9 resultados para Selby-Bigge, L. A. (Lewis Amherst), Sir, 1860-1951.
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Coordenades clà ssiques de Shadowlands de Richard Attenborough (sobre la vida i obra de C. S. Lewis)
Resumo:
L'objectiu d'aquest article és mostrar els parámetres clà ssics de Shadowlands de R. Attenborough, amb guió de W. Nicholson, sobre la vida i obra de C. S. Lewis. Basant-se en una anà lisi acurada dels textos de Lewis, l'autor proposa d'interpretar l'oposició Lewis / Gresham com la traducció en la vida real de la oposició entre els temperaments platònic o idealista i aristotèlic o materialista que ja mencionava Coleridge. En qualsevol cas, són moltes les referències clà ssiques que cal tenir en compte si volem comprendre fins a quin punt el cristianisme de Lewis és també un cristianisme clà ssic, és a dir, grecollatÃ.
Resumo:
El treball es centra en l’estudi de l’evolució demogrà fica de dues subcomarques del Pirineu català , l’Urgellet i el Baridà , entre mitjans del segle XIX i la darrera explotació estadÃstica del padró d’habitants (2006). En la primera part del treball s’aporten bases teòriques sobre el procés de despoblament que han experimentat les à rees de muntanya catalanes i sobre el lent procés de recuperació que part d’aquests territoris experimenten en l’actualitat. A continuació es realitza un anà lisi estadÃstic en profunditat de les diferents etapes del despoblament, del canvi de tendència que es produeix a partir de la dècada de 1980 i de la recent revitalització demogrà fica. Per últim, es presenten alguns dels factors explicatius d’aquest procés de recuperació demogrà fica que afecta a determinats indrets del Pirineu català .
Resumo:
Throughout the 19th century and until the mid-20th century, in terms of long-terminvestment in human capital and, above all, in education, Spain lagged far behind theinternational standards and, more specifically, the levels attained by its neighbours inEurope. In 1900, only 55% of the population could read; in 1950, the figure was 93%.This no doubt contributed to a pattern of slower economic growth in which thephysical strength required for agricultural work, measured here through height, had alarger impact than education on economic growth. It was not until the 1970s, with thearrival of democracy, that the Spanish education system was modernized and theinfluence of education on economic growth increased.
Resumo:
En este artÃculo se examina una de las primeras y principales adaptaciones del pensamiento de Nietzsche en España, donde no tardaron en publicarse muchas de sus obras. Se admite generalmenteque el poeta y escritor catalán Joan Maragall, perteneciente al Modernismo de fines del siglo XIX, se inspiró en algunas ideasentresacadas del filósofo de la "voluntad de poder". Mediante el cotejo de conceptos y términos, se concluye ahora que la deudade este autor con Asà habló Zaratustra es prácticamente literal. El texto que sigue muestra, pues, en qué forma y grado el nietzscheanismotoma cuerpo en la literatura de Maragall y de qué modo influye en su ideario personal.
Resumo:
Camprodon va rebre un llegat de més de 700 peces relacionades amb el músic Isaac Albéniz. L’any 1999, es decidà crear una fundació a Camprodon amb la intenció de difondre aquest llegat a través d’un museu. El museu no va acabar mai de funcionar per les limitacions d’espai i un projecte inadequat que va ser incapaç de despertar la curiositat dels visitants de Camprodon. Actualment, per manca de recursos econòmics, la rehabilitació del nou espai del Museu Isaac Albéniz es troba completament aturada. Aquest treball proposa la creació d’un projecte d’exposició permanent que es mantingui fins a l’obertura del museu definitiu
Resumo:
