Dels jeroglífics egipcis a la compartició de secrets

En aquest article parlarem d'un jeroglífic inscrit als laterals de la llinda de Sant Andreu de la Barroca, una petita església perduda en un indret recòndit de la Vall del Llémena, a la Garrotxa. A propòsit d'aquest petit enigma ludolingüístic, plantejarem(i finalment resoldrem) un problema de naturalesa combinatòria que el lector interessat pot provar de resoldre com a exercici. També fem un breu repàs de la història del desxiframent '’escriptures de civilitzacions antigues. Aprofitem l'avinentesa per introduir els conceptes d'entropia i redundància del llenguatge, que ens ajudaran a entendre per què, tard o d'hora, qualsevolescriptura antiga finalment acaba essent desxifrada quan es té una conjectura raonable sobre quina és la llengua que transcriu. Finalment, definim el concepte d'esquema de compartició de secrets, un problema de criptografia moderna en el qual un conjunt de persones gestiona petits fragments d'informació compartida, i que es resol aplicant de manera brillant una idea que prové del món de l'àlgebra lineal més elemental

Tresors amagats per a molts. Els secrets del clàssics.

La paraula «clàssic» sol espantar perquè se sol associar a «difícil», avorrit», «d'altres temps», fins i tot a «lectura obligada». Aquest adjectiu sempre té un regust amarg, però un «clàssic» és precisament tot el contrari: és el segell de garantia d'una creació. Si un llibre és «clàssic» és que ha aconseguit sobreviure al pas del temps i és una autèntica joia. Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc un 2 de gener de 1460, com diu, i si avui la seva obra segueix entusiasmant uns pocs privilegiats és perquè amaga tresors que ells sols han pogut veure. Per què no en gaudim tots, d'aquesta riquesa? Si els nens, que són el nostre futur, poguessin divertir-se amb el que diu, ells mateixos, de grans, revelarien aquest «secret» als seus fills, i així aquesta novel·la meravellosa deixaria de ser un paradís per a uns pocs, i al mateix temps aquest tros essencial de la cultura seria patrimoni de tots.

Els secrets de la neuroeconomia

A l'inici de la crisi financera actual (2008), la situació econòmica dels EUA s'enfonsava per la caiguda en la despesa dels consumidors d'un 6,2% el quart trimestre del 2008, xifra que va superar els càlculs del 3,8% del Govern i els del 5,4% dels analistes. L'ús de més dades objectives va reduir, però no va suprimir, l'error d'aquests. Aquell mateix any a Espanya les xifres d'atur es disparaven molt per sobre del que havia previst el Govern. El 2009, ni l'evidència constant de l'augment progressiu d'aquest no va poder canviar el discurs governamental obstinat que l'atur no arribaria a taxes tan elevades. De forma similar opera el cervell econòmic, un conjunt complex de xarxes neuronals que s'encarreguen de prendre decisions i del processament de la informació emocional i motivacional. Fins i tot amb dades reals a la seva disposició, és incapaç de no deixar-se portar per les seves pròpies expectatives [...]

Reivindicación de la Independencia Intelectual en la primera época de Cuadernos del Congreso por la Libertad de la Cultura: I (marzo-mayo de 1953)- XXVII (noviembre-diciembre de 1957)

La “retórica de la libertad” ocupó una posición dominante durante la primera época de la revista Cuadernos, publicación en castellano del Congreso por la Libertad de la Cultura, donde colaboraron numerosos intelectuales republicanos exiliados. El Congreso por la Libertad de la Cultura, fundado durante la guerra fría cultural por el gobierno de los EEUU, y organizado y financiado por sus servicios secretos (CIA), utilizó grandes ideales, como la lucha antitotalitaria y la independencia intelectual, con el fin de promover determinadas actitudes en la intelectualidad occidental, con el fin de “vacunarla” a la influencia del comunismo. --------- La “retòrica de la llibertat” va ocupar una posició dominant durant la primera època de la revista Cuadernos, publicació en castellà del Congrés per la Llibertat de la Cultura, on van col•laborar nombrosos intel•lectuals republicans exiliats. El Congrés per la Llibertat de la Cultura, fundat durant la guerra freda cultural pel govern dels EEUU, i organitzat i finançat pels seus serveis secrets (CIA), va utilitzar grans ideals, com la lluita antitotalitaria i la independència intel•lectual, amb la finalitat de promoure determinades actituds en la intel•lectualitat occidental, amb la finalitat de “vacunar-la” a la influència del comunisme.

