Origen i diversificació de les comunitats de rèptils dels deserts del Nord d’Àfrica i Aràbia: els paràsits com a eines filogenètiques

Els deserts constitueixen aproximadament un terç de la superfície terrestre i estan caracteritzats per la seva aridesa extrema. Els Sàhara, la zona àrida més gran del Nord d’Àfrica és, amb diferencia, el desert més gran del mon. Ocupa una extensió de més de 9 milions de kilòmetres quadrats, expandint-se 5500 km a través del nord d’Àfrica, des de l’oceà Atlàntic fins el mar Roig. El desert d’Aràbia es troba a l’est del Sàhara i és aproximadament una octava part més petit. Tot i el seu clima tan extrem, les flores i faunes dels deserts acostumen a ser relativament riques, el que fa que ens preguntem com aquestes biotes han estat adquirides i com es mantenen. En aquest projecte utilitzem els rèptils com a model d’estudi, un dels habitants més comuns dels deserts. El propòsit d’aquest projecte era utilitzar filogènies moleculars de diversos taxons de rèptils dels deserts del nord d’Àfrica i Aràbia per respondre Quan i Com els deserts han adquirit la seva fauna de rèptils endèmica (origen i diversificació), i de quina manera aquestes faunes s’han mantingut fins ara (adaptació). Però més enllà de les dades morfològiques i les eines de filogènia molecular, els paràsits representen una alternativa excitant i innovadora dins del camp de la biologia evolutiva. En aquest sentit, aquest projecte de beca proposava anar més lluny i utilitzar els paràsits com a eina (biological tags) per millor entendre l’historia evolutiva dels seus hostes en base a una aproximació biogeogràfica i co-evolutiva. Els objectius durant aquest primer any de projecte han sigut: 1) Estudiar l’origen i diversificació de la fauna de rèptils endèmica dels deserts del Sàhara i Aràbia, 2) caracteritzar la comunitat d’ecto- haemoparàsits de les espècies d’estudi, 3) posar a punt un estudi comparatiu de la filogeografia i estructuració genètica d’hostes i paràsits.

Melanization and pathogenicity in Tenebrio molitor and Pacifastacus leniusculus by Aeromonas hydrophila.

Aeromonas hydrophila is the most common Aeromonas species causing infections in human and other animals such as amphibians, reptiles, fish and crustaceans. Pathogenesis of Aeromonas species have been reported to be associated with virulence factors such as lipopolysaccharides (LPS), bacterial toxins, bacterial secretion systems, flagella, and other surface molecules. Several mutant strains of A. hydrophila AH-3 were initially used to study their virulence in two animal species, Pacifastacus leniusculus (crayfish) and Tenebrio molitor larvae (mealworm). The AH-3 strains used in this study have mutations in genes involving the synthesis of flagella, LPS structures, secretion systems, and some other factors, which have been reported to be involved in A. hydrophila pathogenicity. Our study shows that the LPS (O-antigen and external core) is the most determinant A. hydrophila AH-3 virulence factor in both animals. Furthermore, we studied the immune responses of these hosts to infection of virulent or non-virulent strains of A. hydrophila AH-3. The AH-3 wild type (WT) containing the complete LPS core is highly virulent and this bacterium strongly stimulated the prophenoloxidase activating system resulting in melanization in both crayfish and mealworm. In contrast, the ΔwaaE mutant which has LPS without O-antigen and external core was non-virulent and lost ability to stimulate this system and melanization in these two animals. The high phenoloxidase activity found in WT infected crayfish appears to result from a low expression of pacifastin, a prophenoloxidase activating enzyme inhibitor, and this gene expression was not changed in the ΔwaaE mutant infected animal and consequently phenoloxidase activity was not altered as compared to non-infected animals. Therefore we show that the virulence factors of A. hydrophila are the same regardless whether an insect or a crustacean is infected and the O-antigen and external core is essential for activation of the proPO system and as virulence factors for this bacterium.

Icnología de vertebrados de las facies Buntsandstein de Mallorca

Se describen, por primera vez en Mallorca, hasta cinco tipos diferentes de icnitas y pistas de vertebrados continentales dentro de las facies cuarzoareniticas y limosas rojas de la facies Buntsandstein del Triásico inferior