La renda mínima d'inserció: una eina útil d’inserció social en el món local

La crisi actual ha agreujat la situació socioeconòmica de nombroses persones i famílies , esdevenint una realitat social cada vegada més complexa . Aquest nou context, ha portat a que aquesta nova bossa de persones hagin de recórrer a demanar suport als serveis socials bàsics. Persones que fins aquest moment havien estat en una situació normalitzada i en aquests moments estan en el llindar de l’exclusió social. El treball Sorgeix de la necessitat del món local, concretament de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, de disposar d’eines d’inserció social per a les persones perceptores de la renda mínima d’inserció de la comarca, que formen part d’aquest col·lectiu en risc d’exclusió. Planteja la importància que des del món local es creïn aliances amb entitats , associacions diverses i de diferents àmbits , per tal d’adequar les respostes i les mesures d’inserció social segons la realitat de cada persona i família a través de diferents tasques col·laboratives, dins la seva comunitat, el seu entorn més immediat. Presenta la renda mínima com una via útil i necessària per lluitar contra la pobresa i a favor de la inclusió social

El reto de formar emprendedores en trabajo social

Las dificultades con que se encuentran los recién diplomados en trabajo social para insertarse en el mercado laboral, cuando aún se necesitan más recursos y hay muchas posibilidades de generar nuevos servicios de proximidad a la comunidad, nos plantea a los formadores el desafío de tener que preparar a los futuros profesionales para ser emprendedores en iniciativas sociales con el doble objetivo de aumentar la oferta de servicios a la población y a la vez las posibilidades de inserción profesional. La comunicación que propongo partiría del análisis de esta paradoja que todos percibimos para fundamentar la inclusión de nuevos contenidos en el plan de estudios de nuestra Universidad. Se tratará de exponer mi experiencia docente de cómo crear iniciativas a partir de trabajar, el Plan de empresa dentro de la asignatura de Administración y gestión de servicios sociales. Expondré como he organizado la materia, la confección de materiales y todo lo relacionado con la didáctica y la metodología puesto que se trata de una planificación compleja que aborda tanto los aspectos técnicos de la actividad como otros propios de la creación de empresas productivas. Intentaré terminar con una reflexión sobre qué supone este cambio de registro para nuestros alumnos y las interpelaciones y dificultades que también supone para el docente, con el ánimo de que pueda inspirar a otros colegas o para que, entre todos, valoremos la validez de incorporar este nuevo rol dentro del perfil profesional del trabajador social para un mundo mejor.

Educación social y evaluación: evaluar para mejorar y transformar

En este artículo se desarrollan las características de la evaluación de servicios y programas socioeducativos, entendiendo que ésta debe ser un instrumento de mejora de la acción social, que posibilita identificar los aspectos positivos de una práctica técnico-profesional adecuada y que permite incrementar la autonomía de los profesionales. Asi, se apuntan unas consideraciones sobre el concepto de evaluación y sobre el sentido y finalidad de ésta, considerándola como un elemento de calidad y de mejora de la acción socioeducativa, valorando su utilidad social, destacando la falta de tradición evaluativa en educación social y señalando el carácter dialéctico de la evaluación, la cual siempre incluye, en relación inversamente proporcional, elementos de control y transformación. Posteriormente, se afirma que los diseños de evaluación deben adaptarse a la singularidad y características propias de laeducación social. Y, finalmente, se señalan algunas de las características que mejor definen los diseños de evaluación en educación social.

The Benefits of building barrier-free: a contingent valuation of accessibilty as an attribute of housing

Estimating the social benefits of barrier-free building has always required indirect solutions, such as calculating the savings in social services, hospitalisation or adaptations made possible by the increase in accessibility. This research uses the Contingent Valuation Method to gain a direct appraisal of the benefits from barrier-free housing. When comparing two similar dwellings, with the only difference being their accessibility conditions, the 1,007 randomly chosen households that answered the direct survey would pay, on average 12.5 per cent more for being barrier-free. None of the different appraisals made on accessibility costs reaches 5 per cent. This confirms the social profitability of building without barriers and shows the potential size of the private market for those housing developers that meet the demand. Accessibility is a general concern, an economic good or attribute that most households value, irrespective of the physical conditions of their members.

Prediction of the economic cost of individual long-term care in the Spanish population

Pensions together with savings and investments during active life are key elements of retirement planning. Motivation for personal choices about the standard of living, bequest and the replacement ratio of pension with respect to last salary income must be considered. This research contributes to the financial planning by helping to quantify long-term care economic needs. We estimate life expectancy from retirement age onwards. The economic cost of care per unit of service is linked to the expected time of needed care and the intensity of required services. The expected individual cost of long-term care from an onset of dependence is estimated separately for men and women. Assumptions on the mortality of the dependent people compared to the general population are introduced. Parameters defining eligibility for various forms of coverage by the universal public social care of the welfare system are addressed. The impact of the intensity of social services on individual predictions is assessed, and a partial coverage by standard private insurance products is also explored. Data were collected by the Spanish Institute of Statistics in two surveys conducted on the general Spanish population in 1999 and in 2008. Official mortality records and life table trends were used to create realistic scenarios for longevity. We find empirical evidence that the public long-term care system in Spain effectively mitigates the risk of incurring huge lifetime costs. We also find that the most vulnerable categories are citizens with moderate disabilities that do not qualify to obtain public social care support. In the Spanish case, the trends between 1999 and 2008 need to be further explored.

Atenció primària: una aproximació a l'experiència vital de l'educand com a element educatiu

La recerca Atenció Primària: una aproximació a l'experiència vital de l'educand com a element educatiu, posa de relleu la importància de l'experiència viscuda en un individu com a element motivador i capacitador de les pròpies expectatives personals, de les ganes de superació en el procés educatiu que s'està duent a terme entre l'educador o educadora i l'educand com a subjecte de l'experiència. El treball que presento vol ser una primera aproximació a un element tan important com és l'experiència vital de l'educand. Preguntes com quin paper juga l'experiència, el record, la posada en pràctica i la seva recuperació, sempre des d'un punt de vista educatiu i no terapèutic, són les que m'he plantejat en la recerca. Exploro com la recuperació d’allò que cadascú viu com a bon saber i posar-lo en pràctica de nou, pot ser un element facilitador en el procés educatiu. Reflexionar sobre unes accions ja realitzades és tornar-les a pensar des d'una memòria reflexiva, perquè no comencem de zero, sinó que comencem des d'aquella acció que en el seu moment ja ens va dur a un resultat positiu. Suposa aprendre a pensar millor, a utilitzar el pensament com un processador de la experiència i la informació. L’educador/a social, en aquesta relació, fa “de mirall” del propi educand, ajudant a sortir-se'n, acompanyant-lo en el recorregut de l'aprenentatge.