg termini. La tecnologia dels sistemes òptics limita fortament la complexitat dels sistemes de transmissió / recepció en comparació, per exemple, als sistemes d’ones de ràdio. La tendència és la de dissenyar sistemes avançats amb detecció directa i mirar d’aplicar tècniques bàsiques de processat del senyal. Una d’aquestes tècniques és l’equalització electrònica, és a dir, fer ús de les tècniques de processament del senyal per tal de compensar la distorsió introduïda pel canal, deguda per una o diverses degradacions típiques: dispersió cromàtica, efectes no lineals, dispersió del mode de polarització (PMD) ... Dins d’un entorn comercial d’empresa, s’ha avaluat el funcionament dels sistemes d’equalització FFE-DFE aixi com MLSE en presència de dispersió cromàtica i/o dispersió del mode de polarització (PMD) en transmissions NRZ/RZ.

Efectos de la aplicación de biochar en el modelo jerárquico de agregación de un suelo forestal bajo condiciones oceánicas

El objetivo del presente proyecto ha sido estudiar los efectos del biochar en el modelo jerárquico de agregación del suelo. Para estudiar estas propiedades se ha realizado una incubación de tres tratamientos de biochar Miscanthus (biochar 10t/ha (B10), 2t/ha (B2) y 10t/ha+Nitrógeno (BN), durante 91 días, realizando fraccionamientos en húmedo de las muestras los días 28, 43, 63, 77 y 91. En estos fraccionamientos se han separado las fracciones macroagregrado (LMagg+Magg), microagregados (magg), limos (Silt) y arcillas (Clay). Por último se determinó el C orgánico de todas las fracciones de los tratamientos obtenidos con el objeto de obtener información sobre el efecto que puede tener la aplicación del biochar sobre la estabilización de C en las fracciones del suelo. Los resultados obtenidos indican que con la aplicación de biochar, la teoría jerárquica de agregación propuesta por Tisdall y Oades (1982), no se cumple en la dinámica de agregación del suelo, si bien se puede observar una jerarquía en la estabilización del C orgánico en los macroagregados y microagregados. Además las dosis altas de biochar producen mayor cantidad de microagregados, favoreciendo el secuestro de C en el suelo. Por otro lado, con dosis altas de biochar se aprecia una disminución de la fracción de macroagregados, hecho que puede influir negativamente en la estructura del suelo.

Survival and Sensemaking: Organizational Resilience in a Wall Street Trading Room After 9/11

How do organizations cope with extreme uncertainty? The existing literature is divided on this issue: some argue that organizations deal best with uncertainty in the environment by reproducing it in the organization, whereas others contend that the orga nization should be protected from the environment. In this paper we study the case of a Wall Street investment bank that lost its entire office and trading technology in the terrorist attack of September 11 th. The traders survived, but were forced to relocate to a makeshift trading room in New Jersey. During the six months the traders spent outside New York City, they had to deal with fears and insecurities inside the company as well as outside it: anxiety about additional attacks, questions of professional identity, doubts about the future of the firm, and ambiguities about the future re-location of the trading room. The firm overcame these uncertainties by protecting the traders' identities and their ability to engage in sensemaking. The organization held together through a leadership style that managed ambiguities and created the conditions for new solutions to emerge.

Resolving identities: Successive crises in a trading room after 9/11

How do organizations cope with extreme uncertainty? The existing literatureis divided on this issue: some argue that organizations deal best withuncertainty in the environment by reproducing it in the organization, whereasothers contend that the orga nization should be protected from theenvironment. In this paper we study the case of a Wall Street investment bankthat lost its entire office and trading technology in the terrorist attack ofSeptember 11 th. The traders survived, but were forced to relocate to amakeshift trading room in New Jersey. During the six months the traders spentoutside New York City, they had to deal with fears and insecurities insidethe company as well as outside it: anxiety about additional attacks,questions of professional identity, doubts about the future of the firm, andambiguities about the future re-location of the trading room. The firmovercame these uncertainties by protecting the traders identities and theirability to engage in sensemaking. The organization held together through aleadership style that managed ambiguities and created the conditions for newsolutions to emerge.