Dret costumari a la Barbagia sarda

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Dipartimento di Diritto pubblico e studi sociali de la Università degli studi di Cagliari, Italia, durant els mesos de maig i juny del 2006. L’estada s’insereix com a part del necessari treball de camp d’una recerca sobre el dret costumari de la Barbagia, regió interior i de muntanya de l’illa d’economia històricament basada en el pasturatge. Durant l’estada es van assolir satisfactòriament els tres principals objectius que es perseguien: realitzar algunes entrevistes i recollir testimonis sobre un aspecte concret de la recerca, la institució costumària de mediació “sos omines”; aconseguir l’accés a casos judicials significatius de la fenomenologia vindicativa local; i observar i recollir informació sobre “su tussorju”, l’esquilada anual de les ovelles, esdeveniment important dins el calendari festiu i el cicle econòmic agropastoral. Aquest últim objectiu s’inscriu dins l’actitud que ha actuat com a constant en tota la fase de treball de camp etnogràfic, consistent en tractar de conèixer i viure la dinàmica de la vida social sense exigir-li en concret: simplement viure-la a prop, deixant-se portar per ella per anar coneixent d’una forma natural els seus “secrets”, actitud clàssica del treball de camp antropològic però que en aquest cas esdevé una necessitat i pràcticament una exigència, donada la delicadesa de les qüestions que tracta. D’aquesta manera, la observació de l’esquilada de les ovelles, que ha format part històricament d’una sèrie d’esdeveniments importants per a la vida dels pobles un cop tornen (o tornaven: actualment són molt pocs els que ho fan a peu ) els pastors de la transhumància al pla, ha significat una ocasió més per respondre els contractes i la confiança amb la gent d’allà, un altre dels objectius de l’estada.

Crème Noisette. What else?

Segurament us sonarà aquest eslògan: Nespresso, What else? Café, cuerpo y alma. Segurament, si us mencionem a l’actor George Clooney, ja no només l’identifiqueu amb una de les seves pel·lícules, sinó que directament us ve laimatge de l’anunci que protagonitza per Nespresso. I fins i tot, segurament, molts dels que esteu llegint aquest text, no us heu pogut resistir a la temptació i ja disposeu d’una màquina Nespresso a casa vostra. Nespresso s’ha convertiten un fenomen de masses i en una de les empreses que més està creixent en aquests últims anys. Per tots aquests motius, a l’hora de triar quin seria l’eix fonamental del nostre treball, vam decantar-nos per aquesta empresa.El que pretenem amb aquest treball és esbrinar tots els passos que s’han de seguir per a llençar un nou producte al mercat i analitzar la importància que té el marketing per a les empreses d’avui dia. Hem emmarcat aquests dos objectius dins de l’empresa Nespresso, i és per això que portarem a terme el llançament d’una nova càpsula d’un gust original, analitzarem com serà el seu procés productiu i dissenyarem les possibles tècniques de promoció per tal que tingui èxit. Pel que fa al segon objectiu, comprovarem mitjançant un experiment el grau d’influència que té el marketing sobre els clients.Referent a les conclusions que hem extret amb el nostre treball, aquestes són, per una part, la creació de Crème Noisette, una nova càpsula que no us deixarà indiferents; i per l’altra, que Nespresso basa el seu èxit en la qualitat, però sempre acompanyada d’una gran campanya de marketing.Voleu continuar descobrint els secrets que amaga el llançament d’una nova càpsula? Voleu saber si la gent aprecia realment totes les varietats que ofereix Nespresso? Per a descobrir-ho, us convidem a llegir el nostre treball.

Endogenous spillovers, increased competition and re-organization waves

We consider an entrepreneur that is the sole producer of a costreducing skill, but the entrepreneur that hires a team to usethe skill cannot prevent collusive trade for the innovation related knowledge between employees and competitors. We showthat there are two types of diffusion avoiding strategies forthe entrepreneur to preempt collusive communication i) settingup a large productive capacity (the traditional firm) and ii)keeping a small team (the lean firm). The traditional firm ischaracterized by its many "marginal" employees that work shortdays, receive flat wages and are incompletely informed about the innovation. The lean firm is small in number of employees,engages in complete information sharing among members, that are paid with stock option schemes. We find that the lean firm is superior to the traditional firm when technological entry costsare low and when the sector is immature.

L’Edició en lletra gòtica de l’Speculum al foder (1917). Història d’un misteriós exemplar d’infern

La filologia, tret de rares excepcions, acostuma a prestar poc interès a la bibliofília. Potser perquè es considera que un text acurat i fiable està renyit amb un llibre imprès en bon paper Japó o de fil, del amb una tipografia impecable, sovint il·lustrat i a un preu que sol ser alt, com correspon a un desplegament artesanal d’aquesta mena. Filologia i bibliofília, en una paraula, tenen vies diferents de difusió. I, amb tot, l’univers de la bibliofília custodia secrets molt ben guardats de la nostra història lingüística i literària, tan singular i plena de sotracs de diversa mena. Secrets que criden poderosament l’atenció del filòleg. El cens i descripció de testimonis del tractadet eròtic medieval conegut com a Speculum al foder, per exemple, amaga un curiós enigma bibliogràfic: un imprès en tipografia gòtica i sense peu editorial, un veritable incunable modern, fruit rar del mateix impuls que cent anys enrere es va ensenyorir de les arts plàstiques i constructives d’aquest país per omplir-lo de magnífiques fantasies medievalitzants. És d’aquest misteriós exemplar d’infern que s’ocupa el treballet que segueix

NoFeud : Privacitat per a xarxes socials

Aquest treball fi de carrera és un estudi-prototip d'un model de privacitat per a xarxes socials on els missatges són visibles només per a qui comparteix un cert nombre d'amics en comú, fent servir els algorismes RSA i la compartició de secrets de Shamir. Per realitzar el prototip s'ha creat un plugin de Google Chrome per a la part de client i per a la part de servidor un servei en NodeJS i l'emmagatzematge en una base de dades NoSQL mongoDB, que són tecnologies emergents dins del desenvolupament web; per tant, tot el codi ha estat escrit en JavaScript.