How competition controls team production: The case of fishing firms

Under team production, those who monitor individual productivity areusually the only ones compensated with a residual that varies withthe performance of the team. This pattern is efficient, as is shownby the prevalence of conventional firms, except for small teams andwhen specialized monitoring is ineffective. Profit sharing in repeatedteam production induces all team members to take disciplinary actionagainst underperformers through switching and separation decisions,however. Such action provides effective self-enforcemnt when themarkets for team members are competitive, even for large teams usingspecialized monitoring. The traditional share system of fishing firmsshows that for this competition to provide powerful enough incentivesthe costs of switching teams and measuring team productivity must bebellow. Risk allocation may constrain the organizational designdefined by the use of a share system. It does not account for itsexistence, however.

Effects of recreational fishing on three fish species from the Posidonia oceanica meadows off Minorca (Balearic archipelago, western Mediterranean)

Experimental fishing and visual censuses were conducted at nine Posidonia oceanica sites off Minorca exposed to different levels of fishing intensity to assess the effects of recreational fishing on the species that dominate the catch. Total catch per unit effort (CPUE) was highly seasonal and a statistically significant interaction term existed between the season and the level of fishing intensity. CPUE decreased everywhere at the end of the fishing season (autumn), but such a reduction was more intense at those sites exposed to the highest level of fishing. Visual censuses confirmed that there was a lower abundance of vulnerable fish in autumn. Differences vanished in spring probably because fish reshuffled between the considered sites throughout the winter, when the level of fishing intensity was extremely low. Although the average total lengths of Serranus scriba and Diplodus annularis were unaffected by the level of fishing intensity, the average total length of Coris julis was smaller at the most heavily fished sites. In conclusion, recreational fishing has a relevant impact on most of the exploited species and some of the seasonality reported for the Posidonia oceanica fish assemblages might be caused by the seasonality of the fishery.

Effects of total fishing prohibition on the rocky fish assemblages of Medes Islands marine reserve (NW Mediterranean)

Visual scuba diving censuses were used to assess the effects of fishing prohibition on abundance and size structure of littoral fish populations by comparing the same benthic communities inside and outside the protected area of Medes Islands (NE Catalonia, Spain). The total number of species found was 43 in the reserve and 44 outside, but the mean value of species richness per sampling station was significantly higher in the protected area. However, diversity, heavily affected by the presence or absence of large schools of pelagic species, showed no significant differences between sites. The prohibition of fishing for 6 years is the first factor affecting the qualitative and quantitative structure of fish populations ('reserve effect'), and depth is the second factor. Thus, except in the cases of Serranus cabrilla and Mullus surmuletus, all other vulnerable species are highly sensitive to the protection measures. The size structure of all vulnerable species was found to be absolutely different at the reserve sites than in the unprotected zones, and the modal size classes of size frequency distributions were always higher in the reserve than outside. The reserve effect was significantly responsible of the differences observed in this change on size structure. Some highly vulnerable species, such as Epinephelus guaza and Sciaena umbra, have only been found in the protected area. Others, such as Sparus aurata, Diplodus cervinus and Dicentrarchus labrax, were much more frequent inside the reserve.

Caracterización y distribución de la fauna íctica en la subcuenca del río Quiroz, Ayabaca (Perú)

En el present treball es determinen les espècies de peixos de la subconca del riu Quiroz i es coneix la distribució d’aquestes espècies a la subconca segons la influència de l’altitut i la interacció de les activitats humanes en els cossos d’aigua. Així mateix, s’analitza la qualitat de l’aigua de la conca. Es van capturar 258 individus de 13 taxons diferents i corresponents a 7 famílies en 20 punts distribuïts per tota la subconca mitjançant xarxes passives (gànguils i gamber), actives (rall) i ham. La major abundància i riquesa d’espècies es dona a les parts baixes de la subconca la qual rep majors aportacions de nutrients d’aigües amunt i on les temperatures són més altes. La qualitat de l’aigua estimada mitjançant les concentracions de paràmetres analitzats mostren un risc d’epidèmies degut a les altes concentracions de coliformes associades a l’abocament d’aigües servides directament als cossos d’aigua.

