Association between HIV status and HIV knowledge in the population attending Non-Governmental Organizations to perform the rapid HIV test in Catalonia

Human Immunodeficiency Virus continues to be a pandemic. Spain is one of the European countries with the highest incidence of HIV. Within Catalonia, Spain many projects have been implemented with the intention of improving HIV knowledge and lowering the incidence. HIV knowledge is also known to have a positive effect on lowering stigma and discrimination of the people living with HIV. However, few studies study the distribution of HIV knowledge and its association to HIV status, age, sex, geographical zone of origin and level of education within the same study. Objectives: To identify if HIV knowledge is associated with HIV status, age, sex, geographical zone of origin and level of education. Method: Quantitative, cross-sectional, centre-based study comprising of people receiving an HIV test in Catalonia, Spain. Data will be collected from the 11 HIV Non-Governmental Organisations in Catalonia, Spain. The Brief HIV Knowledge Scale will be used to assess HIV knowledge; information from the HIV test session will be used to assess HIV status, age, sex, geographic zone of origin and level of education. The association between HIV knowledge and the afore mentioned variables will then be calculated.

Community pharmacist intervention in depressed primary care patients (PRODEFAR study): randomized controlled trial protocol.

Background: Treatment of depression, the most prevalent and costly mental disorder, needs to be improved. Non-concordance with clinical guidelines and non-adherence can limit the efficacy of pharmacological treatment of depression. Through pharmaceutical care, pharmacists can improve patients' compliance and wellbeing. The aim of this study is to evaluate the effectiveness and costeffectiveness of a community pharmacist intervention developed to improve adherence and outcomes of primary care patients with depression. Methods/design: A randomized controlled trial, with 6-month follow-up, comparing patients receiving a pharmaceutical care support programme in primary care with patients receiving usual care. The total sample comprises 194 patients (aged between 18 and 75) diagnosed with depressive disorder in a primary care health centre in the province of Barcelona (Spain). Subjects will be asked for written informed consent in order to participate in the study. Diagnosis will be confirmed using the SCID-I. The intervention consists of an educational programme focused on improving knowledge about medication, making patients aware of the importance of compliance, reducing stigma, reassuring patients about side-effects and stressing the importance of carrying out general practitioners' advice. Measurements will take place at baseline, and after 3 and 6 months. Main outcome measure is compliance with antidepressants. Secondary outcomes include; clinical severity of depression (PHQ-9), anxiety (STAI-S), health-related quality of life (EuroQol-5D), satisfaction with the treatment received, side-effects, chronic physical conditions and sociodemographics. The use of healthcare and social care services will be assessed with an adapted version of the Client Service Receipt Inventory (CSRI). Discussion: This trial will provide valuable information for health professionals and policy makers on the effectiveness and cost-effectiveness of a pharmaceutical intervention programme in the context of primary care. Trial registration: NCT00794196

Community pharmacist intervention in depressed primary care patients (PRODEFAR study): randomized controlled trial protocol.

Background: Treatment of depression, the most prevalent and costly mental disorder, needs to be improved. Non-concordance with clinical guidelines and non-adherence can limit the efficacy of pharmacological treatment of depression. Through pharmaceutical care, pharmacists can improve patients' compliance and wellbeing. The aim of this study is to evaluate the effectiveness and costeffectiveness of a community pharmacist intervention developed to improve adherence and outcomes of primary care patients with depression. Methods/design: A randomized controlled trial, with 6-month follow-up, comparing patients receiving a pharmaceutical care support programme in primary care with patients receiving usual care. The total sample comprises 194 patients (aged between 18 and 75) diagnosed with depressive disorder in a primary care health centre in the province of Barcelona (Spain). Subjects will be asked for written informed consent in order to participate in the study. Diagnosis will be confirmed using the SCID-I. The intervention consists of an educational programme focused on improving knowledge about medication, making patients aware of the importance of compliance, reducing stigma, reassuring patients about side-effects and stressing the importance of carrying out general practitioners' advice. Measurements will take place at baseline, and after 3 and 6 months. Main outcome measure is compliance with antidepressants. Secondary outcomes include; clinical severity of depression (PHQ-9), anxiety (STAI-S), health-related quality of life (EuroQol-5D), satisfaction with the treatment received, side-effects, chronic physical conditions and sociodemographics. The use of healthcare and social care services will be assessed with an adapted version of the Client Service Receipt Inventory (CSRI). Discussion: This trial will provide valuable information for health professionals and policy makers on the effectiveness and cost-effectiveness of a pharmaceutical intervention programme in the context of primary care. Trial registration: NCT00794196

La Ansiedad como estigma: el estereotipo de la persona ansiosa en la población clínica, sanitaria y general

El objetivo principal de esta investigación fue la evaluación de la teoría implícita o estereotipo que diferentes grupos de población tienen de las personas con ansiedad clínica. Para ello se administró un listado de adjetivos para la heteroevaluación de la persona ansiosa a un total de 400 participantes, distribuidos en cuatro grupos: pacientes con trastorno de ansiedad, población general, médicos y diplomados en enfermería. A los pacientes ansiosos se les volvió a administrar el listado de adjetivos para su autoevaluación. Se llevó a cabo un estudio descriptivo mediante la prueba de χ2 para determinar las diferencias entre grupos en relación a los adjetivos más utilizados. Seguidamente se realizaron dos ANOVAs para establecer diferencias entre grupos a partir de la hetero-evaluación y para comprobar si había diferencias entre la heteroevaluación y la autoevaluación de las personas con trastornos de ansiedad. Los resultados muestran diferencias en la percepción de las personas ansiosas por parte de los 4 grupos; pero solo en el grupo general se detectan creencias prejuiciosas en el estereotipo que muestran de las personas ansiosas. Dichos hallazgos ponen de manifiesto las diferencias en los estereotipos de cada población referentes a las personas con ansiedad clínica