Aquest treball comença amb un breu repà s de l'evolució històrica del concepte d'enllaç quÃmic, seguit d'una introducció als dos models que, en el marc de la mecà nica quà ntica, es fan servir actualment per explicar aquell concepte (orbitals moleculars i enllaç-valència). Després d'aquesta introducció, es presenten les principals aportacions fetes per Linus Pauling en relació amb l'enllac, la major part de les quals s'enquadren en el context enllaç-valència. El treball de Heitler i London, considerat com l'inici del model enllaç-valència, posa de manifest que, quan els electrons que formen l'enllaç tenen els seus spins antiparal•lels, se situen preferentment entre els nuclis i poden llavors atreure'ls amb intensitat sufficient per vèncer la repulsió internuclear. En paraules de Pauling, la força quÃmica és una força d'origen electrostà tic, que pot ser atractiva o repulsiva depenent de l'orientació relativa dels spins electronics. El treball de Pauling relacionat amb la comprensió de l'enllaç és molt ampli. Una de les claus per entendre el seu èxit es deu a la concurrència de dos factors: la seva condició de quÃmic, d'una Banda, i, de l'altra, el seu coneixement de la mecà nica quà ntica quan tot just s'estava desenvolupant en un restringit cercle de fÃsics teòrics. Aquesta formació li permeté entroncar els conceptes quà ntics amb el model de Lewis, ben conegut per la resta de quÃmics. Destaquem l'especial rellevà ncia de les publications dels anys trenta, les quals inclouen les contribucions més importants en relació amb la naturalesa de l'enllaç. Una d'aquestes és el concepte d'hibridació, el qual, malgrat el seu actual desprestigi per part de molts quÃmics quà ntics, ha tingut una importà ncia històrica cabdal, en permetre racionalitzar l'estructura de la major part de les molècules i, en particular, dels complexos dels metalls de transició. Una altra contribució rellevant es el concepte de ressonà ncia, desenvolupat per explicar l'estructura de les molècules que, com el benzè, no es poden representar amb una sola estructura de Lewis. Una aplicació menys coneguda d'aquest concepte fou el model introduït per Pawling per explicar les especials propietats dels metalls. El treball conclou amb una breu incursió en les actuals perspectives del mètode enllaç-valència. En els últims anys, aquest mètode ha recuperat interès grà cies als seus avantatges de cara a la interpretació dels resultats de sofisticats cà lculs mecanoquà ntics utilitzant les idees intuïtives que, de manera quasi constant, fan servir els quÃmics en els seus raonaments. Aquest és, de fet, el punt clau que Pauling ha defensat al llarg de la seva carrera cientÃfica i que, malgrat el seu indiscutible interès, queda, de vegades, relegat a un segon terme a causa d'una excessiva preocupació per la precisió dels cà lculs.
Resumo:
Es descriu la sÃntesi de nous compostos ciclopal·ladats derivats d'imines i amines primà ries, òpticament actius, aixà com les seves aplicacions per a la determinació de l'excés enantiomèric i per a la resolució de bases de Lewis. També es comenta la sÃntesi i resolució de noves fosfines P-quirals, aixà com la seva aplicació a processos de catà lisi asimètrica. A més, es descriu la preparació d'algunes fosfines secundà ries quirals i s'estudia la seva estabilitat configuracional.
Resumo:
L’objectiu de l’estudi és identificar el grau de coneixement que tenen les dones de 30 a 45 anys del municipi de Vallromanes sobre aspectes relacionats amb l’activitat fÃsica i la salut, aixà com identificar quins coneixements són més especÃfics perquè s’adhereixin a la prà ctica regular d’activitat fÃsica. A més, de comprovar quins d’aquests possibles coneixements relacionats a la promoció de la salut pública són més eficients per fer augmentar el coneixement d’aquest grup de dones i alhora fer-les conscients de la importà ncia de l’activitat fÃsica per la salut. Aixà doncs, a la mostra de l’estudi han participat 35 dones. La informació ha estat recopilada a través del qüestionari per identificar els estadis de canvi de l’activitat fÃsica (Marcus, Rossi, Selby, Niaura, i Abrams, 1992) i un qüestionari elaborat especÃficament per aquesta investigació. Els resultats obtinguts demostren, a trets generals, que les dones que es troben en estadis de canvi on tenen conductes actives fÃsicament o compleixen amb les recomanacions mundials d’activitat fÃsica per la salut, tenen un major grau de coneixença i conscienciació sobre coneixements relacionats amb l’activitat fÃsica i la salut. Per tant, això porta a concloure que l’augment del coneixement i conscienciació d’aquest és un motiu perquè les dones participants en l’estudi s’adhereixin a la prà ctica regular d’activitat fÃsica. No obstant, cal tenir present quines estratègies de salut pública són més especÃfiques i eficients per fer augmentar el coneixement del grup de dones estudiat i adherir-les a la prà ctica.