Llibertat i suïcidi en l'obra de Sartre

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2006. El debat filosòfic sobre el lliure albir dels éssers humans per a decidir els seus actes, s’ha centrat aquí en el problema de la llibertat de triar la pròpia mort com a màxima manifestació de lliberta. Aquesta reflexió té també com a objectiu retre homenatge a la figura i obra del filòsof Jean Paul Sartre en el centenari del seu naixement. Es defineix i situa el concepte de llibertat humana en el marc de la discussió. En segon lloc, s’exposa de quina forma l'acte de suïcidi esdevé la manifestació suprema del lliure albir de l'individu. Un cop plantejats els eixos mestres de la discussió, es porta l'atenció cap a la reflexió de Sartre sobre la llibertat, acompanyada dels precedents filosòfics i existencials que van configurar la doctrina del filòsof francès. Es conclou que la llibertat com a acte de tria conscient de les persones es troba radicalment arrelada a la condició humana que, portada per l'angoixa i la desesperança de la seva capacitat de tria, aliena la seva llibertat a instàncies d'àmbit social, tot i que la consciència de llibertat depassa aquest marc social i aboca a la reflexió final de l'individu, que pot triar entre ésser i no ésser, opció aquesta que passa per la voluntat de triar la pròpia mort.

Rab27a: A key to melanosome transport in human melanocytes

Normal pigmentation depends on the uniform distribution of melanin-containing vesicles, the melanosomes, in the epidermis. Griscelli syndrome (GS) is a rare autosomal recessive disease, characterized by an immune deficiency and a partial albinism that has been ascribed to an abnormal melanosome distribution. GS maps to 15q21 and was first associated with mutations in the myosin-V gene. However, it was demonstrated recently that GS can also be caused by a mutation in the Rab27a gene. These observations prompted us to investigate the role of Rab27a in melanosome transport. Using immunofluorescence and immunoelectron microscopy studies, we show that in normal melanocytes Rab27a colocalizes with melanosomes. In melanocytes isolated from a patient with GS, we show an abnormal melanosome distribution and a lack of Rab27a expression. Finally, reexpression of Rab27a in GS melanocytes restored melanosome transport to dendrite tips, leading to a phenotypic reversion of the diseased cells. These results identify Rab27a as a key component of vesicle transport machinery in melanocytes.

Sartre o el humanismo impensable

El humanismo, como proyecto cultural de la burguesía cultural, que prometía laemancipación del hombre de todas sus sumisiones y alienaciones, se ha revelado ilusorio enla práctica. La ciencia, la técnica, la economía, a pesar de sus increíbles desarrollos y desus éxitos -o tal vez por ellos- no han cumplido las expectativas de generar seres humanosautónomos, es decir, capaces de pensar por sí mismos y de determinar su voluntadconforme al deber racionalmente comprendido. Ese fracaso práctico tiene su expresiónteórica en la filosofía, donde el humanismo, como ontología especial en el marco de lafilosofía moderna de la subjetividad, se revelda pronto como impensable. La crisis de larazón práctica, y con ella la idea de subjetividad y de esencia humanas universales, hanarrastrado consigo al ideal humanista y a la moral del deber. Esa larga batalla que hoyparece llegar a su fin tiene en Sartre un momento relevante, tal vez el último esfuerzo porpensar lo impensable: un humanismo sin esencia. Su fracaso parece abocarnos a unaalternativa trágica: el nihilismo o el humanitarismo espontáneo e indoloro que describeLipovetsky.

Sartre, cent anys (I)

Ara fa cent anys que va néixer Jean Paul Sartre i vint-i-cinc que va morir. Al llarg d'aquest temps la producció bibliogràfica que ha generat la figura i l'obra de Sartre és immensa. Juntament amb aquesta quantitat important de referències bibliogràfiques s'han constituït un bon nombre de societats científiques d'estudi de l'obra sartreana1 que en un any de celebració com el present 2005 han multiplicat els treballs i trobades acadèmiques.

Fanon, F. (1961), Les damnés de la terre, Paris, Editions Maspero. (Ressenya)

Resenya de l'obra de Fanon, F. (1961), Les damnés de la terre, París, Éditions Maspero. Edición consultada: Los condenados de la tierra, Navarra, Txalaparta, 1999, 251 pp. Con Prefacio de Jean-Paul Sartre, fechado en setiembre de 1961.