Llegint Cinema. Anàlisi de la representació de la malaltia mental en el setè art

El present treball és un estudi sobre l'estigma social en la malaltia mental i la representació d'aquest al cinema. Aquesta anàlisi s'ha portat a terme a partir de dues línies de treball. Per una banda amb l'anàlisi interpretativa de dotze pel·lícules utilitzant els indicadors de 'perillositat'; 'incapacitat per a la vida'; 'incurabilitat'; 'pèrdua de rols socials'; 'por al rebuig i/o por a les relacions socials'; i per l'altra banda a partir d'un grup de discussió, en el qual s'han visionat fragments de cinc pel·lícules amb set estudiants del Grau d'Educació Social de la Universitat de Vic. Dels resultats obtinguts es desprèn que la pel·lícula és un mitjà de comunicació mitjançant el qual els estereotips són usats en favor de l'espectacle, estigmatitzant així les persones diagnosticades de malaltia mental. Aquest és un dels motius que fan valorar el cinema com un recurs educatiu a considerar tant en la formació d'educadors i educadores socials com en els projectes d'intervenció socioeducativa.

La imagen corporal en la sociedad del siglo XXI

La imagen corporal (IC) representa la forma en la que un individuo se percibe, imagina, siente y actúa respecto a su propio cuerpo. Es un concepto dinámico que puede modificarse a lo largo de la vida. La percepción de nuestro propio cuerpo está influida por factores socioculturales. Desde el punto de vista histórico, el concepto de belleza se ha modificado sustancialmente. En la prehistoria, la belleza se asociaba a la reproducción de la especie, mientras que en la actualidad, se asocia al éxito personal, profesional y social. El estereotipo de belleza femenino de las sociedades contemporáneas se basa en la extrema delgadez y el masculino en cuerpos musculados. La lucha por alcanzar el canon de belleza impuesto por la sociedad ha contribuido a la aparición de diferentes trastornos de la imagen corporal (TIC). Los medios de comunicación son un factor importante en el desarrollo de determinados procesos patológicos, en la insatisfacción con la propia IC y en la estigmatización del individuo. Se consideran los principales impulsores de los patrones estéticos, siendo las mujeres y los adolescentes los más vulnerables. Las diferentes investigaciones indican que los TIC son frecuentes siendo los trastornos de la conducta alimentaria (TCA) los que suponen un mayor número de ingresos y reingresos entre la población femenina. Aunque los TCA afectan principalmente a la población adolescente, los estudios muestran que puede aparecer en la edad adulta e incluso en la infancia. En el sexo masculino, el trastorno dismórfico corporal (TDC) parece ser el más prevalente. La prevención y el tratamiento de este tipo de trastornos es primordial. En este sentido, enfermería tiene un papel fundamental debido al frecuente contacto que mantiene con el paciente. Debido a la importancia concedida en la sociedad actual a la apariencia física y las posibles repercusiones que ello conlleva, el presente trabajo pretende realizar una revisión de la literatura con el objetivo de analizar el valor y la exigencia que otorga la sociedad a la IC. Palabras clave: imagen corporal, desórdenes mentales, estigma social, medios de comunicación, epidemiología, cuidados de enfermería, proceso de atención de enfermería.

Coneixements, actituds i percepció versus la infecció per Virus del Papil·loma Humà en els professionals d'infermeria : tendències en salut pública

Actualment, s’evidencia una dificultat en el seguiment estricte de les infeccions de transmissió sexual (ITS). A nivell mundial, aquestes causen un problema de Salut Pública (SP) en termes de morbiditat i mortalitat per complicacions i seqüeles que es poden originar si no es diagnostiquen i no es tracten adequadament. Entre les ITS més comunes trobem la provocada pel Virus del Papil·loma Humà (VPH), la principal causant del càncer de cèrvix, entre altres complicacions La família de VPH compta amb més de 150 tipus virals. El coneixement de la situació epidemiològica de la infecció per VPH es veu dificultada per varis aspectes: el caràcter asimptomàtic; l’estigma social; les dificultats diagnòstiques; la falta de homogeneïtat dels sistemes de vigilància amb la infradeclaració de casos. Ens trobem en una inversemblança constant. Les intervencions des de SP, ja sigui a nivell nacional com regional, sónpròpiament enfocades a la prevenció de la malaltia. Paral·lelament, la incidència de les ITS continua amb una tendència ascendent, cosa que provoca una inquietant preocupació. Partint de la problemàtica exposada, el present estudi pretén identificar elsconeixements que tenen els professionals d’infermeria de l’atenció primària en relació a la infecció de transmissió sexual pel virus del papil·loma humà i quina és la seva percepció i actitud sobre l’atenció a l’usuari. Es tractarà d’un estudi multicèntric amb disseny descriptiu transversal. La instrumentació es farà mitjançant una enquesta totalment anònima sobre una mostra aproximada de 115 professionals d’infermeria que durant l’any 2013 que treballen a les àrees bàsiques de salut (ABS) de l’Institut Català de la Salut (ICS) del Gironès. Aquest estudi vol fer visible la necessitat d’incrementar la formació dels professionals d’infermeria en relació a la infecció VPH i el requeriment d’un consell addicional que promogui la salut encaminat a empoderar a la comunitat mitjançant educació per a la salut