Aportación al estudio de arcillas expansivas asociadas a las facies garumnienses de la Conca de Tremp (Prepirineo de Lleida)

Some clay levels of the garumnian facies, which surface in the southern sector of the Tremp Basin present a principal mineralogy of expansive type. The oedometer essays show that such materials present a very high grade of potencial expansivity. The swelling pressure presents values higher than 390 KN/m2. In the majority of the areas wherw this kind of clays surface the hydric erosion phenomena and the mass movements often appear to be very common and intense. The geomorphological role of the expansive clays is discussed as the triggering factor, associated to the development of these denudative processes

Sediments antics del litoral del Baix Empodà entre es Forn (Begur) i Vall-presona (Santa Cristina d'Aro)

A la Costa Brava hi ha, en comparació amb altres àrees mediterrànies, pocs testimonis de sediments litorals antics. El domini manifest dels processosd'erosió n'és la causa principal. Tanmateix, hi ha alguns dipòsits litorals fòssils, que se situen uns decimetres per sobre i per sota del nivell del mar actual. L'estudi detallat dels diferents nivells localitzats fins ara ha permès caracteritzar-los des d'un punt de vista estratigràfic. Així, s'ha pogut constatar que es tracta d'acumulacions de blocs aplegats al peu de penya-segats, de platges emergides sense cimentar, i de platges submergides que han patit un procés de cimentació. La seva edat és molt recent, en termes geològics, i es remunta a començaments de l'era cristiana

Presencia del paleogeno bajo los sedimentos neogénicos de Vilablareix (Girona)

This study makes clear the existence of a paleogenical red basal level (Pontils Fm.) in the Vilablareix àrea, under the mio-pliocenical cover of the Girona plain, enlargening the surface known go far of that level

Sedimentología del Mioceno del Vallés occidental (prov. de Barcelona)

In this paper we make a litostratigraphical study on the Miocene of the 'Vallés occidental' (Barcelona, Spain) which embraces a part of the 'Depresion Media' of the intermediary tectonic grave between the 'Cadena Litoral' and 'Prelitoral' of the 'Sistema Mediterráneo'. At the same time we undertake an analysis of the bassin

Interpretación sedimentológica y paleogeográfica del nivel de areniscas eocénicas de Sarrià de Ter (Prov. de Gerona)

There is in this work a description of sedimentological characters of the medium Eocene sandstone level from Sarriá de Ter (Gerona province Spain) and an interpretation of their genesis and situation in the regional paleogeography. The conclusion is that these sandstones form a deltaic channel(delta front). To wards the E and NE the become fluvial deposits, to wards the W, Plana de Vic, they become clay and silstones considered as a prodelta

Geologia de la Plana del Baix Empordà

The geological features of the Baix Empordà Plain are mainly related to the sedimentary processes that took place during the Holocen, when a stable sea level was reached at the end of the Versilian transgression. In this paper, all the sedimentary environments which have given rise to the present morphology are described: alluvial, coastal and palustrine environments as well as colluvial and aeolian deposits. We conclude with a scheme in which the geological evolution of the Plain is shown

Depósitos litorales y variaciones del nivel del mar durante el Holoceno en la Costa Brava (NE de Catalunya)

Se describe un conjunto de depósitos litorales localizados en la Costa Brava, que aparecen unos pocos metros por encima y por debajo del nivel del mar actual. En base a su génesis se han agrupado en niveles de conglomerados de pie de acantilado, playas levantabas sincementar y playas sumergidas cementadas (beachrock). Su edad se ha establecido apartir de los fragmentos de cerámica que contienen y de dataciones absolutas de 14C. Estos depósitos permiten detectaroscilaciones recientes del nivel del mar que se enmarcan en los últimos estadios de la transgresión Flandriense

Mid Holocene in Sant Julià de Boada (Baix Empordà, Girona): Stratigraphical sequence and paleoenvironmental records of the paludal deposits

Descripció de la seqüència estratigràfica i dels registres paleoambientals dels sediments holocens de Sant Julià de Boada

Sobre el Garumniense de Claret (Tremp-Lérida) y su 'contaminación' por el Ilerdiense.

El estudio de la serie marina del Ilerdiense del Oeste (le Tremp (Lérida), sobre todo en el corte de la Carretera de Tremp a Pont de Montañana, ha sido ya realizado y sus resultados publicados parcialmente (DE REKZI 1965 y en prensa)...

Notes per a la caracterització de la parla de la Conca de Tremp

Aquest article pretén contribuir a completar i actualitzar les dades disponibles sobre l'ús oral a la Conca de Tremp. Aquesta comunitat de parla de transició intradialectal entre l'àrea ribargorçanopallaresa i el lleidatà presenta característiques lingüístiques específiques que cal descriure per contribuir a conèixer el seu paper en el contínuum dialectal i per il·lustrar les tendències de l'ús oral actual.

Isotermes d'adsorpció d'alquilfenols en sediments i altres materials

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Center of Applied Geosciences de la Eberhard Karls Universität entre abril i octubre del 2007. Durant l'estada es va adquirir la tècnica per a la realització d'isotermes d'adsorció aplicant-la posteriorment a l'estudi de dos compostos del grup dels alquilfenols (nonilfenol i octilfenol). Aquestes isotermes es van realitzar en diversos sediments provinents de la conca hidrogràfica del riu Ebre i en altres dos materials (lignit i torba), tots ells amb diferent contingut de carboni orgànic total (que varia entre 0,4% per a un dels sediments i 47,8% per a la torba), per a estudiar la influència d'aquest paràmetre en els comportament del nonilfenol pel que fa a l'adsorció. Per altra banda es va afegir l’octilfenol a l’estudi, tant per separat com en combinació amb el nonilfenol, i es va extendre la isoterma per al nonilfenol a concentracions més baixes, properes a les concentracions que es poden trobar d’aquest compost al medi. Aquestes últimes isotermes es van realitzar utilitzant en tots els casos un dels sediments del riu Ebre, amb un contingut de carboni orgànic del 5,8 %, per a poder comparar els resultats sense la influència d’aquest paràmetre. Totes les mostres es van analitzar utilitzant un cromatogràf de gasos acoblat a un espectròmetre de masses.

Precisions sobre la determinació de la fracció argila a sediments i sòls arenosos

Es proposen uns milloraments en la metodologia classica de determinació qualitativa dels minerals de la fraccio argila en sediments i sbls sorrencs. L'extraccioconstade: garbellament de la mostra amb un garbelladorde2 mmde pas; eliminacio de la materia organica amb aigua oxigenada; centnfugacio a 6.000 r. p. m.; garbellament en humit per 0,2 mm, agitamenc dispersio amb calgon; decantacio i sifonat; centrifugació i desecacio. Nova dispersio per a la preparacio d'agregats onentats i sedimentacio sobre els «portes» dins de plaques de Petri. Aixi queden a punt d'obtenir els diagrames roentgen. Per I'espectroscbpia de raigs infrarojos, es dispersen les mostres i, a més de les mostres «normals», es tracten amb malaquita o bencidina. Diferents exemples il.lustren el treball.

Les Gavarres: la personalitat geológica

Descripció litològica i morfològica del Massís de les Gavarres

Costa Brava central y meridional

Esta excursión, centrada en el extremo septentrional de la costa mediterránea de la península ibérica, tiene como objetivo fundamental la visita de algunos elementos geológicos puntuales que destacan por su especial interés, y que constituyen parte del patrimonio natural de esta zona. Además, a lo largo del itinerario se ofrece una visión general de la constitución geológica de este sector costero