De la baja de un buque de la Armada como recurso socio-económico y ambiental: estrategias para la cohesión y formación del tejido social, el futuro pesquero y la protección ambiental

En la actualidad, la Armada española cuenta con un total de 103 buques (LOBA, 2009). Cada uno de ellos tiene una misión específica de acuerdo a sus características. Dicha misión condicionará la vida útil del navío. Cuando un buque es dado de baja, surgen las siguientes preguntas: ¿Qué hacer con ellos? ¿Tienen alguna utilidad? ¿Generan un impacto ambiental? En este proyecto, se presentan diferentes propuestas que tienen como finalidad obtener el mayor beneficio del recurso. Cada una de ellas buscará el máximo rédito en aspectos como la cohesión en el tejido social y la socio-economía de una zona determinada y la protección del medio marino junto al futuro de la pesca de arrastre en nuestro país. A lo largo del trabajo, se verá la dificultad de desguazar buques con gran eslora en nuestros astilleros, así como también los problemas administrativos y políticos a los que se enfrentan asociaciones y ayuntamientos que quieren adquirir un buque, para convertirlo en un museo o en un pecio, respectivamente. El objetivo principal es dar a conocer cuál es la situación, pero sin entrar a determinar qué opción sería mejor para cada tipo de navío.

La recerca científica aplicada a la pesca marítima

Repàs bibliogràfic dels primers textos sobre com la ciència ha tractat el tema de la pesca. És a dir, no referit a la forma que tenen els pescadors de construir el seu coneixement sobre la pesca, sinó al coneixement científic a l’entorn de la pesca que ha estat constituït amb el treball de recerca

Análisis de la dimensión social y económica de la relación de la comunidad de Cumbe con el manglar y los impactos de la industria camaronera

En los últimos años la industria camaronera ha adquirido mucha importancia en Brasil y genera presiones sobre ecosistemas y comunidades tradicionales que viven en equilibrio con su entorno. En Cumbe, una comunidad tradicional del municipio de Aracati, Ceará, Brasil, el ecosistema que rodea a su población es el manglar. Debido a esta fuerte presión, tanto el manglar como los servicios ambientales que la población local se beneficia, están transformándose. En este trabajo, la población local de Cumbe identifica, valora y caracteriza los servicios ambientales que les proporciona el manglar dándole así una vital importancia, que puede servir de precedente para una posible protección. Por otra parte, se hace una aproximación en términos económicos de la pesca artesanal y las granjas de camarón para discutir a corto y a largo plazo cuál es el modelo más sostenible a seguir.

Anàlisi cronològica de la pesca al Port de Llançà: període 1977-1996

A partir del buidatge exhaustiu dels fulls de subhasta del peix i de les fitxes tècniques de les embarcacions de la Confraria del Port de Llançà, es fa una anàlisi cronològica qualitativa i quantitativa dels darrers vint anys de pesca. La flota, inicialment constituïda per barques d'arrossegament i de pesca artesanal (palangre petit i tresmail), ha anat evolucionant, i ha quedat bàsicament constituïda actualment pel ròssec i el palangre de fons, que ha substituit progressivament la pesca artesanal. Les pesqueries, notablement multiespecífiques els primers anys, van donar pas, bàsicament amb la incorporació del radar, a una pesca molt més selectiva, dominada essencialment per la captura de lluç entre els anys 1980 i 1985. La progressiva incorporació del palangre de fons fa que a partir del 1986 es tendeixi novament cap a una captura més multiespecífica, perd amb canvis qualitatius importants en la composició d'espècies capturades en relació amb els primers anys

Quantificació i estudi dels impactes potencial de les deixalles de pesca recreativa a Port Salvi

