Pràctiques educatives inclusives per a la millora de la relació de grup

Introducció: El propòsit d’aquesta recerca, és fer un estudi de les relacions que hi ha entre els alumnes de P5 mitjançant la realització d’un sociograma i un anàlisi d’observació per comprovar si l’aplicació d’una unitat didàctica formada per activitats que afavoreixen la cohesió de grup, pot resultar canvis en les relacions entre els alumnes, de caire positiu. Mètodes: Durant la intervenció, s’utilitza una investigació avaluativa en la qual s’utilitzen diferents instruments per avaluar les relacions que hi ha dins del grup classe, que són els següents: el sociograma i una pauta d’observació. A partir d’aquests instruments, es poden analitzar els diferents vincles socials i el clima d'aula que es genera en el grup d'alumnes abans i després de proposar les activitats inclusives, fomentades per cohesionar el grup d’aula. El total de participants per fer aquesta investigació era de 25 alumnes. Resultats: Abans de la unitat didàctica, dels 25 alumnes que hi havien a l’aula, 5 eren força exclosos per la resta, en canvi després de la unitat didàctica, els resultats extrets del sociograma eren extraordinàriament diferents i satisfactoris, ja que les relacions entre els nens havia millorat i el grup classe es mostrava molt més cohesionat, encara que no obstant així, encara hi havia algun alumne menys inclòs que la resta. Conclusions: Considero que les activitats que ajuden a millorar la cohesió de grup i a incloure a tots els infants a l’aula, són essencials per tal d’oferir una educació de qualitat, inclusiva i digna. Per tant, si es dediqués més temps per aquest tipus d’activitats, segurament s’aconseguirien resultats encara més positius.

Protective effects of social networks on disability among older adults in Spain

The loss of autonomy at advanced ages is not only associated with ageing, but also with the characteristics of the physical and social environment. Recent investigations have shown that social networks, social engagement and participation act like predictors of disability among the elderly. The aim of this study is to determine whether social networks are related to the development and progression of disability in the early years of old age. The source of data is the first wave of the survey "Processes of Vulnerability among Spanish Elderly", carried out in 2005 to a sample of 1 244 individuals. The population object of study is the cohort aged 70 to 74 years in metropolitan areas (Madrid and Barcelona) and not institutionalized. Disability is measured by the development of basic activities of daily life (ADL), and instrumental activities of daily life (IADL). The structural aspects of the social relationships are measured through the diversity of social networks and participation. We used the social network index (SNI). For each point over the SNI, the risk of developing any type of disability decreased by 49% (HR = 0.51, 95%CI = 0.31-0.82). The SNI was a decisive factor in all forecasting models constructed with some hazard ratios (HR) that ranged from 0.29 (95%CI = 0.14-0.59) in the first model to 0.43 (95%CI 0.20-0.90) in the full model. The results of the present study showed a strong association between an active social life, emotional support provided by friends and confidents and disability. These findings suggest a protective effect of social networks on disability. Also, these results indicate that some family and emotional ties have a significant effect on both the prevalence and the incidence of disability.