Depositional models of lacustrine evaporites in the SE margin of the Ebro basin (Paleogene, NE Spain)

An important evaporitic sedimentation occurred during the Paleogene (Eocene to lower Oligocene) in the Barberà sector of the southeastern margin of the Tertiary Ebro Basin. This sedimentation took place in shallow lacustrine environments and was controlled by a number of factors: 1) the tectonic structuration of the margin; 2) the high calcium sulphate content in the meteoric waters coming from the marginal reliefs; 3) the semiarid climate; and 4) the development of large alluvial fans along the basin margin, which also conditioned the location of the saline lakes. The evaporites are currently composed of secondary gypsum in surface and anhydrite at depth. There are, however, vestiges of the local presence of sodium sulphates. The evaporite units, with individual thicknesses ranging between 50 and 100 m, are intercalated within various lithostratigraphic formations and exhibit a paleogeographical pattern. The units located closer to the basin margin are characterized by a massive gypsum lithofacies (originally, bioturbated gypsum) bearing chert, and also by meganodular gypsum locally (originally, meganodules of anhydrite) in association with red lutites and clastic intercalations (gypsarenites, sandstones and conglomerates). Chert, which is only linked to the thickest gypsum layers, seems to be an early diagenetic, lacustrine product. Cyclicity in these proximal units indicates the progressive development of lowsalinity, lacustrine bodies on red mud flats. At the top of some cycles, exposure episodes commonly resulted in dissolution, erosion, and the formation of edaphic features. In contrast, the units located in a more distal position with regard to the basin margin are formed by an alternation of banded-nodular gypsum and laminated gypsum layers in association with grey lutites and few clastic intercalations. These distal units formed in saline lakes with a higher ionic concentration. Exposure episodes in these lakes resulted in the formation of synsedimentary anhydrite and sabkha cycles. In some of these units, however, outer rims characterized by a lithofacies association similar to that of the proximal units occur (nodular gypsum, massive gypsum and chert nodules).

Seguiment de l'evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l'incendi del riu Canaletes del 20/07/2009. Proposta de campanya de voluntariat ambiental en rius per la custòdia i recuperació fluvial

El riu Canaletes va resultar afectat per l’ incendi que es va produir a Horta de Sant Joan el juliol de l’any 2009. El foc va malmetre bona part de la flora i fauna de la zona, però un dels ecosistemes que en va sortir més perjudicat va ser el del bosc de ribera, ecosistema molt fràgil en front de pertorbacions d’aquest tipus, ja que la seva capacitat de regeneració no és tant senzilla ni ràpida com en altres ecosistemes mediterranis com podrien ser els boscos de pi blanc. No obstant, si que existeixen algunes espècies de ribera que presenten una ràpida resposta als incendis com és el cas dels salzes o alguns pollancres o àlbers, que en aquest cas, poc temps després del foc ja presentaven rebrots, segons observacions realitzades al camp. Per comprovar l’evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l’incendi, es van realitzar diverses sortides de camp. D’aquestes observacions, es va poder deduir que actualment el bosc de ribera de la zona estudiada, evoluciona segons les previsions realitzades en estudis immediatament posteriors al foc, de manera que hi estan proliferant de manera ràpida bardisses amb esbarzer, gavarrera, roldor i sanguinyol, en aquells llocs que abans de l’incendi eren ocupats per arbres caducifolis.

Restauració fluvial del riu Onyar

Diagnosi de l’estat actual del riu Onyar per tal de proposar unes directrius orientatives que permetin aconseguir el bon estat ecològic del medi fluvial. Aquestes propostes es presenten en format de fitxes segons els trams principals on cal actuar i les actuacions més concretes per a cada un d’ells

Girona, ciutat fluvial

En aquest treball es descriuen les estretes relacions que la ciutat de Girona ha mantingut amb els seus rius al llarg de la seva història. Unes relacions que es poden estudiar des de diferents enfocaments (hidrològic, urbanístic, etc), però que en aquest cas se centraran específicament a resseguir la relació entre els rius gironins i el desenvolupament urbà de la ciutat de Girona a partir de l'amenaça que les inundacions han representat al llarg de la seva història. Bàsicament, es tracta de caracteritzar quan, com i per què la ciutat ha anat ocupant els espais situats a prop dels rius, i quines han estat les estratègies de defensa desenvolupades per la societat gironina per afrontar l'amenaça constant de les inundacions. En altres paraules, un exercici d'anàlisi i comprensió historicogeogràfica de la vulnerabilitat i l'adaptació de la societat gironina al risc d inundació

Aportació al coneixement de la dinàmica fluvial en la conca del riu Onyar (Girona)

Two decay rates are distinguished in the discharge hydrograph of the Onyar River, using Maillet's formula. In this way, we can know which Kina of influence is made by geomorphology and rainfall distribution on fluvial processes

Avaluació dels canvis de ritme de sedimentació en el canyó submarí d'Arenys a partir del Pb-210

Amb la finalitat d’estudiar els ritmes d’acumulació de sediments durant els últims 100 anys, s’han extret tres testimonis de sediments del canyó d’Arenys a profunditats de 1074 m, 1410 m i 1632 m respectivament. Els ritmes de sedimentació basats en els perfils verticals de Pb-210 suggereixen que les tendències actuals sobre el flux i acumulació de sediments poden ser diferents a tendències passades. Durant la dècada dels 70 es va portar a terme una ràpida evolució de la flota pesquera del port d’Arenys de Mar. Aquest fet es pot relacionar amb els canvis en el ritme d’acumulació dels sediments al testimoni extret a 1074 m. Els flancs del canyó submarí són objectiu dels arrossegadors del port d’Arenys de Mar, una activitat que pot fer variar la morfologia del fons marí, la resuspensió de les partícules i pot crear fluxos de terbolesa. Per tant, els resultats suggereixen que l’activitat pesquera d’arrossegament pot afectar als ambients submarins d’una manera més important del que s’havia pensat.

Macròfits com a bioindicadors de la conca fluvial d'Alinyà

L’objectiu d’aquest projecte ha sigut analitzar la qualitat de l’aigua a la Conca fluvial d’Alinyà i esbrinar quins són els factors que la determinen. Per fer-ho s’han utilitzat els macròfits (mitjançant l’índex IM) com a bioindicadors de la qualitat dels boscos de ribera i de manera indirecta determinar la qualitat de l’aigua. Es conclou que els factors més influents en els resultats són: la maca de diversitat dels macròfits donada l’època de l’any del mostreig (a la tardor), l’augment de les masses forestals homogeneïtzant el paisatge, les fortes pluges d’enguany i la contaminació puntual al nucli urbà d’Alinyà.

Magnitud y frecuencia del transporte fluvial de sedimento en una cuenca mediterránea semihúmeda

Este trabajo examina la magnitud y la frecuencia del transporte de sedimento (material disuelto, sedimento en suspensión y carga de fondo) en la cuenca de la riera de Arbúcies (Cordilleras Costeras Catalanas), a partir de los caudales diarios del periodo 1967-1992 y de las muestras de agua y sedimento obtenidas durante los años 1991 y 1992. Los resultados indican que el transporte en disolución es más uniforme en el tiempo que el transporte de material sólido, tanto en suspensión como de fondo. Los cálculos muestran que la carga sólida total depende sobre todo de crecidas frecuentes y de magnitud moderada, correspondientes al nivel de cauce lleno (bankfull). Cabe señalar, en este sentido, que los caudales bankfull suceden el 2,2% del tiempo y transportan el 56% del sedimento en suspensión y el 31% de la carga de fondo total anual. El caudal efectivo para el transporte de sedimento en este río es, por tanto, un suceso relativamente frecuente y de idéntica magnitud al caudal geomorfológicamente dominante o bankfull.

Fórmulas estadísticas de resistencia al flujo para hidráulica fluvial

El empleo en hidráulica en lámina libre de las ecuaciones de resistencia al flujo de Gauckler-Manning o Darcy-Weisbach requiere la determinación de un coeficiente de resistencia; determinación que si bien es suficientemente precisa con un reducido esfuerzo y coste en cauces artificiales, resulta mucho más difícil y cara en ríos. Con objeto de eliminar la necesidad de una estimación independiente del coeficiente de resistencia se han desarrollado estadísticamente una serie de ecuaciones para flujo permanente y uniforme en ríos, en las que se prescinde de dicho coeficiente. El presente artículo pretende ser una revisión de las fórmulas de este último tipo más difundidas en la práctica de la hidráulica fluvial.

Flujo de energía en el ecosistema fluvial : análisis del metabolismo

Capítol 20 del llibre 'Conceptos y técnicas en ecología fluvial' que es refereix al metabolisme fluvial

Uso de ríos artificiales en ecología fluvial

Capítol 21 del llibre 'Conceptos y técnicas en ecología fluvial' que es refereix a la utilització dels rius artificials en ecologia fluvial