Les deixalles acumulades per la pràctica de la pesca recreativa, sobretot des de roca, produeixen impactes sobre les espècies de flora i fauna. En aquest estudi es fa una caracterització de les modalitats de pesca recreativa i els estris emprats, una quantificació de les pèrdues dels materials al mar i una avaluació dels impactes potencials. Els resultats obtinguts de la quantificació d’ormeigs trobats al fons marí de Port Salvi (Sant Feliu de Guixols), mostren que els estris predominants són ploms, hams, esmerillons, mosquetons i fils. Les plomades més abundants són les de surfacting i les de pesca a fons de roca. Els materials que més abunden en la composició d’ormeigs de pesca són en gran part metalls i plàstics, ambdós de lenta descomposició i alta persistència al medi

Pesca Turisme Cap de Creus

L'objectiu principal d'aquest treball és la implementació, gestió i organització d’un producte innovador a la Costa Brava nord, el Pesca Turisme Cap de Creus. Entre els objectius secundaris hi trobem, en primer lloc, els de diversificar la oferta turística a l’entorn, potenciant els recursos locals de forma sostenible i amb qualitat i conscienciant al visitant de la necessitat del respecte pel medi ambient i els motius pels quals cal conservar-lo i preservar-lo. En segon lloc potenciar el consum de peix de proximitat el qual s’ha perdut el costum de prendre’n i és molt saludable i també bo de gust. En tercer lloc, sensibilitzar sobre la pesca tradicional com a patrimoni intangible. Notan sols la pesca en sí, sinó també el vocabulari del mar, les arts que s’utilitzen, leseines, els noms dels peixos. En quart lloc, promoure les diferents activitats relacionades amb el mar i el patrimoni marítim que es realitzen en aquest espai. En cinquè lloc donar valor afegit tant a la zona com a l’activitat en sí, dins el context del Cap de Creus, un paratge únic arreu. En sisè lloc, crear sinèrgies amb altres sectors com és el privat per tal de promoure el producte i també perquè s’hi impliqui en el foment de consum de productes locals i de proximitat. I en setè i últim lloc, organitzar, en un futur, esdeveniments o activitats comunes amb altres poblacions de la zona de la Mar d’Amunt, la zona nord del Cap de Creus, relacionades amb el mar

Anàlisi cronològic de la pesca artesanal al port de Palamós per a una proposta de reserva

Segons els coneixements i l’ experiència dels pescadors d’ arts menors de la Confraria de Palamós, s’ ha observat una dràstica davallada d’ algunes de les espècies d’ interès pesquer més representatives. La proposta d’ aquest sector es basa en declarar tota una zona d’ interès pesquer artesanal a l’ entorn de les Illes Formigues com a Reserva Marina d’ Interès Pesquer. Aquest projecte pretén esbrinar l’ evolució de la pesca artesanal al port de Palamós en el últims sis anys mitjançant l’ anàlisi cronològica a través del buidatge dels fulls de subhasta proporcionats per la Confraria de Palamós. En base els resultats obtinguts s’ ha fet una valoració de la situació actual que servirà com a punt de partida per al seguiment amb posterioritat. Finalment s’ han elaborat unes primeres propostes de gestió de cares a la possible futura creació de la reserva

Lipid reserves of red mullet (Mullus barbatus) during pre-spawning in the northwestern Mediterranean

Lipid reserves are a particularly important attribute of fishes because they have a large influence on growth, reproduction and survival. This study analyses the lipid content of red mullet (Mullus barbatus) pre-spawners in three different areas of the northwestern Mediterranean in relation to trawling activities and river runoff. The muscle lipid was considered as an indicator of the somatic condition of individuals whilst the gonad lipid was used as a proxy of the energy invested in reproduction. The results show that fish with the highest muscle lipid levels inhabited the area where fishing impact was lowest. Since the abundance and biomass of polychaetes, which represent the main food source for red mullet, were found to be lower in trawled zones than in unfished ones, we suggest that differences in the muscle lipid levels between areas might be attributed to variation in prey abundance in relation to fishing impact. However, no impact of river runoff on lipid reserves of red mullet was observed. The results also show that muscle and gonad lipid reserves are not related to each other during pre-spawning

Differences in diet between the two largest breeding colonies of Audouin's gulls: the effects of fishery activities

We analysed and compared the diet of Audouin´s gulls Larus audouinii between their two largest breeding sites in the world: the Ebro Delta and the Chafarinas Islands (western Mediterranean). These two localities showed marked differences in the features of the commercial fishing fleet: in the Ebro Delta area a large fishing fleet produced large amounts of discards, while in the Chafarinas the fleet discarded smaller amounts of fish and marine invertebrates, due to the smaller number of vessels. It is also likely that the percentage of discards from total catches is also lower around the Chafarinas than at the Ebro Delta. We distinguished two types of fishing to compare diet compositions: diurnal (only trawling activity) and diurnal and nocturnal (trawling and purse-seine activity, respectively). We also differentiated regurgitates from young nestlings (up to 20 days old) and from older nestlings or adult birds. At the two localities, fish was the main food of Audouin´s gulls, with epipelagic prey (mainly clupeoids) being more important when both diurnal and nocturnal fisheries were operating. This confirms that epipelagic prey either caught actively by the gulls or linked to fisheries was particularly important in the feeding habits of Audouin´s gulls. Nevertheless, differences between the two colonies appear mainly when only trawlers operated: while at the Ebro Delta gulls showed higher consumption of benthic-mesopelagic prey (probably linked to a higher trawler discard availability), gulls from the Chafarinas Islands consumed higher biomass of epipelagic prey probably caught actively at night. When both fleets operated around the two colonies, the average biomass of prey in a regurgitate of younger chicks was significantly higher at the Ebro Delta than at Chafarinas, and the opposite trend was recorded for older nestlings and adults. Niche width was broader in Chafarinas than in the Ebro Delta for both age classes and for any fishing fleet schedule, suggesting again that the exploitation of discards was higher at the Ebro Delta than at the Chafarinas, where gulls showed a more varied diet. Despite the fact that availability of discards was probably higher at the Ebro Delta than at Chafarinas, the per capita availability was not so different at both localities due to the increasing seabird community population at the Ebro Delta, which ca. doubled that at Chafarinas in the last decade.

Impact of fisheries on activity, diet and predatory interactions between yellow-legged and Audouin's gulls breeding at the Chafarinas Is.

Interactions between yellow-legged Larus cachinnans and Audouin´s Larus audouinii gulls and fisheries operating around the Chafarinas Islands, located 4.5 km off the Moroccan Mediterranean coast, are reviewed. At the Chafarinas archipelago two distinct types of fisheries operate: trawlers and purse seines. Gulls take advantage of both fisheries. They scavenge trawler discards and congregate around shoals of fish attracted to the surface by the purse-seine lamps. When both trawlers and purse-seine boats are in operation, the diet of both gull species is similar, with epipelagic fish accounting for over 60% of the biomass, partially collected in association with the purse-seine fishery. When only trawlers operated yellow-legged gulls, but not Audouin´s gulls, augmented their diet mainly with human waste from refuse dumps, suggesting that competition for food between the two species is mainly limited to the periods when resources made available by fishery activities are abundant. Likewise, when only trawlers operated, there was an increase in the predation pressure on eggs and chicks of Audouin´s gulls. In particular, during the week of celebrations for the holy lamb festival when neither fishery operated, egg losses of Audouin´s gull increased dramatically, suggesting that severe food shortage caused by the cessation of fishing can result in an increased predation pressure by yellow-legged gulls, affecting Audouin´s gull productivity. These results suggest a novel socio-ecological link between gulls, fisheries and local